CEIP Comtessa de Llucena: el col·legi que incorpora al currículum acadèmic la història del seu poble

L'interior de la província de Castelló ha estat tradicionalment poblada d'una manera disseminada. Com que és un territori muntanyós, amb zones de difícil accés i amb una terra problemàtica per cultivar, molta part del territori es va veure obligada a habitar la zona fent servir masies. En total, unes 230 s'estenien pel terme municipal, amb una població superior a la del poble, Llucena. Com a conseqüència, existia una carència de comunicacions entre famílies, i tot això derivava en una manca de possibilitats perquè els menors pogueren acudir a l'escola del poble, allunyada dels masos.

Per aquest motiu, i amb la finalitat de garantir el dret a l'educació, es van començar a construir menudes escoles en punts intermedis. Va ser especialment durant la II República, seguint els principis bàsics d'aquest sistema, "una escola de tots i per a tots", quan es van construir 5 escoles mixtes, públiques, neutres i laiques, al voltant d'aquestes cases rurals. Així és com van nàixer les escoles de masos, un espai on els menors d'edat havien d'acudir per aprendre a llegir, calcular i escriure de manera correcta; una acció per garantir la igualtat d'oportunitats.

Aquest paper oblidat de les escoles de masos ha sigut recuperat per la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) i impulsat pel Museu Pedagògic i els departaments d'educació i pedagogia. Com a base, es van fixar amb els projectes que s'havien fet amb anterioritat, com la recuperació d'una escola de masos en Benassal i les investigacions de l'Associació Cultural de Llucena i Heterotopia. Una dotzena de persones, sense contar la participació del poble, hi ha visibilitzat les històries que, segons Tomàs Segarra, professor de la universitat i coordinador del projecte, formen part del patrimoni immaterial de la comarca. "Des del Museu Pedagògic de Castelló es va considerar que és un patrimoni que pertany a tots els habitants de la comarca i un fet prou singular que era necessari recuperar i mantindre'l de cara a la seua difusió i a la dignificació de la vida d'aquestes persones; persones que han tingut normalment una vida molt humil", explica.

Cartell de presentació del projecte sobre les Escoles de Masos.

D'investigació universitària, a projecte intergeneracional

Amb la irrupció de la COVID-19, el projecte, actiu des de feia tres anys, agafa un altre vessant. Els professors que investigaven es van veure privats d'entrevistar a les persones que havien acudit a les escoles, gent major i, per tant, de risc, i necessàries per a donar sentit a tot el projecte. Va ser aleshores quan van pensar amb els seus nets, convivents i amb opcions per realitzar-los una entrevista. Amb aquesta intenció, l'Associació Cultural de Llucena, de la mà d'Odet Moliner, membre i professora de l'UJI, i amb la col·laboració d'Heterotopia, amb Cyrille Larpenteur al capdavant, van acudir al CEIP Comtessa de Llucena, que es va implicar de seguida.

Des de l'aula, els xiquets de tercer a sisé de primària van començar a treballar els elements de les entrevistes i van fer del projecte un aprenentatge curricular, que han anomenat "Les escoles-masies: records d'un passat no tan llunyà". Primer, es va fer una pluja de preguntes en grup, i després se'ls va ensenyar a seleccionar les preguntes més interessants, decidint entre tots quines podien ser les més profitoses i eliminant les que es repetien. Per saber com posar-ho en pràctica, van fer un joc de rols i es van fer les entrevistes entre ells. "Això també els va fer augmentar un poc més la seguretat i van aprendre com treballar davant la càmera", explica Calbo, a més a més de llevar-los la por a ser gravats.

El següent pas era fer-les, i donats els impediments de la pandèmia, les van haver de realitzar en les seues cases els nets o nebots dels familiars, els més propers a ells i, per tant, no tots els alumnes. Els xiquets van poder, amb elements casolans, amb ajuda dels seus pares, i a pesar de les dificultats pròpies de la pandèmia, entrevistar als seus familiars i aprendre unes vivències que formen part de la seua història com a poble i que molts desconeixien. "Vam haver de demanar a les famílies participació, perquè els avis no podien acudir a l'escola. Els vam donar pautes de com gravar i van fer el que estava a les seues mans", exposa Marta Calbo, mestra de primària del col·legi i la que ha posat el projecte en funcionament en aquest àmbit. D'aquesta manera casual la investigació es va convertir en intergeneracional. 

                                                                                                                                 Alumnat entrevistant a la gent gran del poble.                

Els xiquets i els majors parlen

És a través de les veus dels majors i de les preguntes dels xiquets com es descobreixen les vivències dels alumnes de masos, la seua realitat i les seues anècdotes. La seua educació no va ser tradicional, i els xiquets, juntament amb els desenvolupadors del projecte en la UJI, han anat descobrint quasi al mateix temps molts dels secrets que s'amagaven en la memòria dels majors: "Per a jugar al futbol agafaven un sac i l'omplien de palla i pedres", explica un xiquet. "Quan es feia de nit, el meu abuelo tornava del col·legi a casa i era molt de temps caminant", explica un altre. "Tots els xiquets anaven junts a la mateixa classe i els mestres vivien en les escoles", conta una xiqueta. "Tenien que caminar tres hores per anar a l'escola! I coses antigues, com caminar 10 minuts per arribar al pati... em va sorprendre molt!", diu un altre.

Això és el que van dir, entre altres coses, els alumnes del CEIP Comtessa quan, després de les entrevistes, els professors els van preguntar què els havia cridat l'atenció de la feina que havien fet i què era el que més els havia agradat de les entrevistes. Aquestes reflexions les va gravar l'escola per poder-ho mostrar als familiars i reproduir-ho en l'exposició del projecte en Llucena. Quant a què els havia agradat més, tots van comentar que havia sigut descobrir coses que no sabien: "Ara sé molt més sobre la infància de la guela i estar amb ella em va divertir molt", explica una xiqueta. "Em va paréixer súper interessant perquè eren coses que no sabíem", diu una xiqueta. "Vam anar a la seua escola antiga i ho va contar molt bé i volem molt al meu abuelo", comenta un altre.

Juan Salvador és entrevistat pels seus nets i els ensenya la seua escola de masos.

Calbo afirma que "va ser aleshores quan ens vam adonar que les entrevistes que van fer els va agradar prou. No és el mateix que els ho conte una persona que ho va viure, al fet que els ho conte el seu mestre o els seus pares". Per als menuts, una experiència així és clau per al seu desenvolupament. "Que vegen que els iaios, que a vegades pensen que no saben, també estan involucrats en la seua formació, i que els poden explicar coses que no es poden imaginar, que tenen molt a dins", explica la mestra. Perquè les entrevistes no quedaren oblidades, l'ajuntament de Llucena, l'Associació Cultural de Llucena i Heterotopia s'han compromés a transcriure-les i plasmar-les en un fullet i que puga accedir a ell tota la gent que vulga.

Aprendre a valorar, promulgar la importància de l'escolta activa, reivindicar la importància de la història i incentivar la curiositat han sigut valors que han girat al voltant del projecte en l'escola. A més a més, han pogut comparar realitats i no donar-les per fet. De fet, una xiqueta comenta: "D'abans a ara ha canviat molt la cosa, i també ho passaven molt bé al cole". Odet Moliner explica que "treballar aquests temes en l'escola suposa que coneguen que els seus oncles, avis... van haver de fer un esforç per anar a l'escola, fer caminades amb calor i fred... els ajuda a valorar l'educació, a adonar-se de la importància que té l'escola en un territori".

Escola La Parra, Llucena. Construcció original sense cap modificació, en mal estat. Foto: Dolores Garcés.

La veu dels antics alumnes de les escoles de masos: una història viva

"Als nostres abuelos també els haurà agradat que els preguntàrem aquestes coses", comenta un xiquet. I no pot ser més cert. Rosalia Ibañez, de 69 anys i antiga alumna de l'escola de Mas de Magdalena, assegura que als seus nets "els veia molt atents al que contava". "Per a ells és un joc, diguem", explica Rosalia, "un joc perquè com no ho han viscut, les coses que contes els pareixen de la prehistòria". Per a ells, és important que es reivindique la memòria i el que van viure durant aquests anys. "Jo moltes vegades els he contat als meus nets la història, i ma mare, que encara viu, els ho conta als meus nets", explica Felicitas Aparici (Feli), alumna de l'escola de masos La Llumeta, "crec que això és molt bo per als xiquets, i mentre ho contava recordava quan era xicoteta i m'emocionava".

La neta de Rosalia Ibañez, Blanca, alumna del CEIP Comtessa de Llucena, entrevista a la seua àvia.

Les seues històries contrasten amb la realitat dels xiquets. En aquella època i en aquella situació, no tots els pares veien bé que als seus fills se'ls educara. "Els meus pares pensaven que per anar a guardar les ovelles no calia aprendre tant. Jo era molt aplicada i em van donar una beca per anar a estudiar, però els meus pares no em van deixar. Tenia 12 anys i vaig pensar que així no caldria anar a treballar la terra, que tot milloraria", explica Rosalia. Felicitat afirma que "gràcies a l'escola he pogut fer tot el que he fet després". Les vivències que recullen les seues paraules, com les caminades per arribar a les escoles, les anècdotes amb les mestres, o les seues rutines diàries, també contrasten amb l'actualitat: "Nosaltres érem molt feliços en la infància, però si et pares a pensar... amb 5 anyets, anar 1 hora a peu a soles amb el meu germà al darrere, de 3 anys, i ens anava vigilant la gent que vivia en les masies... dius «mare de déu senyor»... anàvem i tornàvem i no passava res", afirma Feli.

Rosalia narra la seua realitat: "Hi havia bancs de dos en dos, els dissabtes netejàvem l'escola, i les majors llavàvem el sòl. Quan arribàvem de matí, posàvem una bandera d'Espanya fora. Quan tocava el menjador, les xiques majors amb una tina agafaven els plats, els escuraven i ho deixaven tot dispost per a l'altre dia. Jo tinc molts bons records. La mestra era diferent, però es feia de respectar molt i l'estimàvem. Ella sempre deia que els xiquets que es criaven a les muntanyes, nosaltres, necessitaven més esforços per a domar-los. Ens van ensenyar geografia, ciències naturals, aritmètica... Si venia alguna persona de fora de l'escola, ens alçàvem tots de la cadira com ho teníem manat i déiem: Buenos días, ¿cómo está usted?"

Aquests edificis que van albergar tantes històries estan quasi desapareguts. Algunes escoles estan caient i d'altres les han adquirides gent privada per construir cases. El mateix passa amb els camins que portaven als xiquets de les masies a les escoles. "M'agradaria que es preocuparen de les escoles, que no caiguen, perquè eren unes construccions que estaven bé i estan molt deixades. Recorde que quan anava, ens van fer plantar pins al voltant, i ara està rodejada de pins grans però l'edifici caurà, és una pena", comenta Rosalia.

Escola La Costa, Llucena. Foto: Dolores Garcés.

Més enllà de les entrevistes: una escola que investiga

Des del CEIP Comtessa de Llucena han incorporat aquesta història del poble al currículum i han elaborat un projecte d'innovació, la Llucena Turística, que desenvoluparan durant els diferents cursos acadèmics. La finalitat que s'ha perseguit des del col·legi és que continuen apropant-se al seu patrimoni cultural. Felipe Moreno, director del col·legi Comtessa de Llucena, remarca que "aquest projecte ha aportat sobretot conéixer un patrimoni que moltes vegades el tenim oblidat i valorar també l'escola rural. Aquestes escoles estan en decadència i nosaltres, encara que siguem una escola gran, seguim sent una rural".

Durant aquest curs els alumnes han fet un treball de recerca per recollir informació sobre les escoles masia. Per fer-ho possible, entre altres activitats, es va organitzar des del col·legi un dia de passeig pel poble i anaven preguntant a totes les persones majors que veien què coneixien i sabien de les escoles, si hi havien anat i si tenien informació sobre elles. D'aquesta manera, van poder aprendre de primera mà aspectes que fins i tot després de les entrevistes, encara desconeixien. Tota aquesta feina s'ha plasmat en una plantilla amb la finalitat de contrastar la realitat d'abans amb l'actual.

Segons Marta, "l'escola és molt bon lloc per a començar a parlar del tema, perquè si els més menuts coneixen un lloc, comencen a valorar-lo, el conserven i fins i tot poden lluitar per la restauració, per la difusió, per donar-li importància. Ho han de conéixer per poder protegir-ho, especialment per ser tan proper a ells". Tot això és el que fa el projecte més real per a ells, ja que no és un temari que conta el mestre, sinó que ho han viscut els seus mateixos familiars. "És molt important que els xiquets, a través de la comunitat educativa, coneguen aquesta part del patrimoni i de la història", afirma Marta.

Per al curs que ve, tenen previst que els alumnes visiten aquestes escoles amb els professors i que vegen que "s'estan perdent i que s'han de recuperar", explica Calbo. La mestra comenta que inclús tenen la idea d'ampliar aquesta qüestió a més assignatures, com Educació Física, i fer senderisme per aquestes zones. A més a més, si les condicions ho permeten, volen que els majors puguen acostar-se a l'escola perquè tots els alumnes els escolten i coneguen les seues històries, ja que, a causa de la COVID-19, tan sols els familiars van poder viure l'experiència d'escoltar-los i entrevistar-los de primera mà. Així doncs, aquest projecte tindrà també molta repercussió en el currículum escolar a llarg termini amb la intenció de treballar-lo de manera continuada i apropar-lo també als nous alumnes de cada any.

                                                                                                                                    Alumnat entrevistant a la gent gran del poble.           

En defensa de la ruralitat

"La vida del mas ha estat sempre prou menyspreada. Als masovers se'ls ha catalogat d'ignorants", declara Segarra. Els mateixos masovers ho confirmen: "estàvem molt marginats", diu Rosalia. "Quan anàvem al poble ens miraven malament, i si hi havia algun difunt, quan preguntavem per qui tocaven a morts deien que per ningú, un masover", comenta. En definitiva, "abans érem uns pobres i ja està, teníem per a viure, però no teníem ni casa nostra per posar-nos dins, és la veritat, i la vida era difícil encara que no ens ho pareguera, perquè no coneixíem res millor", explica Rosalia. Per aquest motiu, des de la UJI volien que el projecte "també servira per a donar-los el valor que han tingut i donar a conéixer que existien aquestes institucions en les masies".

Cyrille declara que "és un projecte sobre la identitat", necessari per a revalorar "una terra que ningú ha reconegut". Ell ha sigut el que ha recopilat, amb ajuda dels veïns de Llucena, totes les masies i la seua ubicació en una maqueta cartogràfica. A més a més, les ha incorporat en Internet, a Google Maps. "Si les escoles no estan localitzades en els mapes, una persona de fora no podrà saber que en aquell lloc hi va haver una escola, i encara que la gent dels pobles ho sàpia, amb el temps aquesta memòria desapareixerà si no fem res".

Mapa localitzacions escola. Mapa realitzat per Heterotopia amb la col·laboració dels veïns dels pobles. Foto facilitada per Cyrille Larpenteur.

El museu, per la seua part, "intenta fer el que han de fer les institucions públiques: ser mitjà per a facilitar les ferramentes i que els coneixements populars es puguen articular, treballar, es dignifiquen i es puguen entendre", explica Joan Traver, professor i col·laborador del projecte universitari. "Llegir sobre aquesta realitat ens dona una lliçó en el present, com la importància que hi haja una escola si hi ha un xiquet", afirma. En definitiva, la intenció, segons Tomàs Segarra, és "fer difusió d'un patrimoni que és de tots els valencians i valencianes i saber d'on venim".

Aquesta és també una de les raons per les quals el col·legi ha volgut seguir amb el projecte. "Jo estic molt orgullosa i contenta que es comence a parlar d'això perquè són records de la meua infància i feia molts anys que no es deia res, com si no haguera existit", expressa Feli. No obstant això, es vol anar un pas més enllà i que no es quede tan sols en un projecte anecdòtic. Des de l'Associació Cultural de Llucena s'està començant a reivindicar la restauració d'aquestes escoles perquè es puguen visitar i formen part de la cultura de la comunitat. Feli explica que va anar i no va trobar el camí per anar a l'escola des del mas "per l'abandonament i com estava ple de malesa". "La meua infància va ser allí i ja no queda res, s'ha caigut tot, està tot deixat", denuncia.

Els majors reiteren la necessitat que els seus nets s'apropen més a la seua realitat. Com comenta Feli, "estaria bé que es mantingueren les escoles i els camins perquè els nostres nets veieren que per allí anaven els seus avis. Es poden fer mil coses, excursions, museus, cases rurals...". Aquest treball els ha donat l'oportunitat de contar anècdotes als seus nets, de recordar tot allò que pensaven oblidat i d'adonar-se de la importància de la memòria. "La meua educació va ser molt important per a mi, i tant! Els meus pares pensaven que no calia tanta escola, ara és molt diferent. Les vivències han de servir per a viure cada vegada millor en el futur", defensa Rosalia.

Ara els xiquets ja són conscients de les històries familiars, de les caminades que havien de fer els seus avis o els majors del poble per arribar a l'aula, de les dificultats que van patir i de totes les diferències respecte a l'educació actual. Aquesta conscienciació obri camí que els menuts aprenguen de ben prompte la importància de la història d'un poble per entendre d'on venen i on volen anar, per entendre que cal cuidar el patrimoni que els envolta i protegir-lo. Aquest treball, en definitiva, incideix en no deixar mai més en l'oblit aquesta realitat i no deixar de reivindicar-la com a cultura i història pròpia. "Tot és cultura, i si es manté... no s'oblida", afirma Rosalia.

Jornada Llucena. Jornada celebrada en Llucena que presenta la investigació de les escoles de masos i el projecte realitzat per l'escola.

Més informació:

- Reportatge sobre les escoles de masos a 'À Punt': https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/llucena-recorda-escoles-masos-mon-rural_1_1467865.html

- Reportatge sobre les escoles de masos al diarieducacio.cat: https://diarieducacio.cat/les-escoles-de-masos-de-castello-una-memoria-oral-recuperada/