Dret a l’habitatge: educar davant la crisi per construir alternatives

Accedir a un habitatge digne s'ha convertit en una de les principals preocupacions socials del nostre temps. L'augment sostingut del preu del lloguer i de la compra, la precarietat laboral o la persistència dels desnonaments dibuixen una realitat que afecta cada vegada més famílies. Al País Valencià, aquesta situació es fa especialment visible entre les generacions més joves: només un 15,1% de la joventut valenciana està emancipada i llogar un habitatge en solitari suposaria destinar-hi el 87,4% del seu salari mitjà, segons les darreres dades de l'Observatori d'Emancipació del Consell Valencià de la Joventut.

Parlar d'habitatge, però, no és parlar únicament de preus, hipoteques o lloguers. Una casa és també l'espai des del qual construïm bona part de la nostra vida quotidiana: els vincles, les cures, el descans, l'estudi o la possibilitat de desenvolupar un projecte de vida. La inseguretat residencial, l'amenaça d'un desnonament o la impossibilitat d'accedir a un habitatge digne tenen conseqüències que travessen la salut, les relacions familiars i comunitàries i, inevitablement, també l'educació.

Manifestació pel dret a l'habitatge. Autoria: Europa Press.

La paradoxa és coneguda. El dret a un habitatge digne està reconegut en la Constitució i en l'Estatut d'Autonomia valencià, però la distància entre el reconeixement formal d'aquest dret i les possibilitats reals d'exercir-lo continua sent enorme. Recentment, la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca (PAH) de València ha elaborat dues unitats didàctiques que parteixen precisament d'aquesta contradicció i proposen portar-la a les aules: conèixer què significa el dret a l'habitatge, comprendre les causes que dificulten garantir-lo i posar rostre a les conseqüències de perdre la casa.

Perquè la crisi de l'habitatge no es queda fora de l'escola. Entra amb l'alumnat que canvia de casa perquè la seua família ja no pot assumir el lloguer, amb qui viu sota l'amenaça d'un desnonament o amb qui creix en un context en què emancipar-se sembla cada vegada més llunyà. Davant d'aquesta realitat, també des de l'educació podem preguntar-nos què està passant, per què està passant i quines alternatives podem construir.

Cinefòrum al voltant de la unitat didàctica presentada per la PAH. Autoria: PAH València.

Portar el dret a l'habitatge a les aules

Com podem abordar aquesta realitat des dels centres educatius? Amb aquesta voluntat, la PAH València ha elaborat dues unitats didàctiques sobre el dret a l'habitatge, una dirigida a Secundària i Batxillerat i una altra pensada per a Cicles Formatius i Universitat. Els materials, afirmen, busquen acostar a les aules una problemàtica que, lluny de ser aliena a l'alumnat, forma part de la realitat social que l'envolta: «treballar problemàtiques reals és fer entrar el carrer a l'aula, i fer que l'aula s'òbriga a les vivències de veïns i veïnes».

Les dues unitats prenen com a punt de partida la pel·lícula «En los márgenes» (2022), dirigida per Juan Diego Botto i escrita junt amb la periodista Olga Rodríguez. La cinta acompanya durant vint-i-quatre hores diverses famílies travessades per la precarietat i l'amenaça de perdre la casa. Botto i Rodríguez havien assistit durant anys a assemblees de la PAH i incorporaren a la pel·lícula situacions i testimonis coneguts en aquests espais.

Però els materials no es limiten a veure i comentar la pel·lícula. A partir de les històries que hi apareixen, proposen investigar què significa que l'habitatge siga reconegut com un dret, analitzar els desnonaments produïts des de la crisi de 2008, abordar el paper dels fons voltor i de la SAREB, estudiar la disponibilitat d'habitatge públic o debatre al voltant de l'ocupació i de les responsabilitats polítiques davant la vulneració d'aquest dret. En la unitat dirigida a Cicles Formatius i Universitat apareixen també qüestions com el capitalisme financer, la repressió contra els moviments pel dret a l'habitatge o el paper de les dones en la PAH.

Portada unitat didàctica "Dret a l'habitatge", de PAH València.

La proposta busca, a més, que aquestes qüestions no es treballen únicament des de l'explicació teòrica. Les activitats conviden l'alumnat a buscar i contrastar informació, conèixer els textos legals que reconeixen el dret a l'habitatge, analitzar dades sobre desnonaments o debatre sobre qüestions com l'ocupació i les responsabilitats polítiques. També estableixen connexions amb altres dimensions de la precarietat, com les condicions laborals, els salaris o la relació entre treball i possibilitat d'accedir a una llar. La mateixa PAH assenyala, de fet, les possibilitats dels materials per treballar des de l'Aprenentatge-Servei o en l'àmbit de l'Educació en Valors, obrint l'aula a problemàtiques socials que formen part de la vida de l'alumnat i del seu entorn.

Al mateix temps, les unitats posen el focus sobre una dimensió que sovint queda amagada darrere de les xifres: què significa per a una persona i per a una família viure amb la possibilitat de perdre sa casa. Ismael Sanz, membre de la PAH València, professor i membre actiu dels Moviments de Renovació Pedagògica - Comarques Centrals i un dels impulsors dels materials, assenyala la vergonya i l'aïllament que sovint acompanyen aquestes situacions: «moltes persones intenten tancar els ulls i no veure el problema fins que les fan fora». I assenyala, precisament, les conseqüències sobre la salut mental que poden acompanyar aquestes situacions: «a la depressió no se li dona importància encara que afecta molta gent». Davant d'aquesta realitat, el moviment ha arribat a denunciar, amb una de les seues consignes més contundents, que «no és un suïcidi, és un assassinat», posant el focus en les condicions socials que poden conduir una persona fins a una situació desesperada.

L'origen d'aquests materials està vinculat, precisament, a l'experiència educativa dels seus impulsors. Ismael recorda que, després d'una xarrada sobre habitatge amb el seu alumnat d'Integració Social i TASOC de l'IES Jordi de Sant Jordi, va constatar el desconeixement que existia al voltant de la PAH i de la problemàtica dels desnonaments. «Volíem, d'alguna manera, reflectir aquesta realitat en una unitat didàctica [...] perquè pogueren entendre el problema real de l'habitatge», explica. 

Però incorporar la realitat dels desnonaments a l'aula no significa únicament explicar què és una execució hipotecària o conèixer la legislació. Significa, remarquen, acostar-se també a les conseqüències humanes de la inseguretat residencial i entendre que darrere de cada procés hi ha persones, famílies, vincles i projectes de vida. Una mirada que obliga, inevitablement, a preguntar-se també què ocorre quan aquestes situacions les viuen infants i adolescents.

Quan perdre la casa afecta també l'educació

Perdre la casa, haver de canviar constantment de domicili o viure en una habitació o en un allotjament temporal condiciona les possibilitats d'estudiar, descansar i mantindre les rutines quotidianes. L'escola es troba, així, amb problemes que tenen el seu origen fora de les aules, però que afecten directament la vida i l'aprenentatge de l'alumnat.

A Catalunya, el col·lectiu Docents080, format per professorat, educadores i membres d'associacions de famílies de Barcelona, ha intentat donar resposta a aquesta realitat amb l'elaboració, junt amb l'Observatori DESCA, d'una Guia d'actuació dels centres educatius pel dret a l'habitatge. La iniciativa naix de casos que la mateixa comunitat educativa ha anat trobant i busca oferir eines per detectar, acompanyar i actuar davant els desnonaments i la inseguretat residencial que afecten infants i adolescents.

Una anàlisi realitzada pel col·lectiu en 46 centres de Barcelona va detectar 215 alumnes que havien patit un desnonament. El 85% dels centres tenien alumnat que havia hagut de canviar de residència i un 13% havia detectat alumnat sense llar. «L'experiència ens diu que quasi tots els centres educatius han viscut algun desnonament. Una altra cosa és que no l'hagin abordat», expliquen membres de Docents080 a l'article «Què passa quan un alumne perd casa seva?», escrit per Alba Tebar a Vilaweb.

Però darrere d'aquestes xifres hi ha experiències quotidianes que ajuden a entendre què significa perdre l'estabilitat d'una llar. El mateix reportatge, elaborat per Alba Tebar, recull casos coneguts pel col·lectiu d'infants que només podien fer els deures a la sala de rentadores de la pensió on vivien amb la família o que arribaven a l'escola sense esmorzar perquè havien estat reallotjats lluny del centre. També relata el cas d'un alumne que va ocultar durant un temps la situació que estava vivint la seua família per vergonya. Són exemples que mostren fins a quin punt habitatge i educació difícilment poden pensar-se per separat.

La inestabilitat no sempre arriba, a més, a través d'un desnonament judicial. Anna Pérez, professora i membre de Docents080, alerta també dels que anomenen «desnonaments invisibles»: famílies que es veuen obligades a abandonar el seu habitatge i traslladar-se perquè ja no poden assumir-ne el preu del lloguer. «I això és un desnonament igualment, perquè trenques el lligam i la vida de l'infant amb aquell centre educatiu», exposa. Aquesta realitat també ha transformat els casos que arriben a la PAH València. Segons afirma Ismael Sanz, «a partir del 2023, a la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca arriben molts més casos de persones que no poden pagar el lloguer que no de persones que no poden pagar la hipoteca». 

La guia parteix, per tant, d'una pregunta eminentment pràctica: què pot fer un centre quan detecta que una família està a punt de perdre sa casa o viu en condicions d'infrahabitatge? El document ofereix pautes per a la detecció, l'acompanyament i la intervenció, però defensa també que la resposta no pot recaure exclusivament sobre l'escola: ha de ser col·lectiva i coordinada amb els serveis socials i sanitaris i amb les entitats del territori.

Una idea que apareix també en altres espais de la comunitat educativa catalana. En un reportatge publicat per USTEC sota un títol tan explícit com «Sense llar no es pot educar», Jeremy Buck, docent de l'Institut Salvador Espriu de Salt, qüestiona que aquestes situacions s'aborden únicament des d'una perspectiva psicològica o assistencial: «hem d'entendre que el problema és estructural, i que la resposta és política».

Les experiències de València i Catalunya parteixen, així, de llocs diferents però complementaris. Les unitats elaborades per la PAH de València ofereixen eines per portar el dret a l'habitatge a les aules, comprendre les causes del problema i debatre sobre les seues conseqüències. L'experiència de Docents080 planteja, alhora, què pot fer la comunitat educativa quan aquestes conseqüències ja formen part de la vida del seu alumnat. Educar sobre el dret a l'habitatge, però també saber actuar quan aquest dret és vulnerat.

Jornada formació "Cooperar per viure juntes". Autoria: Domèstiques València.

De la denúncia a les alternatives: altres formes d'habitar

Si, com assenyalava Jeremy Buck, el problema és estructural, les respostes difícilment poden limitar-se a actuar quan una família està a punt de perdre sa casa. Garantir el dret a l'habitatge implica també pensar en les polítiques que poden fer-lo efectiu: ampliar el parc públic, impulsar lloguers socials i assequibles, mobilitzar habitatges buits, limitar els efectes de l'especulació o protegir les famílies davant dels desnonaments. Són algunes de les reivindicacions que la mateixa PAH incorpora als seus materials didàctics. 

Al costat de les polítiques públiques han anat creixent experiències que assagen altres maneres d'accedir a una llar i d'entendre la relació entre propietat, ús i comunitat. Una d'elles és el cooperativisme d'habitatge en cessió d'ús, una alternativa a les fórmules tradicionals de compra o lloguer. La casa deixa de concebre's exclusivament com un bé individual que es compra i es ven al mercat i passa a vincular-se a un projecte col·lectiu que busca garantir-ne l'ús de manera estable.

Al País Valencià, una de les iniciatives que ha treballat en aquesta direcció és Domèstiques, un laboratori de recerca i impuls de l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús sorgit de la col·laboració entre dues cooperatives valencianes: Crearqció, especialitzada en arquitectura i urbanisme, i El Rogle, vinculada a la recerca, la mediació i l'advocacia. Aquesta intercooperació permet abordar la qüestió no només des de la construcció de l'espai físic, sinó també des de les seues dimensions jurídiques, socials i comunitàries.

Entre les seues iniciatives es troba Domèstiques València, un procés d'investigació i acció iniciat el 2021 per pensar col·lectivament com podria arrelar aquest model al territori valencià, a partir de dues idees centrals: la funció social de l'habitatge i el dret a la ciutat. Al llarg del procés es van generar espais de formació, reflexió i trobada amb persones i grups interessats en aquesta forma d'habitar, amb l'objectiu de convertir el cooperativisme en una alternativa real i transformadora.

Logo projecte "Estímul base viva", impulsat per FECOVI.

Aquest treball va tindre continuïtat amb Estímul Base Viva, un programa impulsat el 2022 per la Federació de Cooperatives d'Habitatge i Rehabilitació de la Comunitat Valenciana (FECOVI) i desenvolupat per Domèstiques junt amb Carpe Estudi. Si Domèstiques havia contribuït a investigar i difondre aquesta fórmula, Estímul Base Viva buscava acompanyar grups que ja intentaven portar-la a la pràctica. Durant el programa, al voltant de quinze grups promotors es trobaven en diferents fases de definició i autopromoció.

Més recentment, aquesta línia de treball ha continuat amb «Cooperar per viure juntes», un programa impulsat per Domèstiques el 2025 per activar i dinamitzar el cooperativisme d'habitatge en cessió d'ús a la ciutat de València. La iniciativa combina la formació de persones interessades en el model amb l'impuls i codisseny d'un projecte pilot, abordant qüestions com la vida en comunitat, l'encaix jurídic, la viabilitat econòmica o l'organització dels grups. En la primera edició hi participaren més de cinquanta persones i es constituïren cinc «grups llavor» per començar a impulsar nous projectes cooperatius.

Jornada formació "Cooperar per viure juntes". Autoria: Domèstiques València.

Algunes d'aquestes alternatives comencen ja a prendre forma. A Pedreguer, El Formiguer impulsa una cooperativa en cessió d'ús orientada especialment a facilitar l'emancipació de persones joves, amb sòl públic cedit per l'Ajuntament i una proposta inicial de dotze habitatges i espais comuns. La propietat es manté en mans de la cooperativa i les persones sòcies disposen del dret d'ús, una fórmula que busca garantir estabilitat residencial i incorporar la vida comunitària com una part central de l'experiència.

Aquestes experiències no resolen per si soles una crisi que requereix polítiques públiques i canvis estructurals, però sí que permeten ampliar l'horitzó de possibilitats. En aquest sentit, Ismael Sanz reivindica el paper dels moviments socials per impulsar i acompanyar aquestes transformacions polítiques i legislatives: «no hem de deixar de fer política i, en aquests moments, la política s'ha de fer al carrer. L'organització col·lectiva és fonamental per pressionar les institucions i aconseguir canvis en les polítiques d'habitatge». Pensar l'habitatge com un dret implica també preguntar-nos quines formes de propietat, de gestió i de convivència poden contribuir a traure'l progressivament de les lògiques especulatives i situar al centre el seu valor d'ús, la vida quotidiana i la comunitat.

Grup motor del projecte "El Formiguer". Autoria: Ajuntament de Pedreguer.