L'educació sexeafectiva a les aules ha estat, tradicionalment, un tema relegat a xerrades puntuals i a un enfocament centrat en la biologia i la prevenció de riscos. No obstant això, aquesta mirada limitada deixa fora aspectes fonamentals com el respecte, el consentiment i l'autoconeixement. Des de l'escola cooperativa «El Drac», ubicada a la localitat de Torrent (Horta Sud), han volgut trencar amb aquesta dinàmica i apostar per una perspectiva holística que impregne el dia a dia de l'alumnat, integrant la sexualitat, l'afecte i el bon tracte com una realitat transversal i no com una temàtica que es tracta de manera aïllada, artificiosa i puntual.

Treballant amb l'alumnat.

Segons l'informe «(Des)informació sexual: pornografia i adolescència» de «Save the Children», l'accés a la pornografia es produeix cada vegada en edats més primerenques, amb un 68,2% del col·lectiu adolescent que reconeix consumir-la de manera habitual. Davant d'aquesta realitat, moltes famílies, sobretot de l'etapa d'Educació Infantil, han expressat al llarg d'aquests darrers anys la seua preocupació per tal de comptar amb eines per poder abordar, tant a l'escola, a casa i al carrer, aquesta realitat, tal com ens explica Maria José Burgos, cap del Departament d'Orientació d'aquest centre amb més de quaranta-cinc anys d'història, al llarg de la conversa. Aquestes inquietuds varen portar el centre a replantejar-se l'enfocament que li estaven donant a l'abordatge de la sexualitat a les aules, passant d'un model basat en sessions puntuals amb expertes a un canvi estructural en la manera de concebre l'educació sexeafectiva.

Aquest nou paradigma implica la formació de tot el claustre docent en la socialització preventiva i la incorporació de la sexualitat, els afectes i el bon tracte en el quefer diari de l'escola. «La sexualitat és una cosa que en el dia a dia hem d'atendre, resoldre i integrar. No com una assignatura sinó com una realitat transversal», afirmen al llarg de la conversa, i resulta cabdal treballar en xarxa amb altres professionals i institucions, entenent que l'escola no pot ni ha d'assumir tota la responsabilitat. D'aquesta manera, el centre aposta per una educació afectiva i sexual que permeta a l'alumnat desenvolupar eines per comprendre's i relacionar-se de manera sana i respectuosa, trencant amb els models imposats per la pornografia i les xarxes socials. L'objectiu és clar: garantir que, en qualsevol moment de la seua vida, puguen recórrer a allò après i prendre decisions informades i conscients sobre el seu cos i les seues relacions.

Aquesta setmana conversem, des de «Territori Educatiu», amb Marta Gil, directora de l'escola, i Maria José Burgos. De la seua mà descobrim com l'escola ha integrat com un eix metodològic l'abordatge de l'ensenyament sexeafectiu, posant l'èmfasi en el bon tracte, l'autodescobriment i la socialització preventiva, una iniciativa que, malgrat estar en desenvolupament des de fa vora una dècada, s'ha consolidat en el seu format actual en els darrers quatre cursos.

Conversa amb Maria José Burgos i Marta Gil.

Abordar l'educació sexeafectiva a les aules des d'una mirada holística.

Tal com refereix l'informe «(Des)información sexual: pornografía y adolescencia» de l'organització «Save the children», els i les adolescents accedeixen a continguts de pornografia per primera vegada als dotze anys. Aquest consum es produeix majoritàriament en la intimitat (en el 93,9% dels casos), a través del telèfon mòbil i se centra en continguts gratuïts en línia, de fàcil accés, i basats majoritàriament en la violència i en la representació d'una performance on el paper de l'home i la dona es representa d'una manera molt estereotipada i desigual. Enfront d'aquesta realitat, on l'accés a aquests continguts cada vegada es dona en edats més primerenques, les famílies mostren, cada vegada més, la seua preocupació. En el cas de l'escola «El Drac», tal com ens conta Maria José, «hi havia demandes per part de les famílies, sobretot de l'etapa d'Educació Infantil, per tal d'abordar el tema de la sexualitat. Ens trobàvem que estaven molt preocupades i espantades amb tot allò que veien a les notícies on, de tant en tant, veuen casos que les inquieten i no volien que passe alguna cosa semblant als seus fills i filles».

Amb el pas del temps, l'escola va assumir aquesta responsabilitat organitzant una sèrie de xerrades i sessions formatives per tal de fer front a aquesta preocupació, compartida tant per les famílies com pel claustre de professors. Així, continua afirmant l'orientadora d'aquesta cooperativa d'ensenyament ubicada a la localitat de Torrent, «a partir d'aquesta preocupació, des de l'escola ens varen posar en marxa per tal d'abordar-la a través d'una sèrie de xerrades amb experts que motivaven la curiositat de la gent i d'on sempre recollien recursos i eines per tal de treballar a l'aula. No obstant això, aquest model de formacions puntuals no els acabava de convèncer del tot. Al respecte, continua afirmant Maria José, «va haver-hi un moment en què ens vàrem plantejar fer un canvi de paradigma, on allò important era anar formant-nos poc a poc com a claustre en la socialització preventiva de l'abús sexual i l'abordatge de la sexualitat, els afectes i el bon tracte per tal de poder incorporar-ho, així, més des d'una lògica metodològica en la nostra manera de treballar que com a actuacions més concentrades en certs moments del curs. La sexualitat és una cosa que en el dia a dia hem d'atendre, resoldre i integrar. No com una assignatura sinó com una realitat transversal».

Treballant amb l'alumnat.

Aquest plantejament més holístic, que implicava necessàriament a tota la comunitat educativa, va ser clau per al correcte desenvolupament d'aquest canvi de paradigma. La professional amb la qual varen contactar per tal de fonamentar i formar a tot el claustre de l'escola «va ser tota una inspiració», recorda Marta, «i ens va proporcionar també moltíssimes eines perquè d'alguna manera foren el nostre suport, integrant-les dins dels contes, dels materials d'aula, en el llenguatge diari i en la nostra forma de ser i estar a l'escola».

Aquesta és una mirada clau, que trenca amb les actuacions habituals que es realitzen des de les institucions educatives respecte de l'educació afectiva i sexual, que solen correspondre's solament a la realització d'una sèrie de xerrades puntuals al llarg del curs i que, a més, solen estar molt centrades a parlar d'aspectes reproductius i de manera artificiosa sobre les diferents parts existents dins dels òrgans sexuals i/o sobre les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS). Des de l'escola «El Drac», reflexiona Maria José, cal superar aquest posicionament per tal de contemplar que «la sexualitat existeix en totes les etapes de la nostra vida». Per això, i responent a la voluntat de les famílies de l'escola, es varen endinsar a oferir un itinerari formatiu on es treballara la sexualitat, l'autodescobriment, l'autocura, el respecte i el consentiment cap a la resta entre l'alumnat.

«Paral·lelament a açò» ens conta Maria José, «des de la Conselleria d'Educació es va posar en marxa un projecte, el PIES, on ens varen formar a totes les orientadores per a poder donar classes de sexualitat. Però clar, nosaltres no érem sexòlogues, no ens sentíem tampoc preparades per a oferir tota la implicació que duia aquell programa que es combinava amb gent d'infermeria i de la unitat de salut sexual i reproductiva. Estàvem, en certa manera, molt abocades a la mirada que tinguera el professional que venia, que de vegades coincidia amb nosaltres i amb la nostra forma de pensar la sexualitat com un espai d'expressió i llibertat, però d'altres vegades no». Açò va actuar com a punt d'inflexió, i varen decidir unir tots aquests fronts en un, formalitzant un programa d'educació sexual i afectiva on vingueren persones expertes, però on l'equip docent poguera vehicular-ho en el dia a dia. «La xerrada en què ve la persona experta no ho és tot. Allò important és tot el que es desperta després en el nostre alumnat i les preguntes que sorgeixen entre el grup d'iguals i amb les famílies» continua afirmant Maria José.

Maria José de Burgos.

Qui educa al nostre alumnat? Una oportunitat per repensar el paper de l'escola.

El poeta no explica en su poesía: deja un trazo que deberá ser leído por otro. El poeta no obliga a un tipo específico de lectura de ese trazo, sino que su palabra culmina al filo del tiempo en que otro podrá leerlo, reconocerlo. El poeta ofrece, entrega signos que otros deberán descifrar en su tiempo y a su modo.

Carlos Skliar

Amb aquesta metàfora, el pedagog argentí Carlos Skliar ens convida a pensar en l'ofici del magisteri més des d'una vessant poètica que des d'una mirada tècnica, artificiosa. Al respecte, afirma, que a diferència de la poesia, en massa ocasions la pedagogia insisteix a encarnar una posició que nega la mirada pròpia, nega la possibilitat de tocar i de l'escolta. «Explica, eso sí, qué es ver, pero con ojos ajenos, distantes, silenciosos, autoritarios. Explica, eso sí, cuáles son las miradas disponibles, pero con ojos apenas escudriñadores y evaluadores. Explica qué es tocar, sin tocar, y eliminando el tocar del otro. Explica qué es escuchar, pero sin escuchar, ignorando lo que podría ser el escuchar del otro».

Tot allò que es desperta a les ments, als cossos i a l'esperit de l'alumnat després de treballar aquest tema que en moltes ocasions resulta tabú (bé per la pressió social o bé per les pors del professorat) fa sorgir una altra qüestió cabdal a l'hora de repensar el paper que l'escola ha de tenir en la formació i educació sexual i afectiva del seu alumnat. I ací, precisament, entra en joc la qüestió dels interlocutors: qui educa sexeafectivament a les generacions més joves? «Sí que pense que cal posar atenció en tots aquells elements que, malgrat no ser viscuts com a instruments educatius, ens eduquen», reflexiona Maria José, qui continua: «com a escola ho pensem, però no podem assumir tota la responsabilitat. Hi ha una responsabilitat molt gran dels governs, de les associacions, del teixit social, de les famílies... Per això pensem que treballar en comunitat és important. Que ací vinga una sexòloga experta, que vinguen de salut pública i reproductiva és rellevant, que vinguen de prevenció comunitària i de la Unitat de Conductes Adictivies (UCA), que treballen amb persones que tenen addicció a substàncies o a les tecnologies, és important. Però l'escola no ha de poder ni voler assumir-ho tot. Som una part més de l'engranatge».

Marta Gil.

«Tiktok i Instagram, entre d'altres, eduquen molt» afirma Marta amb rotunditat. «Per la nostra part, nosaltres no sentim que la responsabilitat d'educar en aquest sentit per part de l'escola siga del 100%, però sí que tenim la responsabilitat de brindar al nostre alumnat oportunitats democràtiques. En el cas del món adolescent, per exemple, molts d'ells no estan en un moment disponible per a recollir-lo, però aspirem que, si en algun moment ho necessiten, almenys ho hagen tingut i puguen servir-se d'aquest recorregut i aquesta experiència que tingueren en «El Drac». Nosaltres som un percentatge xicotet en la seua vida, però en aquest percentatge nosaltres actuarem amb tota la nostra força». En aquest sentit, l'escola compta amb alguns programes més que són clau a l'hora de complementar el treball fet en aquest sentit, com és el cas de les Noves Tecnologies de la Informació i el Coneixement (NTIC), on es treballa el programa de prevenció de conductes de risc. És un programa que afavoreix les conductes saludables, que parla de les xarxes socials i de com poder fer-les pròpies.

Treballant amb les famílies.

Educar sexualment i afectiva: una aposta metodològica per treballar l'autoconeixement.

Comentava Maria José, a l'inici de la conversa, que aquest programa naix, en gran part, de la voluntat de les famílies per abordar aquestes temàtiques. Però, com bé s'ha fet palesa al llarg de la conversa, aquesta és una demanda també del professorat. «Quan llancem un programa no naix del no-res. Naix quan s'observa una necessitat. Potser ho vehiculem des del Departament d'Orientació o potser des de Direcció, però naix d'una necessitat real i viscuda» ens conta Maria José, qui afig: «pense que una cosa en la qual sí que s'ha orientat molt en els últims anys és en la prevenció dels abusos sexuals. Recorde que als inicis va generar preocupació en algun sector de l'associació de famílies, i ara, en canvi, és una cosa que les famílies desitgen: que es pose l'èmfasi en les paraules «abús sexual» i que s'eduque a les persones a posar límits. Però insistisc, això no s'aprèn amb una xerrada, s'ha d'aprendre en el dia a dia. La línia de l'escola s'ha de desenvolupar amb coherència. Quan nosaltres plantegem aquestes accions al claustre sí que entenem i sí que sentim que anem per una mateixa línia».

A més de les xerrades, que són accions més concretes, el treball que es realitza el canalitzen a través de les actuacions educatives d'èxit, un altre dels eixos de treball fonamental amb el qual desenvolupen la feina diària a l'escola. Allí treballen la socialització preventiva en tertúlies dialògiques, en grups interactius, en assemblees i sobretot amb allò que denominen com «El club de valents». Al respecte, afirma Marta: «ací ens centrem molt en el tema de tractar-nos bé, i de posar límits. «Quan tu no em tractes bé, rebutjaré aquesta actitud». Mai volem rebutjar a la persona, sempre l'actitud. Comencem ja a acompanyar en posar límits, ja no límits en l'àmbit del meu cos només, sinó també enfront d'actituds. Això, pel fet de començar-ho des dels tres anys, acompanya al nostre alumnat fins a 4t de l'ESO».

Al llarg de la conversa emfatitzen molt a nomenar la tasca que fan més com una metodologia incorporada en el quefer diari que en una sèrie d'activitats o proposta programàtica. «La nostra és una metodologia que està molt assentada a l'escola. No volem enfocar aquesta iniciativa només a la part sexual, sinó també poder ajustar com acompanyem a l'alumnat en la cura de si mateix, de ser conscients del seu cos i en el respecte a la diversitat sexual» continua reflexionant l'actual directora del centre, qui afegeix: «hi ha edats on (que no és perquè siga un tabú ni molt menys) parlar de sexe no té cap sentit. Però tampoc volem ocultar-ho. Nosaltres hem sigut xiquets i xiquetes que hem rebut una educació respecte a la sexualitat entesa solament com a reproducció i com a acte sexual. Ara no volem açò. Som una escola on treballem molt la socialització preventiva de la violència zero des de ben xicotets. Això comença per ser conscients que el cos és nostre i que nosaltres decidim qui ens pot tocar i qui no».

Una proposta que es concreta dins del programa d'orientació acadèmica i professional de l'escola i que compta amb la legislació actual com una aliada a l'hora de desenvolupar aquesta feina. «Hi ha hagut en els últims anys un canvi legislatiu que s'alinea amb tot allò que estàvem fent, amb unes competències bàsiques que diuen que u ha de ser, ha de saber conèixer-se, saber com és i també tenir clar que ha de tenir una autoestima no necessàriament alta sinó ajustada per poder donar respostes al meu entorn i a tots els aspectes de la meua vida. Així podré prendre decisions quan acabe l'etapa de secundària sobre l'orientació professional, però també quan siga menuda, d'amb qui vull estar i amb qui no. Aquesta és la base, diguem-ne, de tot» afirma Maria José, que treballa més d'una dècada com a orientadora coordinant projectes com aquests dins de l'escola així com al projecte d'intercooperació de la «Comissió d'Orientadores» de la «Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes».

Treballant amb l'alumnat.

Construint noves figures de referència per tal de trencar amb la mirada patriarcal.

De quina manera es poden abordar qüestions com l'autoconeixement del cos propi, el respecte a u mateix i el consentiment en unes edats tan primerenques com són les d'Infantil? Com es pot integrar això a través del llenguatge a l'aula? Marta agafa la paraula: «el primer que fem és definir què és un amic i una amiga. Així, també ens llevem del cap que ací tots hem de ser amics. No, no fa falta. Som companys i companyes, en una escola que no hem triat nosaltres sinó que trien els nostres representants legals, i una vegada que definim què és un amic i què no, també cal definir què és violència i què no ho és. En el «Club de valents» ho fan en assemblea, arriben a clarificar a través d'acords què és violència per a cada classe i què no ho és i, una vegada partint d'ací, què és un amic i què no. Ells ho tenen clar, quan un amic li lleva una joguina de les mans, van i denuncien. També hem de llevar-nos del cap això del «xivato». No, està denunciant una acció que no li ha agradat i que per eixa raó no et triarà com a amic o com a amiga. No t'estic rebutjant a tu sinó a la teua actitud. Si tu canvies l'actitud i ens tractem bé, serem amics i amigues».

Per tal de construir noves figures de referència i ajudar, així, a trencar amb els esquemes patriarcals que es reprodueixen a través de les xarxes socials i de l'accés a la pornografia, a l'escola treballen fermament no solament amb la part sexual sinó també amb l'afectiva. «La part afectiva pensem que és important. Per exemple, en l'etapa d'Infantil les sensacions són bàsiques. Tu sí que tens sensació que alguna cosa t'agrada o no, però és important, a més de tenir aquesta sensació, poder posar paraules i mentalitzar això i, per altra banda, també tindre estratègies i sentir-se en un espai suficientment segur per a poder posar els teus límits i expressar-los. Al final està tot lligat. Es tracta també de construir una forma d'estar i de poder acompanyar. I després també trobem una necessitat de donar les mateixes oportunitats a tot el nostre alumnat. Cadascú hem nascut en la família que ens ha tocat, no l'hem triada. Segurament les nostres famílies ens donen el millor que poden, però no tot el món té el mateix maneig de la informació. Pensem que és llibertat i fet democràtic donar a tot el nostre alumnat la informació verídica que necessitem i l'oportunitat de poder relacionar-se com cadascú vulga i poder triar» assegura Maria José.

També és cabdal comptar amb el grup d'iguals. Per això, treballen amb les figures «NAM: Noves Masculinitats Alternatives» des de l'etapa d'Educació Infantil. L'objectiu està clar: construir persones que tinguen actituds amistoses, que rebutgen la violència i que no se situen sempre per damunt de ningú, sinó que tinguen actituds on sumen i on puguen confiar en ells i elles. «El que volem és deixar el discurs de l'ètica que podem donar les adultes «no has de fer x. ..», perquè siguen aquestes figures, tant masculines com femenines, les que siguen un exemple per als seus iguals. Perquè no és el mateix que jo com a adulta jutge o castigue, que un col·lega et diga que avui no vol jugar amb tu. L'adolescència ha variat molt generacionalment. Hi ha missatges que durant la infantesa veiem que són molt potents, però veiem que de cara a l'adolescència hem de repensar-lo. Perquè necessiten molt que el seu missatge siga propi. I en el moment que veuen un missatge aliè amb algun tint moralista per part dels adults, encara que no siga així realment, ells i elles retrocedeixen, perquè tenen aquesta part on necessiten crear la seua pròpia realitat i sentir que parteix d'ell. No és el mateix el discurs de l'ètica que el que et pot dir un igual. El que volem és posar en el centre aquestes noves masculinitats alternatives que sí que sumen i que rebutgen la violència» apuntala Marta.

Aquesta llibertat suposa, en primera instància, posar a l'alumnat en el centre per tal d'oferir-li eines perquè trie però, sobretot, també perquè assumisca responsabilitats, tal com afirmen al llarg de la conversa. «La llibertat és important, però des del nostre paradigma treballem molt la responsabilitat. Pots triar, però amb informació del que ocorre amb cadascuna de les situacions que elegisques» afirma Maria José. Aquesta manera de treballar genera un fort lligam entre el claustre de professors, l'equip d'orientació i l'alumnat. «L'adolescència ja suposa una etapa en la qual venen amb consultes molt obertes, no solament respecte al Departament d'Orientació sinó amb els equips de tutoria que han tingut al llarg de la seua escolaritat. Ací es parla obertament de sexualitat, i venen i et consulten buscant la intimitat pròpia de l'adolescència» continua reflexionant l'orientadora.

«Les oportunitats que tenen ells jo no les vaig tenir com a part del col·lectiu. Podem observar que sí que hi ha una obertura, però és cert que de vegades estan més perduts. Potser la meua generació estava més cohibida i tenia menys llibertat i crec que les generacions d'ara sí que tenen aquesta amplitud de la sexualitat. Per a mi és una sort que la puguen viure. I que el discurs siga d'ells i que la persona adulta tinga un paper d'acompanyar per a donar aquesta llibertat em sembla molt bonic», reflexiona Marta.

Alumnat de Secundària.

Un projecte d'escola que creix de la mà d'una comunitat compromesa.

«Si vens en un somriure, sempre hi seràs convidat», es pot llegir a l'espai web de l'escola «El Drac». Al llarg de la visita per l'escola es pot comprovar com aquesta màxima representa molt bé l'esperit d'una escola xicoteta que vol continuar creixent de la mà d'una comunitat compromesa. Una escola que, en el cas de Marta i Maria José, suposa no solament l'exercici del seu ofici sinó la concreció d'un estil de vida. «Per a mi «El Drac» la definiria com un estil de vida» afirma Marta, «he estat scout tota la meua vida, i sempre diem que mai es deixa de ser scout malgrat que ja no formes part activament de l'entitat, i en el cas de l'escola estic vivint-ho de la mateixa manera. Als dos llocs he aprés coses que formen part del meu projecte vital. No concep separar el que és la part professional de la personal, no ho veig, soc la mateixa persona en els dos ambients. Per a mi «El Drac» és una xicoteta família, molt simpàtica, on ens agrada molt fer comboi i on som seriosos fent la nostra feina, fent les intervencions de manera correcta. Visc la meua professió tal com visc la meua vida».

En aquest mateix sentit reflexiona Maria José, qui pensa que «la nostra és una escola molt plural. Pense que és un centre honest, que la gent que estem ací ens ho creguem i que intentem lluitar per construir un clima de respecte, diversitat i democràcia. L'escola és un espai viu i ha anat creixent amb tots els membres que hem anat incorporant-nos. Hi ha un sentiment molt fort de cooperativa, de suport. Per a mi suposa una implicació personal, familiar i laboral molt forta. Quan vaig arribar em va cridar l'atenció que era una escola que estava renovant-se generacionalment i a tots els nivells. Era una escola amb força, que volia construir alguna cosa diferent. Eren exigents amb el que volien. Pel que fa al projecte d'orientació escolar tenien molt clar el que demanaven».

Finalitzant ja la conversa, i amb l'essència i l'energia de l'esperit engrescador que transmet tot el treball que l'escola realitza des de fa vora cinc dècades, preguntem a Maria José i a Marta sobre els aprenentatges que senten que han realitzant després de posar en marxa tot aquest treball conjunt amb l'alumnat, les famílies i la comunitat que envolta l'escola. Maria José agafa la paraula i ho sintetitza ràpidament: «per a mi ha suposat dos coses. Una: formació. En les xerrades que hem donat m'he format i he aprés arreplegant molta informació que, pel context de treball del meu dia a dia, em ve genial. I l'altra diria el convenciment d'estar portant a terme un estil de vida concret, on puc créixer com a persona i anar adaptant-me a les demandes de l'alumnat, el claustre docent i les famílies. Sobretot poder comprendre i situar-me respecte de com està el nostre alumnat en cada moment en cadascuna de les diferents generacions».

Marta, recollint aquesta mateixa ànima, afirma amb goig que els aprenentatges fets al voltant d'aquest projecte li han suposat «poder brindar una oportunitat molt important al nostre alumant en l'àmbit de diversitat sexual ja que ens ha permés acompanyar a totes aquestes persones que senten que no són compreses i escoltades. Per a mi ha estat molt important», i conclou, «ací hi ha alumnat que no troba el seu lloc, i poder sentir que té una xarxa de col·legues i d'amistats que junts els hi ajudaran a ser més forts i comprendre que poden ser com els done la gana, per a mi és el millor regal que li puc brindar al nostre alumnat. Sentir que la nostra xicalla pot viure en llibertat des dels zero anys, a nivell personal, és meravellós».

Escola El Drac als seus inicis.

Més informació:

- Espai web escola "El Drac": https://escolaeldrac.com/

- Perfil Instagram escola "El Drac": https://www.instagram.com/escola_el_drac/

- Informe '(Des)información sexual: pornografía y adolescencia': https://www.savethechildren.es/informe-desinformacion-sexual-pornografia-y-adolescencia