L’FP La Costera impulsa un ecosistema d’economia social i solidària a Xàtiva

L'Institut de Formació Professional «La Costera», a Xàtiva, fa temps que treballa per incorporar en el seu dia a dia una mirada vinculada a l'economia social i solidària. No es tracta d'una assignatura concreta ni d'un projecte aïllat, sinó d'una manera d'entendre la Formació Professional que intenta anar un poc més enllà de l'aprenentatge tècnic. En aquest sentit, al centre conviuen iniciatives relacionades amb la sostenibilitat, el cooperativisme, la inclusió, l'aprenentatge-servei i la connexió amb entitats socials i cooperatives de les comarques centrals valencianes.

Aquesta línia no ha aparegut de colp. S'ha anat construint amb els anys, a partir de la implicació d'una part del professorat, de l'experiència acumulada en activitats i projectes, i també del contacte amb altres agents que treballen en aquest camp. A través de la celebració i organització de fires, hackatons i exposicions, des del centre han anat configurant un ecosistema propi que mostra que un altre tipus d'economia, no vinculada solament al rendiment econòmic, és possible i necessària.

Professorat FP La Costera a les VI Jornades Estatals de la Xarxa per una Educació en Finances Ètiques i Solidàries

Un dels elements més destacats d'aquesta experiència és que situa la Formació Professional en un lloc més ampli del que sovint se li atribueix. A «La Costera», la preparació per al món laboral no es planteja només en termes d'ocupació o d'emprenedoria entesa en un sentit convencional, sinó també com una oportunitat per parlar de valors, de models econòmics alternatius i de responsabilitat social. En aquest sentit, la relació amb el seu entorn ha estat cabdal: la participació i l'acompanyament d'organitzacions com FEVECTA ha ajudat a donar continuïtat, sentit i suport a moltes de les iniciatives que s'han desenvolupat al centre.

Com arriba aquesta sensibilitat al centre, quin paper juga el professorat, de quina manera es concreta en activitats i projectes, i què aporta a l'alumnat i al mateix institut? Aquesta setmana recorrem el procés fet a aquest institut que ha anat generant, a poc a poc, un entorn propici perquè l'economia social i solidària forme part, també, de la seua manera d'educar.

El camí cap a una altra manera d'entendre l'economia

Aquesta línia de treball no ha aparegut de colp ni naix del no-res. Respon tant a la trajectòria del centre com a una sensibilitat creixent entre part del professorat per oferir a l'alumnat una mirada diferent sobre el món econòmic i laboral. Al llarg dels anys, a partir d'experiències concretes, activitats i col·laboracions, s'ha anat construint una manera pròpia de treballar aquestes qüestions dins de la seua oferta formativa. En paraules de Lidón, «no es tracta només de dir què és l'economia social, sinó de fer-los veure que hi ha altres maneres de fer empresa, altres maneres d'organitzar-se, i que això també pot ser una opció real per al seu futur».

En un primer moment, aquesta sensibilitat no es presentava com un projecte global ni com una aposta definida de centre. Eren més bé iniciatives concretes, sovint impulsades per persones determinades, que volien introduir altres referents dins de l'aula. En aquest sentit, el paper de docents com Rosalia —i d'altres membres del departament de Formació i Orientació Laboral— ha sigut clau. No només per proposar activitats, sinó per mantindre-les en el temps, donar-li continuïtat i anar connectant-les entre elles fins a construir una línia de treball estable.

Grup de professorat FP La Costera.

Un dels moments inicials més significatius va ser la posada en marxa de la «Fira del Bé Comú». Aquella primera experiència tenia com a objectiu mostrar alternatives econòmiques diferents de les habituals, apropant a l'alumnat iniciatives vinculades al cooperativisme, al consum responsable o a l'economia amb valors. Amb el temps, aquesta fira va anar evolucionant, tant en contingut com en abast, i va acabar donant lloc a la «Fira Solidària», amb una implicació més gran de la comunitat educativa i del conjunt de la ciutat.

Aquest procés també s'ha caracteritzat per una obertura progressiva cap a l'entorn. El centre no ha treballat en solitari, sinó que ha anat establint relacions amb altres instituts de Xàtiva, amb entitats socials i amb organitzacions vinculades a l'economia social. Aquesta connexió ha permès compartir experiències, adaptar idees que ja funcionaven en altres llocs i, al mateix temps, donar més sentit a les activitats que es feien dins de l'institut. Com assenyala Rosalia, «el que volem fer és apropar realitats que poden obrir mirades, que impacten, perquè a vegades volem fer discursos massa elevats i falta baixar a terra perquè realment entenguen què hi ha darrere d'allò que li proposem».

Paral·lelament, s'han anat incorporant de manera progressiva altres marcs de treball, com el treball vinculat als Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquests elements han servit com a porta d'entrada per ampliar la mirada i integrar, d'una manera més transversal, valors com la igualtat, la inclusió o la responsabilitat social. Una reflexió fonamental per als temps actuals, enmig d'un context global marcat per la incertesa, les desigualtats i els canvis accelerats. L'economia social i solidària, afirmen, no es planteja només com un contingut més, sinó com una eina per pensar el futur. Una eina que permet obrir preguntes sobre quin tipus de treball es vol, quin model d'empresa es considera més just o quines formes d'organització poden respondre millor a les necessitats socials. Com resumeix Lidón, «el que se'ls està dient és: pensa. Pensa en la teua vida, en les decisions que has de prendre. Tu pots plantejar-te un tipus d'empresa o un altre, una cooperativa o una societat limitada, però també se'ls està obrint la possibilitat de plantejar-se el futur d'una altra manera». Així, el que comença amb iniciatives puntuals acaba configurant un recorregut més ampli, que dona sentit al treball que el centre està desenvolupant hui en dia.

Grup de professorat FP La Costera.

El professorat com a motor: compromís, transversalitat i mirada educativa

Si hi ha un element que explica que aquesta línia de treball haja pogut consolidar-se al llarg del temps, és el paper del professorat. Res d'això no seria possible sense docents que, més enllà de complir amb el currículum, han assumit la necessitat d'obrir altres espais dins de la formació professional. «Per a nosaltres, des de la nostra mirada, no es tracta només de transmetre coneixements, sinó de plantejar preguntes, oferir alternatives i generar contextos on l'alumnat puga reflexionar» afirma Mari Àngels.

En aquest sentit, el departament de Formació i Orientació Laboral (FOL) ha tingut un paper especialment rellevant. Des d'aquest espai, que ja de per si aborda qüestions relacionades amb el món del treball i l'empresa, s'han anat introduint continguts i activitats vinculades a l'economia social, el cooperativisme i la sostenibilitat. Sovint, aquest treball no es fa de manera explícita o teòrica, sinó aprofitant projectes, dinàmiques o exemples que permeten connectar amb l'experiència de l'alumnat.

Ara bé, el mateix professorat reconeix que no és un procés senzill. «Implicar tot el claustre en aquesta mirada és un dels principals reptes. Mentre que hi ha departaments o docents molt implicats, altres ho viuen com una línia allunyada de les seues matèries» reflexiona Edel. Açò fa que, en molts moments, el pes del treball recaiga en un grup reduït de persones, amb el risc que les iniciatives depenguen massa de voluntats individuals.

Malgrat aquestes dificultats, també es posa en valor el camí recorregut i la implicació creixent d'una part del professorat que, més enllà de les dificultats, hi ha també una base sòlida de professorat que impulsa, sosté i dona continuïtat a aquest tipus de propostes. «En diferents espais del centre s'ha anat generant un clima de treball i d'interès per aquests temes que, a poc a poc, va sumant més persones. Per això, una de les línies de treball que s'ha anat plantejant és la necessitat de reforçar la transversalitat», afirma de nou Edel. No es tracta que l'economia social siga un tema d'un departament, sinó que puga travessar diferents assignatures i espais del centre. Iniciatives com les comissions de treball o els departaments estratègics responen a aquesta voluntat d'ampliar la implicació i generar una cultura compartida.

Però el sentit d'aquest treball no es queda només en l'organització interna o en la implicació docent, sinó en la seua capacitat d'arribar a l'aula i generar-hi algun tipus de reflexió. Com es comenta des del mateix centre, «creiem que el que podem fer és apropar realitats que poden obrir mirades, que impacten». Així, també s'ha posat l'accent en la importància de portar aquests valors al dia a dia de les classes: fires, jornades i exposicions ajuden a vincular el treballat a l'aula amb l'entorn. I en aquest procés apareix una idea de fons que travessa el treball desenvolupat per aquest grup de professorat: és possible ensenyar una altra economia. No com una veritat tancada ni com una alternativa idealitzada, sinó com una opció que existeix, que té exemples reals i que pot formar part de les decisions futures de qui es forma en aquest espai. En aquest sentit, el centre no només forma professionals preparats per al mercat laboral, sinó persones capaces de qüestionar-lo, entendre'l i, si escau, transformar-lo.

Grup de professorat FP La Costera.

De l'aula al territori: quan les idees es posen en pràctica

Si hi ha un espai on aquesta aposta pren forma, de manera més visible, és en les activitats i projectes que el centre ha anat desenvolupant al llarg dels anys. És ací on les idees es concreten i on l'alumnat pot experimentar, de manera directa, què significa treballar l'economia des d'una altra mirada. Aquestes activitats no es plantegen de manera aïllada, sinó sempre en relació amb el territori i amb agents externs que aporten context i sentit. Tal com assenyalen, «nosaltres sempre hem intentat vincular-nos en l'entorn més productiu, perquè al final el nostre alumnat tindrà l'oportunitat de treballar en aquest entorn».

La «Fira Solidària» és probablement l'exemple més clar d'aquesta connexió. Es tracta d'una iniciativa que implica no només l'institut, sinó també altres centres educatius de Xàtiva i diverses entitats socials. Durant la fira, l'alumnat organitza parades, crea productes i participa activament en la venda amb l'objectiu de recaptar fons per a ONG i associacions que treballen en àmbits com la inclusió, la cooperació o l'atenció a col·lectius vulnerables. En aquest procés, afirma Rosalia, «l'alumnat coneix de primera mà aquestes entitats, fet que dona sentit a l'activitat i reforça la connexió entre aprenentatge i realitat social».

Més enllà del resultat econòmic, la fira funciona com un espai d'aprenentatge molt complet. «L'alumnat ha de planificar, calcular costos, organitzar-se en equip i atendre el públic. Però, sobretot, entra en contacte amb realitats que sovint no formen part del seu dia a dia» sosté Laura. Aquest tipus d'experiències ajuden a entendre que darrere de cada activitat hi ha persones, situacions i problemàtiques concretes.

Grup de professorat FP La Costera.

En una línia diferent, però complementària, l'hackató ofereix una altra manera d'aproximar-se a aquests valors. En aquest cas, el que es proposa és un repte: empreses, cooperatives o entitats del territori plantegen problemes reals, i l'alumnat, organitzat en equips mixtos, ha de donar-hi resposta en un temps limitat. Tal com remarca Agustí, «venen entitats de fora i plantegen el repte, i l'alumnat, en equips de gent que no es coneix, ha de treballar en comú per donar una solució en un temps molt limitat». La composició dels equips (barrejant estudiants de diferents famílies professionals) obliga a treballar amb persones que no es coneixen. Les idees que apareixen poden ser més o menys viables, però el procés és el que té valor: pensar col·lectivament, contrastar punts de vista i intentar construir solucions que tinguen en compte no només la viabilitat econòmica, sinó també aspectes socials i ambientals.

Altres iniciatives, com l'exposició «Mirades de Futur», impulsada per la xarxa ESSCOOP, funcionen com a eines pedagògiques per apropar l'economia social a l'alumnat des d'un altre registre. A través de materials visuals, relats i dinàmiques participatives, es plantegen preguntes sobre el futur del treball, el paper de les empreses o les alternatives existents. Aquest tipus de projectes permet treballar continguts d'una manera més accessible i generar espais de reflexió col·lectiva.

Un element especialment rellevant és el contacte amb realitats socials a través d'entitats del territori. Col·laboracions amb associacions com AVSA (Associació Valenciana de Solidaritat amb Àfrica), i la cooperativa nascuda sota el seu paraigua, COTASA, que facilita la inserció social i laboral de persones migrants, permeten que aquestes visiten el centre i compartisquen les seues experiències. Aquestes trobades tenen un impacte fort, perquè permet a l'alumnat «posar cara i veu a problemàtiques que, d'altra manera, podrien quedar en un nivell més teòric o distant. No vos podeu imaginar com es queda l'alumnat d'impactat quan escolta aquestes històries de vida» afirma Mari Àngels.

A més, també s'han generat vincles amb cooperatives i iniciatives d'economia social del mateix entorn. Tal com aporta Maria José, tècnica de FEVECTA a les comarques centrals: «tenim l'exemple de projectes com «AfroLatinos Espai», impulsat per dones migrants, que mostra com aquestes experiències poden convertir-se en referents reals. No es tracta només d'explicar què és una cooperativa, sinó de veure persones concretes que han optat per aquest model i entendre els motius que els han portat a fer-ho».

En conjunt, totes aquestes activitats configuren una manera de treballar que combina acció i reflexió. No es tracta només d'escoltar o estudiar, sinó de participar, experimentar i relacionar-se amb l'entorn. Aquesta connexió amb el territori és una de les claus fonamentals del bon funcionament d'aquesta filosofia de treball.

Grup de professorat FP La Costera.

Impacte i reptes de futur: el paper de la xarxa cooperativa

Arribats a aquest punt, la pregunta és inevitable: què aporta tot aquest treball a l'alumnat i fins a quin punt transforma la seua manera de veure el món? El mateix professorat coincideix que els resultats no sempre són immediats ni fàcils de mesurar. No es tracta d'un aprenentatge que es traduïsca en una resposta concreta o en una elecció directa, sinó més bé d'un procés que va deixant pòsit amb el temps.

En molts casos, el que es genera és un canvi en la mirada. L'alumnat comença a conèixer altres formes d'organitzar el treball, altres models d'empresa i altres maneres d'entendre les relacions econòmiques. Encara que després no opten per crear una cooperativa o per treballar en l'àmbit de l'economia social, sí que incorporen referències que abans no tenien. Açò es veu, per exemple, en la capacitat de plantejar preguntes, de valorar aspectes com la sostenibilitat o la igualtat, o de reconèixer que no hi ha un únic model empresarial. Tal com es reflexiona Lidón, «tu pots plantejar-te un tipus d'empresa o un altre, una cooperativa o una societat limitada, però també se'ls està obrint la possibilitat de plantejar-se el futur d'una altra manera».

Ara bé, també hi ha límits evidents. Malgrat el treball fet des del centre, una part considerable de l'alumnat, una vegada acaben la seua formació, continuen orientant-se cap a models empresarials tradicionals. La societat limitada o el treball per compte d'altres continuen sent les opcions més habituals. Açò té a veure amb diversos factors: el context econòmic, la manca de referents propers, la percepció de risc o, simplement, el desconeixement de com posar en marxa iniciatives vinculades a l'economia social.

En aquest sentit, el mateix professorat assenyala que, moltes vegades, el cooperativisme apareix més com una resposta a una necessitat que com una opció inicial. Històricament, moltes cooperatives han nascut per resoldre problemes concrets (com la comercialització de productes o l'accés a recursos) més que per una voluntat explícita d'emprendre d'una altra manera. Com expliquen: «en general la majoria de cooperatives que coneixem són per necessitat, perquè necessitem defendre això o portar endavant allò, més que per una decisió inicial d'emprendre d'una altra manera».

Malgrat aquestes dificultats, el treball no es considera inútil, sinó tot el contrari. La idea de «sembrar llavors» apareix de manera recurrent al llarg de la conversa. En aquest sentit, remarca Joan Gandia: «encara que en el moment no es veja un resultat clar, hi ha experiències, idees i referents que poden tornar en un futur, en altres moments de la vida o davant de situacions concretes. El contacte amb testimonis reals, la participació en projectes o la reflexió a l'aula deixen una empremta que no sempre és visible a curt termini. Alguna cosa queda sempre».

En aquest procés, el paper de FEVECTA i de la xarxa cooperativa existent a les comarques centrals valencianes ha sigut especialment rellevant. No només per l'assessorament tècnic, sinó per la capacitat de connectar aquesta institució educativa amb experiències reals i amb altres iniciatives. A través de projectes compartits, activitats i col·laboracions, ha contribuït a donar coherència i continuïtat a moltes de les propostes que es desenvolupen al centre. A més, aquesta relació ha permès que el centre no treballe en aïllament, sinó com a part d'una xarxa més àmplia.

De cara al futur, els reptes són clars i, en alguns casos, complexos. Un repte important és consolidar la transversalitat. Fer que aquesta mirada no depenga només de persones concretes o de determinats departaments, sinó que forme part del conjunt del centre, continua sent una tasca pendent. Açò implica coordinació, temps i també una certa transformació de les dinàmiques habituals.

També es planteja la necessitat d'adaptar-se a un context en canvi constant. La irrupció de noves tecnologies, com la intel·ligència artificial, o la situació econòmica global obliguen a replantejar què i com s'ensenya. En aquest escenari, l'economia social i solidària pot oferir eines per pensar de manera crítica i per imaginar altres formes d'organitzar-se. Com afirmen Mari Àngels i Agustí, «vivim en un món que estem pendents d'un fil, i cada vegada més ens adonarem que n'hi ha més necessitats».

L'experiència de l'Institut de Formació Professional «La Costera» mostra que és possible construir un ecosistema educatiu orientat a l'economia social i solidària que es construeix a partir de la suma de moltes aportacions. Aquest procés de treball, que combina aprenentatge, experiència i reflexió, mostra com és d'important continuar generant espais on l'alumnat puga conèixer, pensar i, si ho decideix, optar per una altra economia, més justa, més ètica, més social i més solidària.

Grup de professorat FP La Costera.