L’IES Andreu Sempere d’Alcoi “desmunta els mites” de la Revolució del Petroli

A Alcoi, la Revolució del Petroli és un tema que està als carrers, en les paraules dels majors i, conseqüentment, a les aules. Caminar per la ciutat és observar les deixalles d'un passat tan llunyà però, paradoxalment, proper a tots els seus habitants. No obstant això, les llegendes tapen la veritat i embruten tant el paper com les accions d'aquells obrers revolucionaris.

Amb la intenció de clarificar els fets, els alumnes del Batxillerat Artístic i de la Formació Professional d'Arts Gràfiques de l'IES Andreu Sempere d'Alcoi han elaborat un llibret didàctic il·lustrat que destapa els mites que s'havien escampat al llarg dels anys. Per fer-ho, han comptat amb l'ajuda i implicació del professor Diego L. Fernández i dels departaments de plàstica, història, castellà, valencià, francés i anglés.

Il·lustracions al voltant de la Revolució del Petroli.

El projecte ha estat finançat per l'Ajuntament d'Alcoi i premiat per CaixaBank Dualiza i FPEmpresa. A més a més, associacions com Col·lectiu Revolta 1873, Escola Valenciana i Industrializ@cció han sigut claus per a la seua difusió.

El llibret, editat pels alumnes en valencià, castellà, anglés i francés, i pensat per al tercer cicle de primària i també per a secundària, busca ser una ferramenta informativa alhora que pretén convertir-se en un instrument de difusió. I és que la carència d'estudis de la insurrecció ha sigut al llarg del temps un impediment per ser conscients de la repercussió dels fets i crear un discurs verídic allunyat de les males llengües. Per això mateix, consideren imprescindible reprendre l'estudi d'aquest període històric i estendre el seu coneixement.

Presentació exposició a Cocentaina (Centre Cultural el Teular).

L'esclat de la Revolució del petroli

En la I República, Alcoi era una ciutat completament industrialitzada i on residia la seu de la Primera Internacional Obrera d'Espanya. El seu teixit productiu eren les fàbriques, i els treballadors havien de fer jornades de 10-15 hores per uns salaris que eren insuficients per poder viure. Dones, homes i xiquets i xiquetes a partir de 6 anys treballaven en aquestes instal·lacions, vivien en porqueres, no tenien suficient higiene per a evitar malalties infeccioses i no podien quasi menjar. Amb aquestes condicions, 1 de cada 3 xiquets moria abans de complir un any.

En aquest context, i dos anys després de la Comuna de París, el gran precedent, va esclatar la Revolució del Petroli a Alcoi. Es va tractar de «l'alçament obrer més important del segle XIX» segons la historiadora argentina Clara E. Lida. Els treballadors d'una fàbrica van començar amb mobilitzacions parcials i pacífiques per millorar les seues condicions i de seguida va derivar en una vaga general. Així, «per primera volta, un grup que no formava part de l'església, ni de l'exèrcit, ni de la classe mitjana, es va manifestar com a revolucionari», com va dir l'historiador sobre hispanisme Gerald Brenan.

Il·lustracions al voltant de la Revolució del Petroli.

La primera vaga va durar 4 mesos fins que l'empresari de la fàbrica va preferir tancar en compte de concedir les millores. El 7 de juliol, 6.000 treballadors vinguts de diferents llocs van convocar una vaga general i la gent va anar sumant-se a la causa, fins que el 9 de juliol 10.000 persones van acudir a l'ajuntament i van exigir la dimissió de l'alcalde republicà, Agustín Albors, «Pelletes», i dels regidors, per substituir-los per un comité format per obrers. Va ser aleshores quan l'alcalde va donar ordre de disparar els manifestants; pegant el primer tir com a senyal i els guardes, en la Torre de Santamaria, el campanar, van ferir les primeres persones.

Els obrers, per tal d'evitar que les autoritats fugiren, van incendiar amb petroli les cases confrontants i van lluitar més de 20 hores alçant barricades. El posterior procés judicial va durar molts anys i es va acarnissar el 10% dels obrers manifestants, sent processades més de 700 persones. Es va arxivar el cas 14 anys després sense realitzar cap judici, amb quasi 300 persones en presó preventiva fins al 1887. Tot això es recopila en 30.000 fulls en l'Arxiu Municipal d'Alcoi.

A partir d'aquell juliol comença a haver-hi un discurs que intenta deslegitimar als treballadors, i que s'estableix definitivament en la intervenció del ministre de Governació de la República, l'alacantí Eleuterio Maisonnave, en les Corts Generals el 12 de juliol d'aquell mateix any. Allí, va relatar una violència i brutalitat irreal. D'aquest discurs es fa ressò la premsa nacional i internacional, juntament amb les institucions, fins que l'imaginari col·lectiu adquireix aquestes idees com a vertaderes.

Cartells de l'exposició a Cocentaina (Centre Cultural el Teular).

Un projecte per «desmuntar mites»

«Hi ha moltes exageracions. Comencen a arribar les primeres notícies a Madrid [...] i construeixen una mentida en la qual parlen de 70 massacrats, que van tallar el coll al capità de la guàrdia civil, que als regidors els van llançar de l'ajuntament i els van encertar en baionetes. Mentides, totes les barbaritats que us pugueu imaginar». Així ho explica Diego Fernández, professor d'història en l'IES Andreu Sempere, en una entrevista en el canal Pàgina 66.

Víctimes cremades vives, violacions a monges, decapitació dels guàrdies civils, cures penjats en fanals, regidors vius als quals tiraven pels balcons, els sublevats arrossegant pels carrers el cos de l'alcalde... mentides sense fonament real que van enterbolir la imatge d'uns treballadors. El president de l'executiu de la República, temps després, va dir: «Resistiólos el Alcalde, que prefirió morir a faltar a sus deberes, y pagó con la vida su decisión y su arrojo. Hubo lucha, se encarnizaron las pasiones, y se cometieron excesos, aunque no tantos como por entonces pregonó la fama».

Aquestes falsedats estan fins i tot impregnades en les pàgines de la historiadora Clara Lida i en articles del New York Times, on expliquen que els obrers torejaven amb bous als regidors. «Alcoi té molta llegenda, molt de romanç. La gent parlava d'orella a orella i deien que els obrers els van arrancar els testicles, que els van arrossegar a tots en cordes... tot per desmuntar el moviment treballador que per primera vegada s'organitzava. La burgesia tenia una clara intenció de denigrar-lo, i al carrer es van escampar aquestes històries», relata Lluís Català, professor d'història en la Universitat d'Alacant.

Ell, juntament amb Diego Fernández i Rebeca Sanjuan, mestra, encapçalen el Col·lectiu Revolta 1873, una associació que pretén commemorar l'aniversari, que no passe desapercebut i apropar-lo als més joves organitzant diferents activitats i creant materials educatius. «Com som de diferents nivells dins l'educació pública, vam pensar que un aspecte que afecta molt a la divulgació de la Revolució del Petroli és que no hi ha material didàctic per a les aules. Per això mateix vam començar a treballar en un documental com a element estable per al suport de la docència, ja que va molt bé per a sintetitzar i desmuntar mites», explica Català.

«La idea és que el material aprofite per a reflectir els antecedents i les conseqüències que va tindre la insurrecció posant el focus en la classe treballadora, que normalment se l'ha criminalitzat i que considerem que se l'ha de tractar amb justícia», defensava Català en una entrevista a OndaCero.

Al mateix temps, Fernández va proposar a l'IES Andreu Sempere que els alumnes adaptaren aquest recurs videogràfic al format llibret, i com que va tindre bona acollida, els estudiants van començar a treballar sobre el guió que ja estava fet. Ells van ser els encarregats de fer les il·lustracions, la maquetació i la impressió, una feina «impecable i impressionant», segons Fernández.

Els alumnes de Formació Professional Bàsica, per la seua part, van adaptar posteriorment el llibret a una altra estètica, els cartells, il·lustrant el guió d'una altra manera i aconseguint que el seu treball fora premiat per l'Estat com un dels 30 projectes educatius innovadors.

Aquesta feina, a més de posar en pràctica els seus coneixements de les assignatures estudiades, els va fer endinsar-se en un món desconegut fins aquest moment. Un exemple és el d'una alumna que havia de dibuixar un telegrama i va investigar com eren. «Em van explicar quines eren les tintes que s'utilitzaven en aquell moment, aspectes que no et planteges si no et poses a fer-ho, i em va dir que no eren del mateix color que les que s'utilitzaven ara. Va estar provant-ne de diferents fins que en va obtindre un semblant al de l'època i el va recrear», afirma Fernández.

Amb aquesta excusa es poden tractar diferents temàtiques i el procés de creació del llibret es va convertir en una recerca de context molt enriquidor pels estudiants. Es va tractar des de l'evolució dels mitjans de comunicació i del transport, fins a l'habitatge i l'economia. «Tot són excuses per introduir nous temes a partir d'ací», exposa Fernández.

Documents judicials en l'Arxiu Municipal. Autoria: Diego Fernández.

Educació interdisciplinària

La importància de posar en context el conflicte és fonamental perquè s'entenga. Per aquest motiu, han creat una unitat didàctica estructurada en tres parts: causes, fets i conseqüències, que de manera natural acaba tractant diferents temàtiques i convertint el projecte en interdisciplinari. «No és suficient llegir el text, sinó que s'ha de fer una investigació. Amb el treball interdisciplinari agafes un tema com a punt de partida i el desenvolupes en diferents disciplines o àrees», assenyala Rebeca Sanjuan. Fins i tot es pot seguir treballant en plàstica i arts gràfiques, adaptant el contingut a altres versions com van fer els d'FP bàsica.

Així doncs, tot això es pot traslladar a moltes altres matèries i endinsar-se sobre la qüestió de la igualtat o els drets dels treballadors. «En les causes parlem de com era aquella època, parlem d'habitatge, alimentació... L'altre dia vam fer un exercici que pareixia de matemàtiques i que a ells els va encantar que era mirar el salari que tenien i les seues despeses diàries, i aleshores es preguntaven com ho podien solucionar. Els explique també els moviments obrers, les seues mobilitzacions, la industrialització, la mecanització, la diferència entre els salaris de les dones i els homes, i com a conseqüència les diferències de vida entre uns i altres... Parlem de moltíssimes coses: de la repressió i de la justícia», conta Fernández.

A més a més, el professor va anar més enllà i va portar els alumnes a passejar pels carrers d'Alcoi perquè descobriren amb els seus propis ulls l'escenari del conflicte. Aquesta activitat els va fer adonar-se'n que els era proper i els va impulsar a seguir interessant-se per la insurrecció que van dur a terme els seus avantpassats.

En resum, era aquesta la idea del documental, com conta Rebeca, «que no fora un manual que comença i acaba, sinó una provocació per poder desenvolupar després nous materials didàctics a partir del treball de l'alumnat».

Il·lustracions al voltant de la Revolució del Petroli.

Els alumnes es converteixen en professors

A l'escola Horta Major d'Alcoi es van acostar els alumnes de l'IES Andreu Sempere. Xiquets i xiquetes des de tercer fins sisé de primària van escoltar les vivències d'uns obrers que van lluitar pels seus drets, de la boca d'altres alumnes, un poc més majors que ells. «Que s'ho expliquen entre iguals els encanta, perquè tenen el mateix llenguatge i empatitzen més entre ells. Els alumnes han fet seua la història i ara la traslladen a altres i la conten», detalla Fernández.

L'alumnat ha exposat en diferents llocs, ha explicat als majors que totes aquelles històries que es contaven no eren veritat i ha acostat als menuts la revolució. Segons Diego, va ser molt emocionant que els alumnes s'adonaren que el que aprenen té una utilitat. «Una estudiant em va dir que pensava que no tindria cap futur laboral i que va veure que sí, que pot fer coses que tenen un sentit i que la gent valora», conta. Augmentar la seua autoestima i que se senten orgullosos d'ells mateixos és una tasca que hauria d'anar de bracet de l'educació.

Els estudiants han donat a conéixer el material realitzat als centres educatius de la comarca, però també a València i Alacant, i la idea és continuar. Amb aquests encontres es treballa la història més propera i se'ls posa noms i cognoms a les persones. D'aquesta manera, es pren consciència que no es tracta de fets llunyans i sense rostre, sinó que són recents en la nostra cultura.

En cas de no poder acostar-se ells, han preparat una unitat didàctica amb activitats perquè el docent tracte aquest tema en les aules i utilitze documents historiogràfics per treballar-ho amb assignatures com matemàtiques o ciències socials. Per exemple, conéixer el valor de la pesseta i comparar-lo amb l'euro actual. Aquest material està disponible per a qualsevol docent.

Cartell presentació proposta didàctica sobre la Revolució del Petroli.

No obstant això, per als menuts és útil que l'alumnat de batxillerat o FP tutoritze al de primària, com comenta Rebeca, ja que «la connexió que s'estableix entre iguals és un canal pel qual ells ho entenen millor. Com que parlen el mateix llenguatge, se centren en el que creuen que els resultarà més interessant». Així doncs, expliquen qüestions com el treball infantil a partir dels 6 anys, els accidents laborals... El que més cridaner els resulta és el que perceben com a proper.

«Quan parlem que els xiquets començaven a treballar amb 6 anys en fàbriques, i pensen que en el seu cas, faria 2 anys que ja estarien treballant, els resulta colpidor perquè no s'ho imaginen. A més, durant moltes més hores que les que estan en l'escola, que de vegades els resulta llarg. Preguntaven molt pel tema dels diners, el valor d'una pesseta. Els xiquets de 4 a 6 anys els colpia que famílies senceres estigueren a la presó; es posaven al seu lloc i empatitzaven. També els indignava molt el fet que les dones per la mateixa feina cobraren la meitat, ja que en l'escola també abordem en el dia a dia la igualtat; i veies bufits de disgust», relata Sanjuan.

Amb aquest projecte, xiquets i majors tenen l'oportunitat de conéixer un fet que no va passar fa tant de temps, una insurrecció que van viure els nostres besavis a juliol de 1873 i que va suposar un abans i un després en el moviment obrer espanyol. Els alumnes, juntament amb les institucions públiques i associacions, han fet possible visibilitzar aquest 150 aniversari i enllaçar la memòria històrica amb l'ensenyament, fent partícips i protagonistes als alumnes, per difondre la vertadera història de la Revolució del Petroli.

Extracte d'un article del New York Times (3/8/1873).

Més informació:

- Reportatge en 'À Punt' al voltant de la revolució del petroli: https://www.apuntmedia.es/alacarta/articles/revolucio-alcoiana-petroli-1873-origens-lluita-obrera-valenciana_1_1610742.html

- Article d'opinió de Diego Fernández, impulsor de la iniciativa, a la Cadenar Ser: https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2022/12/18/la-revolucio-del-petroli-1873-2022-radio-alcoy/

- Llibret elaborat per l'alumnat de l'IES Andreu Sempere d'Alcoi: https://portal.edu.gva.es/iesandreusempere/wp-content/uploads/sites/332/2022/12/revolucio%CC%81-petroli_val.pdf