Alumnes de Vila-real triomfen amb el projecte "Orange Petrol", un biocombustible fet amb taronges

Joan Alcayde i Pablo Marco són estudiants de quart d'ESO de la cooperativa d'ensenyament «Col·legi Santa Maria» de Vila-real. Tots dos, amb l'ajuda i implicació del seu professor de Cultura Científica, Sisco Marco, han aconseguit sintetitzar un combustible fet de taronges i fer funcionar un motor d'explosió. Aquesta idea sorgeix de l'observació dels estudiants respecte a la quantitat de taronges malgastades i disperses pel camp dels seus avis. El projecte ha rebut 5 premis en el certamen internacional XXIV Exporecerca Jove de Barcelona i una medalla de bronze en el Genius Olympiad de Nova York, on van representar a Espanya.

Sisco Marco porta molts anys apostant per la investigació científica en l'assignatura optativa que imparteix. El que busca és potenciar la curiositat dels estudiants per la ciència. Per aquest motiu, i des de l'inici del curs, planteja la realització de projectes d'investigació en els quals els estudiants tenen via lliure a la creativitat per a «buscar algun problema mediambiental que puguen solucionar», com comenta.

Per arribar als resultats, Joan i Pablo han hagut de posar en pràctica molts dels ensenyaments teòrics, fabricant aparells de manera casolana i investigant sobre els processos de destil·lació. Addicionalment, han comptat amb l'ajuda d'un mecànic i de la Càtedra d'Innovació Ceràmica Ciutat de Vila-real, pertanyent a la Universitat Jaume I de Castelló (UJI).

Alumnat a la Genius Olympiad Nova York.

La realització del projecte

Amb un recurs que no s'aprofitava, taronges no aptes per al consum, els alumnes van començar a reflexionar sobre els seus possibles usos. Pablo Marco, un dels alumnes, explica que a ells aquest problema els tocava de prop «perquè els nostres avis sempre s'han dedicat a això, a l'agricultura, i sabem que en la nostra província, Castelló, la taronja es cultiva molt. Vam veure que era un problema i vam intentar buscar una solució». «La idea es basa a ajudar als agricultors», comenta Joan Alcayde, l'altre estudiant. Tot això fins i tot suposa donar un nou pas en l'energia renovable, que és «el futur», segons Joan, «i beneficiosa per a protegir al medi ambient, per a deixar de gastar tants combustibles fòssils i per a reduir la contaminació».

Així doncs, al suc de la taronja li van posar llevat per a fer-lo fermentar. «Després de la fermentació, van anar mesurant la quantitat de sucre que hi havia i la d'alcohol que es produïa. El sucre s'anava perdent i s'anava creant alcohol, fins que aquest va matar el llevat». A continuació, s'havia de fer la destil·lació, però per a això necessitaven un alambí. Amb un poal de fem, una olla de pressió trencada i un tub de coure comprat en van construir un de manera casolana.

Per a saber si l'alcohol aconseguit era bo (etanol) o dolent i tòxic (metanol) van necessitar l'ajuda de l'UJI, ja que a les aules no disposaven d'aparells tan concrets i tècnics. «Vam contactar amb la càtedra d'innovació de l'UJI i ens van convidar a anar per a fer les proves que necessitàvem», conta el professor. Així, van fer una ressonància magnètica nuclear i van extraure una sèrie de gràfiques. «La veritat és que vam flipar amb aquestes tecnologies», expressa Pablo. D'aquesta manera van descobrir que el 99,6% era etanol, per la qual cosa tenia un alt grau de puresa. Com a conseqüència, es podia utilitzar per a desinfectant, detergent, insecticida, per a fer begudes com el naranxelo, i inclús produir electricitat.

Allí també van mesurar la graduació d'alcohol que contenia per a saber si podrien fer un motor, i van veure que era més del 80%. D'aquesta manera, van contactar amb un mecànic que els va explicar que amb l'alcohol es necessitava més quantitat per a fer la combustió, i amb un motor de 79 cm² van modificar el carburador perquè tinguera més capacitat i poguera funcionar.

Tota aquesta tasca ha suposat per als alumnes descobrir noves maneres de transformar els recursos. Tant va ser així que van voler aprofitar també la polpa de la taronja sobrant de l'experiment per fer paper reciclat. «Com no teníem una premsa de paper en condicions, va eixir com cartó, però la veritat és que ens va quedar molt xulo, amb oloreta a taronja», detalla Marco.

Exposant a NY.

La repercussió del treball: «ens vam sentir feliços d'aconseguir una recompensa a l'esforç»

«No pensaven ni ells ni jo que arribaria tan lluny, vam començar a guanyar premis en llocs on sabíem que era molt difícil per la competència que hi havia», comenta el professor. En Barcelona i Nova York els alumnes van veure com els seus fruits de treball es veien recompensats. «En Nova York va ser molt emocionant», conta Marco, «jo els deia que estàvem representant a Espanya i ells estaven molt pagats!».

Els alumnes descriuen aquests moments com una «sensació súper abrumadora», com diu Joan. «Després d'haver estat tant de temps treballant en el projecte, tindre tants guardons... ens vam sentir feliços d'haver aconseguit una recompensa a l'esforç i a tot aquest treball que ha tingut dificultats, és tot el que una persona vol», explica. A més, el fet d'anar-se'n a Nova York també els va aportar una «experiència molt bona i emocionant que crec que encara no hem assimilat», comenta Pablo, «no sols per anar als Estats Units, on no havíem estat mai, sinó també per tot el que hem aprés d'altres treballs, que n'hi havia de molt bons, i per conèixer a gent d'altres països».

Aquesta manera de fer classes i d'ensenyar a través de la pràctica, sense oblidar la teoria, «necessària per a aprendre», com puntualitza Joan, permet aprofundir i desenvolupar les idees i tot el coneixement que s'adquireix a les aules. Però, a més d'això, ajuda a augmentar altres capacitats dels alumnes, com la comunicativa. Eixir de la forma tradicional d'educar, basada en el fet que el professor explica i l'alumne escolta, ajuda al creixement de l'estudiant. Si a tot això se suma el fet que els alumnes van acudir a fires per a presentar el seu projecte a jurats, els beneficis es multipliquen. «En les fires he aprés a parlar en públic i a expressar les meues idees amb claredat, a no posar-me nerviós a l'hora d'explicar el treball, i això ha sigut una de les coses més importants que he aprés», assenyala Joan.

Aparell facilitat per la Càtedra de l'UJI on van fer la Ressonància Magnètica Nuclear.

«Cal motivar als estudiants perquè s'interessen per la ciència»

La manca de referents i de reconeixements que existeixen per als joves científics és latent. Des de 2009 en el Col·legi Santa Maria de Vila-real treballen per a promoure la creació innovadora construint espais on puguen presentar i donar a conèixer els projectes que amb tant d'esforç realitzen durant el curs. Aquest mateix objectiu el persegueix la Càtedra d'Innovació Ceràmica Ciutat de Vila-real. Una de les seues línies de treball és augmentar la passió dels estudiants per la ciència, i per a aconseguir-ho fa anys que organitzen activitats dinàmiques que apropen aquesta matèria al jovent.

«Nosaltres dúiem a terme un concurs en el qual participaven els centres de secundària i batxillerat de Vila-real. Ells havien de fer un projecte d'investigació i un membre del centre el tutoritzava, i després organitzàvem unes jornades on un jurat avaluava. Una de les vegades vam portar al net de Marie Curie perquè entregara ell els premis», explica Juan Cardà, el director de la Càtedra de l'UJI. A sobre, abans de la pandèmia tenien un programa de ràdio, Ràdio-ciència, en el qual cada setmana grups d'estudiants preparaven un tema amb el seu professor i anaven allí a exposar-lo.

En conseqüència, la càtedra col·labora amb els projectes dels estudiants del Col·legi Santa Maria per a facilitar-los materials als quals no tenen accés i explicar-los conceptes que no tenen clars. «Anem a xarrades al col·legi, els comentem tècniques per a utilitzar els materials que tenen i en què consisteixen, els orientem i els facilitem fer analítiques en el nostre laboratori de la universitat», explica Cardà.

Alumnat celebrant el reconeixent al projecte a l'Exporecerca Jove.

La clau és, segons Cardà, motivar al professorat i reconèixer-lo, ja que són tasques realitzades fora de les seues obligacions i s'haurien d'incentivar, donant suport a les noves propostes i aconseguint més mitjans. I és que als col·legis i instituts els resultaria inviable fer ressonàncies o analítiques i un centre no pot justificar aquest cost, per la qual cosa des de la Càtedra assumeixen la factura. «Si es contemplaren beques per obtindre fons, es podrien portar a terme més analítiques, comprar un xicotet equip, i finançar els viatges quan vagen a algun concurs», exposa.

En la mateixa línia opina Marco, que afirma que els projectes, en moltes ocasions, es queden com a inicials perquè «els estudiants arriben a 2n de Batxillerat i amb la Selectivitat no volen saber-ne res. Llavors tots aquests projectes que podrien seguir avançant no ho fan. Hi ha premis i beques per a esportistes, però per a joves que comencen en la investigació i que podrien progressar més no hi ha res». A més a més, considera que en l'actualitat hi ha un mur entre l'institut i la universitat que s'ha de tombar per a relacionar més ambdues institucions.

S'ha de «visibilitzar la ciència i motivar als estudiants perquè s'interessen per ella», com diu Cardà. Una manera de fer-ho és organitzant activitats on puguen veure des de dins com funcionen els laboratoris i diferents tècniques. Un exemple és la Fira Destaca, organitzada per la Càtedra i l'única del País Valencià que pretén obrir el coneixement a la societat. Allí, a part d'acudir empreses innovadores i d'institucions, paral·lelament reben a més de 800 alumnes de 6é de primària. «Al principi sempre els preguntem a quants els agradaria ser científics, i veus que molt pocs alcen el braç. Però quan acaben la ronda dels tallers, els ensenyes com es fa una cel·la fotovoltaica, com es fabrica amb 3D, què és un làser, tot de manera molt visual, els tornem a preguntar i alcen la mà molts més», conta.

Joan i Pablo també defensen aquesta idea. «Si molts estudiants tingueren l'oportunitat, s'interessarien per la ciència. Aquesta assignatura la fa el nostre institut i la podrien fer en els altres», explica Pablo, que considera que també és fonamental que «els professors motiven als alumnes a fer projectes, i si són bons, presentar-los a concursos». «Pocs instituts tenen aquesta iniciativa», conclou.

Alumnes de diferents països en la Genius Olympiad Nova York.

El Col·legi Santa Maria de Vila-real, una cooperativa que aposta per la ciència

La Cooperativa Obispo Climent porta des de 1982 en marxa. Creada per un grup de professors per a dedicar-se a l'ensenyament, fa anys que és un referent en innovació científica. Des de l'assignatura optativa de Cultura Científica s'ha impulsat el desenvolupament d'aquesta matèria entre l'alumnat d'educació secundària aconseguint que bona part dels estudiants s'interessen per aquesta temàtica.

Des de 2009 els alumnes de 4t d'ESO i 1r de Batxillerat realitzen projectes que es presenten a diferents certàmens i fires, tant nacionals com internacionals, molts d'ells obtenint una gran quantitat de premis. Enguany el col·legi ha aconseguit el premi 20 de febrer 2023 per l'impuls que el centre està donant als projectes científics, per l'aposta per la innovació pedagògica i per «les iniciatives per despertar l'interès per la ciència entre l'alumnat», com va declarar l'Ajuntament del municipi. Aquest suposa, segons el seu director Juanfran Navarro en una entrevista en Radiovila, «una satisfacció perquè significa el reconeixement a més de 30 anys de treball i esforços per part dels socis cooperativistes i la perseverança que hem tingut sempre, ja que aquest projecte sempre es va fer amb molta il·lusió».

Aquesta implicació es veu reflectida en la Fira de la Ciència que organitzen des de 2019 de manera interna, una forma de motivar als alumnes i de mostrar els treballs als estudiants i professors. En aquesta fira participen també tots els departaments del centre i organitzen activitats com explicar la taula periòdica en llatí. A sobre, l'any passat van realitzar el I Concurs Vilaciència, comptant amb la col·laboració de la Càtedra d'Innovació Ceràmica Ciutat de Vila-real, obert a tots els instituts de Vila-real.

Alambí casolà fet per l'alumnat.

Ara, i gràcies a l'èxit, el Col·legi vol fer un pas més i obrir un concurs on puga participar tot el País Valencià i que esperen que «es convertisca en un referent a escala nacional, com ja ho són Galiciencia a Galícia, Exporecerca jove a Barcelona o Ciencia Asoka al País Basc», anuncien des del centre. «Volem que la ciutat de Vila-real i Vilaciència siguen coneguts pels joves investigadors de tota la Comunitat Valenciana, i en un futur poder convidar a participar a centres de tota Espanya i Europa», afirmen.

Aquest estarà dividit en tres categories: ciències de la terra i del medi ambient, física-química-matemàtiques, i tecnologia TIC. Se seleccionaran dotze treballs de cada categoria i els premis consistiran en beques per poder participar en altres fires i congressos nacionals i internacionals. També hi haurà premis com anar al CSIC a veure les seues instal·lacions, o a l'Oceanogràfic per a observar el treball que realitzen des de dins, com la zona dels veterinaris. Per a fer-ho possible, demanen l'ajuda d'empreses i institucions relacionades amb el món de la ciència perquè col·laboren econòmicament.

Amb tota aquesta feina i projectes el Col·legi pretén obrir un camí als estudiants perquè descobrisquen la importància d'aquesta matèria en el dia a dia i s'interessen per estudiar-la amb més profunditat en el futur. És, en definitiva, una manera de difondre la necessitat de la innovació científica i fer entendre que és necessària en la realitat que vivim. «Que entenguen què és l'energia renovable, en què consisteix l'economia circular, que siguen conscients de l'abandó dels cultius i el cost econòmic, energètic i social que això suposa... perquè al dia de demà sàpien com aprofitar tota aquesta amplitud de coneixements», com defensa Cardà, i que a poc a poc construïsquen un món millor i amable amb el medi ambient.

Instal·lacions actuals de l'escola.