En un món on l'educació és la clau que «obri tots els panys», tal com rememorava l'excel·lent poeta Vincent Andrés Estellés, i enfront d'una realitat de desigualtat estructural crònica en l'accés respecte a drets tan bàsics com l'educació, l'habitatge i a una alimentació saludable, els centres socials autogestionats s'erigeixen en punts de trobada crucials on el compromís i l'assumpció col·lectiva de les problemàtiques socials es cultiva i floreix. Aquests espais multifacètics, sovint subestimats, exerceixen un paper fonamental en la promoció de l'educació com un far de transformació social.

Aquesta setmana visitem «Ca Saforaui», centre social ubicat al bell mig del barri de «Les 500» de la capital comarcal de la Safor, Gandia. A través de les veus d'Ausiàs Galbis, Juanjo Giner i Carles Galbis ens endinsem a conèixer l'essència dels centres socials i explorem la seua vital importància en la creació de comunitats més informades, cohesionades i resistents. Des d'una biblioteca comunitària fins al projecte de menjador popular, passant pels horts autogestionats i per una gran diversitat d'activitats que tracten de pal·liar les grans diferències estructurals existents, avui, a la nostra societat, aquests espais es converteixen en la cruïlla on els somnis s'alimenten, les ments s'expandeixen i les vides es transformen.

Juanjo, Ausiàs i Carles, membres de Ca Saforaui.

En què consisteix «Ca Saforaui»? Com va nàixer el projecte?

Carles: Les bases del centre social sorgeixen de veure les necessitats que hi havia al barri. Nosaltres som gent criada ací al barri i clar, sempre hem viscut de ben prop les necessitats dels nostres veïns i veïnes. El nostre plantejament va sorgir de la premissa d'intentar crear, en primer lloc, un espai de trobada i un lloc des d'on poder ajudar. En aquest sentit, començàrem amb l'armari solidari de roba. Vam veure que de seguida la gent responia molt bé, diguem-ne, en els dos sentits: arreplegant roba i donant-ne. Ràpidament, entenguérem que al barri hi havia ganes de crear eixe nexe entre tota la població, i a partir d'ací ja començàrem a engegar altres projectes que configuren, avui, la realitat del casal popular des de fa quasi vuit anys.

Logo Ca Saforaui

El projecte no s'entén sense l'espai físic del centre social en el qual ens trobem ara. Què suposa en l'àmbit pràctic i simbòlic per a vosaltres?

Ausiàs: Pense que el centre social ho és tot pel que fa al barri. Al final és el punt d'encontre on germina la comunitat que nosaltres volem crear. És un espai d'encontre que actua com a motivador, com a propulsor de totes les activitats i iniciatives que al final es duen a terme. Ací és on la gent es coneix i a partir d'ací és on comencem a arrelar tot el que volem fer aquí.

Al Menjador Popular.

Què és el que veiéreu que feia falta per al barri?

Carles: Hi havia molt d'empobriment. Aquest és un barri amb molta desigualtat pel tema que hi ha molta gent pobra i, a més, amb un elevat percentatge de població migrant que té dificultats amb la llengua i en l'àmbit burocràtic. No és una zona amb molts recursos i veiérem que aquest barri necessitava ajuda. Començàrem parlant un poquet amb el veïnat, férem assemblees obertes, veiérem les necessitats que ens deien del barri i, a partir d'ací, intentàrem començar a treballar amb això. Sobretot amb tema roba, menjar i diguem que un poquet de cobrir totes les necessitats que ens deien. També, i aquest és un tema clau, hem notat que hi ha molta soledat no desitjada. A partir d'aquests inicis ja ha sigut el mateix barri el que ens ha espentat en la direcció que ha necessitat.

Projectes posats en marxa dins del centre social.

Aquest camí, aquesta direcció, aquesta guia que comenteu, en què es concreta actualment en línies d'activitats?

Carles: L'escola popular va ser una cosa que ens varen demandar molt. La veritat és que les classes de reforç és una de les activitats que més temps dúiem en marxa, de fet abans que el casal estiguera obert com a tal ja estaven en funcionament, però a poc a poc les famílies d'aquesta mateixa xicalla ens començaren a demandar classes d'idiomes i un poquet eixe acompanyament burocràtic que per la barrera idiomàtica necessitaven. I a partir d'ací, després començàrem amb els horts populars, veiérem que era una manera d'autogestionar el banc solidari d'aliments que fèiem i que, posteriorment, ha acabat derivant en el menjador popular.

Assamblea d'inici de curs.

No només oferiu activitats dins de l'Escola Popular durant el curs acadèmic sinó que a l'estiu també poseu en marxa una escoleta. Quina importància li doneu a la formació i a oferir un espai ple de valors i d'esbarjo per a la xicalla?

Ausiàs: Pense que al final és una eina fonamental i és una qüestió que moltes vegades se'ns oblida. És a dir, sí que tenim una línia de treball de continuïtat amb l'espai educatiu «ordinari», perquè evidentment estem dins d'un sistema on has de complir certes regles per no quedar marginat i poder intentar aquesta mena de continuïtat en l'àmbit educatiu que la xicalla no pot tenir per una qüestió econòmica o cultural és important. Però a més, sí que és cert que nosaltres, dins del nostre pensament i ideals, creiem que una altra forma d'educació és possible, que l'educació en valors ha d'estar molt present i que cal acompanyar-la d'un espai d'oci on els xiquets puguen crear llaços de comunitat on puguen desenvolupar-se d'una manera més sana i en contacte amb la naturalesa, sent conscients de l'entorn i el context que tenen a la seua barriada.

Recollida del quilo solidari.

Què falla institucionalment perquè una entitat com «Ca Saforaui» tinga tant de sentit en un barri com aquest?

Juanjo: Fallen moltes coses. Evidentment, la institució té un ritme que no duu la societat i que no porten les classes populars. Aleshores, clar, la institució inclús tenint-la un poc de cara amb governs progressistes no arriba perquè la burocràcia se la menja. Sí que pal·lia part del sistema, però crec que són intervencions un poc epidèrmiques, és a dir, no arriben a aprofundir en l'arrel del problema, que és el sistema capitalista. Evidentment, les diferents formes de gestionar les institucions es noten, però no són la solució a les necessitats que té el poble.

Ausiàs: Moltes vegades el fet del centre social ha servit d'eina de pressió per a les institucions. És a dir, nosaltres quan començàrem amb el reforç escolar teníem xiquets i xiquetes de totes les edats, i la veritat és que teníem una quantitat de gent que realment no podíem abastar si el que volíem era donar un suport que fora pragmàtic i funcional. A força d'estar any rere any fent les classes populars, ara les biblioteques de cada barri de Gandia tenen un espai on això està garantit. Era un servei que abans no s'oferia. Aleshores també és com fer veure que eixa necessitat està molt present, que a la millor des de la institució no havien vist o fins i tot havien volgut ocultar, i després reivindicar-ho. La situació és la que és: o es canvien les coses a millor o al final açò provoca una desigualtat cada vegada més elevada.

Juanjo: Són objectius diferents. La institució i algunes organitzacions més caritatives crec que cronifiquen encara més l'empobriment perquè sí, els hi donen una ajuda existencial, però el propòsit és l'ajuda en si. Però sembla que l'ajuda és un fi en si mateixa. La situació de desigualtat i pobresa continuarà si no es treballa l'empoderament. Ací és al revés, ací la necessitat bàsica la cobrim com una derivada de la feina que volem fer amb aquesta gent, però realment el que estem creant són espais d'empoderament. I el que busquem és que la gent s'empodere i que el barri done una resposta per a cobrir-les. Crec que la perspectiva i les òptiques amb les quals treballa l'Administració i la que treballem ací són completament diferents.

Ball al Menjador Popular.

Quina involucració trobeu en la gent que participa de les diferents activitats a Ca Saforaui? I també d'altres entitats o empreses del voltant.

Ausiàs: respecte al tema del barri, és increïble. La gent del barri ve, fa els tallers, es queda i ja tenim una relació, un nexe d'unió, sabem les problemàtiques de les veïnes, estan en contacte... és a dir, creiem que açò ha generat un focus de germanor molt fort i ara el barri sí que està organitzat i vertebrat entre si perquè totes aquelles necessitats es puguen pal·liar de forma comunitària, que al final era un dels pilars bàsics d'aquest projecte.

I respecte a altres empreses o entitats, en general hem trobat que es relacionen amb nosaltres més des de la caritat i no tant des de la solidaritat. La gent està molt acostumada a col·laborar de forma puntual, la gran majoria de cops fan una carrera i ens donen el quilo solidari per a nosaltres, fan cinema o alguna activitat solta. Nosaltres ho agraïm eternament, ens va molt bé, però no ens oblidem que al final és caritat. És com quan aplega Nadal, que sembla que és l'època de l'any on tot el món dona eixe extra i dona. Però és un cop a l'any i malgrat que ens servisca per a pal·liar alguna necessitat urgent, realment no ens serveix per a tenir un càlcul ni un full de ruta seriós de com serà el teu projecte ni de la continuïtat que té. Aleshores estem molt agraïts, però sí que pensem que estaria molt bé nugar altres col·laboracions amb entitats que donaren més estabilitat i allargades en el temps. Això ens dotaria a nosaltres d'una seguretat per poder construir un projecte més fort.

Membres Ca Saforaui.

Parlem ara una miqueta del projecte del menjador popular. Què perseguíeu amb aquest projecte i com va ser la tasca de finançar-ho?

Carles: El que perseguíem era un poc intentar que la gent poguera tenir una sèrie de menjars de calent. Nosaltres repartim menjar encara avui en dia, però veiérem que hi havia molta gent que no podia cuinar perquè no tenia electrodomèstics. Aleshores això suposava un problema, clar. Si tu dones un quilo d'arròs i tomaca i el que vulgues, però no poden cuinar-ho, no solucionem gran cosa. Al final dona igual que els ho dones o no. El projecte del menjador el vàrem plantejar com un altre espai on poder ajuntar-se, compartir problemàtiques, on sentir-se acceptat i sentir-se acompanyat en eixa problemàtica.

Ausiàs: Hi ha una voluntat de pal·liar la soledat no desitjada. A mi m'agrada comparar-ho amb les diferents experiències que hi ha de cuina comunitària (sobretot a Amèrica Llatina) on la gent té la seua ocupació, la seua funcionalitat i s'ha de sentir involucrat dins del projecte.

Juanjo: Si analitzem les diferents línies d'intervenció al barri, totes poden seguir una mateixa estratègia. Evidentment, la necessitat bàsica i urgent a cobrir en aquest cas és el menjar, però això ens dona per crear un espai comunitari on les persones del barri s'ajunten, comparteixen experiències, on s'adonen que estan empobrides, però no perquè són incapaces de treballar o buscar una feina, sinó perquè el sistema els empobreix però no individualment sinó de forma col·lectiva. Aleshores això pel que fa a la salut mental és important, perquè capgira la lògica imperant avui dia. Clar, si no ho comparteixes amb un altre que no sigues tu, al final penses que la teua situació és una qüestió individual: que no t'has esforçat o que no vals... Però la pobresa o l'empobriment no és quelcom individual sinó una qüestió estructural i política que s'ha d'afrontar col·lectivament.

Per al projecte del «Menjador Popular» vàreu apostar per la via de micromecenatge. Com va ser la campanya?

Carles: Realment tot arriba per l'espenta de companyes de «Ca Saforaui» que començaren a participar en els voluntariats i que dia rere dia ens espenten a engegar nous projectes, com aquest. Ens veiérem amb la problemàtica del finançament, no sabíem com fer-ho i trobàrem aquesta eina. Simplement, ho llançàrem amb molt d'atreviment, perquè no sabíem com funcionaria, però teníem l'esperança que la gent corresponguera. Ho llançàrem i això ens va suposar molta feina, però va funcionar molt bé.

Ausiàs: Teníem com a límit un mínim de 6000 euros i vàrem arreplegar 12.000 al final. Al principi estàvem al·lucinant. Pensàrem a tirar-ho i a veure què ocorria, però ens va sorprendre molt. Veure la gent com es bolcava i confiava en nosaltres, la veritat, és aborronador. Ens empodera i ens fa sentir que la base social de «Ca Saforaui» és molt gran, que cada vegada el nostre missatge arriba a més gent i que el projecte està sostingut pel poder popular. També ens fa sentir molta responsabilitat, que hem de posar-nos les piles i començar a treballar i no decebre, perquè al final tot açò també és política i decebre políticament a la nostra gent, a la gent del barri, seria fatal. Va estar molt guai, va ser una època molt bonica.

Juanjo, Ausiàs i Carles, membres de Ca Saforaui.

I ara què? Quin escenari se vos presenta pròximament i quines d'accions voleu posar en marxa o donar continuïtat?

Ausiàs: Al final les línies d'acció no som nosaltres els que les marquem. Nosaltres sí que podem tenir un pla o un full de ruta que d'alguna manera ens guie sobre les coses que ens puguen interessar ara mateixa per posar-les en marxa en previsió del context que estem vivint i com s'estan desenvolupant les coses. Ara, realment el treball aquí al barri el marca la seua gent, per això les mateixes necessitats van sorgint del dia a dia i ens indiquen l'esdevindre del demà. Després sí que és el que parlàvem fa una estona: ara vindran temporades d'estrényer-nos una mica el cinturó, de veure'ns i de tornar-nos a ajuntar per fer escola, de crear aquesta germanor entre militància i espai vital de vida, i crear llaços més enllà. El que tenim clar és que sense una massa social no pots reivindicar ni pressionar res. I això necessàriament implica que continuem trobant temps, espais i forces per seguir creant aquest espai de lluita.

Juanjo: Pense que com a societat hem de continuar fomentant el suport mutu i fugir de l'assistencialisme i l'individualisme. Sense posar l'accent en el fet col·lectiu en l'àmbit psicològic les persones realment es veurien molt més afectades. Cal anar un poc en contra del sistema que ens oprimeix. El sistema el que fa és dividir-nos i individualitzar-nos. Nosaltres aleshores, clar, per a combatre aquesta opressió, que no és individual, sinó col·lectiva en tant que classe treballadora, hem de donar sempre una resposta col·lectiva, i l'única forma que hi ha és la de continuar enfortint aquests projectes comunitaris i estendre les seues llavors per tot arreu.

Més informació:

- Espai web 'Ca Saforaui': https://casaforaui.org/

- Projecte 'Teixim la cultura', premiat per la 'Fundació Horta Sud': https://fundaciohortasud.org/ajudes-per-associacions/

-