La defensa de l'Horta de València fa dècades que mobilitza col·lectius veïnals, llauradors, entitats ecologistes i moviments socials davant la pressió urbanística que, de manera continuada, ha anat reduint un dels espais agraris històrics més importants de la Mediterrània. Tanmateix, des de fa una dècada, aquesta reivindicació també ha trobat un lloc dins les aules de l'àrea metropolitana de la ciutat de València. Cada primavera, centenars d'alumnes abandonen durant unes hores els pupitres per recórrer camins, séquies i camps de cultiu en una iniciativa que converteix el territori en una aula oberta. Es tracta de la Marxa d'Escoles per l'Horta, una proposta educativa que entén que la millor manera de protegir un paisatge és conèixer-lo i experimentar-lo.

La iniciativa forma part de la Xarxa d'Escoles per l'Horta, una comunitat educativa integrada per professorat de centres de primària, secundària i formació de persones adultes, juntament amb entitats com Per l'Horta, Justícia Alimentària i l'Associació de Veïns i Veïnes d'Orriols-Rascanya. La xarxa funciona com un espai estable de col·laboració entre docents que comparteixen recursos, activitats i experiències vinculades a l'agroecologia, els horts escolars, l'alimentació saludable i la defensa del territori. Nascuda la primavera de 2015, ha anat consolidant-se com una experiència singular dins del panorama educatiu valencià, sostinguda principalment pel compromís voluntari del professorat i per la implicació de les entitats socials que hi participen.

La seua activitat més visible és precisament la Marxa d'Escoles per l'Horta, que se celebra anualment al mes d'abril, tractant de coincidir amb el Dia Internacional de la Terra. Però la jornada és només la culminació d'un treball que s'allarga durant tot el curs. Les rutes pels camins de l'Horta, les visites a explotacions agroecològiques, les activitats als horts escolars o les propostes didàctiques desenvolupades a les aules formen part d'un mateix procés educatiu que pretén acostar l'alumnat a una realitat sovint desconeguda, fins i tot per a qui viu a pocs quilòmetres dels camps que envolten la ciutat de València.

Marxa Escoles per l'Horta. 2026.

No es pot estimar allò que no es coneix

La filosofia de la xarxa parteix d'una idea aparentment senzilla: no es pot estimar ni defensar allò que no es coneix. En un context de creixement urbà continuat, moltes generacions han crescut pràcticament d'esquena a l'Horta, malgrat tractar-se d'un dels paisatges culturals més emblemàtics del País Valencià. L'expansió de les infraestructures, la transformació dels hàbits alimentaris i la progressiva desaparició de l'activitat agrària han contribuït a augmentar aquesta distància. Davant aquesta realitat, la Xarxa d'Escoles per l'Horta planteja una educació arrelada al territori, capaç de connectar qüestions com l'alimentació, la salut, la sostenibilitat o el canvi climàtic amb l'experiència quotidiana de l'alumnat.

La proposta beu, a més, d'experiències semblants desenvolupades en altres territoris. Els seus impulsors han explicat en diverses ocasions que una de les principals inspiracions va ser el projecte VegaEduca, impulsat des del moviment Salvemos la Vega, a Granada. Aquella iniciativa demostrava que la defensa dels espais agraris podia convertir-se també en una eina pedagògica de primer ordre. Prenent aquell model com a referència, professorat valencià i diverses entitats van començar a imaginar una xarxa pròpia adaptada a la realitat de l'Horta de València. Més de deu anys després, aquella idea inicial s'ha consolidat en una trobada anual que reuneix centenars d'alumnes i que ha anat passant per municipis com Bonrepòs i Mirambell, Vinalesa, Godella, Castellar-l'Oliveral, Meliana o, enguany, Picanya.

La marxa ha anat evolucionant al ritme dels conflictes que travessen el territori. Si en les primeres edicions predominava la necessitat de donar a conèixer l'Horta davant l'avanç de la urbanització, els últims anys el discurs ha incorporat també qüestions com la crisi climàtica, la sobirania alimentària, la pèrdua de biodiversitat o la necessitat de construir sistemes alimentaris més resilients. La DANA del 29 d'octubre de 2024, que va afectar especialment els municipis de l'Horta Sud, ha reforçat encara més aquesta mirada. L'Horta ja no és presentada únicament com un espai agrícola o patrimonial, sinó també com una infraestructura verda capaç d'absorbir l'aigua, reduir els impactes de les inundacions i contribuir a l'adaptació davant dels fenòmens meteorològics extrems.

És en aquest context on se situa la novena edició de la Marxa d'Escoles per l'Horta, celebrada el passat 22 d'abril a l'IES Enric Valor de Picanya. Sota el lema «Sense horta, mengem fang», la trobada va arribar en un moment especialment significatiu: després d'una de les catàstrofes naturals més devastadores que ha viscut el territori valencià en les últimes dècades i enmig d'un debat creixent sobre el futur dels espais agrícoles metropolitans.

Cartell Marxa Escoles per l'Horta. 2026

Educar per defensar el territori

La Marxa d'Escoles per l'Horta no constitueix un esdeveniment aïllat dins del calendari escolar. És el resultat visible d'un procés educatiu que es desenvolupa al llarg de tot el curs i que implica desenes de docents de diferents especialitats, així com nombroses entitats socials vinculades a la defensa del territori. Les reunions de coordinació, la preparació de materials didàctics, les activitats dutes a teme als horts escolars, les visites a explotacions agràries o les eixides pel territori formen part d'un mateix projecte que culmina cada primavera amb la trobada col·lectiva. La marxa suposa, així, el moment més visible d'un treball sostingut durant mesos que pretén acostar l'alumnat a una realitat que, malgrat la proximitat geogràfica, sovint els és desconeguda.

Més que una organització formal, la Xarxa d'Escoles per l'Horta funciona com un espai assembleari. No existeix una estructura jeràrquica ni un programa institucional que determine el seu funcionament. Són els mateixos centres participants i les entitats impulsores els qui decideixen de manera col·laborativa quin municipi acollirà cada edició, quin lema marcarà la trobada, quins itineraris es recorreran o quines activitats es desenvoluparan. Aquesta manera d'organitzar-se, basada en la confiança, la cooperació i el treball compartit, ha permés mantenir viva la iniciativa durant una dècada gràcies, sobretot, al compromís voluntari del professorat.

«La xarxa es crea fa una dècada», rememora Marc Ferri, docent i membre de Per l'Horta, «a partir d'una inspiració que és un col·lectiu de Granada que es diu Salvemos la Vega - VegaEduca». Aquell model va servir d'inspiració per a imaginar una proposta semblant adaptada a la realitat valenciana. L'Horta compartia moltes de les problemàtiques de la Vega granadina: una forta pressió urbanística, la pèrdua progressiva de sòl agrícola i una ciutadania cada vegada més desvinculada dels espais que tradicionalment havien alimentat les ciutats. La resposta va ser construir una xarxa educativa capaç de posar en contacte alumnat, professorat i entitats socials al voltant d'un objectiu compartit: conèixer el territori per poder-lo defensar.

Des d'aleshores, la iniciativa ha anat incorporant nous centres educatius pràcticament cada curs. Alguns hi participen de manera puntual, mentre que altres han integrat les activitats dins de la seua programació anual. Aquesta flexibilitat ha estat una de les claus del projecte. Cada centre adapta el treball a la seua realitat, però tots comparteixen la mateixa idea de fons: que el territori també educa i que l'Horta constitueix una eina pedagògica de primer ordre.

La defensa de l'Horta és el punt de partida, però també el fil que travessa tot el projecte. L'objectiu no és només conèixer l'entorn, sinó entendre què implica i quin paper juga en la vida quotidiana. La proposta educativa parteix d'una idea senzilla,acull però profunda: els grans reptes ambientals no poden explicar-se únicament des dels llibres de text. Conceptes com el canvi climàtic, la sostenibilitat o la pèrdua de biodiversitat adquireixen un significat molt més tangible quan es treballen des d'un territori que l'alumnat pot recórrer caminant. L'Horta es converteix així en un espai on és possible comprendre, a escala humana, processos globals que sovint es perceben com a llunyans.

Aquesta mirada permet establir connexions entre àmbits molt diversos. El paisatge deixa de ser únicament un espai físic per convertir-se en el punt de trobada entre alimentació, salut, economia, mobilitat, urbanisme o justícia social. D'aquesta manera, la defensa del territori deixa de presentar-se com una qüestió exclusivament ambiental i es transforma en una reflexió sobre el model de societat que es vol construir.

«El que fem és defensar el nostre territori intentant crear espais saludables per a les persones i, si més no, evitar que desapareguen. El recurs constant al formigó i el foment de la mobilitat no sostenible impedeixen que hi haja vida», explica Sandra Boïls, de l'IES Enric Valor, centre que enguany ha acollit la trobada.

Marxa Escoles per l'Horta. 2025.

Una proposta de treball basada en l'aprenentatge vivencial

Caminar una séquia, observar els cultius o conversar amb persones que treballen la terra permet que l'alumnat relacione els continguts curriculars amb experiències concretes. Així, el coneixement deixa de ser abstracte i es construeix a partir de l'observació directa, de les preguntes que sorgeixen durant el recorregut i del debat posterior a l'aula.

El treball, a més, és clarament interdisciplinari. Cada docent incorpora la mirada pròpia de la seua matèria, de manera que l'Horta es converteix en un fil conductor capaç d'unir assignatures aparentment molt diferents. Des de la Geografia i la Història fins a la Biologia, passant per l'Educació Física, les Arts Plàstiques o la Tecnologia, el territori ofereix un context real des del qual abordar els continguts curriculars.

«Defensem el dret a una alimentació saludable, sostenible i justa per a totes les persones, sempre en un context de drets humans», apunta Doris Monrós, tècnica de projectes de Justícia Alimentària. Aquest plantejament connecta directament amb el concepte de sobirania alimentària, un dels eixos que travessen el projecte. La iniciativa convida l'alumnat a reflexionar sobre qui produeix els aliments, d'on provenen, quines condicions laborals existeixen darrere de cada producte i quin impacte tenen les decisions de consum sobre el territori.

D'on ve el que es menja és una de les preguntes clau. «L'alumnat ha de ser conscient d'on prové l'aliment que arriba a les seues taules, i que no és el mateix un producte de proximitat que un que ve de l'altra banda del món», assenyala Marc. En una societat cada vegada més urbanitzada, aquesta reflexió adquireix una rellevància especial. Molts joves coneixen els aliments únicament a través dels supermercats, però desconeixen els processos agrícoles, els sistemes tradicionals de reg o les condicions que permeten que un territori continue produint aliments frescos a pocs quilòmetres dels nuclis urbans. Recuperar aquest vincle és una de les grans aspiracions de la Xarxa d'Escoles per l'Horta.

Com continua explicant Ferri, el propòsit és ajudar l'alumnat a comprendre que darrere de qualsevol aliment existeix un territori, unes persones que el treballen i un conjunt de decisions polítiques, econòmiques i ambientals que condicionen tant la producció com el consum. Entendre aquestes relacions és també una manera de formar ciutadania crítica i més conscient dels reptes ecològics del present.

Marxa Escoles per l'Horta. 2025.

Una marxa per recórrer i compartir l'Horta

Amb l'arribada del Dia de la Terra, l'Horta es converteix en un espai de trobada. La marxa és el moment central del projecte i combina recorregut pel territori amb una trobada col·lectiva entre centres educatius. La dinàmica és senzilla: el matí arranca amb una passejada per l'entorn agrícola amb itineraris que cada centre organitza de manera autònoma, seguint unes rutes prèviament definides. L'objectiu és caminar l'Horta, observar-la i entendre-la en el seu context.

Aquest primer contacte amb el territori és també una oportunitat per redescobrir un paisatge que, malgrat trobar-se a pocs quilòmetres dels nuclis urbans, continua sent desconegut per a bona part de l'alumnat. Les séquies, els camins rurals, les alqueries o els camps de cultiu deixen de ser elements quotidians invisibles per convertir-se en objectes d'observació i de debat.

«És important que l'alumnat conega el territori; aquest seria el primer objectiu», resumeix Marc. Però el recorregut no busca únicament identificar espais o infraestructures agrícoles. També pretén despertar preguntes. Per què alguns camps continuen cultivant-se i altres no? Com funciona una séquia? Qui treballa avui l'Horta? Què passaria si aquest espai desapareguera? Les respostes no sempre arriben durant la caminada, però sí que obrin debats que després continuen a l'aula.

A mig matí, tots els grups conflueixen al pati de l'institut que acull la trobada. En aquest cas, l'IES Enric Valor. Allí se celebra una fira d'entitats vinculades a la defensa de l'Horta, amb tallers, activitats i espais d'intercanvi de sabers, que ajuden l'alumnat a «conèixer diferents realitats que envolten l'Horta des d'una manera més directa i participativa», explica Marc.

Aquest espai permet ampliar la mirada sobre el territori. Les entitats participants no només expliquen la seua tasca, sinó que mostren diferents maneres d'entendre la defensa de l'Horta: des de la conservació de la biodiversitat fins al consum responsable, passant per l'agricultura ecològica, la recuperació del patrimoni hidràulic o la mobilitat sostenible. L'alumnat entra en contacte amb persones que treballen diàriament en aquests àmbits i descobreix que la defensa del territori adopta formes molt diverses, però complementàries. A més de les entitats organitzadores, aquest any participen SEO BirdLife; Xarxa de Consum Solidari, Acció Ecologista Agró, La Dinamo i el Centre de Formació de Persones Adultes Vicent Ventura.

La presència d'aquestes organitzacions reforça una de les idees centrals de la marxa: la defensa de l'Horta és una responsabilitat compartida que implica molt més que el món educatiu. El professorat hi aporta la dimensió pedagògica, però són les entitats socials les que connecten l'alumnat amb experiències de transformació que ja s'estan desenvolupant sobre el territori.

La jornada dona forma al treball fet prèviament a les aules. En altres edicions, aquest procés s'ha concretat en iniciatives com el joc cooperatiu de la Corxoca, semblant al joc de l'Oca, però amb continguts relacionats amb l'agroecologia i que es va construir a partir de materials elaborats per cada institució participant. Enguany, la proposta és un mural col·laboratiu.

Doris, en tant que tècnica de Justícia Alimentària, considera que aquest component vivencial és una de les grans fortaleses del projecte. Les experiències viscudes durant la jornada tendeixen a deixar una empremta més profunda que qualsevol explicació teòrica, perquè associen els aprenentatges a emocions, persones i espais concrets. «Treballar des de la terra i des del contacte directe amb la natura té un impacte molt fort. Són experiències que després recorden durant molt de temps», explica.

Marxa Escoles per l'Horta. 2026.

La importància de visibilitzar el conflicte

Mostrar l'Horta no és suficient. La marxa, amb el pas del temps, s'ha convertit també en un espai per llegir críticament el present i posar sobre la taula els conflictes que l'afecten. «La pressió urbanística i els projectes especulatius formen part del dia a dia de molts pobles situats en l'entorn metropolità de València i fan que l'Horta siga cada vegada més vulnerable», explica Sandra, que incideix en la fragilitat creixent del territori.

Per als centres educatius que participen en la xarxa, la defensa de l'Horta no es planteja des d'una mirada nostàlgica ni com un intent de conservar un paisatge immòbil. El que es reivindica és la seua capacitat de continuar complint funcions essencials per a la societat contemporània: produir aliments de proximitat, preservar la biodiversitat, contribuir a regular el cicle de l'aigua, mitigar els efectes de les altes temperatures o mantenir viu un patrimoni cultural construït durant segles. En aquest sentit, la marxa pretén mostrar que protegir el territori no és incompatible amb el desenvolupament, sinó una condició necessària perquè aquest siga ambientalment, socialment i econòmicament sostenible.

La proposta educativa busca que l'alumnat entenga que el paisatge que trepitja no és neutre, sinó el resultat d'una sèrie de decisions econòmiques i polítiques. «El que volem demostrar és que el creixement no pot ser només econòmic: ha de ser també social i saludable», apunta aquesta docent de l'especialitat d'Educació Física. Aquesta lectura crítica del territori travessa bona part de les activitats desenvolupades durant la jornada. L'alumnat és convidat a observar no només allò que es conserva, sinó també allò que ha desaparegut, les barreres que fragmenten l'Horta o els projectes urbanístics que amenacen de continuar reduint-la.

L'edició d'enguany va arribar marcada per la DANA, que ha colpejat especialment l'Horta Sud, i va portar la marxa per primera vegada a aquesta comarca. Però la trobada no sempre s'ha desenvolupat en centres educatius. En altres edicions s'ha optat per espais amb una càrrega simbòlica especial, com el Centre Cultural de La Punta (València), un enclavament històric on també es fan visibles les agressions al territori. En aquest barri, de fet, es va produir l'expropiació d'habitatges i el desplaçament forçat del veïnat per a la construcció de la ZAL (Zona d'Activitats Logístiques), vinculada a l'ampliació del port de València.

L'episodi de la DANA ha servit també per a posar en valor el paper de l'Horta com a infraestructura natural. «Si vols entendre què va passar el 29 d'octubre de 2024, has d'entendre que l'Horta de València és un territori inundable. És una plana fluvial i simplement el que va passar és que l'aigua dels barrancs va buscar el seu camí natural», explica Marc.

Les conseqüències de l'episodi van reforçar una idea que des de fa anys defensen nombroses entitats ecologistes i especialistes en ordenació del territori: els espais agrícoles periurbans no només produeixen aliments, sinó que també «proporcionen serveis ecosistèmics essencials». La permeabilitat dels camps, la xarxa històrica de séquies i l'absència de grans superfícies impermeabilitzades afavoreixen la infiltració de l'aigua i contribueixen a reduir els efectes de les inundacions.

Aquesta funció d'absorció de l'aigua contrasta amb decisions urbanístiques recents. Precisament a Picanya, l'ajuntament ha plantejat urbanitzar zones potencialment inundables, malgrat que s'ha evidenciat el paper protector de l'Horta. «S'ha demostrat que els espais on hi havia horta han absorbit millor l'aigua i han protegit més davant d'un impacte tan devastador com el de la DANA, però en comptes d'aprendre, es continua apostant per més asfalt. Sembla que no hem aprés res», assevera, amb lament, Doris.

Per a les persones impulsores de la marxa, aquesta contradicció resumeix bona part dels debats que travessen avui el territori valencià. D'una banda, els efectes del canvi climàtic fan cada vegada més evident la necessitat de preservar espais oberts capaços d'adaptar-se als episodis meteorològics extrems. De l'altra, molts projectes urbanístics continuen plantejant-se sobre sòls agrícoles que exerceixen precisament aquesta funció protectora. La marxa no pretén oferir respostes tancades a aquest debat, però sí proporcionar eines perquè l'alumnat puga analitzar-lo críticament.

Marxa Escoles per l'Horta. 2026.

Una xarxa que mira cap al futur

Després de nou edicions, la Marxa d'Escoles per l'Horta s'ha consolidat com una de les experiències d'educació ambiental i territorial més singulars del País Valencià. Tot i això, els seus impulsors insisteixen que el projecte continua sent fràgil. La major part de la feina recau sobre professorat que hi participa de manera voluntària i que dedica temps fora de les seues obligacions docents a preparar materials, coordinar activitats i mantenir viva la xarxa.

Aquest funcionament assembleari i cooperatiu és també una de les seues principals fortaleses. Les decisions es prenen col·lectivament i la implicació dels centres no respon a una obligació administrativa, sinó a la voluntat compartida de construir una educació més connectada amb el territori. Això explica que, malgrat les dificultats logístiques i la manca d'una estructura estable, la iniciativa haja aconseguit mantenir-se durant gairebé una dècada.

La dimensió de la marxa també respon a aquesta filosofia. Cada edició reuneix aproximadament entre quatre-cents i cinc-cents alumnes, una xifra que els organitzadors consideren assumible perquè permet conservar el caràcter participatiu de la jornada. «No aspirem a fer una trobada massiva», explica Marc Ferri. «Preferim mantenir una dimensió que ens permeta cuidar les activitats i que l'alumnat continue sent protagonista.»

Malgrat aquestes limitacions, la xarxa ha demostrat que és possible construir projectes educatius estables des de la cooperació entre centres i entitats socials. El seu model, asseguren, podria reproduir-se en altres territoris amb espais agraris amenaçats, adaptant-lo a les particularitats de cada paisatge i de cada comunitat educativa.

L'impacte de la iniciativa, però, no es mesura únicament pel nombre de participants. Per al professorat, una de les aportacions més valuoses és comprovar com l'alumnat desenvolupa una mirada més crítica sobre el territori que habita i estableix connexions entre qüestions que sovint s'aborden de manera separada: l'alimentació, la salut, l'urbanisme, la crisi climàtica o la justícia social.

Per a Sandra Boïls, un dels principals aprenentatges és entendre que educar no consisteix únicament a transmetre coneixements, sinó també a formar persones capaces d'interpretar críticament el món que habiten. Aquesta idea travessa tot el projecte. Al llarg de la marxa, l'alumnat aprén com funciona una séquia, què és la sobirania alimentària o quin paper exerceixen els camps davant una inundació. Però, sobretot, descobreix que els paisatges no són escenaris immutables, sinó espais vius que depenen de les decisions col·lectives.

Marxa Escoles per l'Horta. 2026.