Territori Educatiu

13/07/2021

‘Colorín, Colorado...’: treballar el currículum educatiu a través de l’art contemporani

Aquesta setmana ens endinsem en un dels projectes d'art que porten a terme des de fa ja molts anys a Escuela 2, una escola cooperativa situada a la localitat de Paterna (Horta Nord). Una sèrie de projectes que engloben a tot el centre durant tot un curs i que els permet treballar el currículum des de noves mirades i noves vessants. Avui parlem de l'exposició en la que han treballat al llarg d'aquest curs anomenada 'Colorín, Colorado...'.

‘Colorín, Colorado...’: treballar el currículum educatiu a través de l’art contemporani


Aquesta setmana ens endinsem en un dels projectes d'art que porten a terme des de fa ja molts anys a Escuela 2, una escola cooperativa situada a la localitat de Paterna (Horta Nord). Un projecte que forma part de tot un seguit de treballs que engloben a tot el centre al llarg de tot el curs i que els permet abordar el currículum des de noves mirades i noves vessants.

Avui descobrim, a través del relat d'Ana Montagud, directora de l'escola, d'Inma Femenia, artista de l'exposició Infralleu en la que s'ha basat aquest projecte, i de Glòria Jové, professora de la Universitat de Lleida i formadora i assessora al professorat del centre, el treball realitzat per tot l'alumnat d'Escuela 2 durant aquest curs escolar. Un curs que ha finalitzat, després d'una gran feinada per part de l'alumnat, el professorat i la implicació de les famílies, amb l'exposició 'Colorín, Colorado...' al museu Bombas Gens durant el cap de setmana del 21 al 23 de maig i que va ser tot un èxit d'assistència.


 Exposició 'Colorín, colorado...' organitzat per Escuela 2 al museu Bombas Gens.

Exposició 'Colorín, colorado...' organitzat per Escuela 2 al museu Bombas Gens.


Un projecte que implica a tota la comunitat educativa.

Entenent-ho des de la globalitat i no solament com una disciplina plàstica, a través d'aquests projectes l'alumnat, el professorat i les famílies exploren les múltiples possibilitats que ofereix l'art en totes les etapes educatives de l'escola: des d'Infantil fins a Secundària. I és que, com bé diu Ana Montagud, directora d'aquesta escola, "eixir de les aules et dona la possibilitat d'aprendre més enllà de les parets de l'escola i t'apropa a un currículum en principi no programat, però no per això menys interessant des del punt de vista de l'aprenentatge ja que sorgeix de l'anàlisi i la reflexió que el mateix alumnat realitza després de visitar l'exposició al museu".

La història de la posada en marxa d'aquest projecte és relativament curta, malgrat que agafa el relleu d'un projecte històric de l'escola. "Aquest projecte va començar fa ja quatre o cinc anys. Nosaltres ens vàrem posar en marxa en un moment en el que vàrem deixar de fer la Falla, que era un projecte que fèiem a l'escola des de feia molts anys que també tenia una vessant artística prou important però que, malauradament, vàrem haver de deixar de fer per qüestions de seguretat" reflexiona Ana.

"Volíem donar continuïtat a aquesta vessant de treball i continuar posant en marxa altres projectes artístics. Se'ns va presentar l'oportunitat d'anar a Catalunya a fer una sèrie de cursos amb Glòria Jové, professora de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida i especialista en l'anàlisi de la relació que hi ha entre l'art, els museus i l'educació. Glòria tenia una metodologia de feina que significava treballar tot el currículum i tot el que s'ha de treballar en qualsevol de les etapes educatives a través d'una visita a un museu. És de veres que nosaltres el nostre projecte l'hem agafat a través del currículum però la veritat és que no amb tota aquesta magnitud. No treballem absolutament tot el currículum a través de la visita i de les obres que realitzem, però sí que les coses que van eixint per part de l'alumnat les intentem vehiculitzar a través del currículum i anem llevant altres coses d'aquest que no ens serveixen".

"La història comença a través de la creació d'una comissió a l'escola que s'encarrega d'anar fent el seguiment, per part d'una persona de cada etapa i la direcció, de tot el procés i va marcant la temporalització a la resta de companys. Nosaltres és cert que ja portem molt de temps a l'escola treballant amb projectes comuns, aleshores és una filosofia que tenim ja molt incorporada des que treballàvem amb la Falla. Aquesta comissió sempre fa una proposta al claustre d'un museu o d'un parell d'exposicions o tres que consideren interessants. Nosaltres vàrem començar a treballar amb l'IVAM i ara ja portem tres anys en Bombas Gens. Hem treballat sempre de la mà de Glòria, primer realitzant una formació per a tot el nostre claustre i després, durant dos cursos, ella va estar venint dos vegades a l'any: a meitat i a final de curs, i es passava ací dos o tres dies fent formació amb nosaltres. Al principi, com deia, era una formació més de claustre, d'entendre el projecte, d'entendre també el que suposava treballar a partir d'un museu i com ella enfocava la metodologia i el treball. Després va convertir-se en una formació més particular per etapes i inclús l'últim any ella venia a fer sessions de treball individual amb cada tutor, on es posava en comú com anava el projecte. Per a nosaltres era molt important l'assessorament que ella ens oferia en la vinculació amb altres artistes, circumstància que ens podia donar pistes".

"Nosaltres sempre mirem que hi ha en cada museu. Aquest curs teníem clar que volíem donar continuïtat a l'espai de Bombas Gens, i les exposicions que hi havia ens varen agradar. És important assentar-se amb qui treballes i més en una institució com la nostra on som, per naturalesa, persones molt inquietes, que ens agraden molt els museus i que veiem molta riquesa i volem canviar contínuament. Però clar, també dona molta riquesa estabilitzar-se en un museu on et coneixen i on saben quina és la dinàmica de treball".

"A partir d'aquesta proposta, tanquem una exposició. Primer la visitem l'equip de docents a principis de setembre, per conèixer-la i per a que cada tutor, coneixent el seu grup, enfoque ben bé allò que vol treballar. Després l'alumnat visita el museu, des de la classe de tres anys fins els setze, però visiten en principi allò que ha triat el seu tutor per a ells. Depèn de la proposta es pot plantejar la visita a una obra o a vint-i-cinc, a una sala sencera o a totes les sales de l'artista".

Una proposta, no obstant, que sempre està oberta als canvis que siguen necessaris després que l'alumnat haja interactuat amb les obres proposades. Tal i com ens continua explicant Ana, "ens ha passat, també, que hem anat al museu amb l'alumnat i aquests miraven una obra que no estava en absolut dins de la proposta que havíem triat. Al final, el que fèiem era deixar que fluïra donant-li la volta a la idea inicial. És important el poder deixar que ells trien des de la flexibilitat i escoltar-los contínuament. En aquest sentit, per a nosaltres ha estat un aprenentatge molt gran, tant per a l'alumnat, les famílies i l'equip docent, de visitar el museu d'una altra manera. No visitar, necessàriament, totes les obres i totes les sales, sinó de pegar una ullada i de veure quines obres et criden l'atenció i per què, i on et porten, i quin diàleg i quina interacció tens amb aquelles obres o aquella sala en particular".


Una metodologia de treball que parteix des de l'art contemporani i el connecta amb les vivències personals de l'alumnat.

En el moment de la visita al museu, hi ha un temps d'interacció amb les obres que s'han triat a través d'aquestes dos qüestions bàsiques: a què et recorden i què és el que t'agrada d'elles. En definitiva, de traure el que els provoca, sempre tenint en compte la seua edat de referència. L'exposició elegida va ser Infralleu, de l'artista valenciana Inma Femenia. Una obra que, en paraules de la seua pròpia autora, "aglutina els meus últims deu anys de carrera. Aquesta exposició té la inquietud de mostrar totes aquelles coses que són imperceptibles sobre la vida, aquelles coses que experimentem i ens condicionen en el nostre dia a dia i com afecta això al nostre entorn. De transportar-nos a eixe interstici entre el nostre món físic i el món immaterial que és allò digital. En l'exposició intentem que es pense i s'interactue a través d'aquesta unió, que faja pensar a qui la visita".

A l'hora d'elegir aquesta exposició, des de l'equip docent d'Escuela 2 es va valorar la gran diversitat de sales i peces que hi havia. "En general, intentem canviar, hem passat per exposicions més de pintura de quadre a instal·lacions com era aquesta. Ens agrada passar per diferents maneres d'exposar les obres: la pintura, la fotografia, les instal·lacions, etcètera. Per a que el nostre alumnat també conega diferents formats de presentar i representar l'art. A més, intentem sempre elegir exposicions que estiguen durant una bona part del curs per tal de tenir temps de visitar-la vàries vegades, encara que l'exposició la visitem com a escola en el primer trimestre, però també s'ofereix la possibilitat que les famílies vagen amb els seus fills i filles, oferint la possibilitat de refrescar idees" ens conta Ana.


Exposició 'Colorín, colorado...' organitzat per Escuela 2 al museu Bombas Gens.

Exposició 'Colorín, colorado...' organitzat per Escuela 2 al museu Bombas Gens.


A partir d'aquestes primeres visites, només tornar escriuen frases al voltant d'allò que han vist i sentit i, a més, realitzen un dibuix d'allò amb el que s'han quedat. El més grans ja van amb llapis i notes per tal de prendre notes al mateix museu, mentre que els més xicotets solament van a observar.  "No obstant això, al tornar tothom van fent dibuixos i els més grans fan frases, titulars d'allò que han viscut. Amb açò, fan una pluja d'idees i a partir d'ací comencen a treballar els conflictes que van sorgint. Tothom parteix del mateix context, però cadascú ho concreta amb una idea diferent i, així, sorgeixen projectes diferents en cadascuna de les classes" afirma l'especialista Glòria Jové.

"Després d'això es fa una posada en comú i, a partir d'aquests dibuixos, fotos i aquestes idees, es fa un mapa conceptual. De seguida aquests mapes et donen uns àmbits que porten a diferents llocs. En el cas d'aquesta exposició, Infralleu, hem pogut treballar, per exemple, els colors, la pobresa o la llum. A partir de tenir aquests mapes amb una sèrie d'eixos temàtics, comencem a tirar d'un d'ells. La clau ací és la de llançar-los preguntes contínuament, preguntant per què han elegit aquest eix o aquesta temàtica: quines coses del seu voltant relacionen amb aquests eixos, com pot ser el cas de la temàtica de la pobresa, que per exemple ha eixit aquest curs. A partir de preguntar-se el per què i de conèixer què hi ha al nostre voltant amb el que puguen relacionar-ho, doncs a partir d'ací entra en joc el contingut i el currículum. A través d'aquest exemple, es poden treballar aspectes relacionats amb la redistribució de la riquesa i la pobresa. En general, apareix una diversitat temàtica brutal, perquè cada grup tira per una cosa diferent, i això enriqueix molt el procés" ens relata Ana Montagud.

"Aquest treball es desenvolupa, sobretot, al llarg del segon trimestre. És la part, diguem-ne, més de conceptualització i de desenvolupament del projecte. Després, el tercer trimestre acaba en el museu. Per a nosaltres és molt interessant començar visitant una exposició i acabar proposant una exposició de creació pròpia però que ha derivat, això sí, d'aquella que hi havia inicialment" conclou Ana.

Inma Femenia, després de visitar l'escola i observar el treball que estava fent l'alumnat, va poder veure com "en els mapes d'Infantil i de Primària es notava com s'havien arrelat a aquests coneixements utòpics amb els que comptem a partir dels colors i de les sensacions més primàries, les que apareixen més a flor de pell. Tothom estava tractant coses súper pures, súper delicades. Va ser molt interessant veure com l'art els feia reflexionar. En Secundària va estar molt xulo, ja que vaig poder veure com tothom coincidia amb el mateix. A aquestes edats sembla que tenen els seus interessos independents i que tenen el seu moment de florir i buscar la seua identitat. Doncs en aquest cas a les diferents classes havien treballat quasi les mateixes temàtiques. Al final, s'estaven qüestionant el nostre dia a dia a les xarxes socials i la manera en la que ens comuniquem. Després d'aquell recorregut d'aquell dia vaig aprendre un munt de coses, però sobretot un: que l'obra en sí mateixa es completa quan recull aquestes aportacions des de fora, quan incorpores les mirades d'altres".

Una vegada s'anava apropant el final de curs, i després d'haver documentat a través dels mapes conceptuals allò que més els havia cridat l'atenció i de treballar al voltant dels interessos que havien anat sorgint, tot aquest procés acaba amb una síntesi sobre el que han aprés a través d'una sèrie de composicions finals molt variades: construccions, vídeos, pintures i performances. Aquesta síntesi conclou amb la construcció d'una exposició que té com a objectiu principal el poder retornar a la comunitat allò que han rebut i que han estat treballant al llarg de l'any: en aquest cas l'exposició 'Colorín, Colorado...' la qual va tenir lloc el cap de setmana del 21 al 23 de maig a Bombas Gens.


Exposició 'Colorín, colorado...' organitzat per Escuela 2 al museu Bombas Gens.

Exposició 'Colorín, colorado...' organitzat per Escuela 2 al museu Bombas Gens.


'Colorín, Colorado...': un projecte que va més enllà de l'art.

Aquest ha estat un projecte que ha derivat en moltes propostes interessants i molt potents des de la vessant artística i educativa. En aquest sentit, Ana Montagud ens conta: "hi ha hagut una gran diversitat de propostes per exposar. Per exemple, un grup de Primària es va enfocar molt des de la vessant ambiental, de parlar molt de tot el que havia ocorregut durant la pandèmia, de la quantitat de mascaretes que es troben actualment en les aigües residuals. Aleshores, i com a resposta artística, es varen inventar un monstre que vomitava de la mar tota la porqueria que nosaltres tirem. En el procés, a més, s'havia treballat i s'havia fet moltes visites a recopilar deixalles i porqueria de l'entorn. I varen generar com un monstre d'aigua, fet amb plàstics, que vomitava tot tipus de deixalles que durant tot el curs havien estat arreplegant de tots els llocs on anaven".

"I la idea de 'Colorín, Colorado...' té molt a veure amb els contes i per a nosaltres era una expressió molt d'escola. Els punts suspensius els hem posat perquè nosaltres no plantejàvem aquesta exposició com un final de projecte, sinó que volíem oferir la possibilitat que, a l'hora de visitar l'exposició, cadascú la interprete a la seua manera i que se'n vagen d'allí amb una interacció amb l'obra i amb un aprenentatge diferent també. És també el fet que tu quan visites la nostra exposició faces una sèrie de connexions que et porten a algun lloc i que aquest lloc no s'esgote, sinó que continue", continua afegint aquesta mestra.

A més en aquest procés també han contat amb la complicitat i la participació de les famílies. "Les famílies participaren justament en la part de més de color. Inma tenia en una de les zones de la seua exposició com una espècie de cortines de plàstic de color que nosaltres no podíem imitar perquè era impossible. No obstant això, nosaltres ja havíem treballat prèviament fent transferències de colors amb plàstics i, aleshores, vàrem repartir a totes les famílies de l'escola un tros d'aeronfix. Férem un vídeo amb l'alumnat sobre com es feia una transferència de color a l'aeronfix i vàrem repartirem un munt de colors per les classes. Unes classes només podien treballar amb el color roig, altres el color blau, altres el verd, i així successivament. Finalment, amb aquest plàstic de cada família férem unes cortines de colors, i la veritat és que varen quedar genials. Els xiquets s'emocionen molt quan veuen les seues obres al museu, però les famílies quan veuen el que han fet amb els seus fills a casa exposat al museu també és un moment molt bonic" ens conta Ana.

Un moment, el de la preparació de les obres i l'exposició final que, com és obvi, va molt més enllà de l'art ja que posa en joc la creativitat, la solidaritat, el gaudi i allò comú.


Exposició 'Colorín, colorado...' organitzat per Escuela 2 al museu Bombas Gens.

Exposició 'Colorín, colorado...' organitzat per Escuela 2 al museu Bombas Gens.


La participació i el compromís d'Inma Femenia.

"La possibilitat de comptar amb la visita de l'artista de les obres que estem treballant sempre és una oportunitat extraordinària i molt enriquidora. En aquest sentit, se'ns va presentar l'oportunitat perquè una companya de pràctiques d'ací a l'escola era amiga d'ella i la vàrem convidar. Ella no estava molt acostumada a treballar amb el món educatiu. Per a ella era impensable, des de la seua vessant d'artista, doncs conjugar aquesta relació entre l'art i l'educació i que l'alumnat traguera tantes coses d'aquesta exposició. Va ser molt generosa i va estar molt agraïda" afirma Ana.

L'oportunitat de poder conèixer a Inma va causar una gran sensació entre l'alumnat. "Per a ells és súper important saber que l'artista els va a visitar i que, també, es comprometera a visitar les obres a l'exposició. Això els va empoderar molt. A més, va ser un procés molt interessant ja que, a través de la conversa entre ella i nosaltres, es varen posar en diàleg aquelles coses que ella va pretendre treballar amb les seues obres i els resultats d'aprenentatge dels diferents grups".

Com bé relata Inma Femenia, l'artista natural de Pego (la Marina Alta), aquesta visita va ser totalment inesperada: "per a mi ha estat tota una sorpresa descobrir, a través del grup de mediació que coordina totes les activitats didàctiques de Bombas Gens, que estaven seguint aquesta línia de treball amb Escuela 2. Després de portar ja uns mesos treballant, m'ho varen comentar i em digueren que havien estat anant poc a poc amb l'alumnat a veure l'exposició i havien estat desenvolupant algunes activitats. Em varen comentar el projecte que estaven seguint i que els encantaria que anara a l'escola per tal de veure com estaven treballant".


Exposició 'Colorín, colorado...' organitzat per Escuela 2 al museu Bombas Gens.

Exposició 'Colorín, colorado...' organitzat per Escuela 2 al museu Bombas Gens.


Què et va suposar que de sobte et diguen que hi ha una escola sencera que està treballant la teua obra? "Em va venir de sobte, sense esperar-ho. Va ser súper il·lusionant i ho vaig viure amb molt de goig. Va ser molt emocionant perquè la meua exposició era molt interactiva i es necessitava eixa part de posar el cos per part dels espectadors. M'enrecorde de les primeres fotos que m'enviaven de com l'alumnat estava interactuant amb l'exposició. Per a mi va ser tot un regal. Va ser brutal, fantàstic. Vaig sentir que tot allò en el que estic treballant agafava sentit. A més, el nostre treball suposa estar moltes vegades tancades a l'estudi fent un treball d'introspecció i estàs com en una bombolla, és un treball molt individual. Després de tot el que havíem passat, després de mesos veient que l'exposició comptava amb un recorregut tancat i molt definit per temes de seguretat, el fet de veure xiquets en cercle i interactuant va ser molt emocionant. Tinc una sensació d'agraïment tant amb l'equip de Bombas Gens com amb l'equip de professorat d'Escuela 2 immensa, de sentir que s'aprofita l'exposició en tots els sentits i que es fa accessible per a tothom".

Després de d'acabar la seua visita a l'escola, Inma va reflexionar al voltant d'aquesta: "és meravellós el poder que té un grup de professorat que guia a l'alumnat a l'hora de treballar a través de l'art gran part del currículum. I que, a més, tota l'escola estiga treballant sobre el mateix tema inicialment i veure que cada grup entenia l'exposició d'una manera tan diferent a l'altra".

Una interacció que, tal i com defensava Inma, també valoraren de forma molt positiva des de l'escola. Tal i com ens conta Ana, "aquesta exposició podia dur-nos a altres coses a partir de la seua visita a l'escola. Primer la vàrem passejar per tot el centre, perquè ella desconeixia per complet el nostre projecte, però també vàrem aprofitar per a que entrara a les classes i l'alumnat la coneguera, que pogueren preguntar-li coses i conèixer un poc més el per què havia plantejat aquesta obra d'aquesta manera, què sentia i què volia traslladar realment. Hi va haver un feedback total, d'ella cap a nosaltres i de nosaltres cap a ella. Va quedar molt encantada. I és que quan tu escoltes a l'alumnat, aquests són capaços de traure moltíssimes més coses que del que nosaltres pensem que són capaços. I quan els dones els espais per escoltar-los, per poder dir i per poder fer, els resultats són brutals. Ella es va quedar sorpresa però nosaltres cada any també ens quedem sorpresos amb el projecte que acaba sorgint".


Exposició 'Colorín, colorado...' organitzat per Escuela 2 al museu Bombas Gens.

Exposició 'Colorín, colorado...' organitzat per Escuela 2 al museu Bombas Gens.


La importància de treballar a través de l'art als espais d'educació formal.

Dins de l'educació formal, el poder treballar dins de les aules a través de la perspectiva de l'art contemporani en qualsevol de les seues vessants és una realitat que, malgrat va avançant poc a poc, encara té molt de camí per recórrer. I és que, tal i com diu Ana Montagud, "de manera general, amb el temps, sempre ha estat un reducte que no se li ha donat de manera general la importància que realment té. S'han anat donant passos, hi ha escoles que fan coses i projectes fantàstics i hi ha gent inquieta en fer altres camins. Per tant, i sabent que hi han hagut avanços, de manera general es deuria d'apostar més".

"Nosaltres des de sempre treballem les arts des de totes les vessants: les arts plàstiques, l'expressió corporal, i un llarg etcètera. Intentem donar a molts projectes que no estan vinculats amb l'art sempre una perspectiva creativa. És important treballar així perquè l'art deixa traure a l'alumnat tota una sèrie de coses i interaccions que, des d'una altra vessant i estant solament dins de l'aula no arribes a aconseguir i que per a nosaltres són importants en la formació del nostre alumnat. A més, és una manera de compartir l'art amb tothom, que no estiga destinat solament per a un sector més erudit, és a dir, per a unes poques persones. Treballar a través de l'art és clau, és molt ric i treballa també tot el tema de les emocions que per a nosaltres és molt important i sempre ho hem treballat a l'escola".

Un procés que, al seu parèixer, també necessita de la implicació dels museus i d'altres institucions relacionades amb l'art contemporani. En el cas d'Escuela 2, "la relació amb Bombas Gens ja està prou assentada i, aleshores, ja ens fan propostes didàctiques que pensen que poden agradar-nos. Ja saben com treballem i nosaltres també tenim ja una certa quotidianitat de treballar conjuntament". Aquesta relació de complicitat és clau a l'hora de continuar treballant de forma conjunta en la creació de nous projectes. "Al venir Inma a fer-nos la visita també va venir l'encarregada a nivell didàctic del museu. Ella és artista també, i al veure les idees que anaven sorgint als mapes conceptuals ens va anar recomanant llibres, obres i autors per a que nosaltres poguérem continuar tirant a partir d'això. D'aquesta manera, van sorgint altres coses que pensen que poden ser interessants per a nosaltres. Tant amb l'IVAM com amb Bombas Gens hem treballat molt bé".


Exposició 'Colorín, colorado...' organitzat per Escuela 2 al museu Bombas Gens.

Exposició 'Colorín, colorado...' organitzat per Escuela 2 al museu Bombas Gens.

 

Una interrelació, la de l'art i l'escola, que no solament és positiva per a l'alumnat i per tal d'enriquir els processos educatius que es donen a l'aula, sinó que també ho és per a les artistes, per al professorat i per a les famílies. Al respecte, l'artista Inma Femenia diu: "considere que és de les primeres vegades que la vessant educativa m'aporta tant, m'ha fet entendre més el meu treball. És súper necessari que a les escoles es treballe a través de l'art, seguint la idea segons la qual l'art arribe a tohom i no es quede solament per a un reducte de persones amb un capital cultural determinat. I és que els museus són unes ferramentes socials que estan a l'abast de la ciutadania i de vegades no arriben a tothom. En aquest sentit, l'educació té un paper molt important per a que això puga ocórrer, em pareix fonamental. I cal tenir en compte que estem treballant amb persones que es troben vivint uns dels moments més importants de la seua vida: la infància i l'adolescència. Si en aquesta etapa no obrim a l'alumnat cap a aquest tipus de visions, quan ho farem?".

Glòria Jové recull aquestes idees i afegeix una reflexió al voltant de la qüestió curricular: "aquesta metodologia, que sorgeix de l'art contemporani, ens permet concretar el currículum d'una forma diferent. És sortir de l'educació artística, superar les parets de l'aula i viure l'art tal i com ens travessa perquè puguem concretar un currículum de forma distinta i puguem fer una escola realment inclusiva".

A més, tracta d'establir una clara diferenciació amb els projectes que, de vegades, es confonen amb la seua proposta metodològica. "Per exemple, la diferència dels projectes que treballem nosaltres amb altres projectes, com per exemple l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP), és que en aquests ja parteixes del producte final, és a dir, de quin projecte o quin producte final vols fer o aconseguir, mentre que amb els nostres projectes no sabem què és el que va a ocórrer, és tot un procés que, ben pensat, no s'acaba mai malgrat que li donem una mena de tancament al finalitzar el curs escolar. Però en aquest tancament obligat per les circumstàncies del calendari escolar, això sí, tractem de pensar què és allò que podem crear per tal de visibilitzar-ho a la societat. En aquest sentit, els llenguatges contemporanis ens ajuden molt per tal de reconstruir molts dels materials escolars i combatre moltes de les infantilitzacions que ocorren a l'escola a nivell de material i a nivell de producció. L'art és importantíssim a les nostres vides i, per tant, també ho és a l'escola".

I, també, aquesta és una manera d'obrir la mirada i d'interaccionar amb el seu entorn més pròxim. "A través de l'art i de les manifestacions artístiques contemporànies se'ns suggereix, com a mestres, a obrir la mirada. Una mirada que ens ajuda a escoltar els nens i a interaccionar amb l'entorn. Ací a Escuela 2, per exemple, varen pensar, ostres, si ací tenim les trinxeres de la Guerra Civil i, fins que no hem anat a una exposició de l'IVAM a treballar la temàtica de la memòria històrica no hem caigut que ben a prop teníem un espai ideal per investigar i aprendre. Aquesta metodologia permet, per tant, aquest arrelament i aquest coneixement al territori. Jo sempre dic el mateix: allò que no es coneix no es pot estimar. Per tant, devem obrir-nos a aquestes mirades cada vegada més. Ho necessitem en tant que som éssers socials", conclou Glòria.


Exposició 'Colorín, colorado...' organitzat per Escuela 2 al museu Bombas Gens.

Exposició 'Colorín, colorado...' organitzat per Escuela 2 al museu Bombas Gens


Notícia arreplegada al voltant de l'exposició 'Colorín, Colorado...' per part dels Informatius Territorials de RTVE: https://www.instagram.com/p/CPBagcjqm5M/

Un tast del treball realitzat a Bombas Gens es pot veure en el següent enllaç: https://www.bombasgens.com/exposicions/inma-femenia/





Comparteix aquest article
Publicat el 13/07/2021
Secció: Reportatges

Dídac Delcan Albors

Sóc Dídac Delcan Albors, Educador Social, i al llarg de la meua vida he estat vinculat a les Cooperatives d'Ensenyament Valencianes com a alumne però, també, com a investigador.

Mitjançant aquest blog m'agradaria posar en valor aquelles experiències que defineixen als vostres centres així com escoltar veus referents dins del món del cooperativisme educatiu i, també, d'altres àmbits.

Contar allò que fem i allò que ens passa és essencial. En aquest sentit, les cooperatives feu una aportació vital dins de les vostres comunitats de referència ja que esteu, constantment, dinamitzant diferents espais i persones. Obriu, en definitiva, espais on poder fer-se preguntes sobre com volem viure conjuntament.

Continuar oferint la possibilitat d'obrir aquestes preguntes i posar en valor el vostre patrimoni educatiu i organitzatiu és el ferm compromís amb el que compta aquest espai.

Twitter: @fridamnrules
Instagram: @fridamnr

COMENTARIS

Encara no hi ha cap comentari, escriu tu el primer

Escriu el teu comentari:

PROTECCIÓ DE DADES: En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades personals (LOPD) i Comerç Electrònic (LSSI) l'informem que les dades facilitades voluntàriament per vostè., S'incorporaran a un fitxer denominat "territori educatiu" propietat de UCEV amb finalitats estadístiques i de comunicació de les activitats en compliment de les seves finalitats pròpies. Vostè podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició relatiu a aquest tractament de què és responsable UCEV, dirigint-se per escrit a la seu al carrer Arquebisbe Mayoral, 11-b, 46002 de València.