El passat 25 de setembre es va presentar, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, la Unitat Didàctica «València, ciutat marítima o portuària?» elaborada pel grup de professorat integrat en la plataforma ciutadana Comissió Ciutat-Port, entitat que, des d'una vocació transversal en la qual estan integrats quasi dos-cents col·lectius ciutadans, porta des de l'any 2018 alertant «des de tots els àmbits (jurídic, polític i de mobilització social) contra el macroprojecte de l'ampliació Nord del Port de la ciutat de València».

Aquest material didàctic pretén facilitar al professorat de secundària i batxillerat la introducció, a les aules, d'aquesta problemàtica que comporta tota una sèrie de conseqüències econòmiques, urbanístiques, mediambientals i de governança i de defensa del territori. En aquest sentit, es pregunten «si volem una ciutat portuària en què els contenidors, els creuers i l'erosió de les platges hagen de conformar el paisatge amb el qual conviure» o si és possible construir un altre model de ciutat.

Des de l'obligació moral de «no ser pessimistes», tal com afirmen al llarg de la conversa, i des de l'optimisme que dona veure les mobilitzacions que hi ha hagut darrerament al Cap i Casal i les victòries judicials que a poc a poc va aconseguint la comissió de la Ciutat-Port «sense pràcticament recursos», aquesta unitat didàctica vol suposar un espai on continuar portant al debat públic les conseqüències derivades d'aquesta progressiva ampliació del port de València. Una lluita que recorda a lluites històriques com les de l'antic llit del riu Túria o la iniciativa «El Saler per al poble», que va evitar la urbanització massiva de la Devesa del Saler.

Aquesta setmana parlem amb Vicent Ros, professor de geografia i història, i amb Lluís Muedra, professor de filosofia. Tots dos, juntament amb els seus companys i companyes del grup de treball d'educació de la comissió Ciutat-Port, han estat treballant de valent durant el darrer any per tal de portar endavant una unitat didàctica que convide a exercitar el pensament crític i fonamentat de l'alumnat al voltant d'aquesta qüestió. «I quin millor lloc que l'escola per a fer-ho?» es pregunten.

Presentació unitat didàctica.

L'ampliació del port de València, afirmeu, «suposa una oportunitat magnífica per posar en relleu l'ensenyament interdisciplinari, transversal, competencial i crític». Per què aquest conflicte social pot afavorir un procés educatiu d'aquestes característiques?

Vicent: La unitat didàctica i aquest tema en concret té una potencialitat important de cara a fer pensar a l'alumnat respecte del seu entorn comunitari. L'ampliació del port suposa un problema important per a la ciutat, i traslladar això a les aules considerem que significa obrir-les a la realitat perquè aquests puguen prendre partit a partir d'una informació fonamentada, cuidada i variada que l'ajude a reflexionar.

A més, i enfront de la idea cada vegada més estesa que diu que el coneixement històric no sol ser una cosa molt útil, des d'aquesta disciplina reivindiquem el seu valor perquè, per exemple, aquest tipus d'iniciatives són una manera prou clara d'incidir en aquest aspecte, ja que per poder contextualitzar-ho, hem d'acudir al passat. Així, l'alumnat veu que la història és una cosa útil, que val la pena cultivar i que es tracta d'un coneixement que incideix en la realitat i en els problemes actuals.

Lluís: El material abraça aspectes d'història, d'economia, mediambientals, d'ètica i filosofia (de governança). Tractem de veure a l'escola i a l'institut no com uns espais on es dona un ensenyament alienant sinó com unes institucions que han d'estar més obertes a propostes, diàlegs i mirades distintes. En els últims temps està havent-hi a l'escola un procés reactiu en el sentit que s'estan perdent hores que faculten aquesta possibilitat de treballar interdisciplinàriament. I això cal recuperar-ho. I què millor que una experiència molt significativa, molt propera als valencians i que suposa una oportunitat per a trobar un punt de trobada entre la ciutadania.

Manifestació contra l'ampliació del port de València.

Haveu fet una proposta d'activitats on entremescleu aspectes d'economia, d'impacte mediambiental i també de governança. Com ho haveu fet per tal de dotar-li d'una estructura coherent?

Vicent: El fet ideal seria ser capaç d'integrar tots aquests aspectes d'una manera holística, partint de la vinculació personal de l'alumnat amb el port per a després treballar-ho des de la faceta econòmica, mediambiental o de governança del problema. Així és com arribaríem a la interdisciplinarietat. Al final, encara que l'objectiu és la d'integrar-ho, hem pensat que la manera de presentar-ho serà molt més assequible per a l'alumnat si es presenta en blocs diferents. Per això, ho hem dividit en diversos apartats.

A la unitat didàctica comptem amb un primer apartat en què tractem de veure quina idea té l'alumnat respecte de la realitat del port. Ací tractem de veure fins a quin punt és una cosa que prové de la seua experiència o si és alguna cosa que prové d'idees ja elaborades a través dels mitjans de comunicació.

Després ja estan els apartats, diguem, de més substància conceptual. En un primer moment trobem una relació d'activitats de caràcter econòmic en les quals reflexionem sobre la realitat econòmica del port, no sols ara sinó també en un moment de la història anterior. Això ens ajuda a comparar per què el port actual té l'activitat que té, quin paper juga en el mercat mundial o per què en un moment donat es proposa ampliar-ho, a què respon aquesta necessitat. A la «necessitat» se li poden posar cometes o no. Ho déiem a la presentació d'aquest material: si volen ampliar el port és perquè des d'algun punt de vista és necessari. Una altra cosa és que aquest punt de vista estiga al servei dels interessos de les persones que viuen ací. Segurament no. Però no ho fan perquè sí, ho fan perquè té un sentit dins del marc econòmic global.

Presentació unitat didàctica a la Universitat de València.

Després de contextualitzar l'impacte econòmic, us endinseu a analitzar els aspectes mediambientals. Com haveu construït aquest apartat?

Vicent: Ací reflexionem sobre els efectes mediambientals que tindria l'ampliació i que no serien positius. Això és evident en l'àmbit científic. Dins d'aquest apartat mediambiental, però treballant-ho des d'un punt de vista històric, analitzem les relacions que ha tingut València amb el seu port al llarg de la història. Aquesta relació ha estat sempre problemàtica perquè, cada vegada que s'ha volgut construir un port artificial, s'han topat amb la resistència de la natura. La natura no ha afavorit mai la construcció d'un port a València perquè es tracta d'una costa rectilínia i de poca fondària. Això és el pitjor que pots tenir si vols fer un port. Un port necessita un entrant, un golf, i que hi haja profunditat, un relleu més escarpat. I ací no n'hi ha hagut mai. A partir dels segles XVI i XVII cada vegada que han intentat construir un port artificial, la natura ho ha impedit. Hi ha molts episodis que ho demostren. Fins que arriba la Revolució Industrial, on la capacitat de producció i de destrucció del medi es multiplica tant que per fi aconsegueixen construir un port artificial. A partir d'ací, els corrents marins i els processos de sedimentació canvien i el problema ens arriba fins avui en dia on, per exemple, podem veure el que està com s'estan erosionant les platges del sud.

Manifestació contra l'ampliació del port de València.

Un aspecte essencial que també treballeu és el del paper que ha de jugar la ciutadania a l'hora de frenar aquesta ampliació.

Lluís: La unitat didàctica comença anant cap a la percepció que té la ciutadania respecte del port. Hi ha una activitat molt significativa: una foto en la qual es veu la xicoteta part que la ciutadania pot visualitzar del port. Es tracta d'una zona d'esbarjo on es pot patinar, passejar i gaudir de diferents activitats socials. Però aquesta part, que correspon a les antigues duanes, solament suposa una desena part de la grandària total del port. La resta de la grandària, que tot just coincideix en la seua vessant més industrial, és molt significativa perquè no es veu a simple vista. I a aquesta realitat cal sumar-li la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL), on ja s'està treballant, i suposa que l'impacte de l'ampliació del port siga encara més gran. I això no se sap, no es té aquesta percepció. Està velada, tapada. Aquesta és una qüestió molt important que dona compte de la dificultat que hi ha a l'hora d'adquirir consciència social que el port no és una bona idea.

Açò ho enllacem amb la part que té a veure amb la governança. En aquesta qüestió de com es prenen les decisions, faltava donar-li cos al moviment ciutadà. El moviment ciutadà històricament ha tingut una presència raonable i de molt de calibre i pensem que és fonamental que aquest problema real que està definit en termes econòmics, polítics i científics, té una branca que està velada, i aquesta branca és la ciutadana. Ens fa falta un debat ciutadà, i en aquest sentit el que aportem nosaltres seria donar-li a aquesta reflexió un caràcter reglat. És necessari entendre que la governança no ha de fer referència solament a la presa de decisions sinó que aquesta siga democràtica.

Vicent Ros i Lluís Muedra.

Un eix fonamental de la vostra proposta és la d'obrir la realitat de les aules a la vida, a allò que ocorre fora dels seus murs. En aquest material proposeu una sèrie d'itineraris on poder viure «in situ» com s'estan transformant els ecosistemes més propers. En què consisteixen?

Lluís: Fins ara hem fet dos rutes. La primera va ser amb un grup de La Nostra Escola Comarcal, més concretament amb l'alumnat de 3r de l'ESO conjuntament amb un grup d'alumnat francès que estava a la mateixa escola d'intercanvi. El que vàrem fer va ser aportar a la seua visita que anaven a fer més d'oci pel parc de l'Albufera i els seus voltants. El mestre volia aportar-li un coneixement més crític, més problemàtic i ens varen convidar. Ens vàrem trobar a la platja del Saler i des d'allí teníem una perspectiva molt bona de diferents processos que hi han hagut o s'estan donant avui dia: de com es va paralitzar la construcció massiva d'edificis al Saler gràcies al moviment veïnal, de com les platges estan desapareixent, de com ha crescut el port i de com venen els corrents. Va ser bonic perquè estaven prou interessats, el mestre em va dir que havien quedat encantats.

Després férem altra ruta, d'un altre calibre. Va ser amb gent de la Facultat de Belles Arts. La idea era veure els murals que hi ha al voltant de La Punta. Vàrem fer un recorregut per aquestes intervencions artístiques i ens varen explicar com es varen fer i què volien mostrar en cada obra. Va estar molt ben planificada. Nosaltres vàrem participar compartint el que ocorria amb el problema del port.

Unitat didàctica.

En els últims anys han estat apareixent diferents propostes de treball a les aules a través d'unitats didàctiques que tracten de problematitzar els malestars i els conflictes socials, econòmics i mediambientals existents a les nostres societats. Trobem exemples, en aquest sentit, com el cas de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), la crisi ecosocial o la memòria democràtica. Les propostes d'aquest tipus dins del sistema educatiu ordinari van a pas lent a l'hora d'incorporar-se als continguts curriculars o hi ha un problema d'invisibilització dels conflictes socials a les diferents normatives educatives?

Vicent: Evidentment, la normativa no facilita aquest tipus d'incursions. De fet, un dels problemes que comencem a tenir ja és com podem arribar al professorat. Aquesta és la clau i, alhora, el nostre problema. Nosaltres convoquem un acte de presentació d'aquest material didàctic i el professorat majoritàriament no acudeix. Per què? Doncs perquè els departaments i el professorat se senten prou amb les mans nugades a l'hora d'eixir-se d'aquesta lògica. Costa molt. I també hi ha vegades que aquests tipus de plantejaments progressistes no són ben rebuts als centres. Ja hem tingut algun exemple proper a nosaltres de persones que han tingut algun problema o se'ls ha indicat que podrien arribar a tenir-lo si es capficaven en aplicar açò a l'aula perquè se'ls deia que als instituts no es ve a fer política. Són pensaments que, encara que puguen resultar estranys, encara existeixen. Però són més habituals del que pensem.

Però la veritat és que, malgrat que el dia a dia als centres no facilite les coses, la nova normativa no ho impedeix. Per exemple, a la LOMLOE trobes apartats en els quals es justifica plenament aquest tipus de dinàmiques. Però bé, aquest no és un moment de grans renovacions ni de grans moviments de canvi en el centres. Es nota. Crec que el treball que tenim ara és el més difícil de tots: com arribem al professorat? És molt complicat, l'Administració Educativa no ens ajudarà. Per tant, hem de fer-la arribar nosaltres centre per centre i veure si podem teixir complicitats amb el professorat. Amb això estem ara.

Vicent Ros i Lluís Muedra.

Ací al País Valencià les darreres dècades han estat caracteritzades per processos de destrucció del territori i del patrimoni natural. En contraposició, el teixit veïnal i associatiu ha estat molt fecund a l'hora d'organitzar-se per tal de paralitzar-los o revertir-los. Què podem aprendre de les lluites com les del llit del Riu Túria, el Saler per al Poble, contra la destrucció de La Punta o contra les línies de la Molt Alta Tensió (MAT)?

Vicent: Podem aprendre que res és inevitable. Ens enfonsem amb l'actual lògica econòmica però hem de recordar que sempre hi ha hagut gent que ha sabut plantar cara i aconseguir parar-ho o modificar-ho. En la unitat didàctica, en un moment determinat, després d'oferir molta informació a l'alumnat, tractem que se n'adonen de quines coses no tindríem si determinada gent no s'haguera mobilitzat. Evidentment, la lluita pel llit del Riu Túria està molt present. Convidem a l'alumnat a veure un vídeo que està a les plataformes en què l'últim alcalde falangista de la ciutat de València parlava de com el llit del Túria es convertiria en una autopista flanquejada per unes àrees d'aparcament que resoldria el problema de l'accés al port. Si els hagueren deixat, s'hagueren carregat el riu. Però no va ocórrer. Per tant, hem d'aprendre que és possible modificar les decisions que el poder pren en un determinat moment. La dinàmica sempre és la mateixa. El capital va al que va. Però no és invencible sempre. Hi ha vegades que les iniciatives populars ho poden parar. El que no podem caure és en el catastrofisme de pensar que res serveix de res perquè, clar, el dia que arribem a això, estarem vençuts definitivament. Això és el que ens ensenya la història.

Lluís: Pense en aquesta lluita que està sorgint arran de la proposta de l'Ajuntament de València cap a l'espai soterrat de les vies del tren al sud de la ciutat. Del projecte anterior de construir un parc natural de 4,5 km s'ha passat a tornar a la lògica de prioritzar al cotxe construint més carrils i, en conseqüència, més asfalt. És clar que quan hi ha determinats governs aposten per aquest tipus d'infraestructures. Per això el tema que plantegem a la unitat didàctica respecte de la governança apunta clarament en la línia que el que ens està faltant és un debat social que ha de sorgir de la població. És el que va ocórrer amb la lluita del Saler o la del Túria. Hem de defensar el nostre territori, però per a això cal adquirir consciència d'aquest. Quan la gent s'organitza, la política no s'atreveix a fer passos endavant.

Manifestació contra l'ampliació del port de València.

Vos llance de tornada una de les preguntes clau que vos feu en la presentació de la unitat didàctica. Quin sentit té, avui, fer «l'ampliació del port en plena emergència climàtica»?

Vicent: Si ho relacionem amb la situació de l'evolució del clima, evidentment no té cap sentit. No hi ha cap especialista que diga que és sostenible aquest model. Però sí que té sentit dins del marc de producció del capitalisme postindustrial que estem vivint ara. El que hi ha darrere d'una maniobra com la de l'ampliació del port és un sistema que és absolutament depredador, que no es planteja aquest tipus de qüestions. Tampoc es planteja la qüestió de si això beneficia o no a les persones que viuen a València. El joc no va d'això, sinó que tracta de redissenyar el paper que, des d'un punt de vista del comerç de llarga distància, ha de jugar el port de València.

A la unitat convidem a l'alumnat a que vaja a un supermercat i faça una compra habitual del seu dia a dia i observe d'on provenen els productes i quants kilòmetres fan fins que arriben a la seua casa. Si els productes arriben des de llocs molt llunyans, evidentment ho han de fer per via marítima. I per fer-ho, es necessiten uns supervaixells de contenidors que són els que simbolitzen aquest model d'intervenció a gran escala, que respon a una divisió internacional del treball determinada per la dinàmica capitalista en la qual ens trobem avui. Tot això està encadenat. Que s'amplie o no el port de València, en el fons, no és la qüestió principal. No tenim molt a fer si anem en contra de l'ampliació del port, però no en contra del model econòmic al qual serveix.

Lluís: Hi ha una aposta per un model econòmic de creixement que es fa a costa de qualsevol externalitat, com és la mateixa natura. Una de les coses que fem a la unitat és parlar dels argumentaris d'uns i altres. Quins són els interessos i els arguments que estan darrere de cada postura i qui els pronuncia? Un dels argumentaris més elaborats per part de l'autoritat portuària és el del lideratge de la Mediterrània: València vol convertir-se en el primer port del mediterrani. Aquest lideratge troben que és una manera de créixer i de ser més rellevants en l'esfera mundial. És important que la gent entenga què significa ser líder i a costa de què. I sobretot, i aquesta és la qüestió principal que recorre tota l'estona la nostra proposta didàctica, cal preguntar-nos en quin model de ciutat volem viure.

Vicent: En la unitat col·loquem un document d'un jurat de la ciutat de València del segle XVII en el qual es diu que cal ampliar el port perquè així hi haurà més comerç, més llocs de treball i, en conseqüència, més riquesa. Els arguments sempre són els mateixos, són molt poc originals.

Vicent Ros i Lluís Muedra.

Es pot descarregar la unitat didàctica al següent enllaç: https://www.noampliacioport.org/materials/