‘CooperaCor’: música cooperativa, somnis comuns

Deia l'escriptor mexicà Juan Villoro que en tots nosaltres sempre hi ha hagut una veu primerenca que ens va contar alguna història, que ens va cantar una cançó de bressol o que ens va dir alguna paraula bonica. Aquesta veu ha fet, al llarg de la història, que associem per a sempre la paraula amb l'afecte i amb el caliu. L'ésser humà està fet de sons, de representacions que ens fan sentir part «de la trama de la vida», tal com reivindica l'ecofeminista Yayo Herrero.

Una d'aquestes expressions és el cant i, de la seua mà, també ho és la música. I què ocorre quan s'ajunten mestres de més de deu escoles a organitzar un sarau amb un rerefons cooperatiu i de reivindicació de la paraula cantada i de la música com és el cas del projecte 'CooperaCor'? Doncs un esdeveniment fantàstic, ple d'alegria, màgia, ball, il·lusió i motivació. I és que només feia falta veure la cara de l'alumnat participant i com contaven, de forma emocionada, el que els havia suposat participar en un esdeveniment com aquest. La 'V Trobada de Corals' (coneguda també com a 'CooperaCor') organitzada per la 'Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes' (UCEV) va estar un èxit total que va comboiar a més de quatre-cents cinquanta alumnes al 'Teatre Auditori Municipal' de la localitat d'Aldaia (Horta Sud), qui varen actuar de la mà del cantaire Dani Miquel les cançons del seu darrer disc-àlbum 'Volem', una proposta pedagògica-musical que juga i fa un exercici de defensa a ultrança del dret al joc, al gaudi, a la reivindicació, a la paraula i a la pau de les generacions més joves.

Actuació del 'CooperaCor' amb Dani Miquel.

Aquesta setmana ens endinsem a conèixer els orígens d'aquest projecte de trobades musicals i el seu rerefons pedagògic, una trajectòria que té el seu embrió als primers aplecs de corals que es realitzaren a finals de la dècada dels anys vuitanta i principis dels noranta a diferents escoles cooperatives del nostre territori. El 'CooperaCor' és una iniciativa que tracta de fer valdre tot el treball d'expressió artística i musical que es realitza a les cooperatives d'ensenyament valencianes i que fa palesa que la música i el cant «cal cultivar-la tots els dies. L'esperit i l'estima per la música ha de ser part de l'ADN dels projectes educatius de les nostres escoles», tal com afirmen al llarg de la conversa. En aquest mateix sentit reflexiona Miquel Ruiz, president de la UCEV: «el treball de les nostres corals genera emoció i identitat, i fa possible tenir un element d'identitat basat en els valors del cooperativisme. Aquest és un exemple més del treball incansable que les escoles cooperatives fan en el seu dia a dia, promovent el treball en xarxa i posant en valor que l'ensenyament que es fa a través de l'expressió musical i de l'emoció arriba sempre més lluny».

De la mà de Gabriela Berdes (Escuela 2), Ferran Aleixandre (Escola Gavina), Anna Chaler (La Masia), Christian García ('Les Carolines'), Mario Quiles (Mestres de la Creu), Enric Griñó (Grup Sorolla), Carles De Juan (Comenius Centre Educatiu) i Pere Ruiz (El Drac), en representació de les escoles cooperatives que han format part de la cinquena edició d'aquest 'CooperaCor', i de Pepe Albors i Miquel Ruiz per part de la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV), aprofundim a descobrir les arrels d'aquest projecte que valora la força de la intercooperació a través del cant coral i el treball en equip.

Grup organitzatiu del 'CooperaCor'.

«No estem a soles»: la importància del treball intercooperatiu.

«Bon dia, tu eres el que canta?» recorda irònicament Pere provocant la rialla de la resta. Aquest record mostra la mirada que sol existir sobre el professorat encarregat de l'especialitat de música. Una mirada on solen ser vists, en la majoria d'ocasions, com una espècie de 'rara avis' que vaga per les escoles, això sí, amb molta energia, alegria i bon rotllo. En aquest sentit, la creació del projecte 'CooperaCor' respon a dues motivacions principals: mostrar el potencial d'intercooperació amb el que compten les escoles cooperatives valencianes i tractar de pal·liar la soledat no desitjada d'aquest professorat. Tal com afirma Gabriela: «és cert que dins dels nostres projectes cooperatius no acabes de sentir-te sola del tot, però els i les qui treballem a les assignatures d'expressió musical no solem tenir altres companys d'especialitat als nostres centres. Per això, el fet de poder trobar-me amb companys que també fan música em motiva sempre a fer més, a conèixer-nos i a crear una xarxa en la qual, en el meu cas, estic des del principi i que m'agrada molt. Em sent part d'una família musical que m'enriqueix molt».

De la voluntat de fomentar el treball conjunt entre diverses escoles cooperatives dona compte Pepe, tècnic de projectes tant de la UCEV com a FEVECTA: «a la UCEV, al llarg dels anys, hem anat constituint diferents comissions, com és el cas de la 'Taula per l'FP', la 'Comissió d'orientadores' o el 'Rebost d'Infantil'. Ja fa més de deu anys, i tractant de veure com posar en valor alguns dels projectes que s'estaven fent a les nostres escoles cooperatives, es va organitzar una actuació conjunta entre diferents corals. Va ser un motiu per a dir «això hem de fer-ho més». El treball d'intercooperació de les escoles ens sembla molt important per tal de conèixer-se entre les mateixes escoles. Vàrem provar, va eixir molt bé i hem continuat fins al dia d'avui». Fer força, en col·lectiu, per engegar projectes significatius per a l'alumnat. Comptar amb el suport de la UCEV i la seua experiència, en paraules de Christian, «ens ofereix una sèrie d'oportunitats a les quals nosaltres, com a escoles particulars, no podríem accedir. Per molt que l'escola 'Les Carolines' volguera actuar al Palau de les Arts, no ho podríem haver fet. Per això un dels valors de la intercooperació és aquest: ajuntar-nos per ser més forts».

Durant aquests primers moments de la conversa, que ens acull a la sala de reunions de FEVECTA, Mario, un dels últims en incorporar-se a aquesta comissió, agafant el relleu de la seua companya Iris Gómez a 'Mestres de la Creu' afirma: «he arribat fa poc a aquest grup i el que he pogut viure és un esperit de treball molt encoratjador. El que més valore és el caire participatiu i democràtic en el procés de creació. Això ens diferencia de convocatòries que organitzen altres entitats, on moltes vegades la participació en la presa de decisions és molt baixa o directament no existeix, ja et ve donat. Ací ho hem fet des del respecte i amb una mirada molt oberta, posant el nostre temps i els nostres recursos per davant». Una mirada que comparteix Anna, qui afig: «hem sabut respectar-nos nosaltres tal qual som. A més, cada convocatòria sempre fem quelcom diferent: repertori, muntatge, localització... Això ens facilita no estar lligats a cap lloc. Cada edició és diferent i pensem i imaginem noves maneres de fer. Això ens dona molta vida i ens ajuda a no encaixar-nos i a treballar de forma creativa».

Un treball d'intercooperació que, és clar, no deixa de banda el seu element central, la seua raó de ser: l'ensenyament i l'aprenentatge en valors del seu alumnat. Al respecte, aporta Ferran: «tot el treball el fem pels 'nanos' (sic). Un aspecte que enguany no hem pogut fer però que en les altres edicions ha funcionat de meravella són els moments de previs a l'actuació final amb la resta d'escoles: les pretrobades. Enguany no ha pogut ser per calendari, però això és un 'puntazo' (sic) molt fort d'aquest projecte. Coneixes realitats diferents, visites altres escoles, fas noves amistats mentre s'assagen les cançons, juguem, dinem junts... Aquests moments els 'nanos' (sic) sempre ho recorden amb molta estima i ens demanen repetir». Una vivència molt positiva que també la valora Anna: «en un principi fer un assaig tots junts resultava molt complicat, sols podíem fer-ho el mateix dia del concert. Vàrem pensar de quina manera podíem anar agafant confiança amb les cançons i ens repartíem per escoles, i de tres en tres ens trobàvem per assajar. El que en un principi era una solució pragmàtica per tal de facilitar-nos la feina, es va convertir en una activitat amb molt de sentit curricular, ja que fèiem convivència i coneixíem gent nova, posant en pràctica moltes de les competències transversals que hem de treballar en el nostre dia a dia».

Actuació del 'CooperaCor' amb Dani Miquel.

'Cooperacor': més d'una dècada cantant i cooperant

Aprofitant l'avinentesa de la commemoració de l'any internacional de les Cooperatives, l'any 2012 es va organitzar la 'I Trobada de Corals de la UCEV' a l'Auditori Joaquín Rodrigo de València. Aquest encontre, que va congregar a més sis-cents alumnes, va esdevenir l'embrió d'allò que avui es coneix com el 'CooperaCor', de celebració bianual, i que suposa tota una celebració del potencial educatiu amb què compten les cooperatives d'ensenyament valencianes. Ferran, en aquest sentit, afirma: « hem de fer veure les nostres escoles cooperatives. Hem de traure el que fem fora i que la gent ens conega. I sens dubte, una de les millors maneres és amb la música, amb una coral».

Després de l'èxit de la primera edició l'any 2017 es varen congregar, de forma simultània al Palau de la Música i l'amfiteatre de 'Comenius Centre Educatiu', un total de nou-cents cinquanta alumnes de Primària i Secundària per tal de celebrar la segona edició de les trobades corals de les cooperatives d'ensenyament valencianes. Aquesta edició va tenir un caràcter molt especial i solidari, ja que es tractava d'un concert a benefici de l'associació 'València Acull', entitat sense ànim de lucre dedicada a acollir persones migrants i donar-los suport en la seua plena integració social, a més de realitzar campanyes de sensibilització tendents a erradicar el racisme, la xenofòbia i l'exclusió social.

Dos anys després, i amb la voluntat de continuar creant i oferint en cada edició una nova proposta musical, la III edició d'aquestes trobades va tenir lloc a l'auditori Sant Lluís de Bunyol, un escenari que va ser testimoni de la unió, per primera vegada, de les deu escoles cooperatives participants, que actuaren juntes com a un sol cor: el 'CooperaCor' de la UCEV. A més, ho feren acompanyades de l'actuació de la banda juvenil 'L'Amistat' de Quart de Poblet i, amb la voluntat d'aprofundir amb l'experiència intercooperativa que caracteritza a aquest projecte, la sonorització i enregistrament de l'acte va anar a càrrec de l'alumnat del cicle de So de 'Comenius Centre Educatiu'.

Per a la 'IV Trobada de Corals', que va tenir lloc l'any 2019, l'escenari elegit va ser el Palau de les Arts de la ciutat de València, un escenari majestuós on les famílies, el professorat i l'alumnat varen poder gaudir d'una actuació molt especial tant des del punt de vista educatiu com del de la convivència i on, en aquesta ocasió, els cors varen estar acompanyats per un grup d'alumnes de Secundària de l'escola 'Gavina' i els seus instruments musicals. Poc temps després de la celebració d'aquesta quarta trobada, les restriccions associades a la pandèmia de la COVID-19 varen frenar l'evolució d'aquestes trobades. Amb la impossibilitat d'ajuntar-se grans grups de persones per realitzar una activitat tan engrescadora com aquesta, durant aquests anys, ha costat tornar a reactivar els cors a les escoles. A poc a poc, i amb el treball incansable del professorat encarregat de l'especialitat de música, les escoles han anat recuperant la música i el cant coral i, gràcies a això, aquest darrer mes de novembre de l'any 2023 s'ha pogut celebrar, després de quatre anys, la V trobada d'escoles corals al 'Teatre Auditori Municipal' de la localitat d'Aldaia amb una actuació conjunta amb el cantacontes Dani Miquel.

Entrevista al grup organitzatiu del 'CooperaCor'.

'Volem': música d'arrel i compromesa.

En aquesta cinquena edició del 'CooperaCor' les corals participants han cantat junt amb Dani Miquel i les 'Mamemimo músic' versionant les cançons del seu disc 'Volem', l'últim treball d'aquest cantautor de l'Alcúdia publicat a 'Andana Editorial'. La idea va nàixer d'una proposta inicial de Christian: «recorde que Dani Miquel acabava de traure el disc i les cançons eren molt boniques. Per a mi, actualment Dani està en un punt de maduresa com a artista molt fort. De seguida el grup ho va acollir i els va parèixer molt bé treballar aquest repertori. Vàrem fer un sorteig per tal de veure qui cantava cada peça i, una vegada repartides les cançons, cada escola va anar fent seua cada cançó decidint quina part cantaven. Dani ha estat molt flexible i també ha format part d'aquesta mena de puzle cooperatiu».

La valoració de l'actuació ha estat molt positiva per part de totes les parts implicades. La veu de Gabriela sintetitza la sensació de tot el grup: «Dani ho va fer fenomenal, ens ho va facilitar tot. A més, i per traure'ns els nervis, vàrem començar ballant. Tot el temps estava mirant als xiquets per tal de donar-los confiança, els va empoderar molt. Teníem una miqueta de por pensant si l'actuació de Dani i els músics combinaria bé amb la coral i si els xiquets tindrien el protagonisme sobre l'escenari. Però ell ho va conjugar tot a la perfecció, va ser preciós. Va ser com un nen més i se'ls va guanyar totalment». Pere, per la seua banda, afig un element important que ha garantit el bon funcionament de l'actuació: «un aspecte clau per als xiquets i les xiquetes ha estat poder cantar amb l'autor i compositor de les mateixes cançons en directe».

El mateix Dani Miquel, tot just en acabar l'actuació, ens compartia aquestes paraules amb l'emoció a flor de pell: «ha estat impressionant. Habitualment vaig a escoles a cantar, però aquesta ha estat una actuació especial perquè hem cantat l'últim treball meu: 'Volem'. És un treball que me l'aprecie molt perquè té una certa intimitat, té alegria, té de tot! I clar, cantar cada cançó amb una escola diferent i que els xiquets siguen protagonistes d'aquest treball, buah!, ha estat molt bonic. Encara estic emocionat».

Actuació del 'CooperaCor' amb Dani Miquel.

Música d'arrel i compromesa. El darrer disc de l'artista riberenc, que ve acompanyat d'un àlbum il·lustrat on han col·laborat referents del món de la il·lustració valenciana com Aitana Carrasco, Manolo Boix, Cristina Duran, Paco Giménez i Ada Sinache proposa, a través de les seues lletres, jugar amb l'estima i la tendresa, amb el desig d'aconseguir noves fites i nous coneixements i amb l'empoderament de la infantesa a través de la reivindicació dels seus drets al joc i a prendre la paraula, sempre des d'una vessant on l'humor travessa totes les lletres de les cançons. Un missatge que el mateix Carles, de 'Comenius Centre Educatiu', confirma: 'la cançó que vàrem fer a la nostra escola es deia 'Volem jugar'. Estava molt bé, era molt variada. Tenia una tonadeta molt clara i després tenia dues parts, una més de rap i altra de reggae. Al final la vàrem cantar tota sencera malgrat que era prou difícil. Però ens la vàrem aprendre tota. Per a mi un aspecte molt positiu i que mostra que realment els alumnes es varen enganxar al projecte fou que la resta de cançons també les varen fer seues i anaven cantant-les també des de baix de l'escenari'. Enric, de 'Grup Sorolla', afig en la mateixa direcció: « per a nosaltres, poder treballar les cançons de Dani ens ha vingut molt bé. En aquesta edició del 'CooperaCor' ens ha tocat 'Sopa de pedres'». La cançó parla de la imaginació. «Com què una sopa de pedres?» ens preguntàvem. És molt interessant perquè està dient coses aparentment sense sentit i al final de la cançó anima que utilitzes la creativitat per imaginar noves idees».

Aquest projecte ja pensa més enllà d'aquest 2023 que està quasi acabant i s'emmiralla ja a planificar el pròxim any, una temporada que acabarà amb la celebració a la ciutat de València, al mes de setembre, del XX congrés de la 'Unió Espanyola de Cooperatives d'Ensenyament' (UECOE) i que tindrà com a temàtica principal la relació entre les arts i l'educació. «Pensem que el 'CooperaCor' ha de tenir un paper rellevant en aquest congrés. Després d'haver realitzat cinc edicions de tanta envergadura, per a nosaltres suposa una mostra molt important del que s'està fent des del cooperativisme educatiu valencià, i això ho hem de poder mostrar» afirma Pepe.

Actuació del 'CooperaCor' amb Dani Miquel.

La música coral: un element essencial dins dels projectes educatius.

L'educació musical, lluny de ser un simple complement en el projecte curricular d'una escola, s'erigeix com un pilar fonamental per al desenvolupament integral de l'alumnat. Més enllà d'ensenyar notes i acords, la música desperta la creativitat, fomenta el treball en equip i enforteix habilitats cognitives i emocionals, fomentant la participació equitativa de l'alumnat en l'àmbit educatiu a través del treball cooperatiu i l'ajuda i col·laboració mútua. En els darrers anys, diverses investigacions sobre neurociència mostren com és d'important educar en sensibilitat musical a les generacions més joves, sent un aprenentatge que actua com a catalitzador essencial en l'adquisició de nous coneixements i en el desenvolupament i en la millora de competències clau. En aquest sentit, Pepe afirma: «com a experiència pedagògica i educativa, els cors tenen molt a veure amb els valors cooperatius i suposa treballar amb l'alumnat competències transversals com puguen ser el treball en equip, la comunicació i la intercooperació. Aquests són elements que defineixen molt les nostres escoles».

De quina manera pot contribuir tenir un cor a les vostres escoles dins del projecte educatiu? La primera resposta, pràcticament unànime, és amb el seu caire inclusiu: tothom cap a un cor. «Nosaltres no fem prova per entrar a la coral. Qui vol ve i canta. Sempre ho dic: cantar sabem tots o no ho sabem ningú. Aleshores venim a gaudir i a passar-ho bé» aporta Ferran, i continua: «és molt bonic que tothom tinga aquesta oportunitat, perquè la música mou muntanyes. Ací cap tothom, tingues les capacitats que tingues. És flipant veure com es transformen quan canten. Per exemple, en aquesta edició del 'CooperaCor' vàrem anar amb un alumne amb TEA i va fer un concert que els seus mestres estaven quasi plorant. Va poder estar a l'escenari perfectament amb la resta. Això és importantíssim tant per al seu creixement com per als dels seus companys». «En el nostre cas, a la nostra escola teníem un cas semblant» diu Mario, «i quan vàrem eixir de l'actuació, em va dir: «Mario, és el mejor dia de música de mi vida». Aquesta és la comprovació de com la música ens ha ajudat a l'hora de treballar de forma més inclusiva a les nostres aules a través del llenguatge propi de la música».

Per a Gabriela, «tenir la coral dins del projecte de l'escola és una forma de treballar la comunitat, perquè venen xiquets de diferents grups i es relacionen entre tots. A més, tens una oportunitat, en moments diferents del curs o en diferents esdeveniments de l'escola, de poder compartir tot el que s'ha fet amb les famílies o anar a altres espais a cantar, com per exemple el Palau de la Música o el Palau de les Arts. Per als xiquets és una forma d'empoderament, perquè veuen que poden fer coses que tothom reconeix i agraeix, i això els fa sentir molt bé. Aprenen a escoltar, a ser part d'un grup i a gaudir de tot el que ens fa la música (obrir el cor, l'oïda, els ulls)».

Un altre dels aspectes clau que destaquen al llarg de la conversa és la seua facilitat per a combinar alumnat d'edats molt diferents, ajudant a trencar la disposició tradicional de dividir les classes-grup per edats. En aquest sentit, el projecte del cor, a escoles com 'Les Carolines' suposa «pràcticament l'única activitat internivell que tenim al centre. La nostra és l'única assignatura que té sentit quan es comparteix, és a dir, quan hi ha una audiència, quan hi ha públic, quan et mostres» afirma Christian. «Hi ha tants moments de soroll i de parlar tothom a la vegada en el nostre dia a dia» reflexiona Anna, «que el fet de posar-se d'acord, fer silenci, escoltar-se, cantar tots a una... doncs l'esforç que fas assajant val la pena quan veus com s'escolten, s'ajuden uns a altres, tinguen l'edat que tinguen, i actuen tots de manera coordinada. Això és meravellós».

Actuació del 'CooperaCor' amb Dani Miquel.

Melodies, ritmes i sons: promovent valors transformadors a través de l'expressió musical.

La música, amb la seua capacitat única per a transcendir barreres i connectar a persones de diversos orígens, s'erigeix com un poderós agent d'inclusió educativa permetent l'expressió d'una gran varietat d'identitats culturals exercint, així, un paper fonamental a l'hora d'enderrocar prejudicis i fomentant la convivència entre la diversitat. Una idea que, durant l'actuació, el mateix Dani Miquel va saber posar en valor de forma clara: «aquests són els vertaders valors de l'escola! Volem que a les nostres escoles es continue cantant, ballant i fent cooperativa, per a fer l'escola que volem» va cridar mentre acomiadava l'actuació final, amb l'emoció a flor de pell després d'haver posat a ballar i cantar als més de quatre-cents cinquanta alumnes participants en la cinquena edició del 'CooperaCor'.

La presència de l'expressió musical i artística a les aules no sols enriqueix l'experiència educativa sinó que també estableix les bases per a crear una societat més comprensiva i cohesionada, exercint un paper fonamental en la formació integral de les persones. Recollint aquest esperit i aquest potencial transformador, a les cançons escrites i musicades per part de Dani Miquel i el seu equip al disc 'Volem' apareixen conceptes com ara la imaginació, el dret al joc, la diversitat lingüística i cultural, el gaudi o la pau. Ajuda l'expressió musical a construir un altre món possible des de la vessant educativa? «Si no ho pensàrem així, no seríem mestres de música. M'ho crec molt i m'ho crec de veres. Als 'nanos' (sic) els ho dic sempre: tenim molta sort i a la nostra escola afortunadament la música té una gran consideració» afirma Ferran, qui és el primer a agafar la paraula, i continua: «si tu et creus això, comparteixes i transmets la importància de la música a través de l'estima. Sense música a les escoles (i a la vida) el món seria molt pitjor. Seria un crim per a la infància».

Pere agafa el relleu i conta a tall d'anècdota: «mireu, un exemple per demostrar el que significa la música. Ahir vaig fer un experiment mentre estava al tercer pis de la meua escola amb un grup d'alumnes que vingueren a cantar. Des d'una aula on les finestres donaven al pati, i mentre la majoria d'alumnes estaven al pati jugant, vaig endollar els bafles i vaig posar la cançó de 'Volem la pau'. Tot el món va deixar el que estava fent, es va girar en direcció a la nostra aula, i es varen posar a cantar. Quan la música t'entra dins del cos t'oblides de tots els dolors i totes les preocupacions».

«El que té la música a l'hora d'ensenyar i construir un món més pacífic és que cada veu compta, cada veu és única, cada cos té el seu lloc però que també, al mateix temps, necessitem cooperar, fer una cosa conjunta per a crear quelcom molt més gran del que individualment faria cadascú» reflexiona Gabriela, qui fa un al·legat sobre la importància de la música en un món com l'actual «tot ple de soroll, de confusió i d'informació». En una realitat de vegades tan fosca, «la música ordena tot això que està per ací i per allà barrejat i, amb tot això, genera alguna cosa que ens parla d'una forma diferent i, sobretot, en un llenguatge ple de sensibilitat. Aprendre a formar part d'un grup fent música potencia un valor clau que defineix clarament a les escoles que estem ací representades: la cooperació». I conclou: «nosaltres no fem competició, sinó tot el contrari: construïm comunitat. I això, per a mi, i més encara en els temps que corren, és un treball per la pau».

Grup organitzatiu del 'CooperaCor'.

FOTOS I VIDEOS TROBADES