El cooperativisme davant la nova Formació Professional: reptes i horitzons

Els passats 13 i 14 d'octubre es va celebrar, organitzada per la Taula per l'FP de la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes, les jornades titulades El cooperativisme davant una nova FP. Aquest esdeveniment, celebrat a Comenius Centre Educatiu, va pretendre ser un punt de trobada entre representants de diversos sectors vinculats amb el món de l'educació, el cooperativisme, l'empresa i l'Administració Pública per tal de valorar conjuntament les propostes de la nova llei de Formació Professional i les implicacions per a les escoles cooperatives, així com de generar espais de co-creació de projectes aprofitant les potencialitats individuals i el saber fer de les escoles cooperatives.

Aquestes jornades venien precedides per l'activitat titulada Hacia una nueva formación profesional realitzada per la Unió Espanyola de Cooperatives d'Ensenyament (UECOE) a la ciutat de Donostia el passat 6 d'octubre per tal de valorar, precisament, les conseqüències que la nova Llei Orgànica d'Ordenació i Integració de la Formació Professional tindrà sobre els ensenyaments de Formació Professional i, més concretament, per al món cooperatiu.

Per tal d'analitzar les implicacions que portaran al món de l'ensenyament cooperatiu valencià, aquesta setmana comptem amb el relat de cinc representants de la Taula per l'FP a través dels quals, i gràcies a la seua implicació a diferents nivells en tasques de gestió i de conformació de les mirades prospectives necessàries per a afrontar els pròxims cursos que venen, tractem d'analitzar els punts i els horitzons claus que estan per arribar dins del món de la Formació Professional. Ells i elles són Manuel Ayerbe, director de Enseñanzas Profesionales Sorolla, pertanyent a la Cooperativa Martí Sorolla; Andrea Pons, professora a Florida Centre de Formació dins dels estudis de Formació Professional i coordinadora de la Taula per l'FP; Pere Soriano, actual director de Formació Professional a Florida Centre de Formació; Ana Llorens, professora i directora de l'etapa de Formació Professional dins de Comenius Centre Educatiu i Miquel Ruiz, professor de Secundària a Mestres de la Creu i actual president de la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes.

Cartell Taula FP 2021.

Balanç de les jornades El cooperativisme davant una nova Formació Professional.

Les jornades celebrades a Comenius Centre Educatiu els passats dies 13 i 14 d'octubre varen significar un primer pas important per tal d'establir un punt de partida on recollir i posar en valor tot el treball que s'ha estat fent des de fa ja tants anys per part de les cooperatives d'ensenyament respecte de la Formació Professional i que ha servit per a donar la benvinguda a aquest any acadèmic, un curs de molta importància, ja que el treball de concreció de la nova Llei Orgànica d'Ordenació i Integració de la Formació Professional es troba en un avançat procés de gestació. En aquest sentit, la primera jornada va comptar amb una sèrie d'intervencions i debats entre tres actors clau en aquest nou procés que s'està portant a terme: l'Administració Pública, el professorat i les empreses. Allí es varen llançar línies i reptes a seguir que s'han de concretar en línies de treball. Per altra banda, la segona jornada va estar més centrada a reflexionar en el paper que ha de jugar el professorat en aquests temps i a través de quines metodologies es pot anar desenvolupant un treball cooperatiu i enfocat a l'ocupabilitat de l'alumnat.

A l'hora de realitzar un balanç al voltant de les jornades, Miquel Ruiz, president de la UCEV, resumeix el seu desenvolupament: "varen ser un punt de partida al curs de la nova Formació Professional. Pensem que ara va de bo, que els canvis que s'estaven anunciant i que s'estan incorporant en la Formació Professional ja els tenim ací. Aleshores preteníem que fora un punt de partida, i un punt de trobada. Volíem conversar amb el món empresarial, l'Administració i el món cooperatiu. A més, internament volíem que el conjunt de les escoles cooperatives que fan Formació Professional també tingueren la sensació que aquest curs venim amb força, amb ganes de respondre davant aquest nou context, i comencem reflexionant sobre els canvis que venen i com es podria posicionar el món cooperatiu. Estem entrant en una nova etapa i ens hem de sentir interpel·lats". 

Pere Soriano, qui va participar en nom de la Taula per l'FP al debat amb el món empresarial i l'Administració Pública, comparteix les mateixes sensacions que Miquel: "crec que vàrem donar un primer pas bo, en el qual d'alguna forma jo diria que assentàrem un poc les reflexions estratègiques que cal tenir" i afegeix, des d'una mirada crítica, la següent reflexió: "d'alguna forma, la Formació Professional i altres estudis al nostre país sempre s'han construït d'una manera terminal. Es construïen els currículums i aquests es donaven com una espècie de bíblia intocable que, a més, donava moltes vegades, en alguns sectors d'ensenyament, la mala gana de canviar les coses i el poc desig de canvi. A la Formació Professional també ha passat. Des del punt de vista legislatiu, els currículums s'haurien d'haver revisat cada cinc anys, però mai han estat actualitzat, mai. És evident que això és una errada. Els estudis de Formació Professional estan vius i han d'estar en permanent actualització i innovació".

Una reflexió que Andrea Pons igualment acull: "també es volia visibilitzar al treball que hem fet com a Taula per l'FP i el nostre potencial. Cal donar visibilitat respecte de qui som i quina és la veu del cooperativisme davant d'aquestes transformacions i deixar de costat la reflexió individual per tal de passar a una col·lectiva. Calia trobar el valor i el potencial que tenim com a òrgan de representació per tal de construir aquesta visió conjuntament i per veure quina perspectiva de futur tenim de la Formació Professional des de les cooperatives".

Una jornada que va servir com a punt de trobada i posada en comú de tot el treball i el bagatge que des de la Taula per l'FP de la UCEV s'està portant des de fa uns anys i que va servir per a donar la benvinguda a aquest nou curs tan important, on s'acabarà de concretar i tramitar la nova llei de Formació Professional. Les jornades varen ser un espai de trobada i de diàleg important però on, en paraules d'Ana Llorens, "es va trobar a faltar entre el públic assistent més representativitat del món de l'empresa. La majoria n'érem docents i crec que hem de reflexionar al voltant d'això". En un sentit semblant, Manuel Ayerbe afegeix: "jo crec que va ser un punt d'inici interessant, però personalment m'hauria agradat que hi haguera més representació de l'Administració i del món de l'empresa perquè al cap i a la fi la Formació Professional l'hem de construir entre aquests actors. Inclús afegiria que vaig trobar a faltar presència d'alumnat, el qual ha de ser un element clau en aquesta transformació".

Jornades de Reflexió Estratègica de la FP en Juan Comenius.

Llei Orgànica d'Ordenació i Integració de la Formació Professional: reptes de present i de futur.

Encara que les pràctiques en les empreses sempre han format part de la Formació Professional, el nou sistema plantejat pretén implicar-les de manera més intensa en l'aprenentatge d'habilitats i competències per part de l'alumnat. En paraules de Manuel Ayerbe: "la nova llei de Formació Professional és una gran oportunitat que suposa una sèrie de reptes. Vull recalcar que per primera vegada la nova llei permetrà aglutinar la Formació Professional amb la formació per a l'ocupació. Fins aquest moment, hi ha hagut una dicotomia incomprensible que d'alguna manera tallava canals de comunicació entre per una part la formació per a l'ocupació que no tenia molt de sentit que l'assumira el que era el Ministeri de Treball, i la Formació Professional, que està totalment lligada".

Un nou escenari on l'empresa adopta un rol central. En aquest sentit, continua reflexionant Ayerbe: "el repte està en com incorporarem l'empresa en el que anomenem la Formació Professional Dual, que per a nosaltres des de la Taula no consisteix solament en pràctiques en l'empresa sinó que ha de significar alguna cosa més. Quina formació tindrà el tutor d'empresa? Com assumirem des dels centres aquesta relació amb les empreses? Qui decidirà si hi haurà projectes de Dual o no? S'entendrà la Formació en centres de treball, el que tradicionalment es coneix com el període de pràctiques? Serà la Formació Professional Dual per a tot el món, o suposarà altre canvi en profunditat? El primer repte és la revisió de la relació amb les empreses i les aportacions a la formació de l'alumnat".

Pere Soriano arreplega les idees de Manuel Ayerbe i continua incidint en la importància amb la qual han de comptar les empreses: "necessitem que les empreses s'incorporen d'una forma molt activa i no sols en la Dual, sinó en la formació en general perquè són un espai de formació per al nostre alumnat. La Formació Professional no és ja o no serà el que està dins de les escoles. Eixa mirada és una errada, mata la Formació Professional. La Formació Professional està fora. Fora significa que està en constant moviment, creixement i canvi. Està de la mà del futur i de la mà dels objectius pels que formem a l'alumnat. Està de la mà del futur i de la mà per als espais on formem l'alumnat. Després hi ha un altre element fonamental, que és en la mesura en què nosaltres puguem intervenir i fer que les empreses estiguen amb nosaltres i nosaltres amb les empreses, això també serà un punt d'inflexió interessant en l'anàlisi i en les referències que les empreses tinguen de les necessitats que nosaltres com a centres de formació puguem requerir, i nosaltres les que elles demanen. Això permetrà construir en paral·lel i conjuntament eixes necessitats de futur. I aquest no és un fenomen que estiga ocorrent ací, al nostre país. És un fenomen global, no local".

I en aquest nou fenomen, cobra molta importància un altre dels grans reptes a què s'enfronten els ensenyaments de Formació Professional arran d'aquesta nova llei: l'orientació. Tal com diu Manuel Ayerbe: "fins aquests moments el procés d'orientació de l'alumnat en la Formació Professional estava abandonat, ni tan sols estava reconegut ni hi havia espai per a l'orientació en els centres tal com sí que hi ha un espai i una sèrie d'hores en l'etapa de Secundària. El procés d'orientació al llarg del procés educatiu de l'alumnat té una importància cabdal perquè suposa no tant l'atenció a la diversitat, que també, sinó el que és l'orientació laboral, d'ocupabilitat".

A més, un altre element important que cal tenir en compte a l'hora d'analitzar l'arribada de la nova llei, i que ja arreplega tot un bagatge amb el qual s'està treballant des de fa temps és Europa. "L'espai de treball abans era local però ara aquest territori és molt més obert. Per tant, no es tracta de fer solament una Formació Professional Dual o un model valencià o basc, es tracta de fer una Formació Professional d'àmbit europeu. Jo puc estar treballant ací, al sud d'Àustria, al nord de França o al centre d'Itàlia. Tota aquesta formació competencial que ja porta treballant-se des de fa temps i que ara cal potenciar té la pretensió de qualificar a les persones per tal que puguen estar treballant en qualsevol espai i territori" aporta Pere Soriano. Una reflexió que comparteix Miquel Ruiz, qui afegeix: "aquest és un dels principis de la nova llei. És un aspecte essencial. Necessitem una Formació Professional que siga homologable als sistemes de formació arreu d'Europa".

Jornada FP dual en Comenius 2014.

Metodologies i competències necessàries per al segle XXI.

Un altre dels eixos que va sorgir de forma reiterada durant les converses realitzades a les jornades celebrades a Comenius Centre Educatiu entre l'Administració Pública, el món de l'empresa i els centres educatius fou el de la necessitat de repensar les metodologies a través de les quals es treballa dins l'aula i de preparar l'alumnat per a un "escenari d'incertesa", tal com va afirmar Óscar Boluda, docent de Formació Professional a l'Escola Professional Xavier i ponent a les jornades amb la seua conferència 'Reptes professionals davant la incertesa'. Tal com afirma Ana Llorens: "en la segona part de les jornades volíem fer una formació de cara a les noves metodologies, que vinguera gent que ens poguera fer veure la necessitat d'un canvi metodològic malgrat que s'ha de reconèixer que és molt difícil actuar al mateix nivell per a tothom. Sobretot es necessita, tal com va dir Óscar Boluda, educació per a la incertesa. Saber adaptar-se, tenir ganes d'aprendre i pensar que no ho podem saber tot i que la formació és un procés que es dona al llarg de la vida. En aquest sentit, cal fomentar que l'alumnat siga autònom, que treballe per reptes i resolent problemes. Que no siga sempre una classe on li diguem què ha de fer o seguir. Aquest és un canvi de paradigma molt important".

Manuel Ayerbe també reflexiona en aquest sentit: "un dels grans reptes, per a mi el més important, és el tema de la metodologia en els centres de Formació Professional. Sempre diem que realment volem formar en competències, que eixe és l'objectiu de la Formació Professional, però paradoxalment sent que s'ha avançat més en metodologies competencials en les etapes de Secundària o Primària. En la Formació Professional tenim referents molt clars, com és el cas del País Basc, en tot l'aprenentatge per projectes, per reptes o l'aprenentatge-servei, on s'ha de trencar temps i espais. També cal posar l'èmfasi en el treball en equip del professorat que ha d'entendre que ja no és un element independent de la resta de l'equip perquè al final una competència no s'adquireix des d'un sol mòdul o assignatura, s'adquireix de forma transversal".

La formació del professorat, en aquest sentit, resulta cabdal per tal d'assolir aquests canvis que han d'arribar. Andrea Pons, des de la seua experiència com a docent dins d'aquests estudis i com a pedagoga de formació, advoca per no deixar passar més el temps, posar-se a reflexionar i fer el pas al més prompte possible: "cal començar a activar reflexions de quin és eixe perfil de docent que ens exigeix aquesta visió de futur i com traslladem totes eixes expectatives a l'aula. És important parlar de les expectatives que té l'alumnat, i això dependrà de la motivació i la il·lusió que porten al darrere i de la visió i el compromís que tenen en el procés d'aprenentatge. Crec que el docent és un activador d'eixa il·lusió, eixa motivació i eixe compromís. Si nosaltres no oferim escenaris d'aprenentatge i no donem resposta a eixes expectatives, l'alumnat no es comprometrà en eixe procés. És important que eixos processos d'aprenentatge vagen en consonància amb les expectatives d'ocupabilitat i d'especialització que nosaltres volem traslladar".

Un canvi de paradigma que, arreplegant l'esperit de la nova llei i de les reflexions sorgides al caliu del treball de la Taula per l'FP i les jornades realitzades a Comenius Centre Educatiu, ha de comptar amb la col·laboració directa amb les empreses. D'aquesta manera, reflexiona Andrea, "el docent ha d'activar processos d'incorporació al món empresarial no solament al finalitzar una formació i fer les pràctiques, sinó des del principi, des del disseny i la planificació de la docència ha d'incorporar contextos que vagen en consonància i que tinguen present a l'empresa des d'un inici. És l'única manera de desenvolupar competències i formar a l'alumnat perquè estiga preparat per a no sols donar respostes a eixe context sinó per a aportar un valor a aquest context empresarial".

Membres de la Taula en Teresa García, Directora Gral. Coop.

Horitzons de futur: construir el Tknika valencià.

Els centres d'ensenyaments cooperatius que treballen amb els estudis de Formació Professional compten amb uns coneixements i un saber fer que cal posar en relleu. Però tal com apunta Pere Soriano "cal adonar-se de què no tenim i hem de tenir. Crec que tots els centres que ja fa temps que estem treballant en aprenentatges fonamentats en problemes i treball en equip, on fem un treball que, per significació, anàlisi i investigació l'alumnat construïsca el coneixement que volem que aprenga. Però ara hem de fer un pas endavant. Fa temps que reconeixem que és menester que hi haja referents actius dia a dia que conduïsquen o que permeten conduir eixa innovació de manera constant. Tenim l'exemple de Tknika, al País Basc, que és un centre de formació del professorat i de l'alumnat que manté vives de manera constant totes eixes innovacions que s'han d'aplicar a l'aula i les que s'han d'aportar a i des de les empreses, perquè a Tknika també està l'entorn empresarial del País Basc. Està present proveint però també bevent de projectes".

En aquest sentit, segons aporta Ana Llorens: "és important que el professorat puga tenir molta immersió dins de l'empresa, no solament l'alumnat, sinó que nosaltres mateixos disposem d'estades en empreses. Però clar, el que ens falta és temps: fins que no arriba l'alumnat a la Formació en Centres de Treball, eixe temps el professorat no el tenim per a dedicar-ho a la formació i a la investigació en empreses. A València ens agradaria tenir un Tknika com el del País Basc, però de moment no podem ni optar al Centre d'Innovació Digital Avançat de la Formació Professional (CIDA) d'Alacant, ja que és solament per a entitats públiques".

Aquest Centre d'Innovació Digital Avançat de la Formació Professional (CIDA), situat a la ciutat d'Alacant i posat en marxa aquest mateix any, és un organisme que té com a objectiu dinamitzar l'experimentació, la innovació i la investigació digital en tots els sectors relacionats amb les famílies professionals existents dins dels estudis de Formació Professional. EL CIDA, en paraules del conseller Vicent Marzà, pretén ser un centre referent per a la digitalització i l'excel·lència en el món de la Formació Professional, treballant i investigant en el desenvolupament de noves metodologies d'ensenyament i en la transferència de sabers i coneixements entre el món educatiu i l'empresarial. En aquest sentit, la necessitat de comptar amb un centre de referència en innovació pedagògica al País Valencià és real i a través de projectes com aquests es fa palesa, però tal com apunta Ana Llorens: "Com acabarà això? No ho sabem. Tindrem possibilitats allí? No ho sabem, de moment no la tenim més que en centres d'ensenyaments privats. Per tant, nosaltres hem de construir la nostra pròpia realitat perquè tenim els recursos i els sabers, i des del nostre bagatge arribem a la conclusió que no hem d'esperar-nos. Si després arriba el moment de treballar conjuntament amb l'Administració, encantats, però nosaltres cal que creem la nostra ferramenta".

La necessitat de prendre partit i posar-se en marxa és compartida per la resta de persones entrevistades. En aquest sentit, Miquel Ruiz afirma: "una reflexió interessant té a veure amb el propi procés de maduració de la Taula per la FP, i és aquesta conclusió de veure que en les nostres escoles, de formació professional, en sabem molt. Hi ha una quantitat de bagatge i d'experiències educatives molt gran, i crec que ha arribat el moment de parar-nos i veure com transformar això en un motor que genere la possibilitat de compartir experiències, d'avançar junts en allò que es puga. Aquesta part que fins ara estava poc desenvolupada dins del funcionament de la Taula, ja que havíem tingut altres prioritats, crec que és molt interessant. Perquè, a més, és totalment compatible amb el que altres puguen fer. L'Administració farà el que li corresponga, nosaltres hem de traçar el nostre camí i, quan siga propici, buscarem sinèrgies i col·laboracions, però jo crec que en el punt en el qual estem, ens sentim segures perquè hi ha un bagatge que mereix la pena aprofitar, compartir i posar en valor".

Intentar construir, per tant, un referent i un suport amb la participació de totes les cooperatives d'ensenyament. En aquest sentit, afegeix Pere: "no es tracta de construir alguna cosa on hi haja especialistes de fora, no. Nosaltres mateixos construïm els nostres especialistes i hem de poder propiciar la creació d'una espècie de Tknika valencià que consolide eixe model valencià de formació excel·lent de l'alumnat de Formació Professional dels centres educatius cooperatius i amb les empreses cooperatives que tenim. No aconseguirem res si no transformem el que som ara mateix. El que hem fet fins ara ens serveix de molt per a construir tot allò que som des de la Taula per l'FP, però ara cal fer un pas qualitativament important. Cal aconseguir que un projecte així es comence a donar forma en la Taula per l'FP i anar un punt més enllà, de veure com nosaltres ens convertim en els nostres propis mestres" conclou.

Membres de la Taula x la FP de UCEV.

La necessitat d'intercooperació entre centres educatius i empreses cooperatives.

Un altre dels eixos de treball que s'està posant sobre la taula en els últims anys és el de la necessitat d'aproximar el món empresarial cooperatiu amb els centres d'ensenyament que també aposten per aquesta fórmula jurídica i filosofia de treball. En aquest sentit, hi ha la sensació que malgrat el treball previ fet, encara està en un estat embrionari. En aquest punt, afirma Ana Llorens: "aquest és un objectiu que volem que es veja complit prompte. Vàrem començar a tenir reunions amb la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (CONCOVAL) i tots els sectors empresarials que representen i, potser a València tenim poc de futur ja que dins del món de l'empresa cooperativa hi ha molt de sector agrari i d'arts gràfiques. I els pocs centres d'ensenyament cooperatius que treballem aquests sectors no donem l'abast. Però bé, estem començant en aquesta relació. Però per ara, la realitat és que quan s'ha posat en marxa alguna cosa ha estat perquè els centres individualment ho hem buscat. Ara cal fer un pas endavant i aconseguir-ho com a col·lectiu cooperatiu. En aquest sentit, la Taula per l'FP de la UCEV ha de ser una ferramenta clau, és una relació perfecta i cal avançar".

No obstant, en aquesta necessitat de construir un diàleg i una relació més fecunda entre el món empresarial cooperatiu i els centres d'ensenyaments pertanyents a la Taula per l'FP cal tenir molt present la pregunta que llança Miquel Ruiz: "Qui té la responsabilitat de l'entusiasme, la il·lusió, de contribuir a generar les possibilitats de col·laboració dins del sector cooperatiu? Les escoles cooperatives. Aquesta és una responsabilitat que hem de tenir tenir ben clara. En aquest tema, el cooperativisme educatiu ha de fer alguna cosa més que alçar la bandera". Una bandera que s'ha estat alçant, sent un dels seus moments clau les jornades celebrades per part de la Taula per la FP de la UCEV. Allí, Emili Villaescusa, president de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (CONCOVAL), va demanar aproximar l'oferta de cicles formatius a les necessitats de les empreses i viceversa. Villaescusa va posar l'accent a esmenar les manques formatives existents en determinats sectors productius del nostre territori i, en paral·lel, prioritzar la formació en sectors productius estratègics.

Cal, per tant, posar en diàleg les necessitats productives del món empresarial cooperatiu i els centres de Formació Professional cooperatius. Però per a construir aquest diàleg, tal com comentava Miquel Ruiz, els centres d'ensenyament han de continuar incidint i fer pedagogia política i estratègica tant amb el món empresarial com amb l'Administració Pública. Perquè, segons afirma Pere Soriano, aquest no és un canvi que arribarà des del no-res: "l'empresa i l'empresariat, i nosaltres com a empresariat cooperatiu, no farem un brindis al sol. Allà on les empreses estan responent bé a un model de Formació Professional és perquè ostensiblement observen els guanys que hi ha amb això, amb la qualificació de la seua mà d'obra a l'hora de dotar competències per a la formació permanent, en l'alumnat que els arriba de Formació Professional Dual o en pràctiques que aporta, que resulta i que construeix. No podem demanar al sector empresarial que de sobte una persona tutoritze un alumne que està de pràctiques o està en Dual quan això té unes implicacions des del punt de vista de la feina. A més, té més repercussions perquè li demanarem que un alumne que curse Dual estiga cobrant 200 o 300 euros i que tinga un model contractual, quan en realitat és un alumne que ells no elegeixen, que potser no li fa falta perquè és un estudiant que està formant-se, no un alumne que treballa amb tots els coneixements i les competències suficients i necessita una tutorització".

Una preocupació compartida per part de Miquel Ruiz: "Ens preocupa molt quin tipus d'incentiu, i ara em pose també des de la vivència de l'empresa. Som empreses d'economia social, la nostra finalitat no és obtenir un benefici econòmic, la nostra finalitat és l'ocupabilitat i la qualitat d'eixa ocupabilitat. En l'acte de presentació del llibre realitzat al voltant de l'edició commemorativa de les 10 Declaracions Educatives La veu i la mirada de les cooperatives d'ensenyament, comentàvem amb alguns representants polítics presents aquesta qüestió i conveníem que s'havia de pensar en fer alguna cosa. El teixit empresarial que tenim necessita incentius per a tot això que volem. La consciència per part de l'Administració està clara, però ara s'ha de donar el pas, encara que siga complicat. Després també hem de veure la realitat del sector cooperatiu en el seu conjunt i del sector cooperatiu en el cas valencià, atenent a les dimensions dels projectes i a les possibilitats que hi ha".

Una relació, en definitiva, que s'ha de construir fomentant una nova cultura empresarial on, en paraules d'Andrea Pons, "a mesura que ens apropem eixa relació va fent-se de confiança, ja que quan l'empresa veja el valor que té la Formació Professional i tot el que pot aportar-li, eixa relació vaja transformant-se i tendint a desenvolupar altres visions i altres projectes que encara ni tan sols som capaços d'imaginar. Aquesta cultura cal construir-la des de les escoles, cal generar eixa confiança".

Jornades Modelant la FP - València 2017.

La cultura emprenedora: el bagatge del cooperativisme educatiu.

Dins del nou model de Formació Professional s'aposta per promoure de manera decidida l'emprenedoria de l'alumnat i en aquesta qüestió les cooperatives d'ensenyament compten amb un bagatge emprenedor que, en paraules de Miquel Ruiz, cal posar en valor i reconèixer. En aquest sentit, afirma: "les cooperatives tenen molt a aportar a la formació dels nostres joves, ja que són empreses sustentades per valors com la democràcia, la igualtat, la solidaritat o la sostenibilitat i que presten una atenció prioritària a la formació de les persones que les integren i, així mateix, perquè situen en l'eix central de les seues decisions el seu creixement professional i humà. En aquest sentit reivindiquem que, en el desplegament d'aquesta nova Formació Professional, l'emprenedoria cooperativa puga estar present a les aules d'emprenedoria dels centres educatius, unes aules que defensem que puguen crear-se i rebre el suport de l'Administració, en tots els centres educatius sostinguts amb fons públics".

Una reflexió compartida també per Manuel Ayerbe: "en l'ADN de les cooperatives tenim tot el que és l'ocupabilitat i tot el que és l'economia social. Tenim molt a aportar. Som els primers que hem de visualitzar i visibilitzar que som capaços de trobar camins de relació entre el món empresarial, fent èmfasi en el sector cooperatiu, i entre els centres educatius de Formació Professional cooperatius. A partir d'ací, crec que dins d'aquestes relacions, dins del nostre treball i del nostre bagatge, podem ser models pel que fa a com treballar les competències i la importància que tenen els valors de la inclusió, de l'adaptació, de l'ocupabilitat i de l'emprenedoria".

Andrea Pons, i ja per concloure, apunta: "nosaltres apostem per posar a la persona en el centre, i això implica tenir clar que nosaltres estem formant persones que seran bons professionals però sobretot formem bones persones. En aquest procés la capacitat de ser flexible, de generar empatia, de desenvolupar la imaginació i la creativitat en els processos de construcció del coneixement treballant de forma cooperativa és fonamental. La pandèmia i els últims anys han generat un canvi que no érem capaços d'imaginar. El cooperativisme, ara, té l'oportunitat de definir quina és la seua visió de futur i de transformació i de projectar-ho cap a aquests valors que ens caracteritzen: el desenvolupament humà i la cohesió social. Les cooperatives d'ensenyament tenim una llavor fantàstica per a plantar i la Taula per l'FP, com a espai d'intercooperació, és un context magnífic per a regar i abonar eixa llavor i fer-la créixer".