Una mirada educativa amb vocació europea que es concreta en una experiència compartida per tots els centres del Grupo Sorolla. El Model European Parliament (MEP) és molt més que una simulació institucional: és una eina pedagògica que condueix l'alumnat a abordar temes d'actualitat, construir arguments i participar en dinàmiques que reprodueixen el funcionament d'un parlament.

Al llarg de diferents fases —des del treball a classe fins a sessions en espais com les Corts Valencianes—, l'alumnat d'aquest grup d'escoles cooperatives s'endinsa en temes d'actualitat, aprèn a argumentar, a escoltar i, sobretot, a entendre la complexitat del món que l'envolta, «essencial per a fonamentar una ciutadana crítica», afirmen des d'aquesta institució. Però també és una experiència personal. «Jo ja sabia que m'agradava debatre, però aquesta experiència m'ha ajudat a reafirmar que vull continuar en aquesta línia», explica José Luis, estudiant del centre Julio Verne, qui va estar seleccionat per a la fase estatal.

En paral·lel, aquest projecte també ajuda a trencar amb alguns tòpics sobre les noves generacions. «Sovint es diu que som una generació de cristall, però la meua experiència és tot el contrari: hi ha molt de talent, moltes ganes d'aprendre i de debatre», destaca Raquel, alumna de La Devesa School, qui també ha aconseguit passar a la trobada que es va celebrar recentment a Madrid. Una visió que connecta amb l'essència del MEP: donar veu a l'alumnat i confiar en la seua capacitat de reflexió i compromís.

Aquesta setmana conversem amb alumnat seleccionat per participar a Madrid i amb professorat del Grupo Sorolla per conèixer com es desenvolupa aquest projecte, què aporta realment al projecte curricular d'aquests centres educatius i per què s'ha consolidat com una experiència que va molt més enllà del debat: una experiència que connecta l'aula amb la realitat social i política europea.

Sessió a Les Corts Valencianes.

Com va néixer aquest projecte i la implicació de Grupo Sorolla en aquesta iniciativa?

Ramón: El projecte del MEP va nàixer a nivell estatal l'any 2000; enguany estem ja en la 26a edició a escala nacional. Es tracta d'una iniciativa impulsada per una fundació europea, la Model European Parliament Foundation. A Espanya, des de l'any 2000, aquesta tasca la va assumir la Fundació San Patricio de Madrid.

Pel que fa als centres vinculats al Grupo Sorolla, vaig ser el primer professor que es va implicar en el programa l'any 2004, quan treballava al col·legi Julio Verne. Em van presentar la iniciativa, em va semblar interessant i així va començar la primera participació durant el curs 2004-2005 amb un equip d'aquest centre.

Des d'aquell moment, en conèixer el programa i la seua dimensió, així com la diferència respecte d'altres activitats com la Lliga de Debat o iniciatives d'oratòria, vaig considerar que aportava un valor distintiu. Fa set anys vam decidir implicar-nos també com a entitat organitzadora, col·laboradora i patrocinadora del programa. I des de fa dos anys hem creat l'Associació MEP Espanya, integrada per nosaltres i nou institucions educatives més de tot el país, que són les responsables del finançament i el sosteniment del programa a nivell nacional.

Foto de la entrevista amb les persones participants

Hugo, Guillermo, des de la vessant curricular, què preteneu treballar implicant l'alumnat en aquestes iniciatives?

Hugo: Des del punt de vista de l'alumnat i de les famílies, hi ha una demanda clara: que els nostres centres no siguen només transmissors d'una informació que després poden trobar a internet. El que busquem és posar en pràctica tot allò que es treballa a assignatures com filosofia o llengua, no sols a nivell teòric, sinó també pràctic.

Parlem de desenvolupar el pensament crític, la capacitat de parlar en públic, de convèncer, l'oratòria... I, a més, és una manera de fomentar la seua autonomia. Encara que nosaltres els preparem durant les classes, el treball final és completament seu: durant aquestes jornades conviuen i treballen intensament junt amb participants d'edicions anteriors. És una experiència d'aprenentatge, però també de formació per al món en què prompte hauran de participar des d'un posicionament adult.

Guillermo: Aquest projecte té una característica molt especial. En la majoria de tornejos de debat, l'objectiu és guanyar i tindre millors arguments que la resta. Ací, en canvi, el més important no és això: pots partir d'una idea que no siga la millor, però el fonamental és saber consensuar, arribar a acords i entendre's amb els altres.

Els alumnes arriben amb una certa mentalitat competitiva, però de seguida es troben treballant en grup, escoltant, dialogant i construint conjuntament. Aquesta capacitat d'entendre's amb els altres i de posar-se en el seu lloc és molt valuosa i, a més, bastant única dins d'aquest tipus de projectes. Té, per tant, un gran valor des del punt de vista de la formació ciutadana.

Ramón: El programa té un fet diferencial respecte a altres iniciatives d'oratòria o de debat parlamentari: tot i que el professorat participa i prepara l'alumnat perquè avance en les diferents fases, en el moment clau —la recreació d'un parlament europeu— el protagonisme recau en antics alumnes. Són estudiants que han participat en edicions anteriors del MEP i que, després de la seua experiència, assumeixen responsabilitats com la presidència, les comissions parlamentàries o fins i tot la direcció de l'assemblea. Això fa que el paper del professorat passe a un segon pla dins del desenvolupament del programa. És un projecte fet per joves i per a joves, i això li dona un valor afegit molt especial.

Raquel, com us arriba aquesta activitat com a alumnat? Com la viviu i en què consisteix el vostre recorregut dins del projecte?

Raquel: En el nostre cas, va començar com una activitat de l'assignatura de Filosofia durant el primer trimestre. Es plantejava com un debat escolar intern, del qual alguns alumnes passàvem a una fase posterior.

Des del principi ja semblava un debat diferent perquè, com han comentat, es treballa per comissions i l'objectiu és col·laboratiu: no guanya una persona, sinó tot el grup. Després d'aquesta primera fase, vam participar en un debat interescolar, per al qual ens vam desplaçar fins a Elx. Allí ja representàvem països i cada grup assumia el paper d'un estat. Va ser una experiència més real i formal; ja senties que anava de debò i que podies arribar a la fase autonòmica, a les Corts Valencianes. Ho vaig viure com una oportunitat molt gran.

Treball per comissions.

Recentment heu participat en la sessió autonòmica a les Corts Valencianes. Sobre quines temàtiques es desenvolupa el debat?

José Luis: La dinàmica és la mateixa, amb debats i treball per comissions. El que canvia és el context: el fet d'estar a les Corts Valencianes li dona un nivell de serietat i d'impacte molt més gran.

Ramón: Clar, estàs ocupant l'escó d'un diputat real. A més, com que és una activitat vinculada al Parlament Europeu, no sols es treballen competències comunicatives, sinó també la consciència de ciutadania europea i els valors democràtics.

Des de l'associació, quan preparem cada nova edició, el primer que fem és elaborar un llistat de temes d'actualitat, sempre vinculats a la Unió Europea. A partir d'aquest llistat, finalment se'n seleccionen quatre. Intentem que siguen temes variats —econòmics, socials, polítics— però, sobretot, que estiguen connectats amb la realitat actual, tant a nivell europeu com del nostre entorn més pròxim.

Per apropar-ho més a l'alumnat, cada delegació representa un país de la Unió Europea. Això ajuda a fer l'experiència més immersiva. Per exemple, quan un delegat demana la paraula a l'hemicicle i alça la bandera del seu país. Ara bé, això no implica que l'alumnat haja de defensar la posició oficial d'eixe país. En realitat, defensen les seues pròpies idees i opinions sobre el tema que s'està debatent.

Guillermo: Això és molt interessant, perquè en altres competicions de debat se t'assigna una postura i l'has de defensar, encara que no hi estigues d'acord. Ací, en canvi, l'alumnat defensa allò que realment pensa. No hi ha opinions incorrectes: des del primer moment expressen el que creuen. I, precisament en aquest procés, sovint passa una cosa molt valuosa: canvien d'opinió.

Adonar-se que pots estar equivocat és fonamental, especialment des del punt de vista filosòfic. Sense aquesta capacitat, és difícil desenvolupar un veritable esperit crític. I això és una de les coses més valuoses del projecte.

José Luis: Jo també destacaria la llibertat que et dona el fet de representar un país, però alhora poder defensar el que realment penses. En altres debats en què he participat, també representes un país, però has de defensar la seua postura oficial. En aquesta edició, per exemple, els temes són molt presents en el debat públic: el problema de l'habitatge a la Unió Europea; la geopolítica i les dificultats d'Europa per a definir una política de defensa davant conflictes externs i, finalment, l'ètica i la intel·ligència artificial.

Això, de vegades, genera dificultats, perquè hi ha posicions més fàcils o més difícils de defensar, i això pot fer que no siga del tot equitatiu. En canvi, aquest projecte et dona una llibertat que no és habitual i que el fa especialment enriquidor.

Moment de la entrevista

M'agradaria parlar del sentiment d'identitat europea. Aquest projecte també busca acostar-vos al model democràtic europeu. Raquel, què significa per a tu aquesta ciutadania europea?

Raquel: Al principi ho veus com una cosa molt gran, perquè tracta temes europeus que semblen llunyans. Però, gràcies als recursos que ens donen, a l'assaig i a altres activitats, t'adones que tens més relació amb aquests temes del que pensaves. Al final, entens que eres una ciutadana més d'Europa i que la teua opinió també compta. Aquest tipus d'experiències ens apropen a la realitat política europea i ens fan sentir més partícips.

José Luis: A més, el projecte et dona una percepció molt clara de l'escala. Si ja ens resulta complicat fer aquest treball a nivell reduït, imagina el que suposa per als parlamentaris europeus gestionar una institució tan gran i complexa. T'ajuda a entendre millor la dificultat de prendre decisions, d'arribar a consensos i de gestionar una realitat tan diversa com la de la Unió Europea.

Quina evolució heu observat en l'alumnat des de l'inici del projecte fins a les fases més avançades?

Guillermo: És una activitat que es planteja a tot el centre, així que participa tot l'alumnat, encara que hi haja diferents nivells de motivació inicial. La primera assemblea que fem al col·legi és interna i, tot i que no té el mateix nivell que la de les Corts Valencianes, intentem donar-li importància: utilitzem micròfons, recreem l'ambient... i això ja els implica.

A mesura que avancen les fases, es nota molt l'evolució. Quan arriben a escenaris més formals, amb una posada en escena més institucional, guanyen seguretat i les seues intervencions són molt més elaborades. És sorprenent veure com parlen des del faristol de les Corts Valencianes amb tanta naturalitat.

Aquesta seguretat es construeix progressivament. Es veu clarament una millora en les competències que es treballen, però sobretot en el treball en equip. No hem d'oblidar que, més enllà del debat final, hi ha moltes hores de treball: investiguen, negocien i acorden propostes en comissions. Fins i tot reprodueixen processos parlamentaris com la recerca de suports a esmenes, intentant convèncer altres grups.

Hugo: Per a preparar-ho, no partim completament de zero. L'associació proporciona unes guies de treball que serveixen com a introducció als temes. A partir d'això, l'alumnat ha d'elaborar un assaig breu. L'objectiu és que investiguen i entenguen bé la qüestió abans de debatre. Una vegada tenen aquesta base, poden formar una opinió fonamentada i començar a plantejar propostes.

Però, més enllà de les competències acadèmiques —que en realitat són competències per a la vida, com l'expressió oral, la capacitat de convèncer o d'arribar a acords—, el que més m'ha cridat l'atenció és el procés d'autodescobriment i maduresa. És un procés en què s'adonen que aquests temes els afecten i els interessen més del que pensaven. En molt poc temps —un o dos mesos— veus com alumnat que al principi no estava gens implicat acaba debatent amb convicció i entusiasme.

Foto de la entrevista amb les persones participants

El projecte s'emmarca dins de la filosofia cooperativa de Grupo Sorolla. Com encaixa amb aquests valors?

Ramón: En primer lloc, és un projecte de grup. Quan es va iniciar en un centre, de seguida es va considerar important estendre'l a la resta d'escoles, perquè encaixava plenament amb el nostre model pedagògic. Qualsevol iniciativa amb valor educatiu que s'alinee amb aquest model ha de treballar-se des d'una visió compartida, amb un llenguatge i una interpretació comuns entre el professorat.

En aquest sentit, creiem que aportem el nostre granet d'arena per facilitar la tasca educativa del professorat. Especialment en un aspecte clau: l'educació en valors. Un dels aspectes que més treballem és el respecte. Es demana a l'alumnat que mantinga la cortesia parlamentària, que escolte i respecte les opinions dels altres, encara que siguen contràries.

Això implica també un esforç de control emocional: saber esperar el torn de paraula, respondre amb arguments i no amb reaccions impulsives. Justament el contrari del que, de vegades, es veu en parlaments reals.

Guillermo: La veritat és que en el Grupo Sorolla es dona molta importància al debat i a la comunicació. Aquesta no és la primera experiència: hi ha una trajectòria molt llarga de participació en debats, sovint de manera conjunta entre els diferents centres que en formem part. Per això m'agrada remarcar que no és una activitat d'una assignatura concreta, com podria semblar en el cas de Filosofia, sinó que és una iniciativa de centre i, fins i tot, de tot el grup educatiu.

Treball per comissions.

Com funciona el procés d'avaluació i selecció fins a arribar a les fases nacional i internacional, i en què es diferencien aquestes etapes?

Ramón: És una avaluació continuada al llarg de tot el procés. Durant tres dies intensos, l'alumnat treballa en comissions parlamentàries a porta tancada, on elaboren una resolució que després es defensa en assemblea. No es valora tant la quantitat d'intervencions com la qualitat i la consistència de les aportacions.

A més de la presidència —formada per antics participants—, també intervenen els professors com a jurat, i es té en compte tant el treball en comissió com la participació en el debat final. A partir d'una rúbrica comuna, se seleccionen dotze alumnes per a la fase nacional.

En aquesta fase es reuneixen estudiants de diferents territoris, cosa que eleva el nivell del debat. La dinàmica és similar, però l'alumnat canvia de tema i ha de tornar a investigar i preparar-se.

Pel que fa a la fase internacional, es desenvolupa en ciutats de la Unió Europea i en anglès, i combina el debat amb una experiència cultural que permet conèixer altres realitats i reforçar la dimensió europea del projecte.

Per acabar, què vos ha aportat aquesta experiència a l'hora de formar-vos una opinió pròpia i entendre millor el vostre paper com a ciutadania crítica?

Guillermo: Hi ha coses que són molt difícils d'ensenyar dins de l'aula i que necessiten altres espais per aprendre's. Per exemple, posar-se en el lloc de l'altre o entendre que no sempre tens tota la informació.

L'alumnat arriba a dominar molt bé un tema, però després es troba amb altres qüestions que no ha preparat, amb dades que desconeix. I al principi es pregunten: "Com puc parlar d'això si no ho he estudiat?". Però precisament això és ser ciutadà: no ho saps tot, però tens criteri, pots formar una opinió i participar.

Raquel: El MEP és un projecte interdisciplinari: aprens oratòria, però també coneixes gent nova, fas amistats i aprens a relacionar-te. A més, et permet aprofundir en temes d'actualitat que potser només coneixies de manera superficial. No només treballes un tema concret, sinó que acabes informant-te de molts altres. És una experiència molt enriquidora.

José Luis: Ho definiria com una experiència en el sentit més complet. M'ha ajudat a entendre la complexitat de governar, de prendre decisions o de legislar. Són processos molt grans i difícils d'imaginar des de fora, i el MEP et dona una finestra per veure com funcionen realment. Et fa conscient de la dificultat que implica gestionar institucions com la Unió Europea.

Hugo: És un projecte molt enriquidor també per al professorat. Ens ensenya a educar des d'altres espais i a treballar aspectes que formen part de les nostres assignatures, però que no apareixen en els llibres ni en el currículum. I, sobretot, ens ensenya a confiar en les noves generacions. De vegades tendim a mirar-les amb certa distància o amb prejudicis, però experiències com aquesta et fan admirar-les. Quan els dones autonomia, demostren que són capaços, interessats i compromesos.

Foto de la entrevista amb les persones participants