En els últims anys, un dels eixos sobre els quals més s'està incidint en el món de l'educació és en el de treballar en el desenvolupament de noves propostes metodològiques d'ensenyament i d'aprenentatge que tinguen com a objectiu ajudar a superar els murs i les parets de les aules, vinculant així els continguts curriculars i formatius amb la realitat social que els envolta. Aquesta línia d'acció suposa apostar per transcendir una visió purament instrumental de l'educació, percebuda com la via obligada per a obtenir determinats resultats, per a considerar la seua funció en tota la seua plenitud: la formació d'una consciència cívica i ciutadana. Aquest és el cas de l'Aprenentatge-Servei (ApS), una proposta que cada vegada compta amb més reconeixement i que sorgeix de problematitzar el currículum escolar i l'entorn en què s'ubica l'escola fent-se preguntes relacionades amb el nostre dia a dia i comprometent-nos a intervenir sobre alguna qüestió concreta en la qual reconeixem que hi ha alguna cosa a millorar o canviar. Una metodologia que combina, per una part, l'aprenentatge basat en l'experiència i, per l'altra banda, la realització d'un servei a la comunitat treballant i col·laborant activament amb les entitats socials de l'entorn.

Una proposta que desborda, en paraules de Paco Faus, encarregat de coordinar els projectes d'Aprenentatge-Servei (ApS) de l'escola Mestres de la Creu (Mislata, Horta Sud), les parets de l'aula i obri la mirada cap a l'entorn, cap al poble, cap al carrer: "es tracta d'una pràctica educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un únic projecte ben articulat. És una pràctica educativa en la qual l'objectiu fonamental és donar un servei a l'entorn, de millorar-lo, al mateix temps que hi ha un aprenentatge de l'alumnat i de la resta de participants en el projecte".

Es tracta d'un projecte, per tant, que convida a construir mirades interdisciplinàries i a superar l'actual fragmentació de sabers i continguts que hi ha a les diferents institucions educatives per tal d'entrar en una altra lògica en la qual puguen entrar a dialogar diferents camps de coneixement, tal com afirma Jaume Martínez Bonafé a la presentació del programa d'Aprenentatge-Servei CApSA de la Universitat de València. Avui descobrim i ens endinsem, de la mà de Visi Martínez Blasco, mediadora social del Centre d'Atenció a Refugiats (CAR) de Mislata, i de Paco Faus Estruch, professor d'Educació Física i coordinador dels projectes interdisciplinaris de l'etapa de Secundària a l'escola cooperativa Mestres de la Creu, en els projectes d'Aprenentatge-Servei posats en marxa entre aquestes dues institucions des de fa ja huit anys, una sèrie d'iniciatives destinades tant a l'alumnat de 3r i 4t d'ESO de l'escola així com als residents del Centre de Refugiats. Uns projectes que posen al centre del procés a la comunitat i que fan dels nostres barris i dels nostres pobles un espai de trobada i convivència.

Jornada de treball de l'alumnat amb Visi Martínez al CAR de Mislata. Autoria: Mestres de la Creu.

Des de fa ja un temps porteu endavant, de forma conjunta, una sèrie de projectes vinculats a la metodologia de l'Aprenentatge-Servei (ApS). Com es va gestar aquesta proposta de col·laboració conjunta?

Paco: En total hem fet uns cinc o sis projectes des que vàrem començar a treballar conjuntament amb aquesta proposta i cada curs comencem un projecte diferent. Nosaltres des de l'escola ens vàrem plantejar començar a treballar a través de la metodologia de l'ApS a partir d'unes jornades formatives del professorat, les jornades 3-D, celebrades a Torrent. Allí va venir a presentar el seu treball un grup de professors de Catalunya que porten un poc més avançat aquest tema. Això ens va obrir els ulls, ja que vàrem conèixer una metodologia pràctica de treball que s'ajustava a la filosofia de la nostra escola, que anava més enllà del llibre i la llibreta i que proposava un aprenentatge molt pràctic on posar en pràctica valors com la tolerància i la cooperació per tal de construir un aprenentatge molt significatiu.

A l'hora de posar en marxa aquest projecte, no teníem cap dubte que el CAR havia de ser el nostre company de camí. Vàrem parlar amb Visi i amb l'equip del CAR i els vàrem explicar la nostra idea i la veritat és que des del principi estem molt agraïts per l'acollida per la seua part des del minut zero, ja que formen part del projecte, posen totes les facilitats i s'impliquen amb tot allò que necessitem. Això és fonamental en la construcció de qualsevol projecte d'ApS, la col·laboració de les diferents institucions involucrades.

No obstant això, hem de tenir clar que nosaltres com a escola no solucionem tota la tasca que fan i necessiten. Nosaltres aportem el nostre granet d'arena i ens adaptem a les seues necessitats. A l'hora de plantejar un projecte el que fem és reunir-nos i entre tots pensem quina és la necessitat puntual que necessiten reforçar com a institució i nosaltres des de l'escola donem suport a aquesta necessitat.

Visi: Des del CAR el que pretenem amb aquests projectes és conèixer l'escola amb més profunditat, que la gent puga conèixer l'entorn en el qual està ubicat el centre i que les persones residents tinguen una bona relació amb el seu entorn coneixent de veritat, entre altres coses, allò que es fa a l'escola. Amb aquests projectes, també, intentem fer un treball intergeneracional mitjançant activitats entre els residents que tenim, que són de totes les edats, i entre l'alumnat de l'escola. A nosaltres la participació de l'escola ens permet tenir i desenvolupar idees que potser sense l'ajuda i la implicació d'agents externs col·laboradors no podríem fer.

Jornada de treball de l'alumnat amb residents al CAR de Mislata. Autoria: Mestres de la Creu.

Per què es va valorar, des de l'escola Mestres de la Creu, apostar per treballar amb el Centre d'Acollida a Refugiats (CAR)?

Paco: Amb el CAR tenim una relació de confiança i de treball conjunt des de fa molt de temps, en el qual hi ha un enriquiment mutu. A l'hora de plantejar-nos amb qui fer aquesta feina, no tinguérem cap dubte de començar a fer-ho amb l'equip del CAR, bàsicament perquè està porta amb porta i, a més, perquè és una institució que ens pot aportar moltes experiències. En aquest sentit no podem ser, diguem-ne, absents al que ocorre en el nostre entorn. Tenim la sort que el nostre entorn és ric: tenim el CAR, el museu d'història i el Centre de Dia de Persones Majors Arniches. Com que el CAR, està pràcticament porta amb porta, tenim una relació molt directa, ja que escolaritzem a famílies de residents des de fa molts anys. Tenim alumnat que venen de diverses parts del món i som una escola de portes obertes que mira al seu entorn i que es preocupa per millorar-lo fent que l'alumnat siga conscient de la realitat que l'envolta. No solament és important que sàpia matemàtiques, valencià o anglès, també és important que conega quins són els problemes que hi ha eixint de la porta de l'escola. Moltes vegades passem per davant de l'edifici del CAR i no sabem qui està vivint ací i què ocorre amb aquestes persones. Hi ha gent que fa una tasca molt important per a la societat i nosaltres volem que l'alumnat ho conega i, al mateix temps, despertar en ells un esperit solidari, cooperatiu, una necessitat de canvi social i d'ajuda a aquesta gent que ve de fora en una situació molt complicada però que entre tothom hem d'ajudar a fer-los part de la nostra societat dia a dia.

Visi: A més, els xiquets i xiquetes del centre que estan escolaritzats i que han participat també com a alumnat, no ja com a residents del CAR, poden sentir dues coses: poden veure el que reben les seues famílies i poden donar i aportar ells mateixos també. Per a la seua autoestima i el seu autoconcepte és una manera d'oferir un sentiment de ciutadania no solament formal sinó real, de sentir que formen part d'on estan en aquest moment, ací a Mislata.

En què va consistir el primer projecte?

Paco: La primera idea que vàrem tenir va ser la de donar rellevància a la realitat dels refugiats. Era una època, el curs acadèmic 2013-2014, en la qual el concepte que teníem de les persones refugiades no era el més adient, ja que hi havia certs prejudicis que pensàvem que podíem ajudar a combatre'ls. Com ho férem? Fent un documental adaptat a les nostres possibilitats on coneixíem la història de diverses persones refugiades que ens oferien el seu testimoni i ens explicaven quins problemes havien tingut en el seu país, per què s'havien vist obligats a eixir deixant la seua llar i les seues feines. Donar veu a aquestes històries d'injustícia, en definitiva.

El treball que es va posar en marxa amb l'alumnat del centre va ser el d'informar-se i preparar una sèrie d'entrevistes a les persones que  participarien en el projecte: tant persones refugiades com personal treballador del CAR. D'aquesta manera, volíem oferir una visió de conjunt de tota la tasca que es realitza a una institució com és el CAR, una tasca que pensàvem que era necessari que tinguera més visibilitat. El documental va eixir meravellós i vàrem aprofitar el Dia Mundial del Refugiat per a presentar-lo.

Visi: Va ser una de les activitats programades per a la commemoració d'aquest dia mundial del refugiat. Nosaltres des del CAR organitzem tots els anys diverses activitats de sensibilització ací a Mislata i vàrem pensar que quina millor manera que presentar el documental realitzat per l'alumnat d'una escola del municipi al voltant de la realitat de les persones refugiades. No hi havia un dia més adient que aquests. Una de les coses importants d'aquest dia és que vàrem convocar a gran part del teixit associatiu i social de Mislata: el nostre centre, les associacions de veïnat, l'Ajuntament, mitjans de comunicació i a diversos col·lectius d'atenció a persones refugiades que treballen amb nosaltres fent sensibilització. Va ser una activitat en la qual va estar present una àmplia representativitat de la societat civil organitzada de Mislata i València. A més, i aprofitant la presentació del documental vàrem organitzar també una taula rodona en  què  van participar representants dels sectors polítics, social i de les persones refugiades. Era un complement al documental que ajudava a emmarcar la realitat del que s'havia vist durant la projecció.

Paco: A través d'aquest primer projecte en conjunt, el que preteníem aconseguir des d'una vessant més educativa era la de mesclar coneixements més instrumentals amb altres més competencials, com és el cas de la gravació d'imatges, enregistrament de veu i edició de vídeo. En aquest sentit, un dels aspectes més destacats de l'ApS és la transversalitat, circumstància que permet construir un projecte on s'apliquen continguts i objectius de moltes matèries, com és el cas d'informàtica, història, castellà i valencià d'una manera que l'aprenentatge es faça més permeable per a l'alumnat, sent més motivant, més viu i més pràctic.

Després d'aquesta primera iniciativa tan engrescadora, sota quins pressupostos vàreu desenvolupar el projecte del curs següent i en què va consistir?

Visi: En aquest segon projecte vàrem intentar vincular allò que havíem treballat el primer curs i veure què ens podien aportar des de l'escola per a tenir continuïtat amb aquest treball de reciprocitat. Una de les necessitats bàsiques amb què compten les persones refugiades i que ja abordem des del CAR és la qüestió de la llengua, un aspecte essencial a l'hora d'integrar-se en la nova societat a la qual arriben. En aquest cas, l'alumnat va col·laborar fent classes de conversa.

Paco: Aquest projecte es va dir Vine i parla. És un projecte en el qual vàrem crear uns continguts per tal de reforçar les classes de castellà i de valencià, perquè parlant amb Visi vàrem ubicar que podíem reforçar aquestes classes, ja que la gent que venia de països on no es parla el castellà desconeix totalment les qüestions bàsiques. La llengua és la primera porta a l'hora d'integrar-te en la nova societat, doncs, què millor que reforçar les classes de valencià i castellà? Fent-ho d'una manera pràctica amb continguts no molt intel·lectuals ni teòrics sinó fomentant l'adquisició de frases i paraules que s'utilitzen en el dia a dia i que puguen ajudar a agafar més soltesa. La llengua és una eina fonamental d'integració en la nova societat. Aleshores, aquest segon projecte va caminar en aquesta direcció, i des de l'escola preparàvem aquestes classes amb Manolo, que és qui s'encarrega d'aquestes activitats al CAR. Nosaltres amb l'alumnat preparàvem les classes i alguns materials tals com fitxes, vídeos i les temàtiques de conversa, i un dia o dos a la setmana veníem ací a l'aula i les posàvem en pràctica, sent el nostre alumnat el professorat durant aquella estona.

Jornada de treball de l'alumnat amb residents al CAR de Mislata. Autoria: Mestres de la Creu.

Després d'assentar el projecte durant els dos primers cursos, durant el tercer any vàreu fer un pas més enllà amb la creació de l'aplicació Mislata Serveis. En què va consistir aquest projecte?

Visi: Per al tercer projecte vàrem tractar d'aprofundir una mica més en la idea de com fomentar la inclusió de les persones refugiades al poble. La proposta que va sorgir va ser la de fer una aplicació per als dispositius electrònics que ajudara a la gent a ubicar on està la sabateria, el supermercat, la tenda de roba, la farmàcia, el centre de salut i el transport públic  d'ací del municipi. Un mapa de serveis bàsics que qualsevol que viu ací ho coneix però que quan tu arribes necessites un temps per tal de conèixer on està cada lloc. A través de l'app qualsevol persona se la pot descarregar i donar-li ús. Va ser una gran experiència.

Paco: Va ser un treball ben profitós, en conjunt. Els vàrem preguntar als residents del CAR al voltant dels llocs que més els interessava saber per tal de fer el seu dia a dia el més fàcil possible. A més, l'app estava traduïda a diferents idiomes.

Pensant les idees que podíem aportar aquell curs, entre l'alumnat es va localitzar aquesta necessitat d'ubicar els llocs bàsics dins d'una localitat: espais de socialització, queviures i de l'Administració Pública. Va coincidir que justament aquell curs dos alumnes de 4t d'ESO eren especialment hàbils en les noves tecnologies i vàrem tirar molt d'ells perquè s'encarregaren de la part tècnica a l'hora de crear l'aplicació. La implicació va ser total, ja que entre tots vàrem començar a treballar: anar a fer fotos a les localitzacions, posar text als espais a mode explicatiu, férem un mapa físic perquè es poguera agafar en paper i també vàrem fer un codi QR per a poder obrir-ho fàcilment en el mòbil.

Visi: Per a mi va ser una classe accelerada d'aplicacions d'aquest estil. És un projecte que continua en el temps, ara la gent pot continuar utilitzant-la. He de reconèixer que jo haguera estat incapaç de fer aquesta app, però gràcies a l'ajuda de l'alumnat de l'escola, amb els seus coneixements es va poder tirar del carro.

Amb el quart projecte posat en marxa durant el curs 2018/2019 compteu amb una nova institució participant: el Centre de Dia de Persones Majors Arniches de València. Com es va desenvolupar aquesta col·laboració?

Visi: Ací vàrem integrar a més entitats que estaven al barri, com és el cas del centre de dia de persones majors. I la finalitat va ser la de conèixer tant les històries de vida de la gent del centre de persones majors com les dels refugiats que arriben al CAR. Vàrem fer un treball en el qual es varen poder veure les similituds entre les seues històries i de sentir i veure que no estem tan lluny uns d'altres, que les històries de guerra de situacions complicades no estaven tan lluny ni en espai ni en el temps. La idea, per tant, era la de conèixer les històries dels nostres majors a la guerra i la postguerra i comparar-ho amb la realitat de les persones que arriben actualment al CAR.

Paco: El projecte es deia Memòria dels conflictes. Ens vàrem posar a la feina amb el nostre alumnat, fent entrevistes amb la càmera i les enregistradores de veu i preparant les preguntes. Era molt potent perquè ací al CAR hi havia testimonis de moltes geografies diferents tals com Ucraïna, Iraq o Afganistan, i al centre de dia hi ha gent major de moltes parts del país. De vegades trobaves històries que tenien moltes característiques comunes: l'experiència de la guerra i la postguerra, la fam que patien i les persones que varen ser assassinades. Tot això va crear un conjunt de coneixements molt interessant que vàrem bolcar en un blog amb vídeos i textos per tal de poder consultar aquestes històries per a qui estiguera interessant a  consultar-ho. Va ser un projecte molt interessant i profitós.

El curs 2019/2020 va començar pràcticament amb el rumor que hi havia un virus que estava creixent fins que es va convertir en una pandèmia global que va haver d'obligar a parar-ho pràcticament tot. Com vàreu viure aquest fet i com va articular el desenvolupament dels projectes dels dos cursos següents?

Paco: Durant el curs del 2019/2020 vàrem estar treballant en el projecte però vàrem haver de parar al mes de març per l'arribada de la pandèmia. El projecte era fer una obra de teatre en la qual compartirien escenari residents del CAR, alumnat de l'escola i usuaris del centre de dia de persones majors. Vàrem començar escrivint i redactant l'obra, que es deia Dueña de mi misma. El concepte i la idea de l'alumnat era treballar una temàtica social i que fora rellevant, que es poguera aprendre alguna cosa i que fora crítica amb algun aspecte de la societat que no els agradava massa. L'alumnat estava preocupat pel que estava ocorrent en moltes relacions afectives i les problemàtiques associades al control i a la violència tals com el control del telèfon mòbil o de les xarxes. Això volien denunciar-ho i reivindicar el paper de la dona i la seua independència a l'hora de moure's i elegir el rumb de la seua vida.

Era una oportunitat perfecta per a traçar una conversa intergeneracional i veure com ho viu la gent de diferents països que es troba al CAR i també com la gent major ho vivia en la seua època. A partir d'aquesta idea inicial ens vàrem posar a redactar l'obra i, quan ja la teníem i anàvem a començar a assajar perquè la idea era representar-la a final de curs durant el dia mundial dels refugiats, va arribar la pandèmia i no es va poder representar. Ens va faltar acabar tot el projecte tan bonic que s'havia generat i poder haver-lo representat.

Visi: Durant el curs 2020/2021 les activitats també varen estar prou parades. El CAR és un centre residencial i hem de tenir en consideració que és un centre on la gent  viu. Aleshores, que hi haja gent entrant i eixint amb la situació sanitària era un risc molt gran que no podíem assumir i ens va tocar tancar les activitats presencials. No obstant això, sí que vàrem fer alguna activitat puntual en el pati. Ens vàrem ajuntar a l'aire lliure però eren activitats de conversa, de parlar i conèixer-nos. Un dia vàrem fer jocs del món, això sí, sempre respectant la situació sanitària. La idea era, en la mesura de les nostres possibilitats, no parar del tot.

Alumnat enregistrant experiències de vida. Autoria: Mestres de la Creu.

Aquest curs acadèmic 2021/2022 ha començat amb una certa normalitat, com esteu abordant la continuació d'aquest treball de col·laboració?

Paco: Aquest curs hem représ  l'aprenentatge del castellà però, sobretot, del valencià. Estem preparant ara les classes i des del CAR ens varen transmetre que hi havia moltes famílies noves, sobretot d'Afganistan, que havien mostrat el seu interés a aprendre valencià. Pensem que és important que la gent que s'integra ací a València no conega solament el castellà sinó que també valore el valencià. Això nosaltres ho agraïm molt.

Visi: l'interés pel valencià a la gent li sorgeix quan arriba ací i veu que amb el castellà no ho acaben d'entendre tot, sobretot en el llenguatge quotidià en el carrer, en el dia a dia. A més, moltes famílies que escolaritzen ací als seus fills veuen que a l'escola hi ha un percentatge important d'assignatures que es vehiculen en valencià. Quan arriben a casa, els pares i les mares volen ajudar-los i no poden fer-ho des d'un primer moment, per això aquesta és una de les altres raons per les quals demanen fer classes de valencià, per entendre-ho i ubicar-se millor. Que hi haja gent que tinga aquestes ganes havent vingut de tan lluny és per a posar-ho en valor i és una barrera que a poc a poc entre tots hem d'ajudar-los a superar.

Com abordeu, en l'àmbit educatiu, l'avaluació dels diferents projectes d'Aprenentatge-Servei que heu posat en pràctica fins al dia d'avui?

Paco: En aquests projectes no es fa una avaluació solament al final sinó que és una avaluació de caràcter continu, ja que constantment has d'anar valorant com va el projecte. Al llarg de la construcció del projecte sempre hi ha coses que cal canviar o ajustar perquè apareixen noves circumstàncies. Cada cert temps, fem una aturada i avaluem si s'estan aconseguint els objectius o si s'han de canviar o reformular. El que es fa és una valoració de conjunt, una avaluació en què intervé tota la gent i tots els sectors que han participat en el projecte. Es consulta al CAR, al centre de dia de persones majors, a l'alumnat i al professorat participant, i extraiem quins han estat els punts forts i els punts febles. Utilitzem diferents ferramentes, però sobretot usem les rúbriques que ens ajuden a fer una avaluació més qualitativa que quantitativa, que és el perseguim. A partir d'ací tenim una visió de conjunt de les coses que han funcionat i quines han de millorar de cara a futures propostes de projectes.

Què els aporta, tant a les residents del CAR com a l'alumnat de Mestres de la Creu i persones residents del centre de dia de persones majors, sentir que hi ha altres persones disposades a treballar conjuntament pel bé comú? Què els aporta participar en un projecte com aquest?

Visi: A la gent del CAR els aporta la possibilitat de reconèixer un lloc en el món. Saber que formen part d'un món en calma en el qual són partícips i on no són mers instruments, sinó que formen part d'un territori veïnal d'ajuda mútua. Formen part de la geografia del barri, i aquest és un fet diferencial, ja que no senten totes les coses dolentes que van associades a la consideració de ser persones estrangeres. És una manera de viure en positiu la mescla de cultures i orígens.

Paco: Una vegada que finalitza el projecte i parles de manera individual amb l'alumnat veus un canvi de mentalitat molt gran. De vegades no coneixen la realitat del món que els envolta i, així, s'adonen que el món no és tot de color de rosa, que hi ha coses bones però també altres de dolentes. I ací al costat de casa tenim l'exemple, no hem d'anar-nos-en lluny.

El que busquem amb el nostre alumnat és formar persones amb valors sòlids. Formar bones persones, això és el nostre objectiu. Valors referents a la solidaritat, la cooperació i l'ajuda mútua, alumnat actiu i participant en la societat que els envolta per tal de viure els valors d'una forma real i pràctica. No es tracta solament d'estudiar una assignatura, com pot ser la de valors, sinó viure-ho d'una forma pràctica. Es tracta d'una educació vivencial, que impregna i canvia a l'alumnat perquè estiga més implicat amb la societat i que tinga la necessitat de canviar el seu entorn immediat i, qui sap, es comprometa amb el seu entorn i comence a participar del teixit associatiu del seu poble. És passar, diguem-ne, del text a l'acció sent protagonistes d'un canvi social, sent partícips de totes les fases del projecte.

Reportatge al voltant del projecte d'Aprenentatge-Servei portat a terme per l'alumnat de l'escola Mestres de la Creu: https://www.youtube.com/watch?v=QNwEDUh87q0

Grup Territorial Aprenentatge-Servei CV: https://apscomunitatvalenciana.net/

Espai web Centre d'Acollida a Refugiats (CAR): https://bit.ly/CARMislata

Espai Web escola Mestres de la Creu: https://colsantacruz.es