«El districte únic és un mite basat en la llibertat d’elecció que està amagant una desigualtat enorme»

L'obra «La reproducción de las desigualdades sociales en el sistema educativo. El mapa escolar de València», editada per la Universitat de València el darrer curs, ofereix una anàlisi sistemàtica de la situació de la distribució escolar a la ciutat de València i dona compte del procés de creixent segregació educativa i progressiu desmantellament i desprestigi que està sofrint l'educació pública.

El punt inicial d'aquesta investigació naix arran d'una petició que sorgeix des de la Regidoria d'Educació i el Consell Escolar Municipal (CEM) l'any 2017, tot coincidint amb l'arribada del «Govern de la Nau». Després de vint-i-quatre anys de govern conservador a l'Ajuntament del Cap i Casal, la regidora Maria Oliver i el seu equip varen creure fonamental posar «llum a la foscor» i tractar de fonamentar empíricament com s'hauria d'ordenar i distribuir l'assignació escolar de la ciutat.

Les conclusions ajuden a situar i observar els mecanismes a través dels quals funciona la segregació educativa i quines polítiques, en nom de la «llibertat d'elecció», s'han i s'estan implementant per afavorir l'ensenyament privat i concertat, com és el cas de la implantació recent del «Districte únic», una política que, segons denuncien diverses associacions de famílies i sindicats de professorat, agreuja encara més la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació de l'alumnat valencià a través de la baremació dels criteris d'admissió que «incorren en discriminacions», com ara «haver nascut en la Comunitat Valenciana, participar de l'obra social de la parròquia o que tots dos progenitors treballen», tal com denuncia la Confederació Gonzalo Anaya en declaracions a la Cadena Ser.

Aquesta setmana parlem amb Manolo Rodríguez i Borja de Madaria al voltant d'aquest treball que analitza les creixents desigualtats socials en l'àmbit educatiu i on realitzen una sèrie de propostes per tal de reduir aquesta realitat. Aquesta obra i el seu equip motor, que «celebra la investigació militant», tal com afirma al pròleg el professor de la Universitat de València Jaume Martínez Bonafé ha sofrit, al llarg dels seus anys d'investigació, una persecució mediàtica i judicial sense precedents. «És com si molestara que investigacions des de la universitat pública pogueren apostar per la transformació social i esmentar científicament processos d'objectivització de la realitat», afirma Manolo.

Portada investigació "La reproducción de las desigualdades sociales
en el sistema educativo. El mapa escolar de València".

Entre els anys 2017 i 2020 vàreu portar endavant una investigació al voltant del «Mapa Escolar de València», de la qual recentment s'ha publicat l'obra col·lectiva «La reproducción de las desigualdades sociales en el sistema educativo. El mapa escolar de València Políticas de zonificación, libertad de elección y segregación escolar». D'on naix aquesta voluntat i en què va consistir aquest estudi?

Manolo: La investigació naix d'un conveni no mercantil entre la Universitat de València i l'Ajuntament de València per a tractar d'analitzar la situació del Mapa Escolar de la Ciutat de València. És un conveni marc on, en aquest cas, l'Ajuntament finançava les despeses de la investigació i per part nostra el que féiem era produir informació al voltant d'aquesta realitat, una realitat que havia estat ignorada i amagada els darrers vint-i-cinc anys amb el govern de Rita Barberà. La proposta naix de Maria Oliver, regidora en aquell moment d'Educació al govern de Joan Ribó, però sobretot ix del Consell Escolar Municipal (CEM), que tenia unes atribucions rellevants sobre la situació de l'educació al municipi i la obligació de fer un informe anual sobre aquesta realitat.

Un aclariment previ: el CEM és un òrgan de participació que naix de la voluntat d'integrar als diferents actors educatius dins dels processos escolars. En aquest sentit, entre d'altres, el Consell Escolar Municipal té una atribució clau: la proposta de zonificació escolar de la ciutat. Aquesta qüestió és clau perquè defineix un model o altre de política educativa. En aquest sentit, Maria Oliver pensa que no pot prendre cap decisió sense tenir a mà una anàlisi de quina era la realitat de la ciutat. Fins a aquell moment, s'acceptava sempre el que l'Ajuntament, seguint els interessos de l'escola concertada, manava. El CEM acceptava la proposta i al mateix temps feia la proposta a la consellera d'Educació.

Borja: La idea era llevar el debat del districte únic o de la zonificació de qüestions purament polítiques i portar-lo a qüestions més de recerca científica, de discussió amb dades. Així, podríem traslladar-ho després per tal que es pogueren prendre decisions polítiques basant-se en anàlisis fonamentades respecte dels efectes, avantatges i desavantatges socials i educatius, del que implica escollir una de les dos opcions.

Manolo: El disseny de la nostra investigació va comptar amb dos dimensions. Per una banda, una dimensió quantitativa de la situació de l'escolarització a la ciutat de València a partir de les dades existents. El fet destacable que ens vàrem trobar és que la Regidoria d'Educació no tenia dades. Afortunadament, gràcies a l'Oficina Municipal d'Estadística vàrem poder reconstruir algunes coses. Per altra banda, una dimensió qualitativa en la qual es tractava d'analitzar la reconstrucció de les diferents perspectives i maneres d'entendre l'educació dels diferents actors escolars: des dels titulars d'escoles privades, direccions de centres públics, federacions veïnals, sindicats, associacions de família, estudiantat... Aquesta part de la investigació va consistir en entrevistes en profunditat amb cadascun dels actors que participen en tot aquest procés (a excepció dels sectors ultracatòlics que varen rebutjar participar).

Borja: Com deia Manolo, demanàrem dades i no tenien res. L'única base de dades que teníem: a cada districte hi ha aquestes places, que són aquests alumnes. Encara que ho vàrem demanar, no teníem la procedència de l'alumnat. No teníem res. Anàrem provant de veure què ocorria. Agafàrem el padró, i de manera una mica genèrica, vàrem comparar l'oferta de places amb la possible demanda potencial. També la relació entre l'oferta real i l'alumnat real, per tal d'observar les diferències. Ho férem molt a poc a poc, de manera molt rudimentària. Ens vàrem trobar amb districtes del centre on sobretot hi havia més places que alumnat resident i districtes de la perifèria on hi havia més alumnat que places. Realment, el que intuíem és que hi havia desplaçaments, bàsicament des de districtes de la perifèria cap als districtes centrals. Aquesta va ser la primera aproximació que vàrem fer.

Mapa Escolar Valencià, any 2018.

Poguéreu interpretar d'acord amb quins criteris de capital social, procedència i capital econòmic es donava aquesta mobilitat?

Borja: L'únic que podíem afirmar és que als districtes del centre, com que hi ha més col·legis concertats respecte que als districtes de la perifèria, hi havia gent que estava «fugint» de determinats centres públics de la perifèria on la població, per la caracterització social, està més estigmatitzada. És allò que sol anomenar-se com «escoles gueto» associades a barris que han estat guetitzats, en barris on hi ha un percentatge més elevat d'habitatge social, desenvolupada cap a la dècada dels anys seixanta i setanta del segle passat, i on hi ha una altíssima concentració de població amb condicions desafavorides. Hi ha gent «fugint» d'aquestes escoles per tal d'anar a aquestes altres que són les més prestigiades (que no prestigioses) socialment.

Durant els vint-i-quatre anys de govern conservador a la ciutat de València, el Consell Escolar Municipal va treballar, com déieu, com un mer òrgan reproductiu de les ordres que arribaven des d'Alcaldia. Durant aquells anys, i també des del govern de la Generalitat Valenciana, es varen desenvolupar una sèrie de polítiques que no afavorien el sosteniment de l'educació pública. Una imatge representativa podria ser l'extensió dels barracons a les escoles que es trobaven més deteriorades. La vostra investigació se centra també en l'estat de la segregació educativa. Quins mecanismes de segregació heu trobat que s'havien estat donant al llarg d'aquestes dècades?

Manolo: Parlàvem adés de la funció amb la qual varen nàixer els Consells Escolars Municipals: una voluntat de fomentar la participació ciutadana i on tothom poguera participar. Què ocorre quan arriba el govern del PP l'any 1991? Que arriben les polítiques conservadores i això es desmantella, es neutralitza. Estaven presents els actors, però no hi havia participació. La concepció de l'educació de les polítiques conservadores és una concepció fonamentalment instrumental i mercantil, i en aquest sentit la participació és un element del qual es pot prescindir. Això implica que per part del CEM no hi haguera cap mena de participació durant aquell temps. Però també això explica que el PP haguera fet durant aquells vint-i-cinc anys de govern que l'educació pública fora el que ells volien que fora. Havia mantingut els barracons, per exemple, perquè això significava un anunci publicitari genial de cara a afavorir l'escola concertada. En aquesta dimensió de lluita ideològica, el que es tractava de fer era privilegiar a la concertada com a negoci enfront d'una escola pública que, bàsicament, el que s'estava fent era desmantellar-la de diferents maneres.

Això cal situar-ho en un context de canvis molt forts. A la societat espanyola, a partir de la crisi de 2008 (que suposa sobretot l'afonament de les classes mitjanes), es produeix una intensificació per la lluita per no caure en el forat de la mobilitat social descendent. Ací, l'educació juga un paper fonamental. En aquest context, el que fan sobretot les polítiques del PP és privilegiar legalment i il·legalment l'educació concertada enfront de la pròpia educació pública. Això significa que encara que l'escola de titularitat concertada està subvencionada amb diners públics i té els mateixos drets i les mateixes obligacions, aquestes no es compleixen de la mateixa manera, fonamentalment en l'element que en aquell moment podia marcar la diferència de prestigi, que era fonamentalment la presència de sectors de població entesos com a marginalitzats i, també, la població amb necessitats educatives especials.

A grans trets el que ocorria per afavorir eixa concentració era tolerar pràctiques consistents en encoratjar falsos empadronaments, en cobrar quotes il·legals i en desenvolupar altres polítiques d'elecció i selecció dels escolars per part d'aquests col·legis que no eren pertinents. De manera indirecta, en el procés de selecció d'aquests escolars, els feien saber a les famílies (migrades i de classe treballadora) que no eren benvingudes als centres. Aquestes eren les pràctiques que es varen posar en marxa fins al 2017 per a portar endavant aquestes polítiques i que nosaltres reconstruïm a partir de les dades i els relats dels diferents actors implicats.

Borja: Sembla que estem partint d'una realitat que no sabem d'on ve, però crec que hem de fer un exercici de remuntar-nos més enllà. La xarxa escolar de la ciutat de València es va fer principalment i majoritàriament durant el franquisme. Encara que es parlava en molts llocs que si la II República va suposar un impuls d'escoles públiques, açò va ser realitat en altres parts del territori espanyol però no tant a València. La major part de les escoles que encara avui estan funcionant es varen construir durant la dictadura franquista en diverses etapes i amb un caràcter molt ideològic, on al centre de la ciutat es varen crear diverses escoles religioses de prestigis on anaven els fills de la burgesia.

Després de la Llei Palasí (1970) sí que es varen construir un nombre important de centres públics a les perifèries, perquè eren espais on havia crescut la ciutat i arribava molta població que no comptava amb escoles suficients a causa de la migració interior. Es va crear una xarxa molt segregada entre les escoles de prestigi i les escoles de caràcter perifèric. I encara que quan es va aprovar la Constitució i varen arribar els primers governs democràtics, la realitat és que l'acord que va ser la Transició (que va ser en realitat una transacció), va fer que encara els governs del Patit Socialista tampoc varen desenvolupar realment l'escola pública. Es va produir un període una mica d'impàs, amb algun avançament però sense qüestionar res, sobretot gràcies a l'acord del Concordat amb l'església.

Discursivament, aquests nous governs apostaven per l'escola pública, però després en inversions reals i en construccions i dedicació d'esforços no va ser així. El que sí que varen fer va ser, a finals dels setanta i principis dels vuitanta, introduir escoles infantils municipals públiques perquè abans no hi havia. Açò va ser el primer que va desmuntar el govern de Rita, fent una barbaritat la xarxa privada-concertada d'escoletes infantils. És, de fet, l'etapa educativa on més diferència hi ha entre xarxa pública i privada.

José Manuel Rodríguez i Borja de Madaria presentant la investigació.

Aquest camí i aquests mecanismes de segregació també necessiten un relat que el sustente i que funciona a través de mites. Un d'aquests, que heu treballat al llarg de la investigació, és el de la «llibertat d'elecció». De quina manera funciona i com es concreta realment dins d'una societat en la qual, com contàveu, estructuralment hi ha tantes diferències socials?

Manolo: Ací és interessant observar el camp discursiu al voltant de les representacions de l'educació. L'objectiu de l'escola pública és afavorir l'equitat. En canvi, les polítiques conservadores al voltant de l'educació pública no tenen aquest objectius. El seu objectiu és utilitzar els recursos públics per a finançar els col·legis de titularitat privada mitjançant els concerts educatius. Però això no es pot dir així. I la manera que es va utilitzar durant el període de Rita Barberà va ser utilitzar la neollengua orwel·liana i anomenar-lo «llibertat d'elecció». De tal manera que, en el camp educatiu, hi ha una tensió permanent entre una polaritat que defensa la llibertat d'elecció de la família per damunt de qualsevol consideració a l'hora de triar el centre educatiu per als seus fills, i l'altra polaritat que diu que l'equitat educativa és l'element central per organitzar l'educació.

Aquesta situació es complica una miqueta quan, no es dona el suport suficient per part de l'Administració a l'educació pública, a més de les famílies vinculades a idees conservadores i religioses, que volen que els seus fills s'ajunten als col·legis amb un determinat perfil de població, comença a aparèixer també un altre públic (les classes mitjanes que s'estan afonant) que, per por a caure en processos de mobilitat descendent, i per voler mantenir mitjançant l'educació el futur dels seus fills, es desplacen cap a eixa altra elecció que serien els col·legis concertats, amb un intent d'acostar-se a sectors de classes mitjanes i altes. En conseqüència, sectors que en principi estarien a favor de l'equitat educativa comencen a traslladar-se des de l'educació pública cap a la tria de l'escola concertada com una manera de garantir la promoció i la mobilitat social ascendent dels seus fills. Això és el que discursivament ens adonem quan fem les entrevistes al llarg de la investigació.

Borja: Tot això s'inscriu en una dinàmica que no és només educativa sinó que és general, on es tracta de transformar els serveis públics en una mena de serveis en un sentit més mercantil on el client tria. Aquesta idea de ja que pague, trie, ha calat i molta gent que encara sostindria a l'escola pública, al final va sospesant els avantatges i desavantatges en termes mercantils i opta per aquestes qüestions. Segons aquest plantejament, el que té més rendibilitat econòmica a llarg termini per als meus fills és portar-los amb gent de la seua classe social o d'una classe social més alta perquè puguen crear relacions i tenir, més tard, capital social que els permeta avançar i créixer en la societat.

Equip d'investigació al voltant del projecte "El mapa escolar valencià".

Derivat d'aquest mite de la llibertat trobem el «Districte únic», qüestió central sobre la qual heu estat treballant i que el nou govern valencià ha posat en marxa recentment. En què consisteix i per què juga perversament, segons el vostre parer, amb aquesta idea de llibertat?

Borja: Amb aquesta idea de districte únic es fa creure que tots participem de la mateixa manera i en les mateixes circumstàncies per a triar l'escola dels nostres fills i, per tant, tots tenim les mateixes possibilitats de triar qualsevol centre. En realitat aquesta ximplesa és el que ha fet que tinga èxit, però en realitat això no és així, perquè no mès expressem una preferència i després s'apliquen una sèrie de criteris legals que obliguen a les escoles a assignar les places escolars sense arbitrarietats i amb transparència.

Què fa el districte únic? Doncs una mica amagar o dissimular aquesta legalitat i transparència. Per exemple, la llei obliga a donar preferència al alumnat que viu mès pròxim als centres, però amb el districte únic tothom està empatant perquè tot l'alumnat compta com si fora d'una mateixa zona i, per tant, té la mateixa puntuació per proximitat. Amb aquesta situació d'empats massius allò que marca la diferència per obtenir plaça no són els criteris legals prioritaris sinó altres criteris menys transparents, com el de lliure disposició per part de les escoles. Per exemple, s'ha utilitzat de manera habitual ser fill d'antic alumne, haver tingut experiència prèvia a la mateixa escola o a escoles on el fill o el germà haja estat en centres vinculats al mateix grup educatiu. Són maneres de seleccionar a l'alumnat per proximitat ideològica, que és una de les arbitrarietats que la llei volia evitar.

Després cal tenir en compte altres realitats. Òbviament, no tothom pot permetre desplaçar-se tots els dies a centres que estiguen molt lluny del lloc de residència, ja que implica més despeses de desplaçament, temps, etc. Al final, són criteris i elements que cap d'ells és determinant per si mateixa, però la combinació d'aquests, fa que es produïsca una desigualtat en l'accés a les escoles molt gran.

Manolo: Dins del mite de la llibertat d'elecció, el districte únic seria la concreció geogràfica d'aquest assumpte. És un mite que està amagant una desigualtat enorme i impedeix entendre tots els processos de diferenciació real que existeixen. El que és impossible és una llibertat sense equitat. Això és el que en aquesta neollengua es tracta d'amagar. Tal com ens ensenya la investigació, a la nostra societat les desigualtats econòmiques i culturals produeixen desigualtats en la llibertat efectiva d'elecció de les famílies i limiten les seues possibilitats. Si les polítiques educatives no assumeixen aquesta realitat, contribueixen a reproduir i ampliar la desigualtat social. 

No obstant això, al nou govern ultraconservador valencià no els preocupa aquesta qüestió. En un any, les seues polítiques educatives han intensificat els privilegis de l'escola privada-concertada i a mig termini, amb l'agressivitat que caracteritza alguns governs com el d'Ayuso a Madrid, aniran desmantellant l'escola pública. Per descomptat això ocorrerà si no hi ha una mobilització dels moviments socials i dels diferents actors polítics i, sobretot, si no hi ha un canvi de discurs que faça entendre a les classes mitjanes i populars que l'educació pública és un bé col·lectiu i comú que no es pot desmantellar si volem assegurar el futur de les noves generacions i l'estabilitat democràtica de les nostres societats. I l'única manera que tenen d'aprofitar les oportunitats és una defensa extrema de l'educació pública. Si aquests sectors no comencen a entendre açò, no hi haurà possibilitat de fer res. Aquesta és la conjuntura en la qual ens trobem ara.

José Manuel Rodríguez i Borja de Madaria.

Com heu afrontat la persecució mediàtica a través de les fake news i de la persecució judicial? A què respon aquest assetjament?

Manolo: El que hem de tenir clar és que en aquest procés de transformacions socials, els sectors conservadors fan el mal molt bé, i en aquest sentit la seua estratègia és cada vegada més complexa amb la desinformació i la producció deliberada d'ignorància. El law fare s'articula per tractar d'aconseguir aquests objectius. Això és el que varen fer.

El que és interessant és entendre el procés, que comença amb una crítica política, on al Partit Popular no li agrada que s'objective una realitat que sap que se li pot tornar contra ells i els seus negocis. En aquest sentit, fan una queixa política que no hauria haver tingut cap recorregut més enllà de la crítica. Però el moment més interessant i perillós és saber que compten amb un aparell judicial que els hi dona protecció, i portaren endavant una denúncia penal que no tenia cap mena de fonamentació. 

Allò polític es va articular amb allò jurídic per tal de buscar el tercer element: la dimensió i criminalització mediàtica: es va generar un judici paral·lel per tal de contribuir a crear una confrontació i una opinió que poguera reforçar els seus arguments. Nosaltres vàrem poder mantenir la investigació malgrat tot. El que vàrem fer és aprendre d'aquesta situació i teoritzar-la, perquè entenem que serà una situació molt més habitual en el futur, on es tractarà de parar processos socials d'investigació i transformació crítica per tractar de fer saber que el cost personal serà dur i això no li pagarà la pena a tot el món.

Més informació:

- Reportatge a "Eldiario.es" al voltant de la presentació d'aquest estudi: https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/dinamicas-desigualdad-educativa-segregacion-escolar-impiden-posibilidad-educacion-publica-calidad_1_10395596.html

- Text "La investigación investigada: la persecución mediática de la investigación sobre la desigualdad educativa en la ciudad de Valencia", publicat a "Eldiario.es" per Borja de Madaria: https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/investigacion-investigada-persecucion-desigualdad-valencia_132_1335127.html

- Entrevista a Manolo Rodríguez a "La Directa": https://directa.cat/fins-que-no-acabem-amb-lescola-concertada-no-tindrem-una-educacio-publica-de-qualitat/

- Presentació de l'informe en video: https://www.uv.es/uvweb/instituto-universitario-historia-medicina-ciencia-lopez-pinero/es/instituto-interuniversitario-lopez-pinero/seminario-presentacion-del-libro-reproduccio-les-desigualtats-socials-al-sistema-educatiu-mapa-escolar-valencia-1285893059754/Recurs.html?id=1286330100891