Per una educació lectora i literària de qualitat

Aprofite aquesta invitació de la UCEV per tal de reflexionar al voltant de la necessitat d’oferir una educació lectora i literària de qualitat, que s’adapte als interessos de la societat actual. Fet que he pogut comprovar en la meua experiència com a docent, primer, en secundària i batxillerat i, a hores d’ara, en els graus de Mestre/a d’Educació Primària i Educació Infantil. I, també, com a investigador en el camp de la didàctica de la llengua i literatura. Aquestes experiències m´han servit per a establir algunes pautes o claus metodològiques per al foment de la lectura literària en les aules que, a continuació, m’agradaria compartir en aquest blog educatiu.

1. La qüestió del cànon és essencial, doncs, cal oferir i treballar un corpus de textos ampli, variat, coeducatiu i intercultural. 

Aquest corpus lector ha d’estar adequat als interessos i necessitats dels estudiants actuals i ha de respondre a la innegable la funcionalitat per a la formació estètica, literària i lectora i hauria de contemplar tres requisits:

El primer criteri, essencial en la selecció de les obres, tal i com apunten molts autors i autores (com Teresa Colomer i Antonio Mendoza), ha de ser sempre la seua qualitat literària: una qualitat formal i de contingut. I la seua elecció ha d’obeir a la indissoluble relació entre els criteris filològics i la seua funció educativa.

Un segon criteri és la seua adequació als interessos i a la competència lectora dels estudiants per tenir en compte l’evolució segons els interessos propis de la infància i l’adolescència i la progressió de la competència lectora al llarg de la infància. És molt important que la selecció contemple la diversitat de lectors i lectores i d’autors i autores, de manera que puga incorporar i oferir un ampli ventall de possibilitats per oferir experiències lectores enriquidores.

Per això el cànon ha de ser, mutable, atès que els continguts, autors/es i obres han de variar d’acord amb els criteris estètics d'elecció i les finalitats concretes de cada tipus de lectura i ha de ser variat quant a gèneres: junt als tres gèneres tradicionals (narrativa, poesia i teatre), ha d’incorporar altres com el còmic i l’àlbum il·lustrat, la gran riquesa del patrimoni oral (contes, rondalles, etc.), els gèneres teatrals actuals (mim, titelles, musicals, teatre de carrer, etc.). A més ha de contemplar la lectura en formats diversos, en suport paper, en suport digitals (pantalles, etc.), audiovisual (dibuixos, pel·lícules, etc.) i oral (teatre, recital, etc.).

Un altre criteri és que ha tenir en compte la realitat de la societat actual i, per tant, ha de ser coeducatiu, plurilingüe i intercultural. Coeducatiu, perquè cal rescatar el patrimoni cultural de les dones escriptores del passat i valorar l’enorme cabdal creatiu de les escriptores actuals. Plurilingüe, perquè ha de contemplar la nostre realitat lingüística i potenciar la lectura en la llengua pròpia (valencià) i en les altres llengües del nostre entorn. I intercultural, perquè en un món cada vegada més interconnectat, cal conèixer altres cultures i realitats diferents i educar en la diversitat per promoure la convivència intercultural.

En aquest sentit, a través de la literatura es pot oferir una formació integradora que valore positivament totes les diversitats: de gènere, lingüística i cultural. Així, les classes d’educació literària poden convertir-se en un espai de reflexió crítica per aborda els estereotips i els discursos discriminatoris, moltes vegades ocults darrer de determinats textos i actituds.

Francesc Rodrigo donant classe a la Universitat.

2. La segona qüestió que considere essencial és com treballar la lectura a les aules. I des de la meua experiència en decante per plantejar un pluralisme metodològic que plantege un ventall ampli i varietat d’activitats al voltant del fet literari. 

Una qüestió prèvia evident és que cal partir sempre d’un enfocament comunicatiu i fomentar la lectura i la conversa literària (la recomanació de lectures, el llibre-fòrum, el debat i intercanvi d’opinions, lectura dialògica, clubs lectors) i  potenciar la capacitat argumentativa a través de la valoració i intercanvi d’opinió sobre els llibres.

Cal desenvolupar metodologies actives i participatives, basades en la lectura compartida i en la realització d'activitats que ajuden a mirar els textos, a obtenir les informacions necessàries per a comprendre'ls millor, a donar-los sentit mitjançant activitats de recreació, d'imitació, de canvi genèric, etc.

Per això, s’ha de potenciar el caràcter procedimental i pràctic a l’ensenyament de la literatura i defensar el seu aspecte lúdic i creatiu. Aplicar estratègies d’animació literària des de la lectura (conta-contes, dramatitzacions, recitals, etc.) des de l’escriptura i així doncs, cobren gran sentit, els tallers literaris, l'escriptura literària i l'experimentació de tècniques i recursos literaris, que s'han convertit en fórmules d'aprenentatge en què estan presents conceptes procedents de les teories psicopedagògiques com activitat, joc, expressió i creativitat.

A més, cal revitalitzar les activitats d'interpretació oral com la dramatització, recitació o lectura en veu alta com a formes de desenvolupament d'expressió oral i d'activitat estètica (tal i com defensa Emili Teixidor). Aquest fet ha provocat l'atenció cap a codis no verbals de comunicació, no contemplats tradicionalment en l'ensenyament de la literatura.

Però les activitats de lectura també han de contribuir a desenvolupar de manera gradual la competència lectora per fer-ne lectors i lectores cada cop més competents. Aspecte que s’ha de treballar de manera transversal des de totes les àrees per abordar les activitats entorn de l'acte de llegir.

Francesc Rodrigo durant una exposició literària.

3. Una tercera consideració és la necessitat de relacionar el fet literari amb la realitat i amb la presentació de la literatura com un fet social i cultural que ajuda a participar activament en la societat.

Així doncs, s’ha de buscar la funcionalitat de l’aprenentatge per tractar de mostrar la relació entre les pràctiques de l’aula i la realitat social, per poder entendre aquesta dimensió social de la literatura i connectar-la amb la realitat a través d’activitats extraescolars (trobades amb autors/es, rutes literàries, visita a biblioteques, a la Fira del llibre, assistència a representacions teatrals, etc.).

Cal tindre en compte, a més, que la literatura connecta amb tota mena d’arts i llenguatges i abasta, tant l’educació formal, escolar i acadèmica, com les activitats personals i el lleure i per això cal potenciar la seua dimensió estètica a través de la seua relació amb la pintura, la música, el cinema, etc.

Per això cal convertir l’escola en un agent cultural perquè, tal i com proposa Enric Queralt, l’escola ha de respirar la cultura i la lectura fent-la present en tots els àmbits:  a les aules, amb les opinions i recomanacions, en els passadissos o sala d'actes, mitjançant celebracions amb lectura, realització de premis i concursos variats (de creació, de lectura en veu alta) socials, Igual que amb el cinema, l’esport, la cuina, el viatjar, l’art i, per això, cal fomentar la pràctica social de la lectura, a través d’activitats i pràctiques ben diverses com són: els Clubs de lectura, les converses i tertúlies dialògiques, les recomanacions, opinions i votacions sobre llibres, les tertúlies amb autors o autores i les presentacions de llibres. O, activitats, amb el suport de les TIC, com podens ser els “booktubers” o els “booktrailers”.

D’aquesta manera, en la societat actual es pot combinar el plaer individual que provoca la lectura amb totes les noves possibilitats que ofereix la lectura compartida, bé a través dels clubs lectors o les tertúlies, o bé a través de la xarxa, ja que la  literatura, a més de contribuir a desenvolupar el potencial personal i a desenvolupar el coneixement, també és una manera de participar en la societat.

A partir d’aquestes reflexions i, fruit de les diverses experiències i lectures realitzades, he intentat fer una classificació de les tipologies de lectures que poden conviure a l’aula en funció dels seus objectius i tot tenint en compte, també, com es podrien avaluar.

TIPOLOGIES DE LECTURA A L’AULA

Per acabar, deixaríem la porta oberta a futures reflexions sobre altres qüestions ben interessants relacionades amb la lectura, com pot ser la necessitat de formació constant de les mestres i dels mestres i de les famílies. I, també, el paper be destacat que la creativitat literària hauria de tenir en el foment lector. O la necessària incorporació de les TIC com a eines que poden ajudar a eixamplar el concepte de competència lectora i com a ferramentes útils per a treballar la lectura en les aules.

Gaudint de la lectura. Arxiu personal de Francesc Rodrigo.

Lectures recomanades:

• Ballester, J. (1999). L’educació literària. València: Universitat de València, 2ª ed. 2007.

• Cassany, D., Luna, M. & Sanz, G. (1993). Ensenyar llengua, Barcelona: Graó. 4t. ed. 1998.

• Colomer, T. (1996 [2010]). La evolución de la enseñanza literaria, en Aspectos didácticos de Lengua y Literatura, 8, pp. 127-171, Zaragoza, ICE de la Universidad de Zaragoza. Disponible en BVMC: http://www.cervantesvirtual.com/obra/la-evolucion-de-la-ensenanza-literaria/

• Díaz-Plaja, A. & Prats, M. (2013). Recordar, aprender, practicar: qué sabe y qué debe saber un futuro maestro. Lenguaje y textos, 38, 19-28.

• Mendoza, A. (2004).  La educación literaria: bases para la formación de la competencia lecto-literaria. Málaga: Algibe. Disponible en BVMC: http://www.cervantesvirtual.com/obra/la-educacin-literaria---bases-para-la-formacin-de-la-competencia-lectoliteraria-0/

• Queralt, E. (2012). Llegir, més enllà de les lletres. Interioritats de didàctica de la lectura. Lleida: Pagès Editors. 2ª ed. 2014.

• Teixidor, E. (2007). La lectura i la vida. Barcelona: Columna.