Territori Educatiu

04/05/2021

Per una educació lectora i literària de qualitat

Reflexionem a través d'aquest text de Francesc Rodrigo i Segura al voltant de la necessitat d'oferir una educació lectora i literària de qualitat, entenent-la com un fet social i cultural que ens ajuda a participar activament en la societat actual.

Per una educació lectora i literària de qualitat
PER UNA EDUCACIÓ LECTORA I LITERÀRIA DE QUALITAT
Agraïsc de tot cor la invitació de la Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) a participar en aquest espai per tal de debatre sobre la importància de la Literatura Infantil i Juvenil (a partir d’ara, LIJ) i per defensar una educació lectora i literària de qualitat, adaptada a les necessitats de la societat actual.
Per començar, cal destacar l’inestimable paper que la LIJ juga en la formació lectora i literària d’infants i joves. Fet que he pogut comprovar des de la meua experiència com a docent, primer en secundària i batxillerat, i a hores d’ara, en els graus de Mestre/a d’Educació Primària i Educació Infantil i com a investigador en el camp de la didàctica de la literatura. Aquests anys d’experiència i investigació em permeten recollir algunes consideracions bàsiques per al foment de la lectura en les aules.
La qüestió del cànon és essencial, doncs, cal oferir i treballar un corpus de textos ampli, variat, coeducatiu i intercultural. Aquest corpus lector ha d’estar adequat als interessos i necessitats dels estudiants actuals i ha de respondre a la innegable la funcionalitat per a la formació estètica, literària i lectora i hauria de contemplar tres requisits:
El criteri essencial en la selecció de les obres ha de ser la qualitat literària del llibres, una qualitat formal i de contingut i, la seua elecció ha d’obeir a la indissoluble relació entre els criteris filològics i la funció educativa. 
Un segon criteri és la seua adequació als interessos i a la competència lectora dels estudiants per tenir en compte l’evolució segons els interessos propis de la infància i l’adolescència i la progressió de la competència lectora al llarg de la infància. És molt important que la selecció contemple la diversitat de lectors i lectores i d’autors i autores, de manera que puga incorporar i oferir un ampli ventall de possibilitats per poder oferir experiències lectores diverses. Per això el cànon ha de ser, mutable, atès que els continguts, autors/es i obres han de variar d’acord amb els criteris estètics d'elecció i les finalitats concretes de cada tipus de lectura i ha de ser variat quant a gèneres, junt als tres gèneres tradicionals, (narrativa, poesia i teatre), ha d’incorporar el còmic i l’àlbum il·lustrat, la gran riquesa del patrimoni oral (contes, rondalles, etc.), els gèneres teatrals actuals (mim, titelles, musicals, teatre de carrer, etc.). A més ha de contemplar la lectura en formats diversos, en suport paper, en suport digitals (pantalles, etc.), audiovisual (dibuixos, pel·lícules, etc.) i oral (teatre, recital, etc.).
 Ha de tindre en compte la realitat de la societat actual  i, per això, s’ha de contemplar la diversitat lingüística i cultural en un món cada vegada més interconnectat i en el qual educar per a la diversitat és un repte urgent i necessari. Per aquestes raons el cànon ha de ser coeducatiu, intercultural i plurilingüe. Cal destacar el paper de les dones escriptores en el passat i en l’actualitat. Cal conèixer altres cultures i realitats diferents a la pròpia de l’alumnat i promocionar, així, la convivència intercultural. Es tracta d’oferir una formació integradora que valore positivament la diversitat de gènere, lingüística i cultural. Així, les classes d’educació literària poden convertir-se en un espai de reflexió crítica per aborda els discursos discriminatoris, moltes vegades ocults darrere determinades actituds.
2. La segona qüestió que considere essencial és com treballar la lectura a les aules. I des de la meua experiència en decante per plantejar un pluralisme metodològic que plantege un ventall ampli i varietat d’activitats al voltant del fet literari. 
És fonamental  partir d’un enfocament comunicatiu i fomentar la conversa literària (la recomanació de lectures per part de l’alumnat, llibre-fòrum, debat i intercanvi d’opinions, lectura dialògica) i  potenciar la capacitat argumentativa a través de la valoració i intercanvi d’opinió sobre els llibres. També, s’haurà d’insistir en buscar la funcionalitat de l’aprenentatge per tractar de mostrar la relació entre les pràctiques de l’aula i la realitat social, per poder entendre també la dimensió social de la literatura i poder connectar-la amb la realitat a través d’activitats extraescolars (trobades amb autors/es, rutes literàries, visita a biblioteques, a la Fira del llibre, assistència a representacions teatrals, etc.). 
Pel que fa a les propostes d’activitats, cal potenciar el caràcter procedimental i pràctic a l’ensenyament de la literatura i, en aquest sentit, cal potenciar l’aspecte lúdic i creatiu de la literatura. Aplicar estratègies d’animació literària des de la lectura (conta-contes, dramatitzacions, recitals, etc.) i des de l’escriptura (racons o tallers literaris, jocs d’estil, concursos literaris, etc.).  Així doncs, cobren gran sentit, els tallers literaris, l'escriptura literària i l'experimentació de tècniques i recursos literaris per part de l'alumne s'han convertit en fórmules d'aprenentatge literari en què estan presents conceptes procedents de les teories psicopedagògiques com activitat, joc, expressió i creativitat. A més, cal revitalitzar les activitats d'interpretació oral, com la dramatització, recitació o lectura en veu alta com a formes de desenvolupament d'expressió oral i d'activitat estètica. Aquest fet ha provocat l'atenció cap a codis no verbals de comunicació, no contemplats tradicionalment en l'ensenyament de la literatura.
Però les activitats de lectura també han de contribuir a desenvolupar de manera gradual la competència lectora per fer-ne lectors i lectores cada cop més competents. Aspecte que s’ha de treballar de manera transversal per abordar totes les activitats a l’entorn de l'acte de llegir, concretades en quatre àmbits fonamentals:  
Aprendre a llegir: cal traçar una progressió ascendent en la capacitat de comprensió lectora, amb l’ampliació progressiva en l’aprehensió de nous gèneres, de nous plantejaments lectors. En aquest progrés, la LIJ és un excel·lent repertori que gradua la progressió lectora a través de nous reptes en forma de d’incorporació de diverses temàtiques, formes, gèneres o perspectives. 
Llegir per a aprendre: la lectura té també una dimensió cultural amb la possibilitat de recerca de documentació històrica i temàtica. La LIJ pot oferir sabers propis dels àmbits científics o humanístics. Així mateix, la incorporació al vast camp de la literatura infantil de llibres de tipus mixt (combinació de narrativa i informació, llibres de discussió filosòfica, etc.) fomenta el desenvolupament d'aquests aprenentatges paral·lels.
Gust per la lectura, fonamental per al desenvolupament dels hàbits personals de lectura lliure, sense coaccions escolars ni obligacions acadèmiques, objectiu fonamental de totes les activitats d’animació lectora i que incideix en el comportament de xiquets i adolescents enfront de l'oci i el seu creixement personal.
Competència informacional, que no solament inclou les habilitats de recerca, valoració i utilització d’informació en la xarxa, sinó que també capacita per a noves modalitats de lectura.
Finalment,  de la meua experiència com a docent en els Graus de Magisteri i de les reflexions com a investigador en la Didàctica de les Llengües i les Literatures, he intentat fer una classificació de les tipologies de lectures que poden conviure a l’aula en funció dels objectius i tot tenint en compte, també, com es podrien avaluar les lectures.

Aprofite aquesta invitació de la UCEV per tal de reflexionar al voltant de la necessitat d’oferir una educació lectora i literària de qualitat, que s’adapte als interessos de la societat actual. Fet que he pogut comprovar en la meua experiència com a docent, primer, en secundària i batxillerat i, a hores d’ara, en els graus de Mestre/a d’Educació Primària i Educació Infantil. I, també, com a investigador en el camp de la didàctica de la llengua i literatura. Aquestes experiències m´han servit per a establir algunes pautes o claus metodològiques per al foment de la lectura literària en les aules que, a continuació, m’agradaria compartir en aquest blog educatiu.

1. La qüestió del cànon és essencial, doncs, cal oferir i treballar un corpus de textos ampli, variat, coeducatiu i intercultural. 

Aquest corpus lector ha d’estar adequat als interessos i necessitats dels estudiants actuals i ha de respondre a la innegable la funcionalitat per a la formació estètica, literària i lectora i hauria de contemplar tres requisits:

El primer criteri, essencial en la selecció de les obres, tal i com apunten molts autors i autores (com Teresa Colomer i Antonio Mendoza), ha de ser sempre la seua qualitat literària: una qualitat formal i de contingut. I la seua elecció ha d’obeir a la indissoluble relació entre els criteris filològics i la seua funció educativa.

Un segon criteri és la seua adequació als interessos i a la competència lectora dels estudiants per tenir en compte l’evolució segons els interessos propis de la infància i l’adolescència i la progressió de la competència lectora al llarg de la infància. És molt important que la selecció contemple la diversitat de lectors i lectores i d’autors i autores, de manera que puga incorporar i oferir un ampli ventall de possibilitats per oferir experiències lectores enriquidores.

Per això el cànon ha de ser, mutable, atès que els continguts, autors/es i obres han de variar d’acord amb els criteris estètics d'elecció i les finalitats concretes de cada tipus de lectura i ha de ser variat quant a gèneres: junt als tres gèneres tradicionals (narrativa, poesia i teatre), ha d’incorporar altres com el còmic i l’àlbum il·lustrat, la gran riquesa del patrimoni oral (contes, rondalles, etc.), els gèneres teatrals actuals (mim, titelles, musicals, teatre de carrer, etc.). A més ha de contemplar la lectura en formats diversos, en suport paper, en suport digitals (pantalles, etc.), audiovisual (dibuixos, pel·lícules, etc.) i oral (teatre, recital, etc.).

Un altre criteri és que ha tenir en compte la realitat de la societat actual i, per tant, ha de ser coeducatiu, plurilingüe i intercultural. Coeducatiu, perquè cal rescatar el patrimoni cultural de les dones escriptores del passat i valorar l’enorme cabdal creatiu de les escriptores actuals. Plurilingüe, perquè ha de contemplar la nostre realitat lingüística i potenciar la lectura en la llengua pròpia (valencià) i en les altres llengües del nostre entorn. I intercultural, perquè en un món cada vegada més interconnectat, cal conèixer altres cultures i realitats diferents i educar en la diversitat per promoure la convivència intercultural.

En aquest sentit, a través de la literatura es pot oferir una formació integradora que valore positivament totes les diversitats: de gènere, lingüística i cultural. Així, les classes d’educació literària poden convertir-se en un espai de reflexió crítica per aborda els estereotips i els discursos discriminatoris, moltes vegades ocults darrer de determinats textos i actituds.

Francesc Rodrigo donant classe a la Universitat.

Francesc Rodrigo donant classe a la Universitat.

2. La segona qüestió que considere essencial és com treballar la lectura a les aules. I des de la meua experiència en decante per plantejar un pluralisme metodològic que plantege un ventall ampli i varietat d’activitats al voltant del fet literari. 

Una qüestió prèvia evident és que cal partir sempre d’un enfocament comunicatiu i fomentar la lectura i la conversa literària (la recomanació de lectures, el llibre-fòrum, el debat i intercanvi d’opinions, lectura dialògica, clubs lectors) i  potenciar la capacitat argumentativa a través de la valoració i intercanvi d’opinió sobre els llibres.

Cal desenvolupar metodologies actives i participatives, basades en la lectura compartida i en la realització d'activitats que ajuden a mirar els textos, a obtenir les informacions necessàries per a comprendre'ls millor, a donar-los sentit mitjançant activitats de recreació, d'imitació, de canvi genèric, etc.

Per això, s’ha de potenciar el caràcter procedimental i pràctic a l’ensenyament de la literatura i defensar el seu aspecte lúdic i creatiu. Aplicar estratègies d’animació literària des de la lectura (conta-contes, dramatitzacions, recitals, etc.) des de l’escriptura i així doncs, cobren gran sentit, els tallers literaris, l'escriptura literària i l'experimentació de tècniques i recursos literaris, que s'han convertit en fórmules d'aprenentatge en què estan presents conceptes procedents de les teories psicopedagògiques com activitat, joc, expressió i creativitat.

A més, cal revitalitzar les activitats d'interpretació oral com la dramatització, recitació o lectura en veu alta com a formes de desenvolupament d'expressió oral i d'activitat estètica (tal i com defensa Emili Teixidor). Aquest fet ha provocat l'atenció cap a codis no verbals de comunicació, no contemplats tradicionalment en l'ensenyament de la literatura.

Però les activitats de lectura també han de contribuir a desenvolupar de manera gradual la competència lectora per fer-ne lectors i lectores cada cop més competents. Aspecte que s’ha de treballar de manera transversal des de totes les àrees per abordar les activitats entorn de l'acte de llegir.

Francesc Rodrigo durant una exposició literària.

Francesc Rodrigo durant una exposició literària.

3. Una tercera consideració és la necessitat de relacionar el fet literari amb la realitat i amb la presentació de la literatura com un fet social i cultural que ajuda a participar activament en la societat.

Així doncs, s’ha de buscar la funcionalitat de l’aprenentatge per tractar de mostrar la relació entre les pràctiques de l’aula i la realitat social, per poder entendre aquesta dimensió social de la literatura i connectar-la amb la realitat a través d’activitats extraescolars (trobades amb autors/es, rutes literàries, visita a biblioteques, a la Fira del llibre, assistència a representacions teatrals, etc.).

Cal tindre en compte, a més, que la literatura connecta amb tota mena d’arts i llenguatges i abasta, tant l’educació formal, escolar i acadèmica, com les activitats personals i el lleure i per això cal potenciar la seua dimensió estètica a través de la seua relació amb la pintura, la música, el cinema, etc.

Per això cal convertir l’escola en un agent cultural perquè, tal i com proposa Enric Queralt, l’escola ha de respirar la cultura i la lectura fent-la present en tots els àmbits:  a les aules, amb les opinions i recomanacions, en els passadissos o sala d'actes, mitjançant celebracions amb lectura, realització de premis i concursos variats (de creació, de lectura en veu alta) socials, Igual que amb el cinema, l’esport, la cuina, el viatjar, l’art i, per això, cal fomentar la pràctica social de la lectura, a través d’activitats i pràctiques ben diverses com són: els Clubs de lectura, les converses i tertúlies dialògiques, les recomanacions, opinions i votacions sobre llibres, les tertúlies amb autors o autores i les presentacions de llibres. O, activitats, amb el suport de les TIC, com podens ser els “booktubers” o els “booktrailers”.

D’aquesta manera, en la societat actual es pot combinar el plaer individual que provoca la lectura amb totes les noves possibilitats que ofereix la lectura compartida, bé a través dels clubs lectors o les tertúlies, o bé a través de la xarxa, ja que la  literatura, a més de contribuir a desenvolupar el potencial personal i a desenvolupar el coneixement, també és una manera de participar en la societat.

A partir d’aquestes reflexions i, fruit de les diverses experiències i lectures realitzades, he intentat fer una classificació de les tipologies de lectures que poden conviure a l’aula en funció dels seus objectius i tot tenint en compte, també, com es podrien avaluar.

 

TIPOLOGIES DE LECTURA A L’AULA

LECTURA PER PLAER LECTURA COL·LECTIVA SELECCIÓ DE TEXTOS
Objectiu: fomentar el plaer lector. Objectiu: adquirir competència literària.

Objectiu: lectures amb una finalitat pràctica concreta (adquirir coneixements literaris o d’altres disciplines).

Lectures triades per l'alumnat. Lectura seleccionada pel mestre/a amb uns intressos previs. Selecció del mestre/a amb uns interessos temàtics o genèrics concrets.
Lectura individual a casa o a classe (hora de lectura).

Lectura col·lectiva compartida per tota la classe.

Dirigida amb la mediació del docent.

Es pot fer a classe (lectura compartida) i a casa (lectura individual).

Es programen moments en l'aula per a la lectura i la reflexió compartida.

Es pot convidar a les famílies a participar-hi.

Tria de textos segons:

- Gèneres (antologia poètica, fragments teatrals, selecció de contes, etc.).

- Temàtiques (relacionades amb els projectes de treball que s'estiguen desenvolupant a l'aula).

- Relació amb temàtiques globalitzadores o d’altres matèries.

Avaluació:

- tasques valoratives, de reflexió personal individual.

- club lector.

- tauler de recomanacions.

- activitats creatives.

Avaluació:

- qüestionaris.

- fulls de control.

- registre lector.

- proves orals o escrites.

- activitats de comentari de text.

- activitats de valoració final individuals o grupals.

- activitats de creació.

- tertúlies dialògiques.

Avaluació:

- activitats de comentari de text.

- activitats de relació de continguts i matèries.

- activitats de creació.

- tallers literaris.

- projectes globalitzadors o interdisciplinars.

 

Per acabar, deixaríem la porta oberta a futures reflexions sobre altres qüestions ben interessants relacionades amb la lectura, com pot ser la necessitat de formació constant de les mestres i dels mestres i de les famílies. I, també, el paper be destacat que la creativitat literària hauria de tenir en el foment lector. O la necessària incorporació de les TIC com a eines que poden ajudar a eixamplar el concepte de competència lectora i com a ferramentes útils per a treballar la lectura en les aules.

Gaudint de la lectura. Arxiu personal de Francesc Rodrigo.

Gaudint de la lectura. Arxiu personal de Francesc Rodrigo.

Lectures recomanades:

  • Ballester, J. (1999). L’educació literària. València: Universitat de València, 2ª ed. 2007.
  • Cassany, D., Luna, M. & Sanz, G. (1993). Ensenyar llengua, Barcelona: Graó. 4t. ed. 1998.
  • Díaz-Plaja, A. & Prats, M. (2013). Recordar, aprender, practicar: qué sabe y qué debe saber un futuro maestro. Lenguaje y textos, 38, 19-28.
  • Queralt, E. (2012). Llegir, més enllà de les lletres. Interioritats de didàctica de la lectura. Lleida: Pagès Editors. 2ª ed. 2014.
  • Teixidor, E. (2007). La lectura i la vida. Barcelona: Columna.
Comparteix aquest article
Publicat el 04/05/2021
Secció: Reportatges

Francesc Rodrigo

Mestre, Llicenciat en Filologia Catalana i Doctor en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la Universitat de València. La seua trajectòria professional s'ha desenvolupat en Florida Centre de Formació, com a docent d'ESO i Batxillerat, i en els Graus de Magisteri. Actualment, treballa en la Facultat de Magisteri de la UV. Ha publicat diversos articles d'investigació, és membre dels grups ELCIS i Geografies Literàries. Com a escriptor, és autor de sis llibres de poesia.

COMENTARIS

21/06/2021 9:09:04 Jesús Figuerola

Un article molt interessant. Certament, l'establiment d'un cànon literari és un aspecte fonamental, i segurament polèmic, que alguna vegada caldrà abordar.

Escriu el teu comentari:

PROTECCIÓ DE DADES: En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades personals (LOPD) i Comerç Electrònic (LSSI) l'informem que les dades facilitades voluntàriament per vostè., S'incorporaran a un fitxer denominat "territori educatiu" propietat de UCEV amb finalitats estadístiques i de comunicació de les activitats en compliment de les seves finalitats pròpies. Vostè podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició relatiu a aquest tractament de què és responsable UCEV, dirigint-se per escrit a la seu al carrer Arquebisbe Mayoral, 11-b, 46002 de València.