Educar després de la DANA: «Quan abans torne l'alumnat a compartir entre el seu grup d’iguals, abans es restablirà el seu benestar»

Carmen de Haro Fernádez és la cap del Departament d'Orientació a l'etapa de Secundària de la cooperativa d'ensenyament «Florida Centre de Formació», nascuda l'any 1977 a la localitat de Catarroja (Horta Sud). Després d'una trajectòria professional formant part del Gabinet Psicopedagògic de la localitat de Torrent, on va coordinar la resposta municipal front, entre altres esdeveniments, l'accident del metro del 3 de juliol de 2006 així com la pandèmia de la COVID, Carmen es va incorporar fa tot just tres anys a l'equip d'orientació de «Florida Secundària».

El passat 29 d'octubre, el centre va sofrir una sèrie de danys materials molt importants derivats de la DANA que va assolar gran part d'aquesta comarca. De la mà de Carmen ens endinsem en com l'equip de l'etapa de secundària d'aquesta cooperativa ha posat en marxa a l'hora de gestionar els danys materials (com la pèrdua de mobiliari i la caiguda d'un mur al pati) però, sobretot, de com han abordat les necessitats emocionals del seu alumnat, les seues famílies i de l'equip docent. La solidaritat ha estat un dels pilars fonamentals per superar aquesta crisi, destaca Carmen al llarg de l'entrevista, i marca un repte fonamental que ha de centrar l'acció educativa: el restabliment del vincle entre el grup d'iguals, el seu professorat i el seu quotidià. Al respecte, afirma: «l'adolescència es cura en grup, com més prompte tornen a riure, enfadar-se o compartir, abans es restablirà el seu benestar».

A través d'aquesta entrevista, tractem d'entendre com, des d'un punt de vista educatiu, es pot reconduir una situació tan excepcional com aquesta, posant èmfasi en el paper fonamental de l'escolta activa i el suport emocional, tant per a l'alumnat com per al professorat, i amb una pregunta clau de fons: es pot tornar a la «normalitat» després de patir els efectes devastadors de la DANA? Aquest passat dimarts 26 de novembre l'alumnat ha començat a incorporar-se, progressivament, al centre.

Florida Secundària després de la DANA.

Carmen, com esteu? Com ha afectat la DANA al vostre centre?

Hem començat la darrera setmana treballant en línia solament amb el grup de 2n de Batxillerat. S'ha decidit així perquè, evidentment, ja no podíem esperar més. Aquest és un curs molt especial. Anàvem a començar el dilluns passat amb tots els cursos de forma escalonada i amb un horari reduït, però l'Administració ha demanat que l'empresa de desinfecció justifique la feina feta per tal de confirmar que tot estava bé. Això no ens ho havien demanat, i tant el nostre centre com la resta d'escoles ho teníem. Hem estat a l'espera d'això, i avui dia ja hem començat.

En el nostre cas, el pas de la DANA no ens ha fet tant de mal com poguera arribar a semblar, ja que el nostre edifici està fet sota una altura. Això ens ha salvat. Sols ens ha afectat a la planta 0. Les aules, que estan en la primera i la segona planta, estan totes bé. Les parets de la planta baixa sí que tenen floridura fins a una altura de mig metre. Hem hagut de tirar un munt de mobiliari i material, però no hem estat el centre més afectat. També ha caigut el mur del nostre pati. Però gràcies al treball de les brigades de voluntariat i l'UME hem pogut avançar molt.

Has comentat els danys materials que haveu sofert, però també m'agradaria preguntar-te, tenint en compte que aquest és un esdeveniment que ocorre molt poques voltes a la vida, com vos haveu trobat al vostre alumnat en l'àmbit emocional.

El primer contacte l'ha fet l'equip de tutoria, que es va posar molt prompte a disposició de les famílies. Varen fer una graella en la qual se'ls demanava informació sobre la situació en què estaven i si havien tingut pèrdues. No volíem aprofundir molt en l'especificació del llenguatge perquè era un tema molt sensible, i per això no volguérem endinsar-nos en definir si eren pèrdues materials o de vides humanes. Afortunadament la majoria de pèrdues són materials, algunes molt greus (cases o negocis). El que ens anem trobant a mesura que va passant el temps és que l'alumnat el que vol ja és tornar a la normalitat. Açò és el que volen tots i totes. L'equip tutorial està molt en contacte amb el seu alumnat. A través dels grups de classe de comunicació instantània, els han posat dins i han tingut un contacte molt directe amb el grup.

Hi ha casos més excepcionals d'alumnat que no vol eixir de casa o està amb més apatia. Aquest alumnat, en general, ja presentava unes característiques de personalitat més diferents: tenien més problemes de relacions socials o a nivell d' habilitats socials li costava més, tenien problemes d'angoixa, etcètera. Des del nostre Departament d'Orientació el que hem volgut és prestar especial atenció a aquell alumnat amb el qual, per qüestions de diagnòstic (alumnat TEA, per exemple), ja treballàvem amb més intensitat amb ells i elles prèviament. Els costa més assumir una realitat que ha canviat molt respecte al que estaven habituats. El nostre compromís és que, segons es vaja produint la incorporació progressiva, posar especial èmfasi a qualsevol indicador que ens cride l'atenció.

Florida Secundària després de la DANA.

És fàcil abordar la resposta o la tornada a una certa «normalitat» després d'una catàstrofe com aquesta?

Des de la part d'organització més acadèmica i curricular, probablement suposa un esforç més gran a l'hora d'articular la logística a la qual cal fer front. Primer hem de poder aconseguir que l'alumnat vinga al centre. Això suposa una complicació més gran per a les persones de l'equip directiu. Però amb el que té relació amb el Departament d'Orientació, tenim experiència recent, ja que, malauradament, ja hem patit altres situacions (no parle com a Florida, sinó com a societat) com és el cas de la COVID.

En el meu cas he estat en Torrent tota la meua vida professional exceptuant aquests darrers tres anys. Allí vaig estar al Gabinet Municipal de Torrent, i vaig viure l'accident del metro amb molta intensitat. En aquest sentit és un repte, ja que cal tenir en compte tant a les famílies, als nostres companys i companyes del centre com a l'alumnat. No obstant això, sí que tinc la sensació que aquest esdeveniment té una vessant que fa que siga una miqueta més greu, perquè hi ha hagut una destrucció del territori. Quan estàvem en la COVID eixies al carrer i no havia afectat la teua llar o el teu poble. Amb l'accident del metro era solament a unes persones molt concretes però es va generar un dol molt gran entre el veïnat.

Ara el problema pense que les dificultats més importants tindran que veure amb això. Que la gent no tornarà a un lloc segur o inclús a un espai que segurament ja no és el mateix. El primer dia que vaig anar a Florida des de Torrent, quan vaig baixar des del tanatori d'Albal vaig sentir que no reconeixia l'espai, com un escenari de guerra. Imagina la gent que viu tots els dies veient açò. Açò sí que marcarà un canvi, i serà un repte que acabarem veient més endavant.

M'agradaria incidir també en la importància de cuidar al nostre equip de professorat, ja que una part rellevant viu a les zones afectades i ho ha viscut de primera mà. És important que en aquest moment tinguem clar que continuaran perquè són molt professionals en la seua tasca, però que estem ací per a ajudar-los també. I respecte a l'adolescència, aquesta es cura estant en grup, és a dir, com més prompte vinguen a l'institut i recuperen la normalitat, riure, enfadar-se... Quan abans torne l'alumnat a compartir entre el seu grup d'iguals, abans es restablirà el seu benestar. Perquè es curen en colla, en grup. Necessiten aquesta socialització.

Equip de professorat de Florida Secundària.

Quines pautes de treball haveu pensat seguir una vegada l'alumnat haja arribat a l'institut?

En l'àmbit d'acompanyament emocional i de resposta per part de la comunitat educativa és cert que sí que hi ha hagut un canvi si comparem amb altres esdeveniments. En aquest moment, si això va passar el dimarts 29, el dimecres a la vesprada ja hi havia 40.000 protocols, formularis i cursos per a fer per tal d'intentar ajudar en aquesta situació. A les 24-48 hores ja s'havien posat en marxa tota una sèrie de processos i de materials per a poder ajudar. Això és una diferència molt gran que supose que té que veure amb els esdeveniments passats, com la COVID, que ens va fer conscients de la importància que tenia la salut emocional de la nostra xicalla i adolescència, i aquesta part ha anat molt ràpida.

Ja s'ha organitzat, fins i tot, un curs per part del CEFIRE d'Inclusiva i Benestar Emocional de quatre sessions, que ha tingut una difusió molt important. Pense que això sí que ha marcat una diferència. Després, nosaltres com a centre hem fet primer un acompanyament emocional, preparat per a tot l'alumnat en funció del seu nivell, perquè no és el mateix un xiquet de 1r d'ESO que una persona de Batxillerat, que ja està en una altra fase, i pot entendre la situació d'una manera diferent.

El primer que vàrem fer va ser una sessió amb tot el claustre per tal d'oferir xicotetes estratègies i ferramentes que podien utilitzar de manera general. Així, el primer dia que l'alumnat de 1r d'ESO a 1r de Batxillerat arribe al centre, estarà tota la jornada amb el tutor o tutora, amb un horari reduït. Allí es preguntarà i farà algunes dinàmiques de tipus emocional, de cohesió de grup. Ho farem a través de cercles dialògics, ja que és una estratègia que ací utilitzem molt i el nostre alumnat ja el té molt interioritzat. Tenim clar que la cohesió de grup és el que farà que l'adolescent, atès que requereix el grup de referència, siga el que tire d'ell o d'ella cap a davant. Allí poden compartir com se senten, no necessàriament respecte dels fets de la DANA, sinó també de la tornada a l'institut. A més, volem posar en valor la importància de la tornada i com és de positiu retrobar-se.

El més important és l'escolta activa. Ara més que mai. Hem d'escoltar i mostrar que ens interessen les seues preocupacions i les seues angoixes. Tenim i s'han de valorar totes les emocions, i cal tenir cura de no dir «no passa res», «açò passarà». No. Hem d'anar en altra direcció i entendre que el que ha ocorregut va més d'empatitzar i mostrar que com a persones adultes de referència dins l'aula també ens hem preocupat al llarg d'aquests dies i que el que farem és trobar solucions conjuntes. Al professorat també els hem aconsellat que si l'alumnat pregunta per què ha ocorregut aquesta catàstrofe, aquest serà el punt de partida per contar-ho, però que no cal, en aquest moment, començar el primer dia explicant què ha passat. Hem vist alguns projectes que hi ha per la xarxa sobre què és la DANA o què és el Barranc del Poio. Ara no fa falta. Si no ens ho demanen, endavant, però de primeres no cal forçar-ho.

Protesta per part de la comunitat educativa per reobrir les escoles el més prompte possible. Autoria: Germán Caballero.

Comentaves la necessitat d'acompanyar a les companyes adultes que treballaran amb el vostre alumnat. «Cuidar a qui cuida». Com es pot acompanyar als equips tutorials en aquest sentit?

De vegades, inclús les persones adultes, estem poc inclinades a demanar ajuda. Sembla que siga una mostra de debilitat. El primer que els hi hem transmès és que demanar ajuda és de persones valentes. És una manera també d'automodelar i ensenyar al nostre alumant: nosaltres com a adultes plorem, ens equivoquem o escridassem quan no cal fer-ho. Ens equivoquem i no passa res, podem demanar ajuda.

La idea és dir-los que el Departament d'Orientació està a la seua disposició, fins i tot perquè ens puguen compartir que senten inseguretat a l'hora d'afrontar la primera sessió de retrobament amb l'alumnat a soles. Sobretot en els primers cursos de l'ESO, hem definit que l'equip de tutoria estiga format per dos mestres. Si detectem que això va més enllà de la nostra tasca i que necessitem una ajuda més especialitzada, ens encarregarem de buscar aquest recurs, tant per a l'alumnat com per al professorat. Però que l'adulta puga venir a demanar-nos ajuda suposa, per a nosaltres, el reconeixement que ja s'han creat uns llaços d'afecte i estima, que la gent confia amb nosaltres a l'hora de vindre a dir-nos que es troben mal.

Per part de les famílies, haveu rebut alguna demanda de consells. Haveu enviat algunes recomanacions per a treballar a casa?

Hi ha hagut peticions concretes d'ajuda. Moltes vegades aquestes demandes tenen un caràcter més projectiu «per si el meu fill ho necessita». Aquestes necessitats, aquests «per si de cas», normalment no arriben a necessitar-se. El que sí que han necessitat ha estat contar la seua situació, tenir un lloc o una persona (tutor o tutora) a qui contar-li les pèrdues que han tingut i comentar que tinguen en compte que alguna gent no podrà estudiar a casa en un temps a l'hora d'afrontar les activitats i els exàmens. Hem tractat d'acompanyar-les emocionalment i escoltar-les, agafant el compromís amb les famílies d'acompanyar i valorar a l'alumnat quan estiguen amb nosaltres.

Florida Secundària després de la DANA.

Estem acabant la conversa, i per finalitzar m'agradaria preguntar-te sobre si creus que és possible aprendre alguna cosa d'aquesta catàstrofe.

Quina pregunta més bonica però alhora més difícil de contestar. Evidentment el que hem aprés és aquesta idea que els joves no són tan dolents com se'ns fa creure. Això és un aprenentatge clau, perquè la solidaritat que hi ha hagut ha estat impressionant, m'ha emocionat molt. Com treballem amb joves, veure el primer dia que estàvem netejant a Florida Secundària, que havia hagut un grup d'estudiants del Grau de Formació Professional d'Emergències de Còrdova, amb el seu tutor, que l'Institut no els havia donat permís però ells i elles estaven allí malgrat tot, va ser molt emocionant. Pensaves «Que fort!».

No sé si traurem més aprenentatges d'aquesta situació, perquè veient la resposta política em fa molta ràbia. Però el que tinc clar és que sense la solidaritat no arribem a cap lloc. Sempre està, però ara ha estat tan visible i brutal que ens ha desbordat emocionalment. Recorde amb molt de goig la passarel·la de Sant Marcel·lí cap a La Torre plena de gent, la «passarel·la de l'esperança». Els nostres joves no són la «generació de cristal». Tenen uns valors molt grans. I ací han arribat, s'han entremesclat, han ajudat i han plorat. Donava igual el seu origen. Aquesta ha estat una vertadera escola de diversitat.

Més informació:

- Espai web "Florida Secundària": https://www.florida.es/florida-secundaria/

- Entrevista Jordi Orts - Escola Gavina: https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-jordi-orts-psicoleg-escolta-empatica-gota-freda/

- "Florida Secundària reabre sus aulas en Catarroja de forma escalonada tras la dana" - Diari Levante-EMV: https://www.levante-emv.com/horta/2024/11/26/dana-valencia-florida-secundaria-reabre-aulas-catarroja-112054945.html