Quan parlem de la història recent de l'educació valenciana, és impossible no aturar-se en el paper fonamental que han tingut les cooperatives d'ensenyament. Darrere de cada escola i de cada projecte hi ha hagut sempre un col·lectiu de mestres i famílies convençudes que una altra manera d'aprendre i d'ensenyar era possible. Al llarg d'aquest camí, la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV) ha actuat com a eix vertebrador d'un moviment que, més que una fórmula jurídica, ha estat una manera d'entendre l'educació, la gestió i la vida comunitària.

El cooperativisme educatiu valencià va créixer en un context de canvi i d'esperança, entre els últims anys del franquisme i la transició democràtica. En aquell moment, diverses experiències pioneres, com Tramuntana, les Escoles de Formació Agrícola Comarcals, Carolines, La Nostra Escola Comarcal o Gavina, van començar a obrir camí des d'una mirada arrelada al país i compromesa amb la llengua i la renovació pedagògica. Mestres i famílies posaven el cos convençudes que educar en valors democràtics era una forma de resistència front a la dictadura.

Amb la creació de la Llei de Cooperatives l'any 1985 i l'impuls de FEVECTA a mitjan dels anys vuitanta, el moviment va començar a estructurar-se. La UCEV, nascuda formalment el 1998 després d'un llarg procés de treball compartit dins de la secció d'ensenyament de FEVECTA, va consolidar aquesta xarxa d'escoles que compartien una mateixa visió: l'educació com a bé comú, l'autogestió com a pràctica democràtica i la cooperació com a eina de transformació social. Aquell pas no va ser només administratiu: va significar dotar-se d'una veu pròpia dins del món educatiu i cooperatiu.

Amb els anys, la UCEV s'ha convertit en un espai de trobada, de suport mutu i de reflexió pedagògica. Les comissions de treball, les Declaracions Educatives o iniciatives com La veu i la paraula de les cooperatives han servit per fer visible una manera d'educar que té veu pròpia, que promou la solidaritat i la democratització de l'ensenyament i que s'arrela al territori que l'acull.

Avui, en un context en què el cooperativisme torna a aparèixer com una alternativa necessària davant els reptes socials i econòmics, la trajectòria de la UCEV ens recorda que construir en col·lectiu és possible. Aquesta entrevista vol ser, justament, un exercici de memòria i de reconeixement: una conversa entre generacions de mestres que han fet escola (en tots els sentits de la paraula) i que continuen demostrant que l'educació cooperativa és una aposta viva, valenta i plena de present i de futur.

Ens hem convocat avui per conversar al voltant de la trajectòria de la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV), organització que ha aglutinat la gran diversitat de projectes cooperatius existents arreu del territori valencià. Però primer de tot ens agradaria conèixer com vau arribar al moviment cooperatiu.

Joan: Arribe des de la Universitat, on hi havia un seminari de cooperativisme que duien Pepe Soriano i Manolo Ferrer i allí em vaig emmirallar d'aquest moviment. Allí vaig fer contactes i, en un moment donat, se'm va obrir la possibilitat d'entrar a formar part de Florida, que inicialment no era una cooperativa sinó un patronat interparroquial, i s'emmirallaven en el projecte cooperatiu desenvolupat a Mondragón. Hi havia una necessitat clara, a la comarca de l'Horta Sud, d'oferir formació a les generacions més joves. Aquest projecte el va posar en marxa la gent vinculada a la Cooperativa de Vivendes Populars (COVIPO).

Enric: La meua arribada al cooperativisme ve de la mà de l'escola Tramuntana. En aquest projecte, creat per part de la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat, vinculada a la pedagogia Freinet, teníem una idea molt clara: crear una escola en valencià i al servei de les criatures. L'any 1968 coincideixen una sèrie d'oportunitats. Per una part el Grup Freinet, d'on vam eixir els primers mestres i, per l'altra, una sèrie de prohoms del País, que estaven interessats en fer una escola valenciana. Aquests senyors eren els que posaven els duros i vam començar a un xaletet al Vedat (Torrent). Allí no teníem cap idea d'esperit cooperatiu a nivell organitzatiu, i estàvem constituïts com una Societat Limitada.

La pedagogia Freinet concep l'escola com un centre cooperatiu. No practicàvem el cooperativisme a nivell organitzatiu però sí a nivell de projecte pedagògic. Va arribar un moment que es va donar, a nivell polític, un enfrontament entre aquests prohoms. Allò se'n va fer punyetes, i els mestres vam decidir fer-nos càrrec de l'escola. Així va començar una segona part de Tramuntana. Devíem donar-nos una organització i vam decidir apostar per fer una cooperativa, perquè ja funcionàvem així a nivell del dia a dia. Estàvem clandestins, no teníem forma de legalitzar-nos. Vam evolucionar amb molts problemes econòmics, però el nostre era un grup molt sòlid pedagògicament. I després hem continuat, primer amb el nom de Mistral i després com a La Masia.

Enric Alcorisa i Joan Gandia, Carme Albors i Julia Huedo durant l'entrevista de Territori Educatiu a la seu de la UCEV a València

Miquel Àngel: Una cosa que em va enamorar va ser, no tant la cooperativa, que ja era una cosa exòtica per a mi, sinó la qüestió de la llibertat, de voler una escola democràtica de la qual jo havia escoltat parlar alguna cosa però que no coneixia. La meua experiència a l'escola del franquisme havia estat totalment diferent. Una vegada a l'escola vaig descobrir que també m'agradava la qüestió de la cooperativa. Al principi la meua implicació com a cooperativista, quan no tenia un duro, ho vaig viure amb una miqueta d'angoixa perquè vaig demanar a la meua família que m'avalés amb la seua casa l'entrada a l'escola. Però va eixir bé, finalment. La meua relació amb Carolines l'he viscuda com qualsevol relació de parella: amb algunes crisis però amb un enamorament molt gran. Ha estat com un matrimoni, el de mestre i empresari, el de cooperativista i professor.

Julia: Treballava a una escoleta infantil que feia part del Patronat d'Escoles Infantils de la ciutat de València. Una de les familiars dels xiquets ens va proposar entrar en un projecte que havien iniciat unes persones molt «sàvies» i que anava a tindre un format de cooperativa. Jo no tenia molta experiència en educació. Just en aquells anys estàvem descobrint la pedagogia Freinet i els Moviments de Renovació Pedagògica. Volíem fer una escola diferent.

Érem un equip de cinquanta-cinc persones. Allí anàvem a posar un xicotet capital perquè es suposava que després s'aconseguiria una hipoteca per finançar l'edifici i podríem pagar-ho tot. Prèviament ens anàvem reunint per tal de fer el projecte educatiu, circumstància que va generar moltes discussions. Hi havia gent amb diferents mirades sobre el que devia convertir-se Comenius. Afortunadament, les nostres idees van vèncer i, finalment, la cooperativa es va constituir l'any 1982.

Carme: Vaig acabar els meus estudis de magisteri l'any 1977 i em vaig presentar a una entrevista de feina. Acabava d'eixir de la universitat, era una xiqueta. Allí, Josep Maria Soriano em va preguntar si coneixia a Makarenko i la seua obra Poema Pedagògic. No tenia ni idea. Per a la següent entrevista ja tenia el llibre i m'havia informat del projecte de les Escoles de Formació Agrícola Comarcals.

Per a mi l'experiència a l'escola agrícola de Catarroja va ser molt especial. Vaig aprendre moltíssim i em vaig formar molt com a mestra. Estava molt polititzada, volia construir un altre món. Allí escolaritzàvem fills i filles de llauradors, provinents de comarques con la de l'Horta Sud, La Ribera, l'Horta Nord i el Camp de Morvedre. El projecte es regia pel règim d'alternança, on l'alumnat estava una setmana a l'escola i després passava altres set dies a casa, participant de les explotacions agràries i ramaderes de la família. Allí anàvem a visitar-los mentre posaven en pràctica allò aprés a l'escola.

Finalment, i després d'uns anys difícils a nivell econòmic, l'escola agrícola de Catarroja es va ajuntar al projecte de Florida. A partir d'ací, tota la meua experiència ha estat centrada a Florida, sobretot en l'àrea pedagògica.

Carles Picó: Tot just en acabar la carrera de Biològiques em diuen que hi havia un lloc prop de casa, al barri del Carme, on buscaven algú per donar classe en COU: Acadèmia de Martí. Allí vaig estar un any i mig, i un dia els que treballàvem allà ens vam assabentar que s'anava a traslladar al barri de Malilla, perquè en principi no hi havia expectatives d'aconseguir alumnat jove suficient per continuar en aquella ubicació.

En aquesta nova ubicació la institució va canviar la titularitat cap a una cooperativa d'ensenyament. No em va costar gaire decidir-me. Estem parlant de finals de la dècada dels anys setanta. Hi havia molta efervescència a nivell social, i hi havia ganes de fer coses. Una d'aquestes coses era desenvolupar la cooperativa pràcticament des de zero. Crec que va ser una oportunitat poc habitual però que va funcionar molt bé en aquell moment.

Luiso: Venim d'un jardí d'infància que s'anomenava «Ángel de la Guarda». El van crear els meus pares i es va inaugurar l'octubre del 1967. Ells van morir en un accident de trànsit tot just sis mesos després d'obrir el centre. La meua família és de tradició educativa. Els pares, els avis i els oncles s'han dedicat a l'educació. De fet, l'àvia havia estat la directora de l'Escola Normal de Magisteri i, una vegada jubilada, es va fer càrrec de l'escoleta amb la idea de mantenir el llegat que els nostres pares ens deixaven a a mi i als meus germans.

Quan la nostra àvia va faltar, els meus germans i jo estàvem sobre els quinze i vint anys. Teníem un interès molt gran en poder fer una escola i una societat diferent. Així que començàrem a treballar en aquest sentit sense tenir ni idea de com construir una escola des de zero ni amb cap coneixement de tipus empresarial. Els nostres referents eren fonamentalment Sumerhill i Makarenko.

Un altre dels aspectes fonamentals a l'hora de portar endavant l'escola era la de respondre a la pregunta de com organitzar-nos empresarialment. Vam començar a buscar quina era la fórmula que millor s'apropava a aquesta manera d'entendre l'educació i la relació entre nosaltres, i l'única opció que veiérem fou la de la cooperativa. No teníem ni idea de com funcionava. Aquesta va ser el punt de partida d'Escuela 2, i el seu nom ve d'intentar construir «una altra escola» alternativa a la del nacionalcatolicisme.

8a Nit de les cooperatives d'ensenyament a Escuela 2.

Què ha significat per a vosaltres l'existència de la Unió de Cooperatives d'ensenyament Valencianes (UCEV), una xarxa on intercooperar, trobar-se i compartir experiències?

Julia: El recolzament mutu. La Comissió d'Orientadores ha estat, per a mi, una peça fonamental. Vam començar a reunir-nos de forma poc organitzada. Quedàvem una vegada al mes i anàvem intercanviant les nostres experiències de com treballàvem als nostres centres i quin tipus d'intervencions fèiem dins dels nostres plans d'orientació, com és el cas d'escoles de famílies, diagnòstic de l'alumnat o intervenció amb les tutories d'aula. Crec que ens ha ajudat a treballar amb una fonamentació més ferma, basada en la generositat de totes les professionals, ja que a la majoria dels nostres centres els equips d'orientació són xicotets i la comissió ens fa sentir més acompanyades.

Comissió PT i AL treballant a la seu de la UCEV .

Joan: Crec que beure de l'esperit mondragonià ens ha ajudat molt. I ací s'ha d'esmentar el paper fet pel grup cooperatiu valencià. Recorde un curs d'alta gestió que es va realitzar a València on vam participar persones de diferents cooperatives. Allí es van generar uns aprenentatges fonamentals i ens va permetre establir molts sinergies que van desembocar en diferents experiències d'intercooperació, especialment a nivell de recursos humans i a nivell informàtic.

Tenim altra experiència més recent en el temps, com és el cas d'AKOE. Aquesta proposta d'intercooperació ens ha ajudat a donar projecció als nostres projectes. Però allí falta un pegament i aquest pegament per a mi ha estat FEVECTA i després UCEV, que ha permés que aquestes cooperatives feren cos i edifici cooperatiu.

Tant en un cas com en altre, no obstant, sempre m'ha preocupat la base social i la seua representació. Crec que sols en alguns casos això ha arribat a la base social. Ens falta més pedagogia per fer aplegar aquesta rellevància que té UCEV i que té FEVECTA en el món del cooperativisme. Almenys en la meua experiència crec que són solament els equips representants i de gestió els qui estan a prop d'aquesta intercooperació. Hi ha una llunyania, en termes generals, de la base social cooperativa dels nostres projectes a l'hora de conèixer, participar i col·laborar en les diferents instàncies i òrgans cooperatius existents. Això caldria afrontar-ho.

Pepe: En un principi, a les nostres escoles cobrar tots els mesos amb regularitat era quasi impossible. El professorat també s'encarregava de la neteja. Aleshores en un primer moment el que calia era cobrir les necessitats més bàsiques. La UCEV va estar allí, lluitant per aconseguir el mòdul íntegre i les subvencions per interessos. Fins aleshores, a UCEV participaven les presidències de les cooperatives i càrrecs directius, però no hi havia una relació real entre les nostres escoles.

Un esdeveniment fonamental va estar la celebració a València del congrés de la Unió Espanyola de Cooperatives d'Ensenyament (UECOE), celebrat l'any 2004.

Carme: La UCEV ha estat fonamental en l'enriquiment a nivell tant personal com col·lectiu. S'han creat moltes sinergies, s'han compartit molts projectes, hem fet moltes amistats i sobretot hem donat veu a les cooperatives. Per a que això fora possible hem fet moltes visites per a conèixer-nos. Un moment clau va ser l'organització del primer congrés ací a València de la UECOE l'any 2004. Es va voler organitzar un esdeveniment molt participatiu, circumstància que va generar que moltes cooperatives es començaren a conèixer, i ens va facilitar el compartir experiències que fèiem a les escoles i les exportàvem als nostres centres.

També vam aconseguir que la Universitat de València ens reconeguera com a projectes singulars amb valor pedagògic, i ens va permetre rebre alumnat de pràctiques, cosa que no deixaven a cap de les escoles concertades. Això és perquè oferim projectes que són de qualitat.

Pepe: També va ajudar que es posaren en marxa, a partir de 2006, els viatges d'intercanvi per conèixer experiències d'arreu de l'estat. Vam anar, entre d'altres, a Euskadi, Catalunya, Andalusia i Galícia. Eren visites on coincidia gent de dotze o tretze escoles, i això donava molta cohesió de grup. Un altre projecte clau ha estat el de la Nit de les Cooperatives. La primera la vam fer l'any 2006, a La Nostra Escola Comarcal, i vam pensar que estaria genial reunir a molta gent per gaudir, festejar i per a aprendre conjuntament.

Luiso: Per a mi un fet fonamental en el temps que porte formant part de FEVECTA i sobretot d'UCEV ha estat el desenvolupament de les diferents comissions de treball. El fet de poder compartir dubtes ha estat molt important perquè ha ajudat a eixamplar les relacions. Si necessitem qualsevol cosa ens podem telefonar. Tothom es sent part d'una història més gran. La base de la història de cada cooperativa és tan semblant a la de la resta, i tenen tantes coses en comú ... Ens hem nodrit molt mútuament.

ESSCOOP presenta el seu material a la Comissió de la Taula per la FP a Comenius.

Un fet que em sembla molt rellevant és el document «La veu i la paraula de les cooperatives». Qui som i a qui representem? El treball es va realitzar per a exposar el que fem i donar consistència al Consell Rector, que és l'òrgan que assumeix i representa la veu de les escoles cooperatives. A partir d'aquell moment van nàixer les Declaracions Educatives, on hem exposat allò que pensem sobre diverses temàtiques educatives i on hem debatut i arribat a acords entre les diferents cooperatives sobre allò que ens defineix, sent conscients d'allò que ens uneix i d'allò que ens diferència.

Quin considereu que ha estat el paper més important de les escoles cooperatives en el context educatiu valencià de les últimes cinc dècades?

Enric: El tret fonamental ha estat l'ingredient democràtic, fet que li ha donat un sentit d'autogestió important als nostres projectes. Sempre hem partit d'un interès especial per fer una educació distinta, i això és el que sempre ens ha separat de l'escola més tradicional.

Cooperacor al Palau de les Arts en la IV Trobada de Corals de la UCEV.

Miquel: La dita més apropiada seria que «nosaltres som perquè fóreu». Observe a la resta d'organitzacions del cooperativisme educatiu a l'estat espanyol i sent que hem d'estar molt orgullosos de tot el que hem aconseguit fer. Un dels grans reptes que tenim és ser fidels a aquesta trajectòria i extraure els principis en els quals tots ens sentim reflectits.

I perquè venim d'on venim hi ha detalls quasi anecdòtics que, avui, ens defineixen més que mai. M'agrada que siguem, dins de les reunions dels diferents sectors representatives del món concertat, la veu que sempre defensa el valencià. Si nosaltres no estiguérem allí, estic segur que no s'escoltaria la nostra llengua. Hem d'entendre que representem un model d'escola que té identitat pròpia. La UCEV, avui, ha de continuar mantenint el millor del nostre patrimoni històric. És el que ens defineix.

Pepe: Des d'UCEV sempre hem tingut clar, i també des del moviment cooperatiu en general, la visibilitat que han de tindre els nostres projectes. En el cas de l'ensenyament crec que la importància és més gran encara en el sentit que l'ésser humà és un classificador mental. La realitat l'empaquetem i la classifiquem, i funcionem amb un pensament molt dual: o eres del Barça o del Madrid; o eres treballador o empresari; som ensenyament públic o privat. No hi ha llenguatge suficient, ens falten paraules per nombrar la gran diversitat de realitats existents. Diguem salaris per no dir «anticipos salariales a cuenta de retorno», i internament ens diguem «què?». Hi ha un problema real d'entendre el llenguatge del cooperativisme i visibilitzar-nos. Ens definim com a escola pública, valenciana, transformadora i un llarg etcètera, però al final crec que des de fora sempre ens han vist de forma pejorativa com escoles de rojos.

La UCEV, present a Anantapur, col·locant la primera pedra del centre comunitari per a associacions de col·lectius en risc d'exclusió a l'Índia, amb la Fundació Vicente Ferrer.

El document de la veu i la paraula de les cooperatives que mencionava Luiso ens va ajudar a no tindre por a opinar. Sabem que és difícil i que som minoritàries. I de vegades costa posicionar-se. Per posar un exemple actual: les cooperatives d'estanyament s'han posicionat a favor de Palestina i en contra del genocidi perpetrat per Israel. Sempre he vist un fil conductor en totes les cooperatives. Parlem el mateix idioma i això ha estat fonamental a l'hora de comunicar-nos. Això ha facilitat que sorgisquen projectes d'intercooperació com el d'AKOE, el del Grup Sorolla o el de les Escoles Infantils Ninos. Les presidències que han estat ací en UCEV han vingut marcades per una empremta de molta participació i col·laboració, amb molta transparència i amb una visió molt clara de compartir. Ho portem en el nostre ADN.

Miquel: Es comentava abans la importància del primer congrés de UECOE que es va celebrar a València, que va estar caracteritzat per la generositat de moltes cooperatives que es posaren a treballar juntes. Ara fa un any que vam realitzar de nou el mateix congrés a València, i d'una manera absolutament espontània, el plantejament d'aquest va estar basat en el mateix esperit. La resposta de moltes de les nostres escoles va ser molt bona: ens vam organitzar i vam treballar conjuntament per tenir el millor congrés possible i garantir una trobada acollidora. En molts moments del congrés es destacava la proximitat que caracteritzava les diferents activitats proposades. I això va ser així perquè quan es transmet la possibilitat d'intercooperar, afortunadament els companys i les companyes de les escoles responen, venen i aporten, això ens identifica molt.

Vuitena declaració "LA SOCIETAT NECESSITA UNA ESCOLA EMOCIONALMENT COMPETENT", 2017.

Miguel Angel Moret a la Quarta declaració Educativa 2013.

Una escola necessita per a funcionar un grup de professorat compromès i una fórmula jurídica per organitzar-se, però també necessita un col·lectiu que òmpliga l'espai de vida. Parlem de l'alumnat: la raó de ser i funcionar de les vostres escoles. Quins valors haveu tractat de treballar a les aules i als vostres projectes educatius?

Enric: Tots nosaltres busquem que els nostres alumnes siguen bones persones i solidàries. Però hi ha un aspecte que crec que cada dia és més difícil: que capten que formen part d'una societat que està carregada de problemes. I és per això que l'extrema dreta avança, perquè no hi ha un concepte de persona que rep i dona a una col·lectivitat. Crec que les nostres escoles sí que intenten, d'alguna manera, transmetre que no es senten jo, tu, ell o ella, sinó un nosaltres.

Em fa por veure com una part dels adolescents estan agafant actituds pròximes al feixisme. I ens preguntem com ha pogut ocórrer. Doncs aquests adolescents ixen del nostre sistema educatiu. I això s'ho ha de plantejar l'ensenyant, el centre i el projecte pedagògic. Cal continuar i no defallir. Perquè per a moltes criatures l'escola és l'únic espai on tenen la oportunitat de viure la solidaritat, la bonhomia, la bondat i el vincle.

Julia: Em sembla fonamental el respecte a la diversitat. És la base de l'educació antifeixista, que em sembla que és el missatge que devem deixar. Ens aboquem a un món feixista, i el paper de les nostres escoles és el de ser una punta llança contra els extremismes. No sé si serem imprescindibles però sí som necessaris.

Les cooperatives d'ensenyament compten amb una trajectòria molt consolidada que mira al futur des del convenciment que un altre món és possible. 

Miguel Angel Moret i Enric Alcorisa durant l'entrevista de Territori Educatiu a la seu de la UCEV a València.

Quins són els principals reptes als que s'enfronta les cooperatives d'ensenyament en l'actualitat?

Joan: Crec que hi ha un repte central i és el d'aportar. Des dels nostres principis i valors cooperatius hem d'estar influint contínuament en el nostre entorn. Crec que es poden impulsar projectes molt significatius entre l'alumnat. Metodologies com les de l'Aprenentatge-Servei poden generar un efecte transformador en l'entorn des dels valors cooperatius i des del bé comú. I cal fer visible l'existència de projectes d'emprenedoria que no estiguen centrats en entendre l'empresa des d'una economia neoliberal.

Carme: L'escola ha d'estar oberta al seu context i la seua realitat. Per exemple, al poble on visc, Catarroja, després de la DANA hi havia una necessitat molt gran que l'alumnat aprenguera a fer accions dins de la localitat a partir de fer un servei a la comunitat acompanyant a persones vulnerabilitzades. Van aprendre una sèrie de coneixements fonamentals per a la vida en comú i per a conviure en la diversitat. Són projectes amb impactes reals.

Pepe: El cooperativisme té un problema de creixement. No naixen pràcticament projectes nous. En el moment en el que sorgeixen la majoria de cooperatives històriques hi havia tot un moviment de mestres i famílies molt militant i compromès amb una educació diferent. Ara la gent prefereix estudiar oposicions. La base dels potencials nous projectes cooperatius està en la transformació d'escoles ja existents que passen a ser cooperativa, ja siga per afrontar problemes financers o perquè la titularitat d'una escola es jubila o s'ho deixa i el nou equip aposta per aquesta fórmula jurídica, com és el cas de Som Escola, Mestres de la Creu o El Rebollet.

En la construcció de l'estat del benestar, ja siga en educació, en serveis socials i en sanitat, el cooperativisme té molt a dir. Pròximament anem a commemorar els quaranta anys de l'Escola Larrodé, una escola cooperativa que va sofrir molts desperfectes durant la DANA. Prop d'allí estava l'Institut d'Educació Secundària públic de la localitat, que ha quedat destruït. A dia d'avui Larrodé ja està en marxa i a l'institut encara estan pensant què fer. El cooperativisme ofereix una gran flexibilitat gràcies a la implicació de les seues persones sòcies.

Altre aspecte fonamental és que els cooperativistes del futur avui s'estan formant a les escoles. I clar, si no escolten parlar de cooperativisme no tindran ganes de crear-ne una. Hem d'estar a les aules ensenyant i mostrant allò que podem fer. Tenim un projecte, ESCCOOP, on tractem de sembrar aquest esperit entre l'alumnat de Formació Professional. Així, després del període de formació, i quan arriben al món laboral, ja comptaran amb alguna idea del que és el cooperativisme: una manera d'emprendre amb principis i amb valors diferent al capitalisme voraç que, avui, sembla que ho domina tot.