«Escola Valenciana ha d’endinsar-se en fer créixer la xarxa municipal, comarcal i de país que ja tenim creada»

El passat dissabte 11 de juny es va celebrar, a l'Aula Magna del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, l'assemblea anual d'Escola Valenciana en la qual es va celebrar la votació per escollir la nova presidència. Els comicis varen comptar amb la participació de vora un centenar de persones representants de les vint-i-tres entitats comarcals i locals membres de la Federació d'Associacions per la Llengua que és Escola Valenciana.

Alexandra Usó (Bétera, Camp de Túria) va resultar elegida com la nova presidenta d'Escola Valenciana substituint en el càrrec a Natxo Badenes i amb un equip jove, amb predomini de dones i que representa gran part de la diversitat territorial amb la que compta el País Valencià. En aquest sentit, el nou equip que acompanyarà a la nova presidenta està format per Pablo Montaner i Brotons (Cocentaina, 1981) i Imma Garrigós i Albert (El Pinós, 1977) a la vicepresidència, Paula Beneito i Mollà (El Palomar, 1989) com a secretària, Maria Nebot i Calduch (Castelló de la Plana, 1982) com a tresorera i Montse Morales i Payà (Benetússer, 1991) com a vocal.

Al seu discurs de nomenament, Alexandra Usó va destacar el paper de les i els Activistes de l'entitat i la voluntat de continuar enfortint els projectes que desenvolupa l'entitat al llarg del curs, com és el cas de les Trobades, el Voluntariat pel Valencià, el Sambori, el Feslloc i el Cinema en Valencià. Aquesta setmana entrevistem, des de Territori Educatiu, a la nova presidenta d'Escola Valenciana, entitat pionera en la defensa, la dignificació i el reconeixement del valencià, hereva dels moviments d'avantguarda de la renovació pedagògica. Amb ella parlem dels reptes de l'entitat per als pròxims quatre anys i de les estratègies per ampliar el moviment, així com de la relació d'aquesta entitat amb les cooperatives d'ensenyament valencianes.

Nova junta d'Escola Valenciana. Autoria: Escola Valenciana.

Has format part de la junta d'escola valenciana amb Natxo Badenes com a president. Quin balanç fas d'aquests quatre anys?

Si tenim en compte la situació amb la qual agafàrem nosaltres l'entitat, que era un moment en què hi havia una mica de discrepàncies internes i on, sense haver-hi enfrontaments importants, sí que hi havia punts de vista diferents i amb la pandèmia pel mig, trobe que hem fet la tasca de neutralitzar les adversitats. Tant les internes, les de casa nostra, com les externes que han anat arribant. Han estat quatre anys en els quals he aprés molt, amb la confiança de comptar en la junta amb persones com Manolo Albiol, Natxo Badenes o Joan Cortés, que portaven molts anys i sabien molt bé el que tenien entre les mans. Elionor que feia de vicepresidenta i jo érem una mica com les novates (sic). Teníem l'experiència en l'àmbit comarcal, en el meu cas Camp de Túria, però no teníem l'experiència de gestió a nivell de país, que ara sí en tenim.

Recentment has estat escollida com a presidenta d'Escola Valenciana, què és el que et va fer donar el pas endavant? Arribes a la presidència amb un fort compromís de dissoldre la teua figura de poder dins de l'equip de la junta. Quines seran les línies marc de treball?

Tot va començar com una mitja broma que es va produir l'any passat a les jornades de Catarroja, on Ismael Sanz va començar a cridar, en un moment d'eufòria, «presidenta, presidenta!», i a partir d'ací va iniciar-se una espècie de bola que va anar creixent i on la gent m'animava a presentar-me i a posar-se en disposició d'ajudar-me en aquest camí. Era una cosa que no m'havia plantejat mai, però a poc a poc va començar a prendre forma al meu cap. Una de les premisses que tenia més clares és que volia fer-ho en equip. Pense que la nostra entitat és una institució que té una imatge que s'ha de cuidar i en la qual hi ha moltes persones que hi porten molt de temps treballant. En el meu cas en porte vint-i-tres anys, però aquesta entitat en té més de trenta. En aquest sentit, hi ha gent a Escola Valenciana que vol continuar lluitant que ja està jubilada però que encara vol que la nostra entitat continue amb força. Llavors, va ser com una espècie d'obligació moral meua, de sentir que cal continuar la lluita.

Llavors em vaig proposar primer l'objectiu de fer el pas endavant però, això sí, abans de fer-ho, buscar l'equip de persones amb les quals treballar a la junta. L'equip elegit la veritat és que no ens coneixíem amb profunditat més enllà dels comentaris que féiem a les juntes, però era gent amb la qual em sentia molt propera amb la seua visió i opinió de les coses.

Quins són els nostres objectius? Ja sé que no queda molt bé dir que nosaltres continuarem. La pretensió de semblar que serem continuistes no té molt bona fama perquè sembla que no ens plantejarem res, però nosaltres ja voldríem, d'ací a quatre anys, passar el relleu a altre grup de persones que tinguera la il·lusió que nosaltres tenim i que en aquest temps Escola Valenciana continuara estant on està. Vull dir: socialment reconeguda. La veritat és que ens agradaria augmentar el nombre d'amics i amigues perquè no arribem a les mil persones, i això sempre ens fa estar pendent de les subvencions públiques. Respecte a aquesta qüestió, aquests dies he descobert que hi ha persones que pensen que nosaltres tenim una assignació de la Conselleria o directament de Presidència de la Generalitat i això no és cert: nosaltres ens presentem a subvencions públiques de concurrència competitiva en igualtat de condicions. Què significa això? Doncs que mai tens unes quantitats segures i que estàs sempre molt dependent i en funció d'altres. Això ens agradaria que canviara, no volem dependre tant de les subvencions. Per a això necessitem augmentar els amics i amigues d'Escola Valenciana i sumar, també, a empreses amigues que creguen en el nostre projecte i en la importància de la llengua.

Un altre dels objectius inicials ja l'hem complit, que era la regeneració generacional de la junta. Ara cal començar a donar una altra mirada a l'entitat, mirar bé els projectes que ja tenim en marxa des de fa anys i veure si són factibles o no, com millorar-los o plantejar fer-ne d'altres. Hi ha alguns que ens funcionen molt bé, però hi ha altres que potser cal fer un nou plantejament. Sense anar més lluny, ens podríem plantejar si el projecte de cinema en valencià té sentit, ja que ara a través de les plataformes digitals pots trobar contingut en valencià. Casualment aquesta setmana es donaven els premis a la Filmoteca de València del primer concurs de guions que l'any passat vàrem organitzar en homenatge al cineasta Berlanga, i la qualitat dels dos guions finalistes, l'un de cinqué de Primària i l'altre de quart de l'ESO, va ser bestial. Les criatures i els docents la idea la tenen, solament cal posar-se i engrescar-se a fer un bon text, però que això després ho grave i ho munte gent que és professional... la qualitat era altíssima. I en veure els resultats, vaig pensar que això cal mantenir-ho i potenciar-ho.

Un altre objectiu és el tema de la comunicació. Hi ha gent del món de l'educació i molt implicada en l'àmbit social que no sap què és Escola Valenciana. Volem potenciar la nostra comunicació externa per contar millor allò que fem. I també caldria millorar la comunicació interna. Nosaltres prenem les decisions en la junta, que està formada per la Federació de Coordinadores, i aquesta informació, a l'hora de passar-la a les coordinadores de cada comarca, no acaba de funcionar com ens agradaria. Volem que la informació estiga més a l'abast de tothom i que el funcionament intern siga més dinàmic.

Discurs d'Alexandra Usó. Autoria: Escola Valenciana.

Has fet referència a la voluntat de caminar cap a l'autosuficiència econòmica. Natxo Badenes, a una entrevista al setmanari 'El Temps', posava com a desig que Escola Valenciana se semblara, en certa manera, a Òmnium Cultural, entitat de referència que funciona de manera autosuficient amb les quotes de les persones associades.

D'entrada és complicat comparar-nos perquè, en primer lloc, no volem que ningú de nosaltres acabe en la presó. Després, pel que fa a les dades, la quantitat de socis amb els quals compten és una passada. Nosaltres, ara per ara, volem augmentar el nombre de socis: si ara estem pels vuit-cents i escaig, ens agradaria acabar la legislatura, com a mínim, amb un terç més.

Més enllà de l'autosuficiència econòmica, que són dues realitats difícils de comparar, em referia més a allò que varen comentar, en la presentació de la candidatura, Paula Beneito i Montse Morales, les quals feien referència a la necessitat de recuperar el carrer i enfortir la relació amb la resta de moviments socials. Escola Valenciana compta, entre altres projectes, amb el Cinema en Valencià, el Sambori, el Voluntariat, el Feslloc, Foguera i EscolaLab. En aquest sentit, la referència cap a Òmnium tractava de posar en valor el camí engegat per aquesta entitat d'agafar la seua lluita per la cultura i la llengua per tal de treballar transversalment amb altres tipus de projectes, com és el cas de 'Lliures', una iniciativa de lluita contra la desigualtat social. Com es pot articular aquesta voluntat d'enfortir el valencià amb altres qüestions de caire més social?

Nosaltres vàrem tenir aquesta setmana, arran que estem ja en la recta final de la preparació del Feslloc, una reunió de treball amb la gent de Reviscola. Aquest ha estat un grup de suport per a nosaltres però que solament reviscola una vegada a l'any quan s'organitza el Feslloc. Llavors allí vàrem veure la necessitat de mantenir activa a aquesta gent tot l'any i no solament en un moment puntual i que, a més, es vaja estenent la seua presència arreu de les comarques. Amb el projecte de Foguera ens ocorre el mateix, va començar el curs passat i va ser un plaer veure la quantitat de gent que va venir a les jornades celebrades al jardí Botànic de València. Enguany continuarem amb aquesta proposta i descentralitzarem les activitats durant el mes de setembre, arribant a les comarques de l'Horta Sud i Camp de Túria.

Hem de veure com enfilem aquesta voluntat. Nosaltres som molt de comarca, molt de fer xarxa. Perquè quan tu fas una trobada, estableixes tota una sèrie de contactes en l'àmbit comarcal i en l'àmbit del poble on es fa la trobada, que en molts casos continua, com és el cas de moltes entitats i associacions en defensa del territori. Nosaltres estem ací. I acabem les trobades i continuem mantenint el contacte amb aquestes associacions i acudint als seus actes per donar suport. El que cal és continuar aprofundint i enfortint aquesta realitat. El nostre avantatge és que ja tenim creada una xarxa municipal, comarcal i de país, i el que hem de fer ara és endinsar-nos amb l'objectiu de fer-la créixer.

Cartell Trobades d'Escoles en Valencià 2022. Autoria: Escola Valenciana.

Les trobades d'Escoles en Valencià són el vostre esdeveniment per excel·lència. Una fita que va començar a Benifaió l'any 1986 però que ja va tenir el seu embrió, entre altres espais, a la Festa de la Primavera d'Elx de l'any 1982. Al teu discurs a l'Assemblea d'Escola Valenciana, vares comentar que els possibles dubtes que et podien sorgir a l'hora de plantejar-vos la continuïtat d'una activitat tan gran com aquesta se't varen esfumar quan, en tornar a celebrar les trobades després de la pandèmia, vares veure la força de la comunitat fent vida a través del teixit associatiu. Què suposa per a vosaltres bastir, any rere any, comarca a comarca, un esdeveniment com aquest?

No és fàcil. Hi ha moviments als claustres perquè hi ha gent que es mou a altra comarca a treballar, hi ha gent que es fa gran i que s'ho deixa perquè es jubila i llavors has de trobar gent que la substituïsca, però és molt gratificant. En el meu cas jo ja comence a veure pares que han estat alumnes meus i venen amb les seues criatures a les trobades i això és molt engrescador. En el cas de la meua comarca, per exemple, des del meu poble, Bétera, fins a Casinos (lloc de la trobada d'enguany) tenim un bon tros de distància, i personalment Casinos he pogut conèixer-lo ara com no l'havia conegut mai. El fet d'haver anat a l'escola i a l'Ajuntament en diverses ocasions per tal d'organitzar la trobada del Camp de Túria ens ha ajudat a conèixer diversos espais i a molta gent que ens ha fet sentir la realitat del poble amb profunditat. Per a mi això és molt gratificant.

És una manera, en definitiva, de fer poble. Nosaltres normalment anem amb un full de ruta del que cal fer durant l'any per organitzar les trobades, però després en cada poble la vivència és diferent, ja que en funció de la seua realitat i la seua economia podem fer uns actes o no, o els plantegem d'una altra manera. I sempre el teixit associatiu respon: ja siga un grup de teatre, una banda musical o un grup de ball. És molt enriquidor i és la nostra manera d'anar fent país. Per a mi les trobades són molt importants, perquè aquest dia gaudeixes de la festa però he de reconèixer que on gaudisc més és en els preparatius previs amb tota la gent que coneixes i amb tot allò que descobreixes.

Aquest any es compleixen quaranta anys de l'Estatut d'Autonomia i l'any vinent quaranta de la Llei d'Ús i Ensenyament en Valencià (LUEV), quina valoració feu de la situació del valencià en l'àmbit normatiu i en el social en aquest bagatge de quatre dècades?

Vull pensar i sé que s'ha fet moltíssim. Jo soc una persona que estava a vuité quan Franco va morir, llavors jo no he estudiat mai el valencià a l'escola. Recorde que quan les monges parlaven amb la meua família, la frase era «es muy buena, pero necesita que en casa habléis en castellano, le falta mucho vocabulario». Llavors, sé que s'ha fet molt: la gent estudia en valencià i té accés a una important oferta d'estudis en valencià. Però evidentment l'ús social del valencià està molt regular, i no solament ací sinó a Catalunya i a les Illes, i considere que el sistema educatiu no pot tenir tota la responsabilitat de millorar l'ús social del valencià. Les administracions també ho han de fer, i trobe que no han estat prou valentes. Cal valentia per apostar econòmicament i de reconèixer la unitat de la llengua. Com més clar sigues, més fàcil t'entenen tots. En el cas de la unitat de la llengua tot s'ha convertit en quelcom molt polític i de seguida s'usa com una qüestió negativa, i això considere que és un error.

A escala econòmica i de recursos ha faltat i falta molta valentia, i com a mostra tenim el que acaba d'ocórrer amb la Llei de l'audiovisual recentment al Congrés. Les llengües minoritàries a l'estat espanyol són pur folklore per a la resta. A més, els darrers anys que he acudit a Madrid per tal de defensar els drets lingüístics i ens hem reunit amb gent de Galiza, d'Aragó i Catalunya així com amb representants de partits polítics per tal de defensar la posada en pràctica del que diu la Carta Europea de les llengües i veus que no entenen res, que et parlen de llengües «de la perifèria» o equiparant la defensa de la importància de garantir curricularment l'ensenyament de les llengües pròpies amb la tauromàquia. Això ho he viscut jo mateixa i no precisament per una diputada de la bancada de la dreta. Falta molt per fer.

Per tant, i tornant a la pregunta, jo crec que han estat dues fites en les quals no va haver-hi valentia. Sempre buscant el consens s'acaben perdent coses. En aquest cas es perd la valentia. I políticament considere que s'han repenjat una miqueta. Sembla que tenim dues llengües amb caràcter de cooficialitat, cosa que en la pràctica no és certa perquè sempre hi ha una que té més drets que l'altra. Així que allò que es diu de la igualtat lingüística no és cert. I després, pel que fa a l'Administració Pública ens trobem que tres de cada quatre vulneracions de drets lingüístics es donen dins d'ací, doncs està clar que no s'han fet ni s'estan fent bé les coses.

Assemblea d'Escola Valenciana 2022. Autoria: Escola Valenciana.

Estirant del fil d'aquestes reflexions, com valoreu la nova Llei de Plurilingüisme?

A Escola Valenciana, com és obvi, hi ha molt de docent i llavors et diria que, en general, no estem contents. No era la llei que esperàvem, i aquesta no és una opinió solament nostra sinó que també la comparteix part del govern. Es va intentar fer allò que semblava que podia ser el plurilingüisme més actual però en la meua opinió, i ara ja no parle en nom d'Escola Valenciana, ens hem perdut amb els percentatges. Personalment jo no voldria tornar a les línies, encara que per a una família com la meua, en la que el meu fill ha estudiat en la línia, doncs era una seguretat de rebre ensenyament en valencià.

Aquest percentatge em preocupa molt perquè crec que està més sobre el paper que en la realitat. La realitat és que els nostres joves estan connectats moltes hores al dia a les xarxes i aquestes estan bàsicament en castellà i que hi ha una dinàmica per part del professorat d'entrar directament a parlar a les aules en castellà. Tot s'ha tornat molt complicat. La llei de plurilingüisme no ens va a garantir aconseguir alumnat bilingüe.

No m'agrada l'artificialitat que té el Programa d'Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI) perquè pense que va a fer-se tot més complicat encara. No obstant això, trobe que a un any d'eleccions no és el moment de canviar la llei, però sí és el moment d'exigir, i considere que l'exigència (que ja hem fet a la Conselleria) passa per augmentar el nombre d'assessors que acompanyen als centres, que hi ha ben pocs. Seria una bona manera d'anar treballant en favor del valencià fent indicadors i informes que ajuden a valorar any rere any la seua evolució per a que l'Administració puga garantir un correcte desenvolupament del PEPLI.

Actuació de la Jove Muixeranga de València a les Trobades d'Escoles en Valencià. Autoria: Escola Valenciana.

Històricament les cooperatives d'ensenyament, dins de les comarques de l'Horta, compten amb un important bagatge en la defensa i la dignificació de la llengua? Quina valoració feu des d'Escola Valenciana del seu treball en aquest sentit, moltes vegades treballant colze a colze en molts esdeveniments?

Nosaltres sempre parlem d'ensenyament públic i ensenyament concertat, però dins d'aquesta realitat dividim entre escoles concertades i escoles compromeses com la Nostra Escola Comarcal, Gavina, Florida Centre de Formació o La Masia. Són escoles pioneres en tot el tema de l'ensenyament en valencià. Tinc relació d'amistat amb professorat de Gavina i Florida i el treball que fan és el treball que a nosaltres ens agrada. Evidentment des del reconeixement que no són escola pública, però en el treball que fan per la llengua ens reconeixem i ens agrada. Són amics i amigues i part fonamental de la nostra entitat.

Posant la imaginació i l'horitzó a quatre anys vista, què t'agradaria que es diguera quan acabe el mandat del teu equip dins d'Escola Valenciana?

El fet que a la votació no hi haguera cap vot en contra et dona molta alegria, però després el pes de pensar que confien amb nosaltres fa una mica de vertigen. Aquests dies posteriors a l'elecció ja m'ha tocat acudir a tres actes com a presidenta i això fa que es note la responsabilitat i, com deia, el vertigen. Al meu equip, que entre nosaltres ens anomenem «equipàs», els hi dic que poc a poc i amb bona lletra. Tenim moltes idees i moltes coses que canviar però no m'agradaria que ens cremàrem en la primera etapa i tampoc m'agradaria iniciar coses per després haver-les de desfer.

Anem a anar poc a poc i que els canvis que fem vagen a millor i que, d'ací a quatre anys puguem fer un acte com el de l'altre dia, on hi havia molta gent bonica, no hi havia tensió en l'ambient i que fou, en definitiva, molt bonic. M'agradaria d'ací quatre anys poder estar entre el públic i que allí dalt tornara a haver un equip de persones joves amb ganes que l'entitat continuara i amb ganes de donar-li una volta més a l'entitat. Amb això em conformaria. No soc una persona d'abandonar projectes sinó que ho done tot per tal d'arribar fins el final. El que sí que no m'agradaria seria que en aquests quatre anys la nostra massa social es reduïra.

Més informació:

- Entrevista a Alexandra Usó al setmanari 'El Temps': https://www.eltemps.cat/article/17264/alexandra-uso-nova-presidenta-descola-valenciana

- Entrevista a Alexandra Usó a 'Vilaweb': https://www.vilaweb.cat/noticies/alexandra-uso-quin-nom-posem-a-no-tenir-requisit-linguistic-despres-de-dos-botanics/

- Entrevista a Alexandra Usó a 'À Punt': https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/alexandra-uso-escola-valenciana-cal-una-nova-llei-l-estatut-estipula-una-cooficialitat-valencia-real_1_1522440.html