«El que realment fa perillar la seguretat de les persones no és una invasió militar, sinó la manca d’educació, sanitat i habitatge»

En un món cada vegada més marcat pels conflictes armats i l'augment de la despesa militar, l'educació per la pau emergeix com una eina fonamental per tal de qüestionar els horitzons i la via de la militarització que s'està imposant cada vegada més a les nostres societats. Des de «Territori Educatiu» volem continuar apostant per tal de donar veu a projectes que treballen per transformar l'enfocament d'una seguretat vinculada principalment a l'augment de recursos militars per tal de caminar cap a altres paradigmes que posen al centre la seguretat humana, és a dir, a les persones i les seues necessitats reals en el dia a dia.

En aquest sentit, aquesta setmana entrevistem a Maria Fraile i Joane Toca, dues educadores compromeses amb la difusió de la cultura de pau entre el jovent valencià que, de la mà de les dos organitzacions de les quals formen part, «SETEM PV» i el «Centre Delàs d'Estudis per la Pau», han desenvolupat un «Kit d'educació per la pau», una eina que es desenvolupa a partir de la guia didàctica «Eduquem per la Pau: Formació pacifista per aturar les guerres». Tal com afirmen al seu espai web, aquesta ferramenta es dirigeix «a docents i professionals d'educació, tant formal com no formal que vulguen treballar temàtiques de pau, guerra i desarmament amb joves. Ací trobaran un conjunt de recursos educatius per treballar, de manera lúdica i participativa, aspectes sobre la pau i les violències al món i al nostre entorn» a través de diversos tallers realitzats a diferents centres educatius d'arreu del territori valencià i poder promoure, així, la cultura de pau i la desobediència civil no violenta.

La seua experiència als centres educatius revela com l'alumnat, tot i créixer en una realitat cada vegada més inestable i marcada per discursos reaccionaris, és capaç de comprendre la complexitat dels conflictes actuals i de mostrar interès per alternatives com les finances ètiques o la seguretat humana. El seu treball no només pretén sensibilitzar, sinó també oferir eines pràctiques perquè el professorat puga continuar la tasca de fomentar el pensament crític i la cultura de pau de manera autònoma.

Aquesta iniciativa esdevé una llavor per tal de repensar el concepte de seguretat, posant al centre les persones, les cures i el medi ambient en contraposició a la lògica armamentística que domina el panorama global. Un projecte que ens recorda que, fins i tot en temps d'incertesa i de discursos bel·licistes, l'educació continua sent un horitzó i una eina poderosa per tal de construir un futur més humà i menys violent.

Kit "Eduquem per la pau"

Arreu del món veiem com hi ha moltíssims conflictes armats, però avui encara més, trobem com el negoci de la militarització i la indústria armamentística creix cada vegada més en un context on els països del Nord global s'han compromès a augmentar la seua despesa militar. Per què és important apostar per la cultura de pau entre les generacions més joves avui en dia?

Maria: Nosaltres des de fa dos anys treballem en un projecte sobre educació per la pau ací al País Valencià i finançat per la Generalitat Valenciana. Però l'educació per la pau, al Centre Delàs, és un eix fonamental des de fa molts anys perquè al final, les generacions més joves són les que més accés tenen a xarxes socials, que és l'espai on més es despleguen notícies falses. És una qüestió que amenaça a la denominada com «batalla cultural». En aquest moment és clau donar alternatives on es visibilitze que la violència i la via de la força i la militarització no és la resposta als problemes de seguretat que tenim. Entenem la seguretat no des d'entendre-ho com defendre's a través dels exèrcits, sinó des de la seguretat humana, de tot allò que depén de la inversió pública en serveis com l'educació, l'habitatge o la sanitat. Treballar amb el jovent en aquest sentit és summament important perquè al final els discursos basats en l'odi i la violència calen molt.

Joane: Crec que és necessari aquest projecte més que res perquè el jovent viu en un món més canviant i inestable que fa trenta o quaranta anys, on les crisis s'accentuen cada vegada més i hi ha un auge reaccionari que podem veure en molts països tant de la Unió Europea com de la resta del món, sobretot en l'àmbit social. Hi ha un auge pel que fa a la recuperació de certs tradicionalismes i conservadorismes, però sobretot dels reaccionarismes. Crec que les institucions educatives són el punt elemental on cal incidir per no fer passes enrere en tot allò que hem aconseguit fins ara com a societat. Per tant, què és el que he vist i què em fa creure que aquest projecte és interessant per als instituts? És sorprenent, però la veritat és que m'esperava un panorama prou pitjor del que m'he anat trobant. Amb tot i això, sí que és cert que aquests discursos han calat prou en certa part dels grups d'aula. És una minoria, però és una minoria que alça molt la veu. Aquests discursos reaccionaris, sobretot basats en fake news, com ha dit Maria, senten que són com veritats absolutes. «Ha passat perquè jo ho he vist en algun lloc». Fals. Aleshores, poder mostrar-los que hi ha alternatives i mecanismes per tal de construir un futur que pague la pena, és clau.

Kit "Eduquem per la pau"

Com haveu articulat aquesta voluntat? En què consisteix aquest kit i quins objectius persegueix?

Maria: El kit d'educació per la pau naix d'una guia didàctica que es va començar a elaborar durant el curs passat. Estem parlant d'un projecte que es fa conjuntament entre Setem PV i el Centre Delàs. L'any passat ja es va començar a elaborar el que és la guia didàctica, que inclou una primera part més de conceptes teòrics i de context. És un marc teòric on s'aterren conceptes com la violència, la pau i el conflicte. Diguem-ne que, de manera molt minuciosa, es parla dels diferents tipus de violència existents: l'estructural, la cultural i la directa. Es fa un plantejament sobre què entenem per guerra o per pau. I bé, es camina una mica a través d'aquests conceptes i es va derivant a qüestions una mica més tangencials com són doncs les víctimes dels conflictes armats, el finançament de les armes i les dinàmiques del negoci de la guerra i de la indústria del complex militar industrial, que al final són elements necessaris per a entendre les complexitats d'un sistema que es mou principalment per interessos polítics i econòmics que atenen als interessos d'uns pocs, i són els que acaben generant la necessitat i els discursos que afirmen que es necessiten més armes i que l'única forma de protegir-nos depén que, contra més armats estiguem, millor. Ara mateixa són les lògiques que estem veient en aquests moments en la política internacional. A banda d'aquesta primera part de marc teòric, hi ha una segona part que són activitats on s'aterren de forma dinàmica, participativa i interactiva aquests conceptes per treballar-los a l'aula. El que fa el kit és, justament, desenvolupar materials per poder facilitar el seu ús a l'aula.

Joane: El kit posa en un altre nivell, anem a una altra lliga, respecte als materials que s'han fet fins ara. La guia didàctica és molt interessant perquè suposa tenir un material que et pot ajudar en la part més pràctica. Està molt assolit en tots els seus materials. A mi m'ha ajudat molt tenir tant la guia com el kit. Al professorat també li està venint molt bé, perquè moltes vegades ens refereixen la mancança d'alternatives i ferramentes per tal de poder incidir en l'alumnat a les aules.

Maria: Una altra cosa que volia afegir i que és molt important és que totes les activitats que es veuen al kit i a la guia didàctica s'han elaborat a través de la pràctica i de l'experiència. Joane ha fet prop de vuitanta tallers i diguem-ne que durant el transcurs d'aquests tallers s'anava veient què funcionava i què no. De fet, primer es va elaborar la guia didàctica, es varen fer les activitats basant-se en l'experiència de l'any passat als tallers, i aquest curs s'ha fet el kit basat en la guia didàctica i en les noves experiències. Això és el que pretenem fer de cara als anys vinents. Estem veient d'adaptar les activitats a alumnat dels primers cursos de l'ESO. Ara està plantejada a partir de catorze anys. Ho hem portat a la pràctica amb l'escola de persones adultes i amb alumnat de Formació Professional també. I funciona molt bé.

Kit "Eduquem per la pau"

El kit pretén repensar un nou paradigma de seguretat que supere el paradigma de l'armamentisme. Quins serien els eixos sobre els quals cal construir aquest nou paradigma de seguretat humana i comuna, tal com la nomeneu a la guia?

Maria: El que es pretén del concepte de seguretat humana és posar al centre les persones i el medi ambient. El que realment fa perillar la seguretat de les persones i el que realment resulta una amenaça no és que hi haja una potencial invasió d'un altre país. El que genera seguretat no és que hi haja cada vegada més arsenal armamentístic al nostre estat. La pregunta que cal fer-se és quines són les necessitats de les persones? El que realment fa perillar la seguretat de les persones no és una invasió militar, sinó la manca d'educació, sanitat i habitatge. En el moment que repensem aquest concepte, automàticament les respostes a aquesta idea de seguretat hauran de canviar. El cas de la COVID va ser molt representatiu. De què servia en aquells moments tenir un increment en els pressupostos de despesa militar? Doncs absolutament de res, el que feia falta era inversió en sanitat per poder tenir unes estructures sòlides i públiques que permeteren l'accés a la sanitat per part de tothom i que hi haguera molta recerca mèdica. Ara també tenim un problema d'habitatge que ens continuarà causant moltes dificultats tant a nosaltres com a la nostra xarxa que no pas una invasió. Fonamentalment, és això: què es posa al centre respecte a la idea de seguretat.

Maria Fraile - Centre Delàs d'Estudis per la Pau

Joane: Com a conjunt d'individus tenim una responsabilitat dins de les nostres vides. I sobretot crec que aquest canvi de paradigma ha d'estar enfocat com a una nova concepció del que són les fronteres. Cal trencar-ne amb la secularització.

Maria: Després hi ha altres perspectives que també interaccionen amb aquesta idea de seguretat humana que en qualsevol cas també fugen de la carrera armamentística, com per exemple la seguretat feminista. És a dir, posar en el centre a les persones i tenint en compte també les tensions de gènere, les jerarquies, els privilegis que es construeixen a través del gènere i sobretot les cures. Hi ha moltes mirades que ens poden ajudar a construir una concepció o una definició de seguretat molt més acurada i molt més adaptada a les nostres necessitats.

Kit "Eduquem per la pau"

Fruit d'aquesta col·laboració de Setem PV i el Centre Delàs es veu com les finances ètiques es visibilitzen com un exemple d'eina que lluita enfront del finançament d'aquesta indústria de la guerra. A la guia didàctica haveu incorporat aquesta mirada. Com ho haveu fet i quina importància li haveu donat dins d'aquest kit?

Maria: A la guia didàctica s'incorporen diverses qüestions a tenir en compte. Per una banda, per entendre el sistema i, per l'altra, per accionar al respecte. El finançament de les armes és una qüestió fonamental dins del complex econòmic i militar. Les institucions financeres tenen un paper central en el suport de la indústria. Com ho traslladem? Doncs principalment des de l'acció. Per una banda, s'explica quin és el paper del finançament de les armes en les dinàmiques del negoci de la guerra i, en la part més propositiva, es fa un exercici de plantejar protestes no violentes a qüestions que travessen a l'alumnat. Un dels exemples que es proposen com a mobilització és la «Campanya banca armada» cap a les institucions financeres que inverteixen en armament, i mostrar com les finances ètiques són una alternativa en aquest sentit. L'opció de les finances ètiques és un canvi d'hàbit en l'àmbit individual que pot contribuir activament a canviar la societat. Plantejar les coses en positiu és quelcom necessari perquè si no correm el risc que no es vegen les alternatives que ja existeixen i que es veja tot molt fosc. Com més gent estem plantejant-nos aquest canvi de paradigma, més força tindrem.

Joane: Aquestes activitats són molt innovadores perquè mostren a l'alumnat com es financen les armes. Crec que poques vegades l'alumnat ha pogut saber i comptar amb tanta informació al respecte. Pense que existeix un biaix d'edat en el qual es pensa que les generacions més joves no entendran el que els expliquem. Però en la meua experiència, he pogut comprovar que ho entenen perfectament i els sorprén molt com es finança aquesta indústria. I a més, mostren interès en les finances ètiques.

Kit "Eduquem per la pau"

Aquest kit s'està fent a través de tallers i de presentacions a instituts. Em podríeu oferir una radiografia del treball que haveu estat fent aquests darrers anys?

Joane: El projecte anterior i l'actual ha arribat a moltes aules. Personalment he fet més de noranta tallers. Hem abastat una quantitat molt considerable d'alumnes. Això em fa sentir que estem actuant per a canviar les realitats. Ho veiem en el feedback de l'alumnat: ens pregunten, volen saber més.

Maria: L'educació per la pau, en aquests moments, i des de l'última reforma curricular, és competència transversal. No és una opció, forma part del currículum oficial. La pretensió, així, és que a les mateixes aules i als projectes educatius de centre s'apropien d'aquestes metodologies i d'aquest enfocament propi on toquem diversos temes que són cabdals a l'hora de treballar per la pau.

L'any passat vam anar a quatre instituts. Aquest any hem repetit en aquests centres i hem incorporat quatre més d'arreu del País Valencià. A Castelló, Borriana, tres a la Vall d'Uixó, un a Alcoi i un a Ontinyent. Hem ampliat el nombre d'instituts més enllà de la província de Castelló, que és on ens ubiquem. En general, fem quatre tallers per cada grup amb el qual treballem. I als instituts on ja havíem fet tallers el curs anterior, aquest any hem intentat que part del cicle de tallers el fera el mateix professorat, a les hores de tutoria o a l'assignatura d'Història. El que estem intentant, i per això també s'ha creat el kit, és fer un traspàs de coneixements. Que no siguem nosaltres les qui hem d'anar sempre a fer les activitats.

No només nosaltres estem anant a fer una transferència de coneixements als instituts i al professorat, sinó que també ells i elles ens estan fent una transferència de coneixements a nosaltres. Com ja deia la Joane, hi ha coses que no ens esperem de l'alumnat que, de cop i volta, ens sorprenen amb determinades reflexions, però també l'enfocament que ens donen és el que ens dona les eines per poder fer materials i poder arribar a determinar qüestions que sabem que enganxen més.

Per posar-te un exemple: nosaltres fem avaluacions abans i després de fer els tallers per tal de veure una mica quines són les percepcions que tenen al respecte. És molt útil per veure amb quins conceptes tenen més mites, amb quins altres no tenen ni idea o quins tenen claríssims. A tall d'exemple, i veient-ho en clau de gènere, una pregunta que es fa és si «creus que la societat és violenta per tu». La mitjana dels xics, d'una mostra de vuitanta alumnes de tres instituts diferents de quinze i setze anys, era un cinc, la de les xiques un sis, i la mitjana de persones no binàries o que no varen voler respondre al gènere, era de 9,2. Això és informació que ens diu que cal fer encara molta feina. Entrar a les aules té una doble direcció, i en aquest sentit, sobretot, el que vull dir és que no pretenem que la nostra visita a les aules quede en l'anècdota.

Kit "Eduquem per la pau"

I ara què? Evidentment els conflictes armats han estat sempre presents, però ara hi ha un ambient encara més bel·licista, on els governs de les principals potències econòmiques estan comprometent-se a apujar el pressupost dedicat a l'apartat militar, com mireu cap al futur més proper?

Maria: Sens dubte, cal seguir en la línia que sempre hem tingut. No hem de canviar res el nostre discurs. És coherent i està ple de sentit comú: s'ha de destensar i no s'ha de continuar augmentant la despesa militar per contribuir a una carrera armamentística que l'única cosa que fa és basar-se en la dissuasió i no en la distensió. És una fal·làcia que, com més armes nuclears, més segures estem. És tot mentida. I això no ho diem des de fa un mes, això ja s'està coent des de fa molt de temps per part de les altes esferes polítiques i econòmiques. A nosaltres sols ens queda seguir treballant en la nostra línia i tractar de sumar sempre a més gent.

Joane: Hem de seguir fent molt de treball als carrers per tal de demostrar que estem ací, que no estem d'acord en el que s'està fent i que hi ha altres maneres alternatives de fer les coses.

Més informació:

- Web "Centre Delàs - Estudis per la pau": https://centredelas.org/

- Espai web campanya "Banca Armada": https://bancaarmada.org/ca/

- Perfil Instagram "Centre Delàs - Estudis per la pau": https://www.instagram.com/centredelas/

- Perfil Instagram "Setem PV": https://www.instagram.com/setem_pv/

- Informe de Setem PV i el Centre Delàs: "Radiografia de la Banca Armada a la Comunitat Valenciana 2022": https://centredelas.org/publicacions/informe-de-setem-pv-i-el-centre-delas-radiografia-de-la-banca-armada-a-la-comunitat-valenciana-2022/

- Espai web "Antimilitaristes - MOC València": https://mocvalencia.org/