Territori Educatiu

11/05/2022

"La presencialitat en l'àmbit educatiu no és negociable"

Conversem amb Encarna Cuenca, actual presidenta del Consejo Escolar del Estado, al voltant dels principals debats existents dins del món de l'educació actualment. L'educació, defensa, ha de trencar amb les lògiques cada vegada més fragmentàries i individualitzades i apostar per construir un món interdependent, posant l'èmfasi en allò comú.

"La presencialitat en l'àmbit educatiu no és negociable"

Encarna Cuenca va nàixer a Albacete l'any 1958, encara que es va criar a València. Mestra de formació i llicenciada en Belles Arts, ha estat desenvolupant una llarga trajectòria docent tant a les diferents etapes del sistema educatiu com en l'Administració Pública, on ha ocupat diversos càrrecs de gestió tant en la Generalitat Valenciana com en el Ministeri d'Educació. Actualment, i després de dirigir el Consell Escolar Valencià durant sis anys, des del passat mes de febrer de l'any 2021 és la Presidenta del Consell Escolar de l'Estat, el màxim òrgan consultiu en matèria d'ensenyament, on estan representats els principals actors de la comunitat educativa.

Al llarg de la conversa, afirma que dins dels plans de l'organisme està posar el focus en educar en una vertadera participació als centres escolars, posant especial émfasi en aconseguir-ho des de l'autonomia del personal docent i de l'alumnat, treballant colze a colze amb l'entorn on s'ubiquen cadascuna de les diferents institucions educatives. A més, recorda que des del Consejo Escolar del Estado han estat molt pendents de l'evolució i els efectes que ha tingut la pandèmia de la COVID-19 dins el món de l'educació, al·ludint al fet que els efectes de la pandèmia s'estan notant en el rendiment dels qui estan en el procés d'aprenentatge, ja que hi ha indicis d'alumnes amb dificultats de concentració i falta de motivació que poden derivar en símptomes depressius i trastorns de conducta. Un treball que passa, necessàriament, per la presencialitat a les aules, la qual és, en la seua opinió, essencial ja que és un factor que aplica directament la igualtat d'oportunitats en termes educatius.

Aquesta setmana conversem, des de Territori Educatiu, amb aquesta mestra apassionada pel món de l'educació al voltant dels principals debats existents dins del món de l'educació actualment així com la seua relació amb el cooperativisme educatiu valencià, amb qui ha col·laborat en nombroses ocasions, destacant la seua participació a la presentació de la IX Declaració Educativa de la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV), la qual portava per títol 'La societat necessita una gestió eficient dels centres educatius'.


Foto 5: Encarna Cuenca amb la Ministra d'Educació i Formació Professional, Pilar Alegría. Autoria: Isabel Infantes (Europa Press).

Encarna Cuenca amb la Ministra d'Educació i Formació Professional, Pilar Alegría. Autoria: Isabel Infantes (Europa Press).


En nombroses ocasions et presentes com una persona «apassionada per l'educació». Al llarg de tota la teua trajectòria has estat vinculada a aquest món i a aquest ofici des de diversos vessants. Qui és Encarna Cuenca, com et definiries?

Sí, soc una persona apassionada de l'educació a qui agradaria que recordaren per ser una bona persona. Vaig estudiar Magisteri en l'especialitat de matemàtiques i ciències naturals, tal i com es deia aleshores. Després em vaig formar en valencià i vaig entrar a la cooperativa d'ensenyament La Nostra Escola Comarcal durant dos anys com a becària de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE). Després vaig passar a l'escola pública com a mestra de valencià al Secanet de Catarroja, localitat amb la qual gran part de la meua vida està vinculada tant professionalment com personal.

L'any 1984 es varen produir les transferències en matèria educativa i es varen crear les Conselleries. En aquell moment varen demanar gent com a traductora en la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, em vaig presentar a la plaça i la vaig aconseguir. Va ser una època fantàstica perquè vàrem estar treballant amb el desenvolupament de la Llei d'Ensenyament en Valencià. Jo estava al Gabinet d'Ús i Ensenyament del Valencià i, entre altres coses, en aquell moment es va crear la Junta Qualificadora de Coneixements en Valencià.

Més tard, i buscant nous horitzons, em vaig presentar a unes places de Tècnic d'Atenció Educativa, i allí vaig tenir el goig de portar projectes transversals d'educació com ara portar la ràdio i la televisió a l'escola, fomentar el teatre i el cinema i elaborar plans d'educació per a la salut i la igualtat de gènere. Després vaig passar a Formació del Professorat, un món que em va encantar. Mentrestant, entremig de totes aquestes feines i responsabilitats vaig estudiar Belles Arts, que era una assignatura que tenia pendent.

I va haver-hi un moment en què la Comissió Europea va dir que la gestió dels projectes europeus havia d'eixir dels ministeris i calia crear Agències Independents. Em varen cridar del Ministeri per tal de veure si podia tirar una maneta durant dos anys per tal de muntar l'Agència Nacional de Projectes Europeus. Vaig dir que sí, i al final vaig estar allí set anys en total perquè enmig de tot açò em varen fer l'encàrrec de posar en marxa una Subdirecció General d'Aprenentatge al llarg de la Vida i finalment vaig tornar a dirigir l'Agència Nacional de Projectes Europeus.

Finalment, i amb els canvis polítics que hi varen haver en aquell moment (després de l'etapa socialista al govern de José Luis Rodríguez Zapatero, amb Ángel Gabilondo com a Ministre d'Educació), vaig decidir que tenia moltes ganes de tornar a València i fer classe a l'institut. Vaig estar al Berenguer Dalmau de Catarroja com a professora de Plàstica. Allí varem muntar moltes coses, desenvolupant sobretot una metodologia de treball amb la qual em trobe molt còmoda: el treball per projectes. Després d'uns anys allí, m'oferiren anar com a Presidenta del Consell Escolar Valencià i ho vaig acceptar. Allí vaig estar sis anys fins al mes de febrer de 2021.


Junta de Participació Autonòmica del Consejo Escolar del Estado. Autoria: Ministeri d'Educació i Formació Professional.

Junta de Participació Autonòmica del Consejo Escolar del Estado. Autoria: Ministeri d'Educació i Formació Professional.


En febrer de l'any 2021 vares ser nomenada com a presidenta del Consejo Escolar del Estado, com funciona aquest òrgan i quina tasca desenvolupeu?

El Consejo Escolar del Estado és el màxim òrgan consultiu de representació de la comunitat educativa al territori espanyol, i el seu compromís principal és el de dictaminar les normatives d'àmbit nacional i desenvolupar el seu aterratge al llarg del territori. Pel que fa al funcionament diari, per una banda està la Comissió Permanent i després està la Junta de Participació Autonòmica, que està integrada pels presidents i les presidentes dels Consells Escolars Autonòmics. A València vaig estar sis anys coordinant el Consell Escolar Valencià i, tot just fa un any i escaig, em varen proposar presidir aquest consell a escala estatal.

Sobre algunes temàtiques fa dictàmens i, en l'època actual, el que estem fent és intentar revitalitzar la participació. En quin sentit? A mi quan em varen nomenar vaig començar a organitzar reunions bilaterals amb tots els sectors representats al Consejo Escolar per tal de demanar-los la seua opinió sobre allò que els agradava del consell: què hauríem de mantenir, què s'hauria de canviar, i què estaven disposats a fer. Partíem de la base d'entendre que, si realment entenem que aquest és un òrgan de participació, calia comptar amb la veu de tothom.

En aquelles reunions varen eixir alguns temes que els preocupaven, com per exemple la participació en l'escola, la convivència als centres, la funció docent, l'èxit educatiu i el nivell de responsabilitat que acadèmicament poden tenir els diferents membres de la comunitat educativa. Amb tots aquests temes, férem una proposta de treball en col·laboració amb les Comunitats Autònomes. Entre altres iniciatives, hem estat organitzant el que hem anomenat «Conversaciones en el Consejo Escolar del Estado: buscando la convergencia». Aquesta fita considere que és important perquè normalment posem sempre sobre la taula tots els temes que ens separen, i en aquesta ocasió hem apostat per treballar per allò que ens uneix. És una manera de fer fort el Consejo Escolar del Estado.


Reunió del Consejo Escolar del Estado a Astúries. Conversatori al voltant de la Formació Professional coorganitzat amb el Consell Escolar Asturià i Valencià. Autoria: Encarna Cuenca.

Reunió del Consejo Escolar del Estado a Astúries. Conversatori al voltant de la Formació Professional coorganitzat amb el Consell Escolar Asturià i Valencià. Autoria: Encarna Cuenca.


El Consejo és una entitat de referència a l'hora de fomentar el debat educatiu. Recentment s'ha aprovat la LOMLOE, una nova llei educativa, i també s'ha presentat per part de la UNESCO el text «Reimaginar juntos nuestro futuro: un nuevo contrato social para la educación». Què hi ha de nou i què hi ha d'esperançador en aquests documents?

La nova llei trobe que obri noves possibilitats per tal que totes aquelles experiències d'innovació que s'estaven portant endavant en els nostres centres tinguen una cobertura legal. I després hi ha una altra cosa positiva i és el fet que estem parlant realment d'educació i sobre l'educació.I això significa que és un tema que ens preocupa. A mi em preocupa que moltes vegades es pose l'accent en tot allò que fa separar-nos de la resta, ja que en veritat, són moltíssimes més les coses que ens apropen que les que ens allunyen.

Respecte al document de la UNESCO, considere que posa l'accent especialment en valorar la realitat local i la necessitat de cuidar-la perquè en allò local està la clau d'un bon procés d'ensenyament. No obstant això, ens encoratja a no quedar-nos solament en la importància de l'àmbit d'allò local sinó que hem de tenir en compte que el futur és global, i hem de pensar en gran. Vàrem convidar a Fernando Reimers, que és un dels autors del document, a una de les conversacions que hem estat organitzant des del Consejo Escolar del Estado, i ell posava una metàfora molt bonica on donava a entendre el nostre planeta com un vehicle en el qual anem tots i que això, d'alguna manera, et fa sentir que el viatge sempre es fa en conjunt, de manera compartida. Aquest vehicle, continuava afirmant, l'hem de cuidar perquè puga arribar tothom. Crec que la reivindicació del document és aquesta: primer reimaginem, perquè és possible fer les coses d'una altra manera, i després, anem a fer-ho en comú. És una metàfora molt bonica.


Encarna Cuenca participant de la presentació de la IX Declaració Educativa de la UCEV titulada 'La societat necessita una gestió eficient dels centres educatius'.

Encarna Cuenca participant de la presentació de la IX Declaració Educativa de la UCEV titulada 'La societat necessita una gestió eficient dels centres educatius'.


Un dels debats que sempre ixen a l'hora de plantejar qualsevol reforma educativa és la repetició de curs i l'abandonament escolar. Quina és la mirada del Consejo Escolar del Estado?

El tema de com es consideren les repeticions a l'Estat Espanyol ha rebut, en nombroses ocasions, indicacions on es fa veure que el nombre de repeticions que tenim és excessiu i ens han cridat l'atenció del cost econòmic i personal que porten associades les repeticions. Una de les persones que ha participat al llarg de les converses que hem organitzat és Beatriz Pont, assessora de l'OCDE i autora d'alguns dels informes més rellevants a l'hora d'analitzar aquesta qüestió. Personalment confie molt en el professorat, són els meus companys i tinc confiança absoluta respecte del seu treball.

Però a més, hi ha un altre tema, que qualsevol persona que tinga al seu voltant a xiquets o xiquetes ho pot comprovar. I és que tenim escolaritzats a xiquets que han nascut en un any determinat i van tots junts al mateix curs, però tots sabem que un xiquet que té, per exemple, sis anys perquè ha nascut el dia 1 de gener i el xiquet que està en la classe que ha nascut el dia 31 de desembre, la diferència evolutiva que hi ha és molt gran. Hi ha molts conceptes que el nostre cervell, i això ens ho diu la neurociència, està preparat per a poder entendre-ho en un moment determinat, però els continguts van com en espiral i es van repetint. Això què significa? Doncs que un xiquet que al mes de juny no ha assolit aquests continguts, en desembre estarà en condicions de fer-ho. Paga la pena que li fem repetir? Personalment pense que no, el que ocorre és que cada criatura és un món, i és l'equip de professorat que treballa amb ell i en col·laboració amb les famílies qui ha de decidir si paga la pena la repetició d'aquest xiquet, perquè hem de tindre en compte que això suposa separar-lo també del seu entorn, dels seus amics i de fer-li entendre que no aprofita i, en lloc de produir un efecte positiu, de sentir que qualsevol de nosaltres val, s'aconsegueix l'efecte contrari: fer veure que no val, que no és suficient.

Aleshores, respecte al debat existent al voltant de la repetició escolar crec que s'ha de valorar cas a cas. Si al xiquet li ha d'ajudar, sí, per a això estan els mecanismes de repetició. Però confiem en els equips docents, que de veritat saben el que millor li vindrà a un xiquet amb qui estan cada dia, i en alguns casos durant anys.


Enregistrant documental al IES Berenguer Dalmau de Catarroja. Autoria: Encarna Cuenca.

Enregistrant documental al IES Berenguer Dalmau de Catarroja. Autoria: Encarna Cuenca.


Parlem ara al voltant de la participació i l'autonomia dels centres educatius. Has comentat al llarg de la conversa que des de l'assumpció del teu càrrec li has donat molta importància a educar en la participació. Com s'ha d'afrontar la participació als centres educatius per a generar una comunitat educativa compromesa amb el seu entorn i amb capacitat de treball autònom? 

En primer lloc cal entendre bé què significa la participació. Moltes vegades participar s'entén com assistir a una reunió on et posen un document endavant i tu votes a favor o en contra o que, en els millors dels casos, puguem fer esmenes. Crec que la participació s'ha de donar abans, ha de venir des del convenciment que ha de donar-se una participació real i hem de tenir estructures que la fomenten i la garantisquen.

Per exemple, no podem dir només que la participació a una escola ha de donar-se només en el consell escolar del propi centre. Per què? Perquè l'alumna ha de participar també de la seua formació, ha de definir els projectes en els que l'interessa treballar i ha de ser capaç d'identificar allò del seu centre que es podria millorar. De forma crítica però sempre amb propostes constructives. Però a més, quan ofereixes aquests espais de participació, també s'ha de garantir que es done una resposta adient a cadascuna de les propostes. Es tracta d'anar construint confiança: si tu veus que la teua veu és escoltada i valorada, això t'engresca a continuar participant. Per exemple, durant la meua etapa a La Nostra Escola Comarcal això es treballava moltíssim

Respecte al tema de l'autonomia dels centres, trobe que per a que aquesta siga real i que tinga els efectes que volem que tinga l'autonomia, el primer que s'ha de fer és conèixer l'entorn: les necessitats i els recursos. I contar amb tots els responsables per a que els aporten als centres educatius. Tenir un currículum tancat per a tot el territori espanyol no és real, hem de deixar una sèrie d'espais d'apropiació perquè ací és on, precisament, tu vas a trobar l'espai per a veure com d'important és l'educació. Si som capaços de canviar i transformar el nostre entorn cadascú de nosaltres, haurem aconseguit un gran canvi. I això es fa des de la necessitat sentida i percebuda, des de la capacitat autònoma amb la que puguen comptar els centres educatius.


És inevitable parlar de com la pandèmia ha afectat l'escola. Ha ajudat aquesta vivència a accelerar la implantació de l'educació híbrida, amb l'ajuda de les noves tecnologies? Què ha suposat en l'àmbit educatiu, des de la vostra valoració?

A la nostra web hi ha un informe on tractem aquest tema. És un tema que ix de manera recurrent en moltes reunions. Pel que fa a la formació híbrida, sí que hem parlat, però en aquest aspecte tenim un entrebanc important encara, que són les diferències amb les quals tu pots arribar i accedir a aquesta formació. Ja no es tracta solament d'una escletxa digital en el sentit de no disposar dels instruments o d'una bona connexió a la xarxa. També hi ha un problema d'accés als coneixements. No tot l'alumnat té la capacitat de buscar informació per a elaborar treballs i en aquest sentit sí que s'han evidenciat molts camps i molts aspectes en els quals s'hauria d'incidir.

Per altra banda, pel que fa a nivell de coneixements curriculars, és evident que sí que hi ha hagut una pèrdua. Però també és cert que en altres casos s'ha pogut reforçar altres aspectes, com el treball amb les famílies, la solidaritat, l'empatia i sentir-se part d'una comunitat. Un altre tema que s'ha reforçat ha estat la confiança del professorat amb les famílies i de les famílies amb el professorat. Saber que estem junts en aquest camí.

I a nosaltres, en els de Consells Escolars, ens ha ajudat molt a l'hora de desenvolupar eines importants, com és el cas de poder treballar en línia, circumstància que ens fa avançar molt perquè no cal esperar a reunir-se presencialment per treballar els aspectes als quals ens enfrontem dia a dia. Això ens dona en alguns temes un marge de maniobra important.

Al remat, no obstant, la presencialitat en l'àmbit educatiu no és negociable, hem de continuar apostant per ella. Això és un dels aprenentatges clau que ens ha fet la pandèmia: ens necessitem els uns als altres. Necessitem el contacte i la socialització. I també, altre dels aprenentatges clau és que hem d'educar per a la incertesa, no sabem què és el que passarà demà. I hem d'estar preparats per a aquest nou escenari.


Dissenyant els eixos del 'Decàleg' del Consell Escolar Valencià a La Comarcal. Encarna Cuenca i Imma López. Autoria: Encarna Cuenca.

Dissenyant els eixos del 'Decàleg' del Consell Escolar Valencià a La Comarcal. Encarna Cuenca i Imma López. Autoria: Encarna Cuenca.


A més d'aquesta pandèmia, el món de l'educació viu una sèrie de situacions certament endèmiques, com la desigualtat en l'accés als recursos, les escletxes digitals i la capacitat de trobar a casa un reforç o un acompanyament per tenir uns aprenentatges adients i la discriminació per orientació sexual o d'origen cultural. Què pot aportar en aquest sentit el Consejo per tractar d'erradicar d'aquestes realitats endèmiques a l'estat espanyol?

Enguany hem dedicat una part important del treball en el Consejo Escolar del Estado a incidir sobre els aprenentatges no formals i informals. Nosaltres publiquem una revista anual, i la proposta d'aquest curs ha estat la d'arreplegar bones experiències sobre aprenentatges no formals dins i fora de les aules. Per què? Perquè en aquests casos que tu planteges està clar que hi ha un desequilibri social: hi ha famílies que quan s'acaben les classes poden permetre's pagar perquè el xiquet o la xiqueta puga anar a classes d'anglès, de dansa, etc., però què ocorre amb aquelles criatures on les seues famílies no s'ho poden permetre. I ací el que fem és una crida a l'aprenentatge des d'allò local: de quina manera podem fer servir els recursos locals, com per exemple els Consells Escolars Municipals, que tenen recursos al seu abast perquè depenen de l'ajuntament, com ara biblioteques, cases de cultura, espais esportius, etc., per tal que es puguen relacionar amb els centres educatius i posar-se al servei d'aquelles activitats que realitzen diàriament i col·laboren perquè les criatures, quan no estan dins dels centres escolars, estiguen en un entorn ric en aprenentatges. En aquest sentit, estem treballant molt amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

Però no solament estem treballant en aquest sentit ja que també ho fem amb diferents Organitzacions No Governamentals (ONG). A la revista, per exemple, comptem amb experiències on s'explicita com, entre les diferents parts, podem oferir eines emancipatòries per al nostre alumnat. Hi ha moltes possibilitats. Al cap i a la fi es tracta de compensar les desigualtats que venen de sèrie, i quan una dificultat et ve de sèrie, si no eres capaç d'encertar en la línia de flotació, no ixes mai del cercle. I això és un problema molt greu. I ací, cal que comptem amb el suport de l'entorn de proximitat, d'allò local i la implicació de les diverses institucions existents per aconseguir que tothom puga treure el millor de si mateixa anant tots a una. L'escola a soles no ho aconseguirà. És important pensar quins models de societat estem oferint: una societat fragmentada i individualista o una societat on tothom camine en la mateixa direcció i es treballe a través de la cooperació.

Un exemple d'aquesta col·laboració entre diferents institucions el tenim en una guia que s'està elaborant sobre Consells Escolars que coeduquen. Són xicotetes accions que tracten de reduir les desigualtats existents, en aquest cas respecte de la discriminació per raó de gènere i d'orientació sexual.


Dissenyant els eixos del 'Decàleg' del Consell Escolar Valencià a La Comarcal. Encarna Cuenca i Imma López. Autoria: Encarna Cuenca.

Dissenyant els eixos del 'Decàleg' del Consell Escolar Valencià a La Comarcal. Encarna Cuenca i Imma López. Autoria: Encarna Cuenca.


Has incidit en la importància del treball cooperatiu per tal d'afrontar els reptes als quals s'enfronta el món de l'educació. Com valores el treball de les cooperatives d'ensenyament a nivell estatal i, més concretament, a nivell valencià, englobades dins de la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV)?

Valore la seua feina compromesa amb l'entorn en el qual estan ubicades. A més, han fet aportacions molt valuoses pel que fa a metodologies innovadores. I també he de reconèixer de forma molt positiva no únicament el treball que fan a nivell diari als seus centres sinó la capacitat que tenen les cooperatives de traslladar i de compartir el seu treball diari. Per exemple, les jornades que realitzen des d'AKOE Escola de Mestres, on es comboien els diferents centres cooperatius per tal de compartir allò que han estat realitzant amb la resta de la comunitat educativa, en la idea d'anar compartint i fent transferències d'allò aprés: això està a l'ADN d'aquests centres.

Recorde a Imma López, directora de la Nostra Escola Comarcal, però també a altres cooperativistes, que en qualsevol reunió sempre estan compartint. Sempre. Aquesta capacitat per a innovar però sobretot per a fer i per a sentir-se una pinya és una cosa que valore moltíssim. Anem junts, anem a una i ens protegim junts, procurant donar el millor que tenim per a tots. Això m'agrada moltíssim.


Dissenyant els eixos del 'Decàleg' del Consell Escolar Valencià a La Comarcal. Encarna Cuenca i Imma López. Autoria: Encarna Cuenca.

Dissenyant els eixos del 'Decàleg' del Consell Escolar Valencià a La Comarcal. Encarna Cuenca i Imma López. Autoria: Encarna Cuenca.


Més informació:

- Entrevista a Encarna Cuenca en À Punt Notícies: https://www.apuntmedia.es/informatius/les-noticies-del-mati/entrevistes/01-03-2021-entrevista-lnm-encarna-cuenca_134_1398241.html

- Entrevista a Encarna Cuenca - El País: https://elpais.com/educacion/2021-10-25/la-presidenta-del-consejo-escolar-del-estado-deberiamos-preguntarnos-si-hacen-falta-tantas-asignaturas-en-la-ensenanza-obligatoria.html

- Entrevista a Encarna Cuenca - Eldiario.es: https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/encarna-cuenca-presidenta-consejo-escolar-pretenda-utilizar-educacion-arma-politica-fines-partidistas-deberia-asumir-culpa-dano-conlleva-futuras-generaciones_128_7276821.html

Comparteix aquest article
Publicat el 11/05/2022
Secció: Reportatges

Dídac Delcan Albors

Sóc Dídac Delcan Albors, Educador Social, i al llarg de la meua vida he estat vinculat a les Cooperatives d'Ensenyament Valencianes com a alumne però, també, com a investigador.

Mitjançant aquest blog m'agradaria posar en valor aquelles experiències que defineixen als vostres centres així com escoltar veus referents dins del món del cooperativisme educatiu i, també, d'altres àmbits.

Contar allò que fem i allò que ens passa és essencial. En aquest sentit, les cooperatives feu una aportació vital dins de les vostres comunitats de referència ja que esteu, constantment, dinamitzant diferents espais i persones. Obriu, en definitiva, espais on poder fer-se preguntes sobre com volem viure conjuntament.

Continuar oferint la possibilitat d'obrir aquestes preguntes i posar en valor el vostre patrimoni educatiu i organitzatiu és el ferm compromís amb el que compta aquest espai.

Twitter: @fridamnrules
Instagram: @fridamnr

COMENTARIS

Encara no hi ha cap comentari, escriu tu el primer

Escriu el teu comentari:

PROTECCIÓ DE DADES: En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades personals (LOPD) i Comerç Electrònic (LSSI) l'informem que les dades facilitades voluntàriament per vostè., S'incorporaran a un fitxer denominat "territori educatiu" propietat de UCEV amb finalitats estadístiques i de comunicació de les activitats en compliment de les seves finalitats pròpies. Vostè podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició relatiu a aquest tractament de què és responsable UCEV, dirigint-se per escrit a la seu al carrer Arquebisbe Mayoral, 11-b, 46002 de València.