Iniciem aquest aventura en forma de blog des de la Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) entrevistant a Enric Ortega, professor de Florida Universitària i de la Universitat de València, Doctor en Didàctica de les Ciències Experimentals i actual Director d’Akoe Pedagògica dins de la Cooperativa de Segon Grau Akoe Educació.

Enric Ortega Torres es defineix com un treballador per la cultura en el sentit més ample de la paraula i que està centrat, actualment, en el mon de l’educació. I és que, aquest professor de Física i Química va començar a treballar, durant la seua etapa universitària, a una galeria d’Art Contemporani. El món de l’art i la cultura va continuar formant part de la seua vida personal i professional durant molt de temps treballant com a llibreter, a diferents galeries d’art i com a gestor cultural de l’Ajuntament d’Alaquàs.

Més tard, va anar a realitzar una substitució a La Nostra Escola Comarcal i, just després d’aquest fet, es va obrir una vacant a Florida Secundària, on es troba treballant fins al dia d’avui. Ha passat per l’etapa de Secundària i Batxillerat tant com a mestre i com a director i, actualment, treballa a la secció universitària d’aquesta mateixa institució. Al mateix temps, dona classes a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.

Amb una mirada optimista cap a la seua trajectòria professional i de cara al seu futur, té el repte de continuar consolidant a Akoe Educació i a les cooperatives que la conformen com a entitats referents de la renovació pedagògica dins del context valencià.

 

Recentment has estat nombrat director d’Akoe Pedagògica, una institució que aquest any compleix el seu 15é aniversari. En aquest sentit, ens podries explicar què és exactament AKOE i quin va ser el propòsit del seu naixement?

Estem fent ara mateix un treball en Akoe en el que tractem de respondre a eixa pregunta. Respondre a la pregunta de què és Akoe té tants matisos que no és senzill, però Akoe sobretot significa treballar de manera cooperativa. Formalment és una cooperativa de segon grau que significa que els socis de la cooperativa són altres cooperatives. En el nostre cas som nou cooperatives les que col·laborem i amb les quals tenim l’objectiu d’aprendre en xarxa i créixer conjuntament.

Presentació Escola de Mestres AKOE. 24 d'Abril de 2013. Complex Esportiu-Cultural Petxina

Tenim projectes que des de la seua trajectòria i des del seu propòsit  comparteixen eixes idees, eixe propòsit del que ha de ser un centre educatiu, i després cadascun dels projectes dels nostres centres té una personalitat molt alta forjada en més de quaranta anys d’experiència. Des d’eixe esperit cooperatiu i d’aprendre junts aportem al grup  el que sabem i ens nodrim del que saben els companys i crec que això és el que li demanaríem al nostre alumnat i és el que fem com a organització.

Akoe va nàixer com deies abans fa quinze anys perquè persones que estaven en el món cooperatiu tenien eixa visió d’aprendre junts i gràcies a eixes persones està ací Akoe i estan les cooperatives. En un primer moment tenia un objectiu més de veure si es podien compartir gestions administratives i compra de material perquè al ser un grup relativament gran et donava més força. Eixe intent no va acabar de quallar perquè cada cooperativa té una personalitat tan alta que li agrada prendre les seues pròpies decisions i, per tant, era difícil anar juntes en temes de gestió. Per això, ara mateix diria que anem junts en tot allò que té a veure en temes pedagògics.

Per altra banda, des de setembre de l’any 2020 Akoe ha canviat molt: de tenir tres persones treballant ara no arribem a una. Jo tinc un percentatge de temps i Raquel Navarro (Escola Les Carolines), la nostra presidenta, té un altre percentatge.

L’objectiu és aprendre en xarxa i cooperar entre nosaltres i fer que els nostres projectes tinguen un valor afegit a més de la història que tenen per ser part d’AKOE perquè la idea és aprendre junts. Per tant, crec que estem en un moment de reinventar-nos però no des de la idea de començar de cero sinó d’aprofitar-nos d’eixa trajectòria de treball  de quinze anys junts per a poder donar sentit a eixa  pregunta que feies.

Per tant, contestar una pregunta del que és AKOE no pot tenir una resposta tancada perquè, com necessitem anar evolucionant i adaptant-nos als canvis, eixa resposta ha de ser dinàmica i canviant. Si ens tornàrem a fer la pregunta d’ací un temps la resposta tindria un matís diferencial però crec que això és estar vius i és ser una organització que s’actualitza.

Actualment, ¿qui forma part d’aquesta cooperativa de segon grau i a quantes persones aglutinen els centres que formen part d’AKOE?

En total som nou cooperatives: Juan Comenius, El Drac, Les Carolines, La Gavina,  Escola La Masia, Escuela 2, Grup Cooperatiu Florida, Grup Sorolla i la Nostra Escola Comarcal. Aquestes nou cooperatives estan ja des dels inicis, encara que al principi hi havia una altra cooperativa de Castelló, Lledó, que va estar un temps però ja se’n va eixir molt a l’inici.

Visita a l'Associació de Mestres Rosa Sensat (Catalunya). Juny 2012

Per tant, som nou cooperatives i cadascuna d’aquestes cooperatives de vegades suposa un centre educatiu amb diferents nivells d’ensenyament i, en conseqüència, els nivells de números depèn de com fem els càlculs però són números grans. Fa poc vàrem fer una comunicació i crec recordar que comptàvem amb uns cinc mil alumnes en total (Infantil, Primària i Secundària), però et parle de memòria, no tinc les dades a mà.

Quins són els trets identitaris dels centres que formen part d’Akoe?

Justament el curs passat a Akoe vàrem fer un treball per a definir quins serien els trets  i les característiques dels nostres centres. ¿Què significa ser un centre Akoe? Podríem establir les següents característiques: que siga una escola innovadora, sostenible, transformadora, inclusiva, activa, valenciana, participativa, cohesionada i comunicada.

Visita a l'Associació de Mestres Rosa Sensat (Catalunya). Juny 2012

Aquests van ser d’alguna manera els adjectius que la comissió va decidir guardar per tal d’explicar-nos. Som centres diversos en les nostres realitats diàries, però aquests eren els trets que ens representaven a totes les escoles.

Una de les accions que compta amb més visibilitat, i que ha posat a AKOE com un referent pedagògic, ha estat l’Escola de Mestres. Una de les fites que més es recorda va ser la magnífica conferència que ens va oferir el pedagog italià Francesco Tonucci a l’any 2016 al Palau de les Arts de València, el qual va acollir a gairebé un millar de persones. En les vostres pròpies paraules, l’Escola de Mestres vol “convertir-se en un espai d’encontre per compartir, intercanviar i fer créixer iniciatives que milloren l’acció educativa de mestres, llicenciats, educadors, desocupats, en actiu o que encara es formen. Volem convertir-nos en un punt de trobada ample, independent, compromès, que puga acollir gent amb la il·lusió de continuar aprenent”. En aquest sentit, l’experiència recorda a les escoles d’Estiu del País Valencià, una fita històrica que portava a terme el professorat organitzat baix els Moviments de Renovació Pedagògica. ¿En què s’assembla l’Escola de Mestres a l’esperit d’aquella proposta?

Jo estic de director pedagògic des de Setembre però vaig tenir la sort d’estar en AKOE Pedagògica com a director de Florida Secundaria quan férem l’inici de l’Escola de Mestres. De fet vaig fer jo el disseny de la dinàmica en la que va nàixer eixa idea i realment era una idea amb una força que era molt interessant des del punt de vista de la formació dels mestres.

És a dir, nosaltres com a mestres sempre hem tingut la necessitat de formar-nos i una de les formes d’aprendre més interessants és la formació entre iguals. Això ho fèiem en allò que anomenàvem claustres AKOE, que són un espai en el que en compte de fer un claustre solament en el teu centre, fas un claustre en el que participen mestres de totes les cooperatives i on treballes una temàtica específica. Però varen veure que era també interessant eixir-nos fora de la nostra frontera d’Akoe i compartir espais amb el professorat d’altres centres, de la pública, concertada i també d’altres espais. Així, va aparèixer la proposta de fer una escola de mestres en el sentit dels moviments de renovació pedagògica i el nostre referent eren les Escoles d’Estiu que es feien al Saler i altres localitats d’arreu del País Valencià. A partir d’ací va sortir la idea de buscar una oportunitat per a barrejar-nos per a parlar de la  pedagogia, de la didàctica, de les escoles i d’un llarg etcètera. 

Crec que va tenir un inici molt potent perquè no hi havia altres alternatives o no hi havia moltes alternatives a eixa proposta d’aglutinar una energia i un esperit de renovació, circumstància que va ajudar a ficar a Akoe en poc de temps en el panorama educatiu del nostre entorn.

No obstant això, també és cert que poc a poc varen anar sortint idees semblants, sobretot des de la Conselleria, les quals les han anomenat com “Escola de Tardor” i “Escola d’Hivern”, amb la qual cosa ja hi havia més oferta. Ara, a més, és cert que amb aquesta situació de la pandèmia haguérem d’aturar-nos perquè no podíem fer actes presencials i estem en eixe moment de repensar-nos.

Més que la formació en sí el que volíem era tenir la oportunitat de compartir la reflexió, és a dir, de vegades molts mestres ens deien “es que anem a l’escola de mestres independentment de qui siga el ponent pel moment del cafenet, del donut i de la xocolata”. El que vull dir amb açò és que no es tracta d’una anècdota, realment nosaltres buscàvem això, buscàvem que, per exemple jo que treballe a Florida, me’n anava a l’Escola de Mestres i em trobava amb una persona que treballava en un centre públic de la Vall d’Uixó o a un centre de Cullera i, al final, estàvem parlant d’allò que ens interessa, que és l’educació.

AKOE, a més, treballa en diversos àmbits i espais. Fins a dia d’avui, ¿en quines accions s’ha concretat l’esperit i el propòsit amb el que va nàixer Akoe?

Una cosa és el que hem fet fins ara i una altra és el que estem fent però en cap moment estem parats, vull dir, això és important. Crec que és interessant parlar d’allò que estem fent ara perquè tot el que estem realitzant actualment prové del que s’ha fet abans. Formalment hi ha dos seccions que tenen pes dins d’AKOE. Una és la que anomenem Akoe Pedagògica, formada pels directors i directores pedagògiques de tots els centres i ve a ser un poc el motor de les accions i actuacions que emprenem des de la nostra organització. Després està el Consell Rector que està representat per la presidència de totes les cooperatives o la persona en qui deleguen eixos presidents o presidentes.

Des d’Akoe Pedagògica en el que estem ara mateix és en tractar de respondre a la pregunta al voltant del que significa pedagògicament formar part d’Akoe. I per a poder respondre-la hem creat tres comissions: una per a l’etapa Infantil, una altra per a Primària i una altra per a Secundària. D’eixes comissions formen part mestres de totes les cooperatives. En aquest sentit, a Infantil estem parlant de temes d’ambients d’aprenentatge que diguem que és la manera de treballar que els nostres centres estan aplicant o volen aplicar. Des de Primària estem parlant de grups internivells i multiedat, és a dir, d’alumnat de diferents edats que treballen de forma conjunta i, a l’etapa Secundària, estem parlant de la mirada  interdisciplinar dels àmbits que també és el que volem d’alguna manera  conèixer i veure com funciona.

Per tant, estem intentant respondre a aquestes tres preguntes: ¿què significa per a nosaltres treballar amb ambients?, ¿què significa  treballar en grups multiedat? i ¿què significa treballar de manera interdisciplinària?

En paral·lel a aquesta tasca el que hem fet és buscar un equip de recerca educativa a la Universitat Rovira i Virgili encapçalat per Carme Grimalt i a les comissions d’Infantil, Primària i Secundària tenim un equip de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València encapçalat per Manuel Monfort. El que estem intentant és buscar una trobada entre el que és la recerca educativa i el que és la realitat de l’aula perquè volem respondre a eixes preguntes sobre què són els ambients, grups internivell i àmbits  d’aprenentatge  en AKOE però també volem saber què diu la recerca al respecte d’això i com podem incorporar les seues evidències als nostres centres.

Després tenim Comissions Akoe que van sorgint depenent de la conjuntura. Per exemple, ara el professorat d’Educació Física vol fer una comissió per a parlar de tota aquesta situació de la COVID-19, com l’estan gestionant  respecte els materials, mascaretes, etc. També realitzem altres accions com per exemple les trobades esportives de Colpbol, que és un esport cooperatiu valencià.

Tenim iniciat l’objectiu de projectes europeus per a, a l’igual que nosaltres estem investigant al voltant dels àmbits i dels grups multiedats, trobar algun centre europeu per tal de veure com ho fan això i per seguir aprenent dels altres. També hi havia una acció molt potent que feia Akoe Internacional que eren viatges d’estudi per aprendre llengües a l’estiu, això també s’ha tingut que aturar i també haurem de decidir si reprenem eixa idea o no.

En quins aspectes consideres que caldria millorar a nivell de gestió dels centres?

Et contestaré des de la meua experiència com a part de l’equip directiu d’un dels centres. Jo considere que és molt interessant que qualsevol persona d’una organització com les nostres puga assumir qualsevol rol. Aquesta filosofia no l’hem de perdre mai però sí que crec que hem de ser professionals a l’hora de prendre eixes decisions. Vull dir, qualsevol persona pot assumir qualsevol rol però ha de tenir una preparació i una formació prèvia, crec que el camí no ha de ser el d’assumir directament el rol si no que s’anara realitzant de forma progressiva a través de la formació.

En aquest sentit, hi ha altres tipus d’organitzacions diríem que més empresarials que això s’ho prenen de forma més seriosa i on els processos de selecció dels equips directius es basen molt en les competències, en el saber fer i en l’experiència, i nosaltres hauríem de ser més rigorosos  en això.

Amb aquesta reflexió no vull llevar-li pes al factor participatiu i democràtic però crec que devem donar-li pes a les qualificacions professionals perquè al final estem dirigint empreses que tenen unes dimensions considerables i això requereix d’uns coneixements i d’un saber fer.

Òbviament, es pot aprendre durant l’assumpció del càrrec, tots aprenem quan estem en un lloc, però per a poder arribar no ha de ser per temes personals o per afinitats sinó per temes professionals i crec que en moltes de les nostres organitzacions com som famílies perquè estem tot el dia junts i tenim sempre el treball en equip com a bandera doncs, de vegades, les emocions i les afinitats pesen més en el procés de decisió que no els criteris professionals.  Crec que és ací on tenim que millorar.

La Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) compta amb el següent lema: “Som cooperativa, fem ensenyament públic”. En aquest sentit, es podria dir que les cooperatives d’ensenyament suposen una tercera via front a la tradicional divisió escola pública i privada?

Aquest és un factor important per a escoles com les nostres. És a dir, moltes vegades quan penses en quins tipus d’organitzacions educatives hi ha, es diferencia entre la pública i la privada-concertada i ja no es fan més classificacions, de tal forma que quan parlen de la concertada generalment es fa des de la perspectiva del que són el 80% dels centres concertats (amb un component religiós), i deixen de banda alguns centres concertats que no estan en eixe grup.

A nosaltres ens ocorre això, nosaltres som òbviament privats-concertats però no és el mateix una empresa privada formada a partir d’un capital que formada a partir d’organitzacions  cooperatives com les nostres on tots els treballadors i les treballadores hem tingut que fer les nostres aportacions ja siga de capital o de treball. És a dir, com a entitats privades, les cooperatives tenen un valor social que no tenen els altres però, a més, dins de les concertades les Escoles Cooperatives no són igual que altres concertades per la nostra manera de funcionar, la nostra manera de prendre decisions i d’organitzar-nos i, més en particular, els centres cooperatius que formen part d’AKOE venim d’una història que ens dona una personalitat  i uns projectes que tenen un valor afegit molt alt, la qual cosa és important que es veja eixa diferencia perquè si no sembla que tots fem el mateix i no tots fem el mateix ni  des del punt de vista empresarial ni des del punt de vista educatiu.

Recorde que quan anàvem a crear l’Escola de Mestres Akoe férem una visita  a l’Associació de Mestres Rosa Sensat a Catalunya per conèixer els Moviments de Renovació Pedagògica, com s’estaven organitzant i com feien les Escoles d’Estiu. Va ser una visita molt interessant i estiguérem parlant amb la presidenta d’aquesta associació i ens va contar una història que coneixem però que em sembla interessant i és que les cooperatives d’ensenyament que varen començar als anys setanta, com les nostres, i també les de Catalunya, en un moment donat al voltant dels vuitanta es va fer una reivindicació tant allí com ací per a que les escoles cooperatives formaren part del sistema públic.

A Catalunya foren absorbides pel sistema públic però les valencianes no. Les cooperatives valencianes ho varen viure com una derrota però amb el pas del temps, ens va dir la presidenta de Rosa Sensat, algunes d’elles varen perdre la seua personalitat, es varen dissoldre i, en canvi, les nostres han anat fent que eixa personalitat perdure. Per tant, crec que això és un valor. Nosaltres hem aprés de molts centres públics (no estic llevant valor als centres públics) però és cert que la personalitat d’un projecte en quant a la manera de prendre decisions, doncs ens agradaria marcar una diferència, ens agradaria que quan una persona parle d’un centre educatiu diguera: estan els de la pública, els de la concertada i les cooperatives. Tot i que dir la pública agrupa tants centres que diran que no tots són iguals però cadascú ha d’alçar la seua bandera i dir “Ei! Que estem ací!”.  

En eixa lògica de treballar per construir eixa veu pròpia de l’educació cooperativa, des d’Akoe, i com a element de presentació de l’Escola de Mestres, vàreu realitzar una investigació, la qual es va publicar al llibre “Ser mestres del segle XXI: competents o inadaptats”, on va participar el professorat, les famílies i l’alumnat dels centres Akoe. A quines conclusions vàreu arribar? Es podria afirmar que hi ha un ADN, una espècie de tarannà, cooperatiu?

Aquest treball estava ja iniciat, era un treball d’investigació iniciat en la comissió pedagògica d’Akoe i que posteriorment va coordinar Empar Martinez (Escola Gavina) on s’elaboraren i es passaren uns qüestionaris a les famílies, a l’alumnat i al professorat. Buidant aquestes dades, el grup de treball que vàrem crear des d’Akoe en aquell moment i en el qual jo també hi participava va tractar d’explicar com hauria de ser un mestre i una mestra del segle XXI.

Crec  que contestar a eixa pregunta caduca ràpid perquè jo crec que totes les dades, malgrat estar vigents, si tornarem a escriure’l ara deuríem revisar-lo i actualitzar-lo. La realitat va molt més ràpid que l’educació però crec que pot ser una  bona acció per tal de dir com volíem que foren els nostres mestres.

Respecte al que em preguntaves al voltant de si existeix un tarannà als mestres d’Akoe jo t’ho conteste com a mestre: jo he sigut professor, a Florida, de l’etapa de Secundària i de Batxillerat. Al Batxillerat ens venien alumnes de diferents centres i entre nosaltres comentàvem “mira ací hi ha un grupet que tenen un tarannà distint” i quan dèiem això era perquè venien de centres Akoe: de La Gavina, de La Nostra Escola Comarcal, de Les Carolines, etc.

En això no vull dir que tingueren un nivell acadèmic més alt però sí que tenien un sentit de la participació i de respecte pels iguals que cridava l’atenció. I això no ho dic ara com a director d’Akoe que sóc (pot semblar que ho dic com a part interessada) sinó que també ho deia quan era mestre.

En quina mesura la realitat actual exigeix experiències d’intercooperació educatives com han estat, per exemple, l’experiència d’AKOE al nostre context o el projecte Escola Nova 21 a Catalunya?

La realitat actual si alguna cosa demanda és això, demana arrels, demana tenir coneixement del teu entorn. Jo crec que el treballar junts és per a poder dir què som i què volem ser, però per a poder dir el que volem ser primer hem de saber dir qui som. Per això crec que els projectes han de tenir este concepte de glocalitat. És a dir mirar al món des d’allò global però també des de la realitat local, i crec que la millor manera de definir-te és la de créixer amb companys que tenen característiques comunes i punts d’afinitat semblants però que, alhora, també tenen diferències.

Crec que a dia d’avui, en un món globalitzat com l’actual, en un món on sembla que tots podríem anar vestits iguals independentment d’on estem, necessitem l’arrel per a poder viatjar. És a dir, hem de conèixer-ho tot però sempre sabent d’on venim. La intercooperació  ens pot ajudar a això perquè moltes vegades et defineixes a partir de amb qui estàs i amb qui col·labores, això també és una manera de conèixer-te i d’arribar més lluny. Jo crec que és imprescindible.

La realitat d’aquests darrers dos cursos ha estat travessada per la pandèmia de la COVID-19. Com s’han adaptat els centres Akoe a aquesta nova realitat?

La realitat ens ha demostrat que eixa capacitat d’adaptació que li demanem al nostre alumnat la tenim que tenir també com a centres. És a dir, que quan més flexibilitat tens per a saber adaptar-te més fàcilment t’ubiques a la nova situació. Crec que açò no és solament per als centres Akoe, hauria de ser per a tots. Els docents han fet un esforç grandíssim per adaptar el seu propòsit a la nova realitat en un moment com l’actual,  ja siga utilitzant estratègies virtuals o en altres moments individuals. Per exemple, alguns centres que estaven fent la docència per grups d’edats mesclats han tingut que parar perquè no es podia barrejar grups.

En aquest sentit, no hem de llevar-li valor a tot el sistema sanitari però, de fet, durant la pandèmia  escrivírem Imma López (La Nostra Escola Comarcal), Paco Martí (Juan Comenius) i jo un article al diari Levante-EMV parlant també que uns aplaudiments per als docents hagueren sigut ben merescuts per l’esforç que també han fet per tal d’adaptar-se a la situació.

I en particular als centres AKOE  ara que estem treballant a les comissions estem intentant que a les nostres reflexions pedagògiques deixem a banda la situació COVID-19 perquè el que volem és saber com voldríem fer-ho i cap on volem anar i d’alguna forma el que tractem és d’obrir una finestra per a que entre l’aire, perquè al final la urgència de solucionar conflictes derivats de la situació pandèmica és tant grossa que fa que de vegades no pugues fer una reflexió pedagògica com t’agradaria fer-la perquè, com deia Mafalda, “si et centres en allò  urgent, no et deixa pensar en allò que és essencial”.

Presentació Tesi Doctoral Enric Ortega. Setembre 2018