Aquesta setmana conversem amb Miquel Ruiz Collados, mestre d'una escola de barri i cooperativa, l'escola Mestres de la Creu, situada a la localitat de Mislata i que es troba, actualment, exercint com a president de la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV). Ens ajuntem amb ell una vesprada del començament de curs al barri de Benimaclet per tal de conèixer com afronten el curs el conjunt de les escoles cooperatives del nostre territori, què han aprés d'aquests últims cursos caracteritzats per la situació pandèmica i quins són els reptes de futur del món educatiu cooperatiu valencià, el qual es troba, segons el seu parer, en un "moment propici per estimular i consolidar el seu creixement sense renunciar al que per mi és un dels seus trets d'identitat bàsics, des del seus inicis: i és que el moviment educatiu cooperatiu valencià presenta una visió crítica de la societat i un model d'organització humana que vol ser alternativa a allò existent, i que vol ser-ho des del convenciment que el canvi de prioritats que planteja, centrat en la dignitat de l'ésser humà i el valor de la cooperació, ha de propiciar un canvi social".

Uns valors i un camí, el del cooperativisme, que ha viscut des de ben jove en la seua militància en diversos projectes de base però també des que, en l'any 2011, va participar en la transformació en cooperativa d'ensenyament del Colegio Santa Cruz a l'actual Mestres de la Creu, un procés que va suposar moltes coses i molts aprenentatges però, sobretot, va ser una " experiència d'aprenentatge molt intensa. Al final, la identitat cooperativa, tant col·lectiva com individual, és una labor que no s'acaba mai, és un camí en el qual mai no podem dir 'ja hem arribat, ja hi som', i deixar-ho estar. No, tot açò és una cosa que anem construint i, mentre siga viu, no deixarà mai de construir-se. I quan això es dona en un procés en el qual, al mateix temps que tota l'organització camina també ho fas tu, la sensació d'intensitat al voltant d'aquest procés és molt present".

Miquel Ruiz Collados, president de la UCEV.

Com ha estat l'experiència de la teua arribada al context del cooperativisme?

Des del punt de vista laboral, he tingut una vinculació des de fa molt de temps amb el projecte de transformació en una cooperativa d'ensenyament de l'escola Mestres de la Creu. Com deia adés, a nosaltres ens agrada definir-lo com un projecte de barri perquè abans de la reconvenció en cooperativa així ho era. Per nosaltres parlar de "barri" és parlar d'entorn, de proximitat, de comunitat. A més a més, el nostre barri és un barri, des del punt de vista sociològic, molt particular: molt divers culturalment i social, i alhora amb un sentiment d'identitat arrelat. Més enllà d'això, també és cert que prèviament i en paral·lel al meu compromís professional, vaig tindre un trajectòria llarga d'activisme en el món de l'associacionisme (concretament en l'escoltisme), també molt lligada al treball de base. Això acaba donant-te una determinada visió d'allò que t'envolta i de la teua responsabilitat, diguérem moral, envers aquest entorn; acaba ajudant-te a situar-te en una determinada manera d'entendre la realitat en la qual i amb la qual treballes.

L'any 2018 vares arribar a la presidència de la UCEV malgrat que el teu compromís amb el consell rector de l'entitat ve d'abans. Què t'ha aportat a tu el cooperativisme?

En alguna lectura d'aquest estiu m'he retrobat amb una definició del cooperativisme que m'agrada especialment i que, casualment, ja havia tingut l'ocasió de comentar amb companys que, per mi, són referents del moviment cooperatiu. Em referisc a eixa definició que afirma que el cooperativisme, més que un moviment econòmic que empra l'acció educativa, realment és un moviment educatiu que fa servir l'acció econòmica. El que ens està dient és que, d'alguna manera, tot cooperativisme té aquesta base educativa, de formació, d'aprenentatge permanent al servei de la transformació econòmica i social. En aquesta definició trobe una manera d'entendre el món que ens envolta i també apunta a l'apoderament que l'organització cooperativa et pot donar per a transformar-lo. En la nostra experiència com a escola reconvertida en un projecte cooperatiu, aquesta visió està molt present. Sempre tenim la sensació i la necessitat de reflexionar, i d'aprendre, respecte a tot allò que ens queda per fer per continuar conformant el nostre projecte des d'una perspectiva cooperativa. I, d'altra banda, en aquest procés d'aprenentatge la intercooperació al si de la UCEV ens permet conèixer, gràcies al treball compartit, altres experiències. El cooperativisme no deixa de ser una ferramenta per a llegir el món i donar resposta a les necessitats que planteja des d'una visió ideològica molt clara. Personalment, estic més que pagat de tots els aprenentatges viscuts gràcies a aquest treball d'intercooperació, a aquest treball compartit que he tingut la sort de gaudir al llarg de la meua etapa professional.

Quin balanç feu, des de la UCEV, del curs 2020/2021?

Ara, al setembre de 2021, faria un balanç molt positiu respecte a moltes coses i també malgrat moltes coses. Si mirem cap enrere i ens situem en setembre de 2020, hem de recordar que teníem un escenari ple d'incerteses i d'auguris quasi apocalíptics en relació amb el que anava a suposar obrir les escoles després dels mesos de confinament. Afortunadament, hi havia moltíssima gent dins de la comunitat educativa (moltíssimes persones dins del món del cooperativisme educatiu) que confiava que l'escola aconseguiria mantindre's oberta i que, a més, tenia el convenciment que la necessitàvem oberta. Va existir un compromís total per assolir que les escoles foren uns espais segurs i s'entenia que, per això, caldria fer un esforç extraordinari.

Els fets han demostrat que han estat aquestes darreres expectatives les que s'han complit: efectivament, l'escola ha estat un espai obert i segur. I més que mai ha respost a allò que, des de la visió del cooperativisme, pensem que ha de ser l'escola, també en aquestes circumstàncies: una institució garant d'un servei públic essencial. Per mi, l'aposta no tenia alternativa i en aquest sentit ha eixit bé, tot i que com també era ben previsible ha comportat molt d'esforç. Perquè el que també cal dir és que no ha estat gens fàcil. Però considere que, gràcies al compromís dels treballadors i treballadores dels centres, de l'alumnat, de les famílies, i en el cas valencià també de l'Administració educativa, podem estar satisfets del balanç final.

Aquest nou curs ha de ser el temps en què haurem de reprendre moltes coses. Deixem enrere l'actuació de la UCEV durant la pandèmia en què la gestió ha estat centrada a atendre les necessitats més immediates dels nostres centres i, alhora, a actuar com a veu activa del cooperativisme educatiu en el seguiment de la crisi sanitària i la seua afectació sobre el sistema educatiu. En aquest sentit, fem un balanç positiu de la resposta donada en els dos àmbits, una resposta que vàrem assumir que era la que tocava fer precisament pel context extraordinari que estàvem vivint. Per mi, l'acte de presentació de l'edició commemorativa de les 10 Declaracions Educatives de la UCEV el passat mes de maig, a banda de la seua significació en si, va tindre un cert valor simbòlic com a moment en què tancàvem el temps més dur que havíem patit com a conseqüència de la pandèmia, i començàvem a mirar el futur amb més esperança.

Miquel junt al Conseller Climent en la presentació de l'edició commemorativa de les 10 Declaracions Educatives de la UCEV.

Comentaves el paper que ha tingut el govern valencià a l'hora de coordinar tota l'actuació en matèria educativa. Quina és la vostra valoració de l'actuació de la Conselleria i de l'equip de Govern? Quines vies de treball s'han obert?

La valoració que fem des de la UCEV ha estat positiva perquè sempre hem tingut en compte dos elements. Primer, l'exigència extraordinària provocada per la pandèmia. Moltes vegades durant el curs passat algunes reflexions sobre el que es podria haver fet inevitablement havien d'enfrontar-se a la constatació d'una evidència: sí, però estem vivint i lluitant contra una pandèmia. I és que hem de ser conscients que tot el que es feu durant el curs passat es va fer en un escenari sanitari i social absolutament extraordinari. Alguns parlaven amb raó del principal repte global de la nostra generació. Això és un element a tindre en compte a l'hora de valorar la tasca del Govern, i també la del conjunt de la comunitat educativa, i en eixe sentit hem de reconèixer, i així ho vam fer públicament en diverses ocasions, que la resposta de l'Administració fou encertada en línies generals.

I després un segon element per tenir perspectiva és veure què ha ocorregut en altres territoris de l'Estat Espanyol. I és des d'aquest punt de vista la valoració de la resposta del Govern valencià també resulta satisfactòria. Malgrat les incerteses i la dificultat de prendre decisions en un context com el del començament del curs passat, o com el que es va donar en moments puntuals del curs quan la incidència de la pandèmia era especialment dura, hi ha hagut la determinació de plantejar mesures i línies d'actuació per garantir l'objectiu de tenir una escola oberta i segura. Un altre aspecte important és haver emprès aquestes mesures en un marc de participació. El Fòrum Educatiu ha estat la mostra més destacada d'aquest marc participatiu per fer un seguiment de la resposta del sistema educatiu a la pandèmia. I d'això també estem satisfets: des del punt de vista de la UCEV, allò que som i allò que representem ha estat present en aquest espai de participació, juntament amb la resta d'entitats representatives de la comunitat educativa.

Alumnat de l'escola Mestres de la Creu (Mislata, València).

En la teua opinió, podríem dir que hem pogut aprendre alguna cosa de la pandèmia?

Aquesta és una pregunta interessant. La pandèmia servirà? Eixirem millor després de tot açò? No ho sé, però el que sí constate és que la pandèmia, des d'aquest punt de vista dels aprenentatges i sense necessitat de fer discursos morals sobre la seua utilitat, ha realçat el valor de l'escola. Si algú dubtava d'eixe valor de l'escola i de l'ensenyament públic, i de la seua tasca insubstituïble també per tal d'afrontar situacions d'emergència i intentar superar-les des d'una visió social, la pandèmia ha servit com a mínim per posar el focus en aquesta constatació.

Hem après també que és possible prioritzar determinades polítiques públiques, i que l'educació, en tant que dret i servei essencial, és fonamental per atendre les necessitats de tot l'alumnat i, indirectament, del conjunt de la societat. Unes necessitats que, com és el cas del que hem viscut en aquesta pandèmia, anaven i van més enllà d'allò estrictament sanitari perquè incideixen en qüestions socials. I jo crec que tot això, més que un aprenentatge, han estat com he dit un seguit de constatacions.

Hi ha hagut experiències, com ara la resposta de l'alumnat davant l'adequació de les escoles al context de la pandèmia, que han estat ben gratificants. Ha estat en general una resposta de maduresa, de maduresa conscient i responsable, tant entre l'alumnat més menut, el de les etapes d'infantil i primària, com entre l'alumnat adolescent. Ací l'escola ha actuat com un element clau per afavorir aquesta conscienciació de les persones integrants de la comunitat educativa. I és que a les escoles s'ha viscut com fer front a les dificultats i als riscos que suposava la pandèmia d'una manera col·lectiva i des de la responsabilitats compartida.

Parlem de la importància de l'escola, quina escola proposa el moviment cooperatiu educatiu valencià?

Quan definim l'escola cooperativa, hauríem de pensar primer de tot en el que considerem que seria la millor escola possible, sense etiquetes. Una escola innovadora en el pedagògic, inclusiva en el social i compromesa amb el comunitari; una escola realment participativa i centrada en les persones: en cada alumne i alumna, en cada treballador i treballadora, en cada persona integrant de la comunitat escolar. I, en segon lloc, després de pensar, i també de somiar, eixa escola, ser capaços d'explicar que, en el nostre cas, els camins que seguim per construir-la són els del cooperativisme. Que la manera en què fem eixa escola té darrere uns valors i se sustenta en uns principis ben determinats.

Perquè tot això siga creïble, evidentment, hem de fer valdre internament aquests valors i aquests principis en la nostra acció quotidiana. Si no tenim projectes educatius que responguen de la manera més eficaç possible a les necessitats del seu entorn i a les necessitats i expectatives concretes del nostre alumnat, difícilment després podrem teoritzar sobre allò que han de ser o són les escoles cooperatives.

Treballem per aquesta aspiració de construir dia a dia el que nosaltres considerem que són les millors escoles possibles, sense oblidar que aquesta mateixa aspiració la tenen la gran majoria de centres educatius, siga qui siga aquell que n'ostenta la titularitat. I justament per això recordem que el que aportarà valor als nostres centres serà, al costat del seu millor funcionament, la nostra voluntat de fer explícit que som com som perquè ens sostenim sobre una realitat organitzativa que és la cooperativa.

Moments de treball a l'escola Mestres de la Creu (Mislata, València).

Quina realitat hi ha avui, dins del moviment cooperatiu, a nivell de creixement, diversitat i de salut?

Ací, al País Valencià, tenim una realitat que és molt diversa. Tenim per començar el sector de les escoles infantils, el qual a hores d'ara està afrontant una situació molt complicada per diferents motius: des de la baixada de natalitat fins a les dificultats per tirar endavant projectes en un context en què l'extensió de la universalitat en aquesta etapa, amb el creixement d'oferta de places de titularitat pública, està fent perillar la viabilitat de moltes escoles.

A la resta d'etapes educatives, especialment aquelles obligatòries, s'ha consolidat majoritàriament el model de la concertació. Hi ha una realitat molt diversa de projectes però alhora, es manté viu el reconeixement mutu com a cooperatives d'ensenyament i (aquesta és la gran responsabilitat de la UCEV) es treballa per reforçar el denominador comú que implica el fet de ser cooperativa i, gràcies a això, s'impulsa la intercooperació. Continuem teixint i construint a partir de la força del lligam que ens uneix en tant que projectes cooperatius.

També cal assenyalar que, en el cas valencià, el moviment cooperatiu en general i el de l'àmbit educatiu en particular té al darrere un patrimoni històric riquíssim que paga la pena posar en valor. Es tracta d'un patrimoni del qual ens hem de sentir orgullosos i a partir del qual podem aprendre molt ja que constitueix un referent ben vàlid per pensar en el nostre futur.

Miquel Ruiz Collados, actual president de la UCEV, i Luiso Cervellera Martínez, antic president de la UCEV i, actualment, membre del seu Consell Rector.

Un dels lemes de la UCEV és el de 'Som cooperativa, fem ensenyament públic'. Has parlat en alguna ocasió que les cooperatives aporten una singularitat dins de l'espai educatiu dins de l'ensenyament públic. En què consisteix aquesta singularitat?

Hi ha una xicoteta història al voltant d'aquest lema. Si no recorde malament va ser en una assemblea en la qual, en un primer esborrany del lema, dèiem "Som cooperativa" i dèiem "Som ensenyament públic". En el debat sobre aquesta proposta, alguns vam dir: "Ep! Pensem: nosaltres no som ensenyament públic; l'ensenyament públic es fa, el fem". Per què? Perquè pensem que el concepte l'ensenyament públic no ha de ser patrimoni de ningú. Nosaltres, cooperatives d'ensenyament, som el que som, empreses cooperatives, i per ser el que som configurem una manera d'entendre l'ensenyament públic que aspirem a desenvolupar en els nostres projectes. I igualment que ho fem nosaltres hi ha altres que també ho fan, com per exemple els centres que són de titularitat pública.

Nosaltres ens identifiquem amb una manera d'entendre el servei educatiu que reivindiquem que siga plural, no unívoca i no relacionada d'una manera excloent amb la titularitat del centre educatiu. A partir d'ací es deriven diverses coses. Des del cooperativisme podem fer aportacions per millorar aquest ensenyament públic que considerem absolutament essencial perquè forma part també de la nostra visió social i del paper que pensem que l'educació ha de tenir en les societats del segle XXI. Aquestes aportacions estan basades en els valors i en els principis del cooperativisme i en la plasmació que aquests valors i aquests principis tenen en el món escolar. Però més enllà d'això, d'aquesta identificació amb l'ensenyament públic també es deriven reivindicacions i, no ho oblidem, debats interns sobre la millora dels nostres projectes per alinear-los amb aquesta manera d'entendre el servei educatiu.

De manera complementària, creiem que el reconeixement d'aquesta concepció oberta de l'ensenyament públic ens ha de portar a consolidar una actitud de diàleg i, sobretot, de corresponsabilitat amb la resta d'agents de la comunitat educativa que fan ensenyament públic i que mantenen les seues pròpies visions, de manera especial amb la pròpia Administració. Aquest reconeixement de la pluralitat de visions al voltant de l'ensenyament públic pensem que és enriquidora i necessària pel bé de l'educació al nostre país.

La reivindicació i l'exercici d'aquesta singularitat és una de les tasques que no s'acabarà mai. Suposa una labor constant que a la fi ha de posar damunt la taula algunes evidències: com parlàvem abans, què caracteritza les escoles cooperatives i el que és més important, com s'ho fan per ser com som. Aquesta singularitat en definitiva s'ha d'observar en la teua manera de ser i de caminar com a projecte educatiu.

Quins diries que són els reptes de futur de les cooperatives? Com valoreu l'arribada de la nova llei educativa: la Llei Orgànica de Modificació de la LOE (LOMLOE)?

Molts i molt diversos. Des d'un punt de vista educatiu, el desplegament de la LOMLOE sens dubte representa un tema importantíssim. Des del cooperativisme educatiu sempre diem que el partit de la LOMLOE l'hem de jugar. Des dels seus primers esborranys, el cooperativisme ha fet una lectura de la nova llei allunyada dels eslògans d'uns i d'altres, intentant valorar aquells aspectes que consideràvem positius i aquells altres que percebíem com a amenaces. I tot això partint de la visió crítica que havíem fet de la superada LOMQUE. Val la pensa recordar que el cooperativisme educatiu es va posicionar clarament en contra d'aquella llei perquè, des del nostre punt de vista, hi havia diversos elements, alguns d'ells de tipus ideològic i de caràcter essencial, que no encaixaven en la nostra conceptualització de l'educació.

A la LOMLOE hem vist alguns aspectes que responen a reivindicacions no només del cooperativisme educatiu sinó del conjunt de l'ensenyament concertat, com ara la previsió de realitzar un estudi objectiu sobre el cost de la plaça escolar i assumir les conseqüències que se'n deriven pel que fa al finançament dels centres concertats. Com sempre hem manifestat, aquests centres pateixen una situació d'evident infrafinançament reflectida d'una forma clara en la congelació del mòdul del concert i la LOMLOE obri una porta per afrontar aquesta qüestió.

Per altra banda, la LOMLOE reconeix explícitament l'especificitat del cooperativisme educatiu, i demana el seu desenvolupament en la normativa que es desplegue a partir de la llei. Aquesta és una reivindicació històrica del món cooperatiu i esperem que es plasme en el desenvolupament de la llei en tots els sentits.

Juntament amb això, hi ha altres elements que ens generen més preocupació, com ara determinats aspectes relacionats amb la planificació escolar. O el que té a veure amb l'educació infantil, on fem valoracions diverses. D'una banda, ens satisfà veure reflectida el que ha estat una altra reivindicació de sempre del cooperativisme: la consideració de l'especificitat i la importància de l'educació infantil com a etapa fonamental i, amb això, la necessitat de fer universal el servei educatiu en el tram del 0-3. Tanmateix, critiquem que es puga vincular aquesta universalització exclusivament amb la creació de places de titularitat pública. De fet la pròpia llei preveu comptar amb altres agents per assegurar aquest caràcter públic de la l'oferta en aquesta etapa. I és ací on reclamem que aquesta possibilitat es concrete mitjançant un model d'educació infantil en què els centres educatius de titularitat privada compromesos expressament amb un model d'ensenyament públic puguen ser reconeguts i considerats com a tals.

En el cas del cooperativisme, i més concretament en el cas del cooperativisme valencià, tenim referències històriques que podrien inspirar la definició d'aquest model. Recordem el Patronat d'Escoles Infantils de la ciutat de València, constituït sobre la base del cooperativisme i model d'ensenyament públic en l'etapa d'Infantil. Una volta més, tornem al nostre patrimoni!

Jo crec que el desenvolupament de la LOMLOE ens donarà, al cooperativisme, oportunitats de posicionar-nos respecte a la definició d'aquests i de molts altres temes que implicarà la consolidació del nou sistema educatiu que es planteja.

Miquel Ruiz Collados, president de la UCEV.

Quines són les expectatives i les esperances del curs que comença aquesta setmana?

Jo crec que hi ha il·lusió i ganes de tornar a créixer. Parlant al llarg del curs passat amb companyes i companyes de tota mena de centres educatius, la sensació que hi havia és que, des de març de 2020, en bona mesura les escoles i els seus projectes no podien volar. Hi havia moltes actuacions i iniciatives que estaven molt limitades per la normativa sanitària que, responsablement, havíem de complir amb el màxim rigor. Així que jo crec que aquest curs hi ha una expectativa immensa de tornar a volar en el sentit de tornar a donar el màxim desenvolupament possible als projectes dels centres educatius. Perquè tornar a volar en aquest sentit, per a les escoles és senzillament tornar a ser. Les escoles són espais molt intensos d'aprenentatges, de convivència, de vida que només es poden realitzar des de la plenitud, des del desenvolupament de les seues potencialitats.

En relació amb això, hi ha una expectativa més general, i és que, l'any que ve, en el món educatiu es parle més d'educació que no de salut pública. Açò és, també, una esperança a la qual agafar-nos. Des d'aquest punt de vista i malgrat les dificultats i necessitats generades per les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia, que estan sent grans, també esperem que vaja estenent-se un cert optimisme social. Jo confie que les escoles puguen ser partícips també d'eixe optimisme en el seu dia a dia. Serà molt bon senyal perquè significarà que compten amb el suport i els recursos necessaris per desenvolupar la seua labor.

Parlaves de transformar aquestes esperances o expectatives en un marc d'acció, és a dir, en accions futures. Quines accions, i ja per finalitzar aquesta trobada, es van a fomentar des del cooperativisme educatiu valencià per tal de generar debat, aprenentatges i coneixements i per tal de fomentar la trobada entre la comunitat educativa?

Nosaltres enguany tenim un plantejament molt obert en el sentit que l'any passat vàrem haver d'ajornar o intentar adaptar moltes actuacions al context de la pandèmia i aquest curs tenim la confiança que això no serà tan necessari. Encara hi ha incerteses, naturalment, però des de la UCEV estem començant a planificar un any que acabarà en una assemblea i en una renovació del Consell Rector, i això ens obliga a fer molt bé els deures.

Damunt la taula tenim carpetes amb diversos temes importants que hem de gestionar. No vull avançar-me a cap decisió, però una de les primeres qüestions que haurem d'abordar serà la represa de l'organització del congrés estatal de la UECoE, per exemple, i tot el que això pot comportar.

Però també hi ha altres qüestions, moltes d'elles relacionades amb un element fonamental de la gestió de la UCEV que és el funcionament de les seues comissions internes. Totes elles tenen projectes i línies d'actuació que naixen del que es feu el curs passat malgrat les circumstàncies extraordinàries de la pandèmia. Una de les més immediates serà el que implicarà l'aprovació i l'aplicació de la nova llei de Formació Professional (FP) en el món educatiu en general i en el cooperativisme en particular: per això, estem organitzant unes jornades que tindran lloc els pròxims 13 i 14 d'octubre en què volem parlar sobre FP a la llum de la nova llei.

No podem oblidar, com ja hem dit, el desenvolupament de la LOMLOE, o el canvi de paradigma que s'ha produït en el model d'orientació al sistema educatiu valencià i com ens posicionem com a cooperatives davant aquest canvi, i molts altres fronts. Tenim un plantejament molt obert en el que haurem de concretar, en unes circumstàncies que confiem que seran millors que les de l'any passat, un curs que permeta plantejar reptes no només per a aquest curs sinó per als pròxims anys.

Més informació al voltant de la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV) al següent enllaç: https://www.ucev.coop/

Espai web de l'escola Mestres de la Creu (Mislata, València) disponible en el següent enllaç: https://colsantacruz.es/

Espai web de la Unió Espanyola de Cooperatives d'Ensenyament (UECoE) disponible en el següent enllaç: https://www.uecoe.es/