Territori Educatiu

20/10/2021

"Constituir-se en una cooperativa és un pas burocràtic però també és un pas mental, de sentir que tenim una cosa nostra que hem de fer pujar i donar-li solidesa, de conjugar l'aspecte humà i laboral"

Entrevista a Pablo Muñoz - Antic alumne de l'escola El Drac i de Juan Comenius i soci fundador de la cooperativa Pangur Animation.

"Constituir-se en una cooperativa és un pas burocràtic però també és un pas mental, de sentir que tenim una cosa nostra que hem de fer pujar i donar-li solidesa, de conjugar l'aspecte humà i laboral"


Avui comptem amb el relat de Pablo Muñoz, exalumne de l'escola El Drac (Torrent, Horta Sud) i de Juan Comenius (València, l'Horta), el qual està desenvolupant la seua trajectòria professional dins del món de la comunicació audiovisual i l'animació stop-motion al projecte cooperatiu Pangur Animation, una iniciativa que ha comptat amb la col·laboració i l'assessorament de l'equip tècnic de la Federació Valenciana d'Empreses Cooperatives de Treball Associat (FEVECTA).

Amb Pablo recordem el seu pas per aquestes escoles i com va anar transformant la seua passió pel cinema en la seua vocació professional. Un projecte que, al cap i a la fi, no és només una elecció de model empresarial sinó que també implica un canvi de filosofia i de mentalitat: "constituir-se en una cooperativa és un pas burocràtic però també és un pas mental, de sentir que tenim una cosa nostra que hem de fer pujar i donar-li solidesa". Conjugar l'aspecte humà i laboral, aquest és el repte i el camí en el qual s'han endinsat des de Pangur Animation. Un camí que, de ben segur, serà llarg i estarà ple de llums i noves sendes.

Pablo Muñoz, soci cooperativista de Pangur Animation. Autoria: Pangur Animation.

Pablo Muñoz, soci cooperativista de Pangur Animation. Autoria: Pangur Animation.

Qui és Pablo Muñoz?

Si anem a la qüestió personal dir qui sóc és una qüestió complicada de definir en tant que és molt polièdrica, però si anem a la qüestió professional jo diria que sóc un professional del mitjà audiovisual, que va acabar en aquest mitjà per una condició d'amor absolut al cinema i que finalment va recaure en el món de l'animació, on he trobat el meu espai , on m'he sentit més còmode, on he trobat més sentit a la meua carrera i on, finalment, i gràcies a aquesta certesa d'estar on havia d'estar, doncs, em vaig decidir a prendre les regnes de la meua carrera i vaig fundar un estudi: Pangur Animation. Actualment, a més de formar part de l'estudi d'animació, estic dedicant-me no només a fer projectes sinó a apadrinar propostes d'altres creadors i a generar treball. En definitiva, intentant aportar el meu saber fer a crear i generar indústria.

Quina ha estat la teua experiència educativa?

Vaig començar, pràcticament des que tinc memòria, a l'escola El Drac, a Torrent. Per a mi aquesta escola, a més de la vessant educativa, significava estar quasi com en família ja que sóc fill d'una antiga sòcia cooperativista del centre. Si bé és veritat que no puc comparar en altres escoles en aquestes edats perquè solament vaig conèixer El Drac durant tota la meua infància i adolescència, tinc una ferma convicció que em va aportar molt als valors que tinc actualment com a persona i estic molt content amb aquesta circumstància.

Després d'acabar la meua etapa a l'escola, vaig realitzar el Batxillerat a un institut públic i, més tard, vaig cursar un Grau Superior de Formació Professional de la branca d'Imatge, també en una institució pública. Després em vaig posar a treballar però bé, potser el que és més rellevant ara per ara és que vaig decidir tornar a emprendre els estudis quan ja tenia quasi trenta anys, de fet els vaig complir mentre cursava el Grau Superior de Realització de projectes audiovisuals i espectacles a un altre centre cooperatiu: Juan Comenius, a València.

Per a mi donar aquest pas de tornar a estudiar va ser molt important perquè va ser com una revalorització de la meua vocació, que estava una mica perduda i després de passar per allí vaig tenir el convenciment que havia de buscar la manera de tornar a treballar fent allò que més m'agradava. En aquest sentit, té molt a veure l'experiència educativa, que va ser important, ja no només per tornar a retrobar-me amb nous reptes sinó perquè vaig poder aprofundir molt més en el llenguatge cinematogràfic i amb totes les coses que comporta la creació, en aquest cas d'audiovisual i d'espectacles, i vaig sentir com que la veueta de aquella passió i aquelles ganes de dedicar-me al món del cinema tornaven a fer-se més fortes.

Logo de l'empresa cooperativa Pangur Animation. Autoria: Pangur Animation.

Logo de l'empresa cooperativa Pangur Animation. Autoria: Pangur Animation.

Ens agradaria centrar-nos en conèixer la teua experiència com a antic alumne d'una escola cooperativa. En aquest cas, tal com comentaves, has passat gran part de la teua infància i adolescència a l'escola El Drac, situada a la localitat de Torrent. Com recordes aquella etapa?

Varen ser molts anys i ja ha passat molt de temps des d'aleshores, però la recorde com una experiència molt bonica. Allí vaig estar des de l'etapa d'Infantil fins a 4t de l'ESO. Com la meua mare treballava allí, per tal de no dur-me a una escoleta infantil, ja varen decidir portar-me directament a l'escola des de ben xicotet.

Com recorde aquella etapa? La recorde com que era sobretot com un ambient tancat. Sé que pot tenir connotacions negatives, però quan em referisc a una sensació de tancat vull dir en el sentit que tot el món coneixia a tothom. Com a anècdota, he de dir que a mi em sorprenia després, quan ja vàrem començar a conèixer a gent d'altres escoles i instituts, que em contaven com eren les seues escoles i que allí hi havia més d'una classe per curs. Que hi haguera més d'una línia per curs em sorprenia, era estrany perquè nosaltres estàvem molt acostumats a que hi haguera solament una classe per curs, que hi haguera un espai més familiar.

L'ambient era tan proper que per a nosaltres el fet de passar de curs era com una sensació d'anar passant el testimoni, d'entrar en la següent aula dels qui havien estat l'any anterior en aquell mateix espai i que érem nosaltres els que havíem deixat la nostra aula del curs anterior, plena de records i d'anècdotes, als qui anaven a venir després. A més, el professorat coneixia tot l'alumnat. Creava una relació molt familiar amb totes les coses bones i dolentes que això comporta. Per una banda estava bé perquè ajudava a entendre les particularitat de cada alumne en tant que és un ésser humà amb les seues singularitats, però també suposava que sempre et tenien fitxat i tothom s'assabentava del que anaves tramant i fent.

Procés de creació als estudis de Pangur Animation. Autoria: Pangur Animation.

Procés de creació als estudis de Pangur Animation. Autoria: Pangur Animation.

Com era la relació amb el professorat?

Recorde moments molt bonics. Allí la relació amb el professorat era molt important perquè el teu professor no era qui et tocava, era qui hi havia, aleshores al llarg dels anys sempre anaven repetint-se els mateixos. Al final acabaves tenint una relació directa i personal. Personalment, hi ha molta gent amb la qual he tingut una relació prou bona i altra amb què ha estat més complicat. Al final això forma part de la vida: el conflicte humà existeix i és inevitable, ja que som persones i no sempre anem a poder coincidir amb tothom.

En general els records són molt més positius que negatius. Recorde molta gent que m'ha marcat, bé pel seu sentit de l'humor o bé per la manera en què intentava tenir una bona vibració amb tu, que intentava transmetre valors sense ser una persona que solament t'està donant sermons. Al final, moltes vegades jo crec que qui més et marca és de qui perceps una preocupació no només per ensenyar-te el temari sinó per a influir en tu com a persona.

Procés de creació als estudis de Pangur Animation. Autoria: Pangur Animation.

Procés de creació als estudis de Pangur Animation. Autoria: Pangur Animation.

Actualment, mantens relació amb el centre, amb els teus companys i companyes o amb el professorat?

Bé, amb el centre realment, hui en dia, no. A més, la meua mare, que era cooperativista a l'escola, ja està jubilada i aquest nexe d'unió que tenia amb El Drac ha anat reduint-se a poc a poc. No obstant això, quan vaig acabar la meua època allí, la meua relació amb l'escola sí que va allargar-se una miqueta. Quan vaig deixar-ho, de vegades em passava a fer una visita, com per exemple a la Festa de la Primavera, però és veritat que amb els anys deixes una mica de tenir contacte. Sí que conserve algunes amistats d'aquella etapa tant del meu curs com d'altres perquè també és gent que no ha acabat de separar-se mai de mi ja que sent del mateix poble, doncs, coincideixes a l'institut i a altres espais.

Has comentat el teu gust i la teua passió pel món del cinema i com vares anar, a poc a poc, encaminant la teua formació cap al món de la comunicació audiovisual i de l'animació. Què va fer decantar-te per aquest ofici?

A veure, en el meu cas açò és totalment vocacional. De fet vaig tenir com un moment en què m'apartava perquè vaig cursar un semestre en filosofia, però al final vaig acabar tornant a aquest món perquè era el que més em fascinava de xicotet, el que m'importava i el que m'interessava. Recorde quan era xicotet, els dissabtes de matí, que anava amb el meu pare al videoclub i era jo qui li explicava les pel·lícules. Li ho explicava jo perquè em passava el dia veient programes i llegint sobre cinema, era un coneixement que no m'era difícil d'aprendre ni de memoritzar. M'agradava saber qui dirigia les pel·lícules i qui les protagonitzava, la meua era una relació molt natural, molt directa i quasi inevitable. I aquesta passió ja la tenia des dels nou i deu anys, no als quinze ni als setze, des de ben xicotet.

Procés de creació als estudis de Pangur Animation. Autoria: Pangur Animation.

Procés de creació als estudis de Pangur Animation. Autoria: Pangur Animation.

Tal com has comentat al principi d'aquesta entrevista, formes part de la cooperativa Pangur Animation. Què és i com naix aquest projecte?

Pangur Animation és una cooperativa de Treball Associat. Som un estudi d'animació stop-motion, que és una animació que funciona per la captació de successives imatges d'objectes que creen la il·lusió de moviment, i bé, va nàixer amb una mica de voluntat, una mica de circumstàncies i una mica de sort també.

L'equip professional que formem part, actualment, d'aquesta cooperativa érem companys que havíem compartit treball en una gran producció que es va fer a València, que va ser la sèrie Clay Kids. Varen ser dos temporades i quasi dos anys de treball on vàrem treballar molt a gust. Després, quan va passar el temps i vàrem veure que no hi havia continuïtat en aquesta nova especialització de l'ofici (l'animació), vàrem veure que no teníem massa opcions i va resultar que vàries persones teníem una idea al cap d'intentar fer alguna cosa pel nostre compte, encara que fora un curtmetratge.

Va coincidir que jo vaig parlar amb una companya, resulta que la companya estava parlant amb un altre, i entre els tres vàrem pensar que ens podria venir bé comptar amb una altra persona. Ens vàrem posar en marxa amb el nostre primer curtmetratge en unes condicions totalment precàries i bé, tampoc és que el curtmetratge arribara als Oscars, però ja va arribar a determinades persones i els va oferir una sensació de moviment, que estàvem fent coses i que estàvem presents dins del món de l'animació. Fins aleshores, aquest havia estat un projecte on solament li dedicàvem les estones lliures que ens deixaven els nostres treballs, ja que no podíem dedicar-li tot el nostre temps, com és obvi. No era una dedicació plena. Clar, si poguérem haver-nos dedicat a temps complet, potser ho haguérem fet en uns pocs mesos.

Gràcies a aquesta sensació de moviment, ens posàrem en el mapa i vàrem començar a rebre treballs. Per una carambola del destí acabàrem tenint una oportunitat mitjançant una agència de publicitat dels Estats Units, que ens va donar el nostre primer treball i allí ja va ser que vàrem dir 'ara ja sí, ara hem de buscar la manera de convertir-nos en un estudi amb tot el que això suposa'.

Aleshores, i responent a la pregunta de quan va nàixer Pangur Animation, la veritat és que no sé si va nàixer en el moment en què decidim fer un curtmetratge, en el moment que l'estrenem, en el moment en què comencem a fer coses cadascú a sa casa (perquè vàrem començar així, recorde estar anant d'un lloc a l'altre portant material cap ací i cap allí), va començar en el moment en el qual ens vàrem llogar un pis per a treballar conjuntament, o va ser en el moment en què ens vàrem constituir davant un notari. Ben bé no sabria on posar la data, però bé, són una sèrie de graons que han arribat a dur-nos al que hem sigut des que ja estem constituïts com a cooperativa i com a empresa amb tot el que això comporta.

Cartell promocional del curtmetratge Feardom. Autoria: Pangur Animation.

Cartell promocional del curtmetratge Feardom. Autoria: Pangur Animation.

A l'hora de fer el pas i constituir-vos com una Cooperativa de Treball Associat, quina influència ha tingut el teu pas per l'escola El Drac o per Juan Comenius a l'hora d'apostar per aquesta tipologia d'empresa i no per altra?

Jo crec que ha influït, però jo crec que el que més ha influït ha estat la proximitat familiar, perquè clar, no només m'he educat en cooperativisme sinó que l'he conegut ja que la meua mare ha estat una persona molt implicada en aquest món i sempre m'ha cridat l'atenció. I encara que no siga una cosa que consideres com 'bua, vull ser cooperativista, com qui diu que vol ser estrella del rock o astronauta', sí que és cert que et va deixant una mica una marca dins i et va donant la impressió que potser és una bona via d'emprendre i de comptar amb un projecte horitzontal i no haver d'estar en una realitat de verticalitat com estem acostumats a veure, malauradament, en la majoria d'empreses.

Al final la unió fa la força, i crec que per a evolucionar i per a aportar a qualsevol tipus d'indústria, sempre ajuda veure't recolzat per persones que estan en la mateixa situació que tu i que tenen la mateixa preocupació per tal de tirar endavant un projecte. Aquesta és l'única garantia que ajudarà que tot funcione millor.

Crec que molts cooperativistes fan el que fan perquè potser no s'atrevirien a fer-ho de manera individual. Vull dir, jo dubte que qualsevol de nosaltres quatre haguera pensat emprendre en solitari i haguera dit 'mira, faré un projecte empresarial i demanaré un préstec i muntaré una empresa'. En canvi, gràcies al fet d'ajuntar-nos, considere que nosaltres quatre hem evolucionat de forma molt orgànica i crec que la fórmula cooperativa ha facilitat aquest naixement. Constituir-se en una cooperativa és un pas burocràtic però també és un pas mental, de sentir que tenim una cosa nostra que hem de fer pujar i donar-li solidesa, de conjugar l'aspecte humà i laboral.

Cartell promocional de la sèrie d'animació The Inner Life. Autoria: Pangur Animation.

Cartell promocional de la sèrie d'animació The Inner Life. Autoria: Pangur Animation.

Comparteix aquest article
Publicat el 20/10/2021
Secció: Reportatges

Dídac Delcan Albors

Sóc Dídac Delcan Albors, Educador Social, i al llarg de la meua vida he estat vinculat a les Cooperatives d'Ensenyament Valencianes com a alumne però, també, com a investigador.

Mitjançant aquest blog m'agradaria posar en valor aquelles experiències que defineixen als vostres centres així com escoltar veus referents dins del món del cooperativisme educatiu i, també, d'altres àmbits.

Contar allò que fem i allò que ens passa és essencial. En aquest sentit, les cooperatives feu una aportació vital dins de les vostres comunitats de referència ja que esteu, constantment, dinamitzant diferents espais i persones. Obriu, en definitiva, espais on poder fer-se preguntes sobre com volem viure conjuntament.

Continuar oferint la possibilitat d'obrir aquestes preguntes i posar en valor el vostre patrimoni educatiu i organitzatiu és el ferm compromís amb el que compta aquest espai.

Twitter: @fridamnrules
Instagram: @fridamnr

COMENTARIS

Encara no hi ha cap comentari, escriu tu el primer

Escriu el teu comentari:

PROTECCIÓ DE DADES: En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades personals (LOPD) i Comerç Electrònic (LSSI) l'informem que les dades facilitades voluntàriament per vostè., S'incorporaran a un fitxer denominat "territori educatiu" propietat de UCEV amb finalitats estadístiques i de comunicació de les activitats en compliment de les seves finalitats pròpies. Vostè podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició relatiu a aquest tractament de què és responsable UCEV, dirigint-se per escrit a la seu al carrer Arquebisbe Mayoral, 11-b, 46002 de València.