Escola «Emergents»: un altaveu de valors a través de la música

Aquest estiu, i per tercer any consecutiu, la localitat de Gandia acull una nova edició de l'escola de música «Emergents». Organitzada per la cooperativa «Cercavila Cultura de Carrer», especialitzada en la gestió d'esdeveniments culturals, musicals i artístics, l'escola està destinada a estudiants de grau elemental i mitjà d'entre onze i vint-i-cinc anys que, durant dos setmanes, aprendran a resoldre els seus dubtes i a explotar el seu coneixement al mateix temps que milloraran el seu discurs musical i el seu directe.

Tres són els pilars en els quals es basa aquest projecte pedagògic. Tal com afirmen al seu espai web, el primer és el treball en grup, ja que l'alumnat comparteix vivències musicals que li permeten enriquir la seua relació afectiva amb la música mitjançant els instruments. En segon lloc, poder gaudir de la diversitat d'estils musicals, on aprenen a potenciar el gust per l'audició de tota mena d'estils musicals i on desenvolupen l'esperit crític de diferents estils. I, en tercer lloc, està l'objectiu d'acostar el panorama musical valencià a l'alumnat, constituint-se com un espai de treball al voltant de temes i cançons dels grups valencians de referència i on connectaran la realitat acadèmica amb la seua realitat social.

Aquesta setmana parlem amb el seu coordinador, Fèlix Cortés. De la seua mà descobrim aquesta iniciativa que va nàixer l'any 2017 a la localitat de Xàtiva. Després de tres edicions a la capital de la Costera, l'escola s'ha assentat a Gandia constituint-se com un espai referent en la formació musical al llarg i ample del territori valencià no només suposant un espai per a perfeccionar habilitats musicals, sinó també un lloc on es fomenta la creativitat, la cooperació i aprendre fent.

Cartell presentació Escola Emergents.

En què consisteix l'escola «Emergents»?

És un projecte molt bonic que va començar, des d'un inici, entre un grup de gent molt motivada que li va començar a donar forma. Era poca gent però molt compromesa. Van fer tot el projecte pedagògic i li varen donar forma a eixa idea que portava molt de temps en guaret. Als seus inicis, varen estar tres anys fent l'escola a Xàtiva. Personalment, vaig participar en dos edicions. La veritat és que vaig flipar amb el projecte. Vaig pensar que això era el que jo haguera necessitat en la meua època de dubtes al llarg de la meua formació musical en l'oboé. Me n'haguera vingut superbé per a enfocar el meu camí.

El 2016 es fa un primer moviment de tirar-ho endavant i en 2017 es fa una primera escola amb uns cinquanta alumnes amb un concert final molt bonic. La idea sempre va ser la d'ajuntar la formació musical des d'una perspectiva d'escola d'estiu amb l'incipient moviment que coneguem com la música en valencià. Era una època d'esplendor total, i la veritat és que això és la clau de l'escola i on ha estat la part gran d'aquest projecte: la capacitat de motivar a l'alumnat. Els xiquets i les xiquetes acaben tenint unes ganes bàrbares de tocar, de fet se'n van a casa després de vuit hores al matí, i agafen l'instrument a les vesprades per practicar de nou. Aquestes són les coses que et fan dir que aquest projecte val molt la pena. Aconsegueix alguna cosa que jo poques voltes havia vist.

L'atractiu de l'escola és la seua evolució constant. Allò que no funcionava ho repensàvem de cara al curs següent. No ens hem cenyit mai a programacions fixes, més canòniques que altra cosa. La veritat que els tres anys de Xàtiva vaig aprendre moltíssim. Si no haguera viscut aquesta experiència inicial, no haguera fet front a la coordinació de l'escola actual. Recorde amb especial estima l'edició de 2018. Va ser molt emocionant el concert final, on varen vindre més de mil persones a la plaça del mercat de Xàtiva. Tot el món destacava que no s'havia vist alguna cosa així.

Escola Emergents.

Després de tres edicions a Xàtiva, el projecte es va paralitzar durant tres anys. Què va ocórrer?

El 2019 teníem l'edició pràcticament muntada, les inscripcions a punt de començar, però hi va haver un canvi en l'equip de govern del consistori, que va percebre el projecte com una iniciativa de l'anterior alcaldia, i directament el varen cancel·lar. Les famílies varen muntar manifestacions per tal d'intentar fer entrar en raó al nou ajuntament, però no hi va haver manera. Al final, les decisions polítiques d'aquest tipus no s'han de veure en res més que decisions partidistes. Va ser una llàstima, perquè Xàtiva era un lloc genial, on hi ha un conservatori genial, amb espai per a fer concerts i audicions xulíssimes i també estava la Plaça del Mercat on podíem actuar. I la gent de Xàtiva és molt musical, hi ha molt de respecte cap a la música.

Després de la pandèmia, i quan menys ho esperàvem, varen haver-hi unes converses amb Nahuel González, regidor de Cultura de Gandia, i Zabalos, el cap d'estudis de l'escola de música del Grau, on varen proposar-nos realitzar-la a Gandia. A poquet a poquet, vàrem anar creixent. Al principi va ser tot molt precipitat, era important tirar-ho endavant. Érem vint-i-sis xiquets i xiquetes i la veritat és que malgrat ser poca gent va estar molt bonic, vàrem encetar la nova etapa a Gandia i també, a banda de tot el professorat i de tota la gent de l'escola que ens varen ajudar moltíssim, que varen alçar amb pocs recursos, també volia agrair l'esforç dels artistes que varen vindre: Panxo (del grup «Zoo»), Ana Millo, El Diluvi, La Fúmiga...

Tenim la sort de tenir a tota aquesta gent disposada a col·laborar en aquest projecte. Comparteixen els nostres valors i la nostra forma d'entendre la música. Això és un regal. La sort de poder comptar amb aquesta gent i el professorat de la gent del grau va provocar que l'any següent fórem el doble d'inscripcions. La de 2023 va ser una edició més seriosa, on vàrem poder tirar endavant un projecte més complet. 

Escola Emergents.

Com definiries el projecte educatiu?

Amb la meua arribada a la coordinació de l'escola, vaig tractar d'introduir alguns canvis. Vas veient el que funciona i el que no, fent assaig-errada. Per exemple, vaig eliminar completament les classes grupals d'instrument perquè al final no deixaven de ser classes individuals on tothom practicava el mateix instrument de forma individual. Cal entendre que som un projecte d'oci i que el que oferim no és una educació reglada que està durant tot l'any. Calia intentar esprémer més el format d'escola d'estiu que tenim, i pensava que era molt més important centrar-ho tot més en el treball grupal, en estructura de combo ajuntant diferents instruments en els quals posar a l'alumnat en una situació en què no s'han vist normalment a nivell individual. Posar-te a tocar Jazz, música tradicional, música llatina... I sobretot això, de forma grupal, en companyia dels altres, saber quin és el teu paper, quan eres rellevant, quan estàs recolzant... És molt important la gestió de grup, perquè al final l'ambient de la música, exceptuant alguns contextos, és un treball grupal.

Nosaltres no som una escola de perfeccionament musical sinó que estem intentant anar a altres nivells de motivació i de retrobament amb l'instrument. Una vegada fets aquests canvis, realment tot funciona igual de bé, però crec que s'aprofita més el temps i es prioritzen certes coses que són crucials per a ells i elles. El temps ens ha donat la raó, perquè han vingut alumnes d'altres anys dient-nos que gràcies a l'escola han continuat estudiant Graus Superiors de música i que han trobat el seu camí. Això ens emociona molt.

L'escola són vuit o nou dies. Treballem els combos i la banda durant set o vuit dies. Per exemple, en el cas dels combos fem un circuit. Dos dies treballen amb un professor que els dona música jazz, entenent-ho de forma àmplia. Després altres dos amb altres professors fan música moderna (negra, rock, funk, soul). I finalment uns altres dos dies en els quals també treballen amb un tercer grup de professorat amb què fan estil tradicional: música d'arrel, mediterrània, valenciana..., música amb un toc més d'arrel. Així tractem de fer una volta per tot i veure els diferents registres del mateix instrument i dels grups. En els grups que formen sempre els organitzem amb percussions, instruments que fan més de baixos, altres que fan més de mitjos i altres més melòdics.

L'any passat, el 2023, vàrem encetar també el que anomenem nosaltres com a combo elèctric. Es tractava d'oferir una formació més concreta de banda moderna, referenciant-nos amb els grups actuals: bateries, teclats, guitarres elèctriques, baixos elèctrics, metalls, cantants... L'any passat vàrem fer una prova pilot, i enguany tenim tres combos així. Al final, anem avançant cap a aquesta idea, que era un dels objectius primigenis de l'escola «Emergents»: caminar cap a una formació més moderna de banda.

El professorat són els que aconsegueixen això. Tot l'ambient acompanya. El fet de saber que tocaran, per exemple aquest any, amb Xavi Sarrià, Pep Gimeno «Botifarra», Pupil·les i Aina, a més també de la forma en la qual es fan classes, s'estructuren els materials i es dona llibertat a l'hora d'expressar-se fan que l'escola tinga un toc diferent.

Escola Emergents.

Definiu a l'escola com un «altaveu de valors». De quina manera ho treballeu durant les classes?

Ací m'agradaria aprofitar per a parlar dels monitors i monitores del centre. Són superimportants. Al final, gran part d'aquesta transmissió de valors han de veure amb les activitats que fan i com ens relacionem amb l'alumnat. Per a l'alumnat, comptar amb gent que xuten tanta energia i que venen del món de la música i que es passen el dia jugant amb ells i elles: ara que si fan ioga, que si ens tirem globus d'aigua..., això els ompli d'alegria.

Són gent molt dinàmica que fa que l'alumnat en dos dies se solte, que estiguen fent bromes entre ells, generant un ambient molt propici per a treballar. Jo diria que si no es generara aquest ambient entre els monitors, el professorat, la secretaria del centre de l'escola del Grau de Gandia i l'alumnat, no es donaria peu a tot el que ocorre en l'escola. És en aquests moments quan es genera la clau per al bon funcionament i per a l'aprenentatge de l'alumnat. A més, de forma improvisada es donen també moments de confiança on sorgeix la conversa sobre quins han estat els nostres camins en el món de la música i això als xiquets i les xiquetes els ajuda molt perquè els dona la possibilitat de reforçar el seu camí.

A tall de reflexió, amb el pas dels anys ens hem adonat que a voltes programem massa música. Hi ha vegades que és molt important conviure simplement. Fer bromes, inclús no parlar res de música. Que tinguen eixe moment per a xarrar entre ells i elles. És bàsic perquè al final la música no deixa de ser un vehicle per a tot.

Escola Emergents.

Una de les activitats que més comboi genera és la que anomeneu com la «invasió sonora». En què consisteix i quin paper juga dins d'aquesta formació?

Com el mateix nom indicia, invadim els carrers amb música. Recorde a Xàtiva, que eixíem els dies de mercat, i es generava un ambientarro (sic) espectacular. Ens ficàvem per grups, cada combo se situava en un lloc i tocaven la peça que estigueren treballant, i després anaven recorrent i arreplegant-se els uns als altres i coincidíem a la Plaça del Mercat on tocaven tots.

Al final es tractar de donar-los escenaris en els quals ells es vegen actuant i es vagen foguejant, ja siga interpretació en directe pel carrer en moviment i parats. La música, al final, són escenaris, en els quals s'han de desenvolupar. Quan portem l'escola a Gandia, amb la mar al costat, ens suposa un escenari molt potent. De fet, aquest any tenim una activitat amb l'Oficina de Turisme, on els alumnes faran música i la gent els acompanyarà fent esport. Són moments xulíssims.

D'ací a una dècada, en què t'agradaria que s'haguera convertit l'escola Emergents?

Hi ha dos vessants. La primera, que es convertira en una escola fixa tot l'any, on també tinguera la seua part annexa amb escola d'estiu i primavera i cursos fora de l'ensenyament més reglat. I si no és possible això, doncs inclús estar associades amb conservatoris públics i en escoles de música per a poder donar aquesta opció. Sé que és molt complicat, sé que la base «Emergents» és una cosa molt efímera, perquè al final l'escola es basa en professorat que té el seu projecte de música i toquen amb els seus grups i artistes que venen a col·laborar en el concert final. Seria molt complicat donar-li eixa continuïtat. Al final, tota la força d'aquest projecte es basa ací: al final el que aconseguim és una motivació molt bèstia gràcies al fet que aquesta gent es presta a col·laborar en aquests projectes.

Escola Emergents.