Escola Infantil La Lluna - Coop. V.: una mirada respectuosa i optimista cap a la infància

Aquesta setmana, des de Territori Educatiu, ens desplacem cap a la ciutat de Castelló per conèixer la història de l'Escola Infantil La Lluna, una cooperativa d'ensenyament que porta quasi tres dècades treballant per la dignificació de la infància, l'educació primerenca i el valencià. Un projecte que, des que va nàixer, ha estat creixent a poc a poc, amb nous projectes i il·lusions, però sempre aprofundint en els seus eixos bàsics de foment dels valors de l'humanisme, la democràcia, l'aprenentatge cooperatiu i la posada en valor del nostre patrimoni.

En aquest sentit, La Lluna és una entitat pionera en l'ensenyament en valencià ja que, durant molts anys, va ser l'únic centre d'Educació Infantil en valencià a la ciutat de Castelló. Aquesta és una tasca que ha estat reconeguda amb diversos guardons al llarg de la seua història, destacant el Premi Senyera de Jaume I, atorgat per Acció Cultural del País Valencià i el Casal Jaume I, rebut l'any 1999, així com el Premi Vicent Ventura, de la Universitat de València (UV), l'any 2019. Aquests dos reconeixements, els quals s'atorguen a persones o col·lectius que s'hagen distingit per la seua trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb la cultura i la llengua, posen de relleu dos aspectes clau del projecte de l'Escola Infantil La Lluna: el seu compromís per l'educació i amb la renovació pedagògica, el qual dura ja quasi trenta anys, i la seua aposta de manera ferma i clara per la nostra llengua, el valencià.

L'Escola Infantil La Lluna continua, avui, amb aquest esperit de renovació i transformació del seu projecte i el seu quefer diari per tal d'oferir una educació de qualitat i arrelada al medi i, també, per tal de fer front d'una manera creativa a alguns dels reptes que s'estan plantejant aquests darrers temps, com és el cas de la baixada de la natalitat o la competència deslleial de projectes educatius relacionats amb la infància que, al no estar registrades com a escoles infantils (i, per tant, no tenir l'obligació de complir amb la mateixa normativa) poden oferir uns preus més competitius. Una lluita complicada però que, no obstant, les encoratja a seguir endavant i a continuar apostant per tal d'oferir un projecte que dignifique la professió i a la infància des d'una mirada optimista. I és que, tal com diu Ana Ferreres, sòcia cooperativista, "cada vegada sentim que el moviment que lluita per reconèixer la importància d'aquesta etapa com un espai essencial va creixent. Nosaltres li donem molta importància a l'etapa 0-3 perquè és el moment en el que es crea la personalitat i totes aquestes llavoretes i tots aquests valors que es treballen ací a l'escola conjuntament amb les famílies son el que crearan la seua personalitat".

Una mirada que tracta de superar la tradicional lògica assistencialista que, durant molt de temps, ha estat vinculada al treball amb la infància i que des de la Lluna han pretès superar des del primer moment apostant per una vessant educativa i compensadora de desigualtats i no solament de guarda i custòdia. Avui ens endinsem, des de Territori Educatiu, en conèixer aquest projecte a través de la conversa mantinguda, un matí del mes de Juliol al pati de la seua escoleta, amb Sònia Gil, actual presidenta de La Lluna, i amb Ana Ferreres i Fran Beltran, sòcies treballadores d'aquesta cooperativa.

                                                                                                                                                                             Alumnat de l'Escola Infantil La Lluna gaudint de l'espai.

Una escola arrelada al territori

L'escola infantil La Lluna va obrir les seues portes l'1 de setembre de l'any 1993 a la ciutat de Castelló. És un projecte que va nàixer fruit de les inquietuds de cinc dones que comptaven amb l'experiència d'haver treballat conjuntament durant molts anys al parvulari 'La Bolangera' i que compartien la necessitat de fer un canvi, sobretot a nivell d'instal·lacions, encara que mantenint la filosofia educativa amb la que havien estat treballant al llarg dels anys per tal de poder continuar oferint una mirada cap a la infància rigorosa, respectuosa i emancipadora, oferint una educació integral en valencià i conscienciant a la societat sobre la importància d'aquesta etapa educativa per al desenvolupament dels i les infants.

Tal i com ens comparteix Sònia Gil, actual presidenta de la cooperativa, "la Lluna va nàixer a Castelló donant una continuïtat educativa a una escola on ja hi havia una cooperativa mixta de famílies i mestres, on hi havia un interès molt alt en que els fills i l'alumnat estudiaren en valencià, que es deia El Rotgle. La varen muntar totes les famílies progressistes de l'època que volien que els seus fills tingueren una educació diferent, arrelada al medi i en valencià. Després d'una sèrie de canvis i de constatar que necessitaven reinventar-se en un nou espai, un grup de companyes varen decidir constituir una cooperativa també però aquesta vegada ja només de la gent treballadora, és a dir, l'encarregada de neteja, de cuina i les tres companyes que portaven les aules d'educació: l'Escola Infantil La Lluna".

Equip professional de l'Escola Infantil La Lluna amb Miquel Ruiz, president de la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV), en la entrega de premis Vicent Ventura.
Universitat de València, Maig del 2019.

Des del principi, un dels trets que més destaquen d'aquesta escola és el sentiment de família i de complicitat que suposa formar part d'aquest projecte. I és que tal i com afirma Ana Ferreres, sòcia cooperativista, l'escoleta es va muntar "a pico i pala. A les fotos antigues que tenim, de les festes d'aniversari i dels inicis de l'escola, apareixen obrant les pròpies companyes amb les famílies, que venien els caps de setmana a tirar una maneta. I bé, així va nàixer La Lluna, per donar una educació diferent i en valencià. Aquests han estat sempre els nostres ideals: una escola laica, respectuosa amb els ritmes de la infància i en valencià". "De fet és la primera escola privada reconeguda al País Valencià del Primer Cicle d'Educació Infantil. A València ciutat estaven algunes escoletes que formaven part del Patronat, baix la fórmula de la concertació, però a nivell d'escola privada, vàrem ser la primera" aporta Ana.

Un projecte que compta amb una fecunda continuïtat al llarg de quasi tres dècades gràcies, en gran part, a l'equip professional del centre. Un projecte que no compleix solament una lògica laboral sinó que articula una manera d'estar, de fer i de sentir-lo: "La Lluna és una família, un projecte molt bonic. Però, a més, per a la gent que treballem és un projecte de vida. Fa ja tants anys que estic ací que jo he crescut amb el projecte de La Lluna, que me l'he cregut molt i que l'he compartit molt. Hi ha com una espècie de simbiosi: les coses que li agraden a La Lluna són les coses que m'agraden a mi, o les inquietuds que pot tenir l'escola són les mateixes que puc tenir jo a nivell educatiu, a nivell polític i a nivell d'implicació social" reflexiona Sònia. Un projecte, en definitiva, que vol aportar consciència crítica però que, a més, ha tractat d'expandir la seua fórmula pedagògica i cooperativa. Actualment compten amb una escola ubicada a la mateixa ciutat de Castelló però també tenen un projecte en marxa des de fa ja uns anys a les instal·lacions del Campus Universitari de la Universitat Jaume I (UJI). Des de l'any 2009, la UJI va traure a concurs públic la cessió de les seues instal·lacions per tal de dur endavant un projecte d'escola infantil. L'equip de la Lluna, amb la voluntat de créixer i afermar el projecte educatiu i la seua visió respectuosa amb la infància va decidir presentar-se, aconseguint la concessió i coordinant des d'aleshores el projecte educatiu del centre d'educació infantil 'La Lluna-UJI'.

Espai exterior de l'Escola Infantil La Lluna.

Una escola laica, en valencià i hereva dels Moviments de Renovació Pedagògica

L'Escola Infantil la Lluna compta amb una trajectòria de referència dins del món educatiu valencià i, molt especialment, a la ciutat de Castelló i les localitats que la rodegen. Una trajectòria que va de la mà amb un compromís pedagògic, polític i filosòfic no solament amb la infància sinó amb la societat que l'envolta. Un compromís que, necessàriament, ha de comptar amb l'aposta pel valencià, no solament per respectar la llengua materna d'una gran part de la població castellonenca sinó perquè consideren que a partir d'aquesta fet es comença l'acceptació de la realitat cultural a la qual pertany aquest projecte i les persones que el conformen. En aquest sentit, tal i com ens comparteix Sònia, "l'escola és una escola en valencià que sempre s'implicarà en totes les coses que tinguen a veure en defensar la llengua. Participem en la Festa per la Llengua, en el Correllengua, en l'aniversari de les Normes de Castelló i en totes les coses que tinguen que veure amb la cultura pròpia d'ací. Per a nosaltres és un aspecte fonamental del nostre projecte"

Aquest compromís també s'estén a l'hora de fomentar els hàbits d'alimentació saludable i de consum de proximitat. En aquest sentit, a l'escola compten amb un hort escolar, el qual els permet implicar i facilitar aprenentatges vivencials, cooperatius i transversals respectant la natura i podent portar al plat allò que han plantat i cuidat. Aquesta voluntat la posen en pràctica en el seu dia a dia ja que, com afirma Ana, "tot el que fa referència a allò culinari ve relacionat amb el menjar gastronomia de proximitat, de temporada i menjars d'ací arrelats al nostre territori". I és que un altre dels aspectes curriculars que els agrada destacar i que moltes vegades no se li dona la importància suficient és el moment de l'alimentació. Com bé ens diuen, "també s'educa amb el paladar", i la millor forma de fer-ho és disposant de cuina pròpia, amb un menú estacional, amb productes de proximitat i molt saludable.

A nivell pedagògic, tal i com ens comenten de forma animada, la primera referència que lis ve al cap és Rosa Sensat. "Tot i això, a poc a poc hem anat nodrint-nos d'aquelles metodologies que hem cregut que són les més adequades per a les criatures en cada moment, agafant allò que més ens ha interessat i que creiem que és més viable per poder portar-ho a la pràctica" reflexiona Sònia.

Alumnat de l'Escola Infantil La Lluna gaudint de l'espai.

No obstant això, reivindiquen el seu caràcter eclèctic: "no ens casem amb cap teoria fins al punt de ser, per exemple, totalment Montessori, sinó que vas nodrint-te en funció del que t'agrada i ho fas propi. També solem tenir en compte les propostes de Francesco Tonucci i Loris Malaguzzi", comenta Ana. Un caràcter pedagògic, en aquest sentit, obert a l'intercanvi de mirades, teories i propostes però sempre tenint en compte que l'element essencial de la seua fonamentació és el món de la infància. "Al final, agafes una miqueta de cadascú, del que més t'interesse o el que veges que s'acobla més a la teua pràctica. Ací estem formant-nos constantment en les noves corrents per tal de no quedar-nos enrere".

En aquest sentit, la metodologia de treball ha anat evolucionant de forma conjunta amb els canvis de la societat, encara que sempre mantenint com a màxima el respecte als infants i als seus ritmes de desenvolupament dins d'un espai ben cuidat que oferisca la major quantitat de possibilitats psicoevolutives a les criatures. En què es concreta, a nivell pràctic, la proposta pedagògica de La Lluna?

"El que treballem, fonamentalment, és el foment de l'autonomia i dels hàbits, ensenyar-los per tal que aprenguen a fer a soles la majoria de les coses i a experimentar molt. Intentem donar-los oportunitats per a que vagen coneixent quantes més coses millor" reflexiona Sònia. En definitiva, oferir una educació integral i harmònica durant els primers anys de vida, tractant de crear un vincle afectiu amb l'alumnat amb el qual se senten respectats, acceptats i estimats, escoltant atentament les seues emocions i intentant entendre-les i fomentant que es senten lliures per expressar-se. "Això ho aconseguim respectant els seus ritmes i treballant molt els hàbits i les rutines, que és el que toca en aquestes edats. Perquè ací en aquestes edats qualsevol cosa que faces en el dia a dia té un component educatiu molt gran. Ells i elles t'estan observant tot el dia i estan aprenent de tot el que fas: a l'hora de canviar els bolquers, a l'hora de seure a l'aula, a l'hora d'utilitzar els coberts, si tenim o no paciència o com ens dirigim als altres", comenta Sònia.

En aquest sentit, aposten per treballar a través d'ambients, circumstància que els permet organitzar l'alumnat en diferents espais on puguen construir els seus aprenentatges de manera espontània. Els infants passen a ser els protagonistes on aprenen per ells mateixos, lliurement i d'una manera constructiva i activa. En paraules d'Ana, "el que els brindem no són activitats dirigides sinó moltes activitats de descoberta per a que ells mateixa vagen fent les seues pròpies associacions i els seus propis aprenentatges. I aquest és el nostre paper, el de ser acompanyants i observar molt, oferir-los oportunitats i materials per a que cadascú vaja fent al seu ritme". Per això, cal esperar el desenvolupament de l'infant sense presses i sense tractar d'anticipar-se, sense estimular-los de manera innecessària i ajudant-los a créixer donant-li el temps que necessiten per descobrir, experimentar i consolidar allò que van aprenent.

Un aspecte clau a l'hora de respectar els ritmes de cadascun dels infants que s'incorporen a aquest projecte és el període d'acollida gradual, una etapa que resulta essencial a l'hora d'afavorir l'arribada del nou alumnat i que, en la seua perspectiva, entenen que per aconseguir que l'infant estiga tranquil i relaxat a l'Escola és fonamental que la incorporació siga progressiva, acompanyant emocionalment no solament a l'infant sinó també a la seua família en aquest moment tan especial.

Alumnat de l'Escola Infantil La Lluna gaudint de l'espai.

"Oh benvinguts, passeu, passeu! Que casa meua és casa vostra...": la importància de les famílies

El paper de les famílies en aquest procés d'acollida és clau, i és una tasca que seria molt difícil de realitzar sense el seu acompanyament i la seua complicitat total. Tal i com reflexiona Ana: "nosaltres a l'hora de fer l'acollida utilitzem molt a la família. Venen a fer uns dies d'acollida i acompanyar al xiquet o a la xiqueta i així van familiaritzant-se amb l'espai, els companys i les educadores. Nosaltres anem proporcionant materials, anem apropant-nos poc a poc a ells i elles respectant les distàncies ja que solen marcar-les molt i, a més, també està el paper que juga la família, que tracta de fer veure que, al igual que ells, nosaltres som persones de confiança".

La participació de les famílies en aquest procés d'adaptació, a més, permet construir una relació i una complicitat molt propera amb l'equip professional del centre. "Nosaltres aprofitem aquests moments per tal de parlar amb la família i conèixer millor al xiquet o a la xiqueta, conèixer les seues rutines i també això ajuda a que tant la família com l'infant noten aquesta proximitat i tot siga un procés més amable i cordial, i on senten que podem ser un pilar de seguretat" continua explicant Ana.

"Al mes de Juliol previ a l'entrada del nou curs ja tenim una reunió prèvia amb les famílies on ens coneixen físicament i on informem de com serà l'acollida. Les famílies sempre han entrat sense cap tipus de problema a les aules, no tenim res que amagar, ens veuen dinar, canviar bolquers i treballar amb l'alumnat. D'aquesta manera aconseguim que ja es queden amb una primera impressió positiva, ja que cal tenir en compte que el període d'adaptació també ha de ser agradable per als familiars" diu Ana.

La complicitat que es construeix en aquest primeres reunions, per tant, és clau i marca el rumb del procés d'acollida i d'adaptació dels infants a l'escola: "nosaltres sempre li diem a les famílies que tot l'esforç que facen de cara a aquest moment d'entrada a l'escola, ja que moltes vegades les famílies s'han de guardar alguns dies de vacances per a Setembre, serà una cosa positiva per tal de facilitar l'arribada i l'acollida dels xiquets" conclou Sònia.

Alumnat de l'Escola Infantil La Lluna gaudint de l'espai.

El pati com a element dinamitzador

A l'hora de destacar un espai de l'escola, no tenen cap tipus de dubte en contestar, quasi a l'uníson, la zona verda del pati. Aquest espai de més de 750 m2 juga un paper essencial en el quefer diari a La Lluna ja que permet a l'alumnat gaudir d'un espai ampli, amb zona d'arener i arbres on donar llibertat a la seua imaginació i estar més en contacte amb la natura fomentant, així, un aprenentatge més vivencial i significatiu.

Tal i com ens comparteix Sònia, "el pati a aquesta escola és una part molt important. Ho ha estat sempre però, ara, amb la situació pandèmica, encara ha estat més rellevant. Amb el moment sanitari en el que ens trobem ens varen recomanar que intentàrem facilitar que totes la majoria d'activitats foren a l'aire lliure i a nosaltres la veritat és que ens faltava molt poca cosa per fer al pati ja. Pensem que per al infants és molt important estar a l'aire lliure, tenim un molt bon pati i moltes activitats les fem al pati. Sempre hem utilitzat el pati com un ambient més. Moltes vegades a les aules muntàvem classes de joc simbòlic i de psicomotricitat fina i moltes vegades apareixia la possibilitat d'eixir al pati i aprofitar tot el seu espai, molt més agradable i molt més suggeridor a nivell d'estímuls. Allí s'obrin moltes possibilitats: jugar amb l'arena, amb les construccions que hi ha disperses per tot arreu, llegir un conte".

Un espai que, no obstant, va sofrir una sèrie de canvis tant en la seua distribució com en el seu sentit. Tal i com ens conta Ana, "en altres anys al pati teníem motos, bicicletes i tota una sèrie de materials que ocupaven molt d'espai. Però a poc a poc hem anat canviant aquestes opcions de joc per unes altres que hem cregut més adients, com per exemple col·locar uns palets en un espai, proposar una xicoteta biblioteca de llibres en altra zona, oferir material per jugar a construccions, una zona d'arena on rebolcar-se, etc. Al cap i a la fi, ací a l'escola no son molts xiquets, tenim al voltant de trenta, i tenen moltes alternatives per poder anar fent. Per tant, el pati per a nosaltres és el recurs més bo i adient que tenim. Quan hi ha dos o tres dies de pluja seguida, sentim una necessitat molt gran d'eixir al pati, encara no ha parat i ja estem eixint per tal d'aprofitar-lo".

Tal i com ens comenten, aquest és un espai amb el seu propi microclima tant en un sentit simbòlic com real. A nivell real, "ací hi ha un microclima, a l'hivern ací s'està molt bé perquè s'està solejat i s'està genial. I a l'estiu també s'està molt bé, entre els arbres i el tendal la temperatura és molt agradable" tal i com ens comenta Ana, mentre que a nivell simbòlic aquest és un espai "amable, ja que facilita l'autonomia dels infants i afavoreix la lliure circulació amb harmonia per tots els seus racons" conclou.

Espai exterior de l'Escola Infantil La Lluna.

El cooperativisme com un eix constitutiu del quefer diari

Per tal d'anar fent camí en aquest reconeixement social i professional, la fórmula cooperativa, en tant que projecte de democratització de les lògiques empresarials i de foment en la implicació per tal de remar tot l'equip professional de manera conjunta, es constitueix com un element clau a l'hora d'anar afrontant el dia a dia de l'Escola Infantil La Lluna. Una manera de fer i de ser que articula una manera de relacionar-se tant entre les companyes, les famílies i els infants més cordial, igualitària i solidària.

Aquesta filosofia ens la exemplifica Ana amb les seues paraules: "des del primer dia que vaig aterrar a l'escola, primer vens amb el rol de la jerarquia. Estan les caps, que per a mi era tot l'equip de les cooperativistes, i només estava jo i una altra xica treballadora, i era molta submissió cap al que elles deien. Jo em dedicava a acatar allò que deien. Però de seguida em varen fer canviar el xip perquè ens deien 'no, no, açò ho hem de decidir entre totes perquè totes estem amb els xiquets'. Aleshores sí que fas un poc el canvi de sentir que et tenen en compte i que no era tal i com jo ho imaginava" ens comenta Ana.

Alumnat de l'Escola Infantil La Lluna gaudint de l'espai.

"Jo crec que la diferència la veus més encara quan has estat treballant amb altres empreses. Jo també, des que estic dins de la cooperativa, veig que la manera d'afrontar qualsevol decisió és mirant sobretot el bé de les treballadores. En altre tipus d'empreses això no sol passar així. Evidentment, no podem deixar perdre l'escola, però sempre va per davant el que estiguem bé i intentar coordinar-nos per fer un treball conjunt per un bé més gran: el bon funcionament de l'escola. I aquesta també és una filosofia que intentem transmetre als xiquets i a les xiquetes" afirma Fran, company cooperativista que s'incorpora acabant ja la conversa després d'estar realitzant unes gestions.

Un aprenentatge de vida que després, com bé diu Ana, "el trasllade en el meu dia a dia amb la meua família i amb les meues amistats. Per a mi ha estat molt positiu. Ara no sé si em podria anar a altre lloc que tinga un funcionament més jeràrquic". "Treballant baix aquesta fórmula al final facilita més conciliar la vida. Si necessites un matí lliure és fàcil d'arreglar-ho perquè treballem de forma horitzontal. Aquesta és, per a mi, la filosofia del cooperativisme: ajudar-nos i treballar totes juntes" afegeix Fran.

"Estem molt a gust ací" comenta Fran. "És un gran ambient per treballar. Les criatures ens estimen molt, les famílies solen estar molt a gust. Nosaltres solem dir que açò és com venir al Masset de l'àvia de vacances" ens conta Sònia amb un somriure. "La paraula clau és família, perquè ací som totes companyes de treball però, a més, ens estimem" conclou Ana.

Espai web de l'Escola Infantil La Lluna: https://lalluna.net/

Perfil a Instagram: https://www.instagram.com/lallunaescolainfantil/

Perfil a Facebook: https://www.facebook.com/lallunaescolainfantil