«Escoleta Bressol» de Benimaclet: 50 anys cultivant autonomia, respecte i educació comunitària

A Benimaclet, un barri ple de vida i moviment associatiu a la ciutat de València, es troba una escoleta que ha aconseguit consolidar-se com un referent en l'educació infantil al llarg de les darreres dècades. L'Escoleta Bressol, que va nàixer als anys 70 impulsada per l'Associació de Veïnat del barri, és molt més que un centre educatiu: és el resultat d'un moviment social que va reclamar espais per a la criança lliure i compromesa.

El projecte, inspirat en el model de les Escoles Bressol catalanes, va arrancar com un espai comunitari liderat per mares que, bé amb formació autodidacta o bé vinculada al món de la pedagogia, varen apostar per una educació basada en el respecte, l'autonomia i la cooperació. Aquest esperit inicial, que es va transformar en cooperativa l'any 1982, es manté fidel a les seues arrels, adaptant-se als reptes d'un món canviant i oferint un model pedagògic únic. Al respecte, afirmen al seu espai web: «En Bressol ens plantegem l'ensenyament com un procés en què els primers anys d'escolarització resulten bàsics per al desenvolupament dels xiquets i xiquetes en un ambient lliure, respectuós i optimista, donant especial importància a l'experimentació, la interrelació, la col·laboració i la solidaritat. Procurem una educació que contribuïsca a educar xiquets i xiquetes emocionalment equilibrats, actius, creatius i autònoms, ajudant-los a convertir-se en protagonistes de la seua vida i les històries que els envolta».

Aquesta setmana parlem, des de «Territori Educatiu», amb Magda Ferre i Paqui Revert, sòcies cooperativistes de l'escoleta, que segueixen l'esperit d'altres mestres i sòcies que han passat per l'escoleta, com és el cas de Llum Sangüesa i Victòria Ribes. De la seua mà descobrim i ens obrin les portes d'un centre on l'experimentació, la vinculació amb les famílies i l'actualització constant són clau per construir una educació de qualitat, tan necessària en els primers anys de vida.

Escola Infantil Bressol.

Com naix el projecte de «l'Escola Bressol»?

Magda: L'escoleta naix per l'Associació de Veïns. La base de l'associació reclamava un espai per als xiquets diferent, que no fora solament una escola més com les d'abans, una escola que acabara amb l’anomenada escola de “caguons/ parvulari/ guarderies”. Es volia un espai propi, amb llibertat i autonomia, i sobretot era un espai que reclamaven les mares treballadores. De fet, al començament eren mares les que estaven al davant de l'escola. Mares que havien estudiat o que s'havien format sobre educació, encara que no existia l'especialitat d'Educació Infantil com a tal. En un principi va nàixer com a AISO (Associació Institut Obrer Social), perquè no hi havia possibilitat de tenir un espai, de ser un espai per a reunions i convocatòries. Aleshores varen haver de demanar permís a l'església vinculada al barri perquè poguera haver-hi un espai de reunió veïnal. Pagàvem una pesseta com a sòcies de l'Institut Social Obrer per a poder posar en marxa aquest moviment associatiu amb el permís del retor. D'aquesta manera, en aquest espai hi havia un projecte d'educació i criança i, a més, també suposava un espai de trobada del veïnat, un espai cultural. Era un lloc de trobada on es parlava de què es podia fer al barri i com millorar-lo.

Escola Infantil Bressol.

Quin projecte s'anava albirant d'escoleta?

Paqui: La gent que va començar estava molt per emular o imitar al que havia estat el moviment de les Escoles Bressol de Catalunya. Eren les més capdavanteres de tota Espanya en aquella època. Agafaren tot el que elles havien fet. Hi havia gent que havia estat allí i portava molta informació. De fet, per això inclús el nom de la nostra escoleta beu d'aquell moviment. Després, ja en l'any 1982 la llei obliga a tenir una entitat jurídica i legal i és quan es transformen en una cooperativa.

Escola Infantil Bressol.

Com arribeu fins a aquest projecte i per què es va apostar, per part de l'equip inicial, per convertir-se en cooperativa?

Magda: Va ser una mica tot alhora: la possibilitat de formar part del Patronat d'Escoles Infantils. I per a formar part d'aquest, calia tenir una entitat jurídica. Apostaren pel cooperativisme de Treball Associat. Què volia dir això? Que el nostre capital és el treball. I en això basem la nostra filosofia encara avui en dia.

Personalment, arribe a aquest projecte de la mà de Llum, amb qui vaig coincidir en la facultat. Allí hi havia un grupet de gent de Pedagogia molt actiu i que estava molt interessada a construir un disseny curricular base d'Infantil. Era un poc el final de la Llei General d'Educació de l'any 1970, la coneguda com a «Llei Palasí». Aleshores, a la facultat hi havia molta implicació i es va generar molta complicitat entre l'alumnat i el professorat. Part del grup del Departament de Didàctica estava molt vinculat, entre d'altres, a gent com Cèsar Coll, que també estaven capficats a realitzar aquest disseny curricular base.

Aquesta escoleta va oferir l'espai i la possibilitat de tenir una base teòrica i poder dur endavant aquesta relació teoricopràctica que era necessària. En funció del que nosaltres féiem ací a l'escola, que seguia un esperit comú al si de les escoles que formaven part del Patronat, es varen assentar les bases de processos que avui es veuen com una cosa molt natural com, per exemple, el període d'adaptació de les criatures quan s'incorporaven a les escoletes. Vàrem ser una font de la qual varen veure altres escoletes i oferirem, de la mà de Miquel Soler, molta formació arreu del territori.

Caldria afegir que el Patronat d’Escoles Infantils era una fundació subvencionada per l’Ajuntament de València de la qual depenien 32 Escoles Infantils, desprès 24 (en els últims anys), distribuïdes per diferents barris de la ciutat a les que podien accedir tots els xiquets i xiquetes residents en el municipi de València, que en cas de necessitar selecció, tenien preferència les families treballadores amb nivell d’ingressos baix.

Paqui: En l'àmbit de coordinació pedagògica i de tenir l'oportunitat de repensar com treballar a les aules, el Patronat va ser una finestra oberta a la vida. Tenir la possibilitat de compartir amb tantes escoles diferents allò que treballàvem des de l'autonomia de cada escoleta era un goig. Sobretot en un moment on allò de les fitxes educatives era una constant, i allà ens trobaven un grup de gent que pensava com nosaltres. Perquè cal recordar que en aquell moment a la gent li parlaves del que era el disseny curricular, què significava, quina part havíem de fer per a posar en comú i fer una base teòrica comuna, i a la gent això li sonava estrany.

Escola Infantil Bressol.

Què vos trobàveu en aquelles escoles quan anàveu de visita? Com s'entenia en aquell moment l'Educació Infantil?

Magda: S'entenia com una educació de preescolar. I ara passa una mica el mateix. A l'escola de Magisteri els coneixements especialitzats en el 0-3 no existeixen pràcticament. Dino Salinas, professor de la Facultat de Magisteri, ens ho deia: «ací comencem normalment a parlar de com s'ensenya a parlar, a escriure, l'ortografia i la cal·ligrafia. Però el 0-3 no es té pràcticament en compte».

Paqui: A poc a poc s'està valorant cada vegada més l'etapa 0-3 dins de l'etapa d'Educació Infantil, que engloba les edats entre els 0 i els 6 anys, però que, malauradament, el segon cicle de 3-6 sol estar més valorat. Però encara que uns estiguen dins de l'estructura d'educació pública, això no significa que l'etapa 0-3 no siga important i que resulta fonamental formar-se en aquestes edats. Hi ha una gran diferència entre el 0-3 i el 3-6. Encara hem de lluitar una miqueta per llevar-li aquesta concepció de «guarderia» que encara es té sobre les escoles 0-3.

Escola Infantil Bressol.

Quin projecte comenceu a estructurar quan entreu a Bressol?

Magda: En aquella època ja es manejaven les 100 tesis per a l'Educació Infantil i això formava una base amb uns valors i un esperit molt concrets. Era una cosa a la qual es tendia cada vegada més: el respecte al xiquet, poder entendre'l d'una manera concreta i determinada, atenent-lo amb les seues necessitats i capacitats. Ara ja s'ha desenvolupat molt millor. Ja treballàvem amb ràtios, que això pense que és el que ha marcat la diferència. I sobretot altre aspecte molt important que sempre hem tingut en compte ha estat la formació contínua i específica en Educació Infantil.

Paqui: De fet, nosaltres haguérem d'estudiar l'especialitat d'Infantil, perquè en la nostra època la formació en magisteri era molt generalista. Sempre hem estat reciclant-nos, inclús els dissabtes. Sobretot partim de contextos significatius d'aprenentatges. Que tot allò que tractem de transmetre els xiquets puguen veure-ho, manipular-ho i expressar-ho i que les famílies es puguen implicar també en això.

Magda: A més, sempre hem intentat crear xarxa. Des de l'escola Gavina es va fer un grup d'educació, AMESTI. Vàrem crear un grup de formació en el qual coincidíem tant en la mirada per al xiquet i la creació d'espais. Nosaltres hem consolidat un projecte propi. El que volem és que l'escola siga un lloc d'intercanvi cultural. Que servisca no solament d'encontre per als xiquets sinó per a les famílies. Mantenir això significa mantenir una manera de treballar molt diferent. La nostra és una escola oberta, el que no significa que el pare o la mare puguen ocupar l'espai en qualsevol moment. No, no té res a veure amb això. Però sí que tenen l'espai, les seues hores i els seus temps. Per un motiu clau: per a conèixer-los i per contribuir a l'educació dels xiquets.

D'ací sorgeix la necessitat, cada curs, de fer les nostres pròpies històries. Es tracta d'un projecte molt bonic: nosaltres mateixa creem les històries, fem les narracions i configurem els personatges a través del que treballarem cada curs. I això ho compartim amb les famílies. Si algú vol aportar la música, la poesia... sempre hi ha famílies que són músics, il·lustradors o artistes de teatre. Han eixit projectes impressionants. Cada any canviem la història central sobre la qual gira el projecte de cada curs escolar, però l'esperit continua sent el mateix. Són històries en la nostra llengua, amb valors. Sobretot pensant en els nostres xiquets. Cada curs pensem molt bé què volem parlar. Per exemple, el canvi climàtic. Com podem treballar-ho amb la xicalla des d'una manera que puguen entendre-ho? Perquè parlar de canvi climàtic des d'una mirada més racional és molt abstracte. Decidim transmetre-ho des d'una emoció, amb les veus... i això fa que els xiquets s'enganxen de seguida.

Paqui: Pense que hi ha molta sobreprotecció i moltes maneres de criança. Nosaltres apostem pel moviment. Han de fer exercici. És cert que la societat cada vegada tenim més estrés, anem més de pressa i ens preocupen molt per l'educació. Però nosaltres sí que hem notat que abans de la pandèmia hi havia una sobreprotecció molt gran sobre la infància, tanmateix ara, les generacions més joves tenen molta més curiositat amb la criança i ens pregunten molt com fer-ho. Tenen ganes de fer les coses més adients i més vinculades a una educació basada en la investigació. Crec que elegeixen escoles com la nostra precisament per construir i oferir un projecte distint. Volen una cosa diferent d'allò que els ofereixen altres escoletes.

Escola Infantil Bressol.

Com és el dia a dia de l'escola?

Magda: A principi de curs fem una reunió d'acollida on, simplement, fem suggeriments. En el període d'adaptació el que necessitem és que els xiquets se senten acollits. Però no sols ells, sinó també nosaltres i les famílies. És important tenir-ho en compte: per als xiquets suposa eixir d'un món on segurament sols existeix son pare, sa mare i els avis, i de sobte entren a un món amb molts més estímuls, amb altres referències adultes i un grup d'iguals que els fan que s'ubiquen al món d'altra manera.

Paqui: Aquest període és molt potent. Volen estar al braç de la mare o el pare, però al mateix temps volen jugar, perquè veuen als companys, els objectes, l'espai... Apareix un conflicte i cada criatura ha de solucionar-lo a la seua manera. La família no pot estar al damunt tota l'estona. A la reunió inicial sempre els ho diguem: l'escola la deixem oberta al principi durant uns dies perquè les famílies es familiaritzen amb l'espai amb els seus xiquets, però hi ha un moment en el qual s'ha de fer el procés de dir «fins després», perquè la xicalla puga començar a fer una relació d'aferrament amb nosaltres. Les reunions funcionen. Els hi diguem: si haveu confiat amb el nostre projecte és perquè esteu segurs del que podem oferir-vos. Sempre costa, però és un procés necessari per a l'autonomia dels xiquets.

Escola Infantil Bressol. 

De quines fonts pedagògiques beveu a l'hora de fonamentar el vostre dia a dia?

Magda: Aprenguérem molt a la facultat i per part del professorat del Departament de Didàctica. Nosaltres ens vàrem desviar del conductisme i dels moviments eclèctics on tot valia i res era important. Agafàvem allò que deia Jerome Bruner, per exemple. Per què? Perquè sí que coincidíem en allò que ell deia sobre la importància de les aportacions de la neurociència. Els xiquets moltes vegades necessiten el seu temps. Això és clau i no deixem de repetir-ho sempre: el fet important és entendre que el procés d'aprenentatge no es fa en dos o tres hores al dia, d'avui per a demà. Ha d'haver-hi una continuïtat i per a això el temps és molt important, perquè cadascú puga arribar i assumir tot allò que li aportem pel que fa al llenguatge, música, conceptes... en un moment determinat es produeix un «pont cognitiu» que tant declamava Bruner que fa connectar allò viscut amb allò racional. I es produeix l'aprenentatge, tenint en compte que el llenguatge, com deia Vigotski, forma part d'un llenguatge social.

Què ens diu avui la neurociència? Que no es tracta solament de fomentar les connexions neuronals i el seu desenvolupament, sinó que hi ha moltes branques de les mateixes neurones, i que moltes vegades això és el que possibilita que el xiquet es desenvolupe d'una manera o d'altra. Els inputs que tenen els xiquets avui no tenen res a veure amb el que hem viscut nosaltres. Teníem molts menys estímuls. Ara hi ha televisions, tablets, ordinadors, llums, músiques, jocs interactius, ... Aleshores parlar d'una forma estancada amb categories com les de Piaget, on s'espera que a l'any tots facen una cosa, als dos una altra... ja no podem estar parlant de categories tan encasellades. Cal relativitzar. Ara els xiquets són uns altres, i la capacitat d'informació i desenvolupament que tenen és un altre.

Paqui: Tots els especialistes del món de la neuropsicologia ho diuen constantment: la personalitat es forma molt especialment des dels 0 fins als 2 anys. Imagina la responsabilitat que tenim nosaltres a l'escola en aquest sentit. Això la gent no ho valora el suficient. La nostra és una etapa educativa molt important. De vegades ens plantegem si realment entre la societat es valora la nostra tasca. Més enllà de la concepció que puga tenir cada família de l'educació, l'escola s'ha de preocupar que, siga de la família que siga, tothom tinga la possibilitat de desenvolupar les seues capacitats de manera individual però també com a éssers socials, perquè després puguen socialitzar-se amb la resta.

Magda: Utilitzem un poc d'ací i d'allà. Però en general englobem diferents marcs teòrics. Sempre estem actualitzant-nos. Si veiem que hi ha coses que funcionen ho assumim. Per exemple, l'ensenyament musical s'ha demostrat cada vegada més important, i ens hem format amb la Universitat de Bellaterra. La formació ha estat fantàstica.

Paqui: Utilitzem el teatre com una eina fonamental. Nosaltres anem al Teatre l'Escalante. Hi ha companyies fantàstiques especialitzades amb la infància més xicoteta. Juguen amb una coreografia, una ambientació, un moviment corporal, unes sonoritats i un llenguatge que és impressionant. El barri on està ubicada l'escola ens ajuda molt. Hi ha molta gent amb molta creativitat: músics, artistes, dissenyadors, actrius... És cert que tenim a l'abast uns mons molt interessants i tractem d'aprofitar-ho al màxim convidant-los a participar en l'escoleta. Els xiquets es queden bocabadats, però nosaltres també.

Magda: I finalment, i sense ser una font teòrica com a tal, tenim el nostre espai estrella, que és el pati. És el nostre lloc més valuós, gran, amb arbres, hortets i espais de joc. El valorem molt, encara més després de la COVID. El pati és l'espai on posem en marxa tots els nostres saraus des de sempre. Recordem amb molta estima a Llorenç Giménez, el mestre contacontes, amb qui teníem molta amistat i que visitava l'escola per contar contes d'adults per a les famílies ací baix de la figuera.

Escola Infantil Bressol.