«Per una infància amb arrels i ales». Aquest és un dels lemes que millor defineixen la filosofia educativa del projecte NINOS Escoles Infantils, una iniciativa cooperativa nascuda l'any 2007 i que abasta una xarxa de catorze escoles infantils distribuïdes arreu de les comarques valencianes i alacantines. Tal com afirmen al seu espai web: «som un col·lectiu de professionals caracteritzats per la il·lusió i l'aprenentatge continu. Un equip de persones que coneixem el plaer d'aprendre i que des de la vocació i amb la fórmula cooperativa estem compromeses amb la transformació social i amb la dignificació de l'etapa 0-3 anys com a etapa educativa».

Aquesta etapa educativa, necessàriament, ha d'anar acompanyada d'una escola plena de vida i arrelada al seu context de referència. En conseqüència, això implica comptar amb una sèrie de professionals que acompanyen, amb caliu, calma i estima, les criatures en el seu desenvolupament. En aquest sentit, Juvi Galán, mestra i assessora pedagògica de NINOS, és l'exemple perfecte d'aquest tarannà tan necessari: una mestra militant dels Moviments de Renovació Pedagògica que, a més, està implicada en el teixit associatiu del seu barri, La Malva-rosa, no sols en l'àmbit educatiu sinó també cultural, si és que en algun moment es pot fer aquesta dissociació.

A més a més, des de fa uns anys i animada per la seua voluntat d'obrir tot un nou món d'imaginació i creativitat cap a la infantesa, ha coordinat i realitzat una sèrie d'àlbums il·lustrats on treballa històries on s'entrellacen la memòria històrica, el trencament d'estereotips, la conversa intergeneracional i la importància de les emocions. Les seues obres suposen una finestra on visualitzar una gran diversitat de formes de ser i de viure, com és el cas de les obres «Susi, l'atreVIDA i els pantalons» (Boca Abajo Ediciones) o «El castell vermell».

Amb la voluntat de continuar obrint horitzons i possibilitats, aquesta setmana conversem amb una mestra que professa una profunda estima cap al món de l'educació. De la mà de la seua veu i de la seua traça a l'hora d'il·lustrar ens endinsem a conèixer una miqueta més la seua trajectòria vinculant l'art, la literatura, la narració oral i l'educació per tal d'imaginar un món millor. Un món on la coeducació i la igualtat, com defensa «Susi», la protagonista de la seua darrera obra, siguen una realitat formal i material.

Presentació obra "El castell vermell".

La teua trajectòria està vinculada al món de l'Educació Infantil. Quin ha estat el teu camí?

Vaig començar a treballar l'any 1991 en una cooperativa, l'Escoleta Malva-Rosa. Era del Patronat d'Escoles Infantils de València on, entre d'altres trenta-una escoletes, estava altra cooperativa, El Trenet. Vaig estar a l'escoleta com a mestra dins l'aula fins a l'any 2011, quan haguérem de tancar l'escola després d'un munt d'entrebancs per part de Conselleria perquè anava canviant la normativa referent als espais i les mesures i, al final, quan estàs dins d'un espai urbà gran i està tot molt consolidat i construït al teu voltant és impossible complir i respondre a tants canvis. Així que malgrat tenir l'escola plena amb quatre aules i seixanta-set alumnes, haguérem de tancar.

En tot aquell temps, des del principi pràcticament em vaig apropar a participar en el Moviment de Renovació Pedagògica. Primer anava a les Escoles d'Estiu (que més tard es varen anomenar «Gonçal Anaia» en homenatge al meravellós mestre) com a «alumna», per dir-ho d'alguna manera, per tal de compartir experiències. Després ja vaig assumir tasques de docent fent tallers i seminaris. Va ser una època molt bonica. Allí estava Llorenç, Albert Sansano, Ismael, Jaume, Carme, Ana... En fi, molta gent estimada. Hi havia un gran grup de treball sobre la primera infància, que és on més em vaig implicar.

Al mateix temps, l'any 2011, com va tancar l'escoleta, persones conegudes ens varen comentar que Florida tenia un projecte, NINOS, d'Escoles Infantils. I ens varen recomanar enviar els nostres currículums. Algunes companyes varen anar a Meliana i jo vaig arribar a Vinalesa. Va coincidir amb un moment d'obertura i creixement d'escoletes per part de NINOS.

Presentació obra dins dels processos col·lectius de creació artística amb el projecte "ARTEENRED".

Al llarg de la teua trajectòria t'has centrat a elaborar, escriure o coordinar diferents àlbums il·lustrats i obres enfocades a la infantesa. Com va començar aquest món?

Sempre m'ha agradat dibuixar. És una mica la meua manera d'expressar-me. Sempre comence per dibuixar i després ja escric i pose ordre a les idees que tinc al cap. Així m'organitze millor. Tenia molt costum, quan estava a l'aula i utilitzava els contes com a ferramenta didàctica, de posar paper continu per la paret i amb el retolador anar dibuixant i contant la història.

D'aquesta rutina va començar a nàixer el primer àlbum il·lustrat, que vaig realitzar l'any 2011, i que portava per títol «El castell vermell». Va aconseguir un reconeixement per part de Conselleria. El primer premi de materials didàctics de la Conselleria. Abans no existien premis o subvencions per a temes d'innovació i es donaven aquests reconeixements. Finalment no varen arribar a publicar-ho i vaig demanar que em tornaren els drets d'autoria. A partir d'aquell moment vaig començar la recerca d'editorials per tal de publicar-ho. Va costar però finalment vaig trobar una editorial que m'ho va facilitar.

Després, quan vaig entrar a NINOS, la part de la il·lustració i creació es va quedar una mica de costat perquè tenia moltes responsabilitats a la direcció d'un centre com era l'escoleta de Vinalesa. Però l'arribada de la pandèmia va significar retrobar-me de nou amb el món de la il·lustració infantil.

"Susi, l'atreVIDA i els pantalons"

Fa uns mesos vares publicar «Susi, l'atreVIDA i els pantalons». Em crida l'atenció perquè al títol el mot «Vida» apareix en majúscules. L'has presentat recentment a la Fira del Llibre. És un àlbum il·lustrat on contes una història real ocorreguda al teu barri, al Cabanyal. En què consisteix la història?

La història naix arran de les converses que he mantingut amb ma tia Susi, que ara té huitanta-cinc anys, al voltant de la seua joventut, la seua infantesa i de com eren les festes del barri. Tot això ho vaig enregistrar. Una de les coses que més em va agradar fou aquesta història. Vaig pensar que hi havia un material interessant no només per publicar un llibre sinó perquè el llibre es poguera treballar a les escoles.

La història va d'atrevir-se, dels valors de l'ajuda, de trobar la teua identitat. El context és la riuada que hi va haver a València l'any 1957. Simplificant molt, la història va quan ella descobreix els pantalons i vol utilitzar-los, en una època en la qual no es considerava adient gastar pantalons. Al mateix temps hi ha un ratolí que recorre tota la història, un ratolí que quan ella «obri» el seu armari (metàfora) i hi ha roba femenina, el ratolí diu «que bonic!» i ofereix un suport molt bonic a les decisions que la xiqueta està a punt de prendre.

La veritat és que sempre dic quan ho explique que és una obra que té moltes capes. Si eres d'Infantil, faràs una lectura més superficial de la història i ja està, però si estàs en Batxillerat o en una Escola d'Adults es pot treballar de maneres molt diferents perquè la història es viu des d'altra perspectiva.

De fet, hauries de veure la gent major quan el mira i com les llàgrimes sorgeixen fàcilment. En la primera presentació que vàrem fer a la Biblioteca del carrer de la Reina ho vaig sentir molt fort. La història relacionava molt els fets de la riuà amb la seua infantesa.

A mi no m'agraden les històries que són molt directes. M'agraden sempre els missatges subtils i que tu pugues anar descobrint. Hi ha llibres que de vegades em semblen tan evidents i literals que sembla que em tiren enrere. All final, crec, acaben perdent la qualitat literària. Té moltes lectures.

Presentació de l'obra "Susi, l'atreVIDA i els pantalons" amb la tia Susi, inspiradora de la història.

Què et sembla si descobrim algunes de les imatges de l'àlbum i analitzem els detalls i els matisos que conté?

Clar, visualitzem algunes imatges i vaig explicant-te. Però abans que res, volia comentar que quan jo estava il·lustrant-lo, volia que el terra de la llar que apareix fora d'hidràulics del Cabanyal. Jo soc de família humil i no teníem el terra fet d'hidràulics. Hi ha un home, Vicent Gallart, que ha publicat un llibre sobre els hidràulics del Cabanyal i em vaig posar en contacte amb ell a través d'una amiga per tal d'aconseguir el permís per utilitzar algunes de les seues fotos per a posar-les al terra de la casa on ocorre la història. La intenció és una mica aquesta: que al llarg del llibre tot siga el més real possible. Li dona molta riquesa perquè es relaciona millor amb el context d'un barri amb tradició marinera.

I ara sí, ens centrem en els detalls del llibre. Al principi, estan totes juntes amb la família i arriba la tempesta, provocant la riuada i allí apareix, per primera vegada, el ratolí, qui sempre va en companyia de la protagonista. També apareix una maleta, que és molt important durant la història. Al llarg de les il·lustracions apareixen reculls de premsa de l'època, elements que poden suposar un bon recurs per a Secundària per tal d'investigar sobre la premsa. És premsa que parla del desastre, de la catàstrofe.

A mesura que avança la història va apareixent molt el barri del Cabanyal, on vivia la meua família. El veïnat també i sobretot es veu com es va estendre la solidaritat. Les famílies que vivien en cases més grans o pisos varen convidar a la resta a pujar als llocs més alts per tal de guarir-se.

També es recorda l'escena de la nit, la qual tothom la va passar en vetla. Quan vaig il·lustrar aquesta part no pensava que tindria tant d'impacte, però la majoria de la gent major és on més es queden parades. Perquè recorden d'aquella nit com se'n va anar la llum i l'única cosa que escoltaven eren trompades. He intentat recrear, a través del dibuix, els sorolls que pogueren escoltar al llarg d'aquella nit: «Patapam», «pum», «crac». Hi havia temor perquè no sabien ben bé què era: si era l'aigua, una persona morta, mobles o què era. Pensar que podia estar passant això feia molta impressió.

Es fa de dia i Susi veu que molta gent es posa a ajudar i ella es pregunta què pot fer. De nou, apareix l'ajuda, l'estima i la solidaritat entre iguals, un element que es pot treballar pedagògicament a les aules. Al final, viure en societat és justament això. No és anar cadascú a la seua, és ajudar-nos com puguem: què puc fer jo per la resta? Aquesta és una pregunta clau.

Després arriba l'escena dels armaris, on Susi veu els pantalons de son pare i decideix posar-se'n uns. El seu amic el ratolí l'anima a vestir-se com ella se senta millor. En aquella època, que una dona vestira amb pantalons trencava molts dels esquemes predominants i no estava molt ben vist. Però ella decideix fer-ho exercint la seua llibertat i aconseguint el seu camí conquerint els seus espais de llibertat. Això no obstant, no és una situació fàcil. En primer lloc, troba la resistència de la seua família, que té por que l'associen amb un xic. Tanmateix ella segueix convençuda, i veu que amb pantalons tindria l'avantatge de no passar fred, poder anar amb bicicleta i pujar a la muntanya. La seua mare, li diu al final «si és el que vols, t'ajudaré». Aquesta anècdota ens ajuda a reflexionar: potser no és el que una persona voldria, però si tu estimes una persona, has d'ajudar-la a créixer i que siga com ella vulga ser.

Commemoració de l'acte del 8 de Març a través de l'obra "Susi, l'atreVIDA i els pantalons".

A la història incorpore alguns altres elements que ajuden a fer visible el que suposava, en aquella època, vestir amb pantalons. Per exemple, quan Susi treballa a la fàbrica. Allí hi ha diferents opinions de la gent que l'envolta. Molta part de gent no ho entén. El primer conflicte a l'obra havia estat la tempesta, el segon a casa quan decideix vestir amb pantalons i el tercer és aquest, quan la gent se sorprèn pel fet que porte pantalons i com no entenen el perquè ho fa. Moltes vegades el masclisme també cal treballar-lo en aquestes qüestions: no solament fer referència a les actituds o comentaris molt violents, sinó també a allò que va lligat a la incomprensió. No sempre hi ha una violència molt visible però sí en el sentit conceptual.

Em pareixia important també fer referència al moment en com es pot gestionar la ruptura d'esquemes. I per tal d'enllaçar-ho, apareix una il·lustració on ella té un pensament. Hi ha una escena on hi ha un munt d'imatges amb homes amb falda al llarg de la història i en diferents cultures. Al final hi ha una reflexió al voltant de la importància de no assignar la roba en funció de si eres dona o home, la roba és roba. Res més.

Finalment hi ha una part de sororitat. Ella serveix d'exemple al final entre un grup de dones que veuen que el que fa ella és exercir la seua llibertat. «Amb les paraules, el respecte i les idees construïm realitats i canviem el món».

A més, el conte acaba amb dues pàgines interactives: una on hi ha una invitació a dibuixar els teus propis pantalons i un retallable, una joguina molt de l'època on pots vestir a Susi amb diversos pantalons per tal d'estimular la imaginació.

I una vegada acabat el llibre, a les últimes pàgines hi ha una sèrie de fotos de la Susi autèntica i algunes fotos més de la meua família. Al cap i a la fi, aquesta és una història més que mostra una reflexió, a través d'un fet històric, de l'època de la riuada i la importància de trencar amb els estereotips per tal de caminar cap a la llibertat.

Ah! El conte a més té una cançó que es diu «A què t'atreveixes?». És una mica la provocació del llibre. Susi es va atrevir a posar-se pantalons quan no tocava, però i tu? I per això «VIDA» en majúscules al títol de l'obra. A la vida hi ha moltes coses importants, però cal preguntar-se a quines traslladaries la teua energia, quines t'atreveixes a fer? La vida passa mentrestant. Al final hem d'atrevir-nos en les nostres vides a fer altres coses.

Juvi Galán amb Francesco Tonucci.

La setmana passada vares participar en el congrés COEDUCA: I Jornades de Lectures Diverses en la Literatura Infantil i Juvenil amb l'experiència l'«Àlbum il·lustrat com a eix vertebrador de la coeducació a l'aula». Què va poder trobar la gent allí?

Fou una proposta eminentment pràctica. La intenció era la de mostrar alguns detalls de les il·lustracions per anar una mica endinsant-nos en tot allò que es pot treballar i suggerir a través de la història que es conta a través de Susi segons l'etapa educativa i veient com es pot adaptar. Al final, la intenció és que puguen utilitzar el llibre dins l'aula. Per exemple, una eina fonamental per a mi són les tertúlies dialògiques, com començar un projecte a partir de la lectura del llibre.

També vaig portar alguns exemplars d'àlbums il·lustrats perquè a NINOS treballem amb una sèrie de lectures vinculades a la igualtat que les famílies es poden portar a casa. Cada escola té els seus llibres, intentem diversificar les lectures i donar autonomia en cada centre per escollir les seues lectures. Funciona molt bé, és un recurs molt útil per a sensibilitzar a les famílies. Per a nosaltres la igualtat és un eix vertebrador de la nostra pràctica. Volem ser un agent social com a escola i anar influint en el nostre entorn.

A més, també vaig portar una caixa que he fet d'objectes quotidians molt variats, des d'una grapadora, unes ulleres sense cristall, una llima... objectes de la vida quotidiana per tal de fer una improvisació literària on, de la mà de les persones que vingueren al taller, improvisar a través de dos objectes de manera que siga complicat posar estereotips de gènere als objectes. A partir d'ací vàrem poder veure i analitzar críticament els contes que tenim i donar-los una volta. I també és una oportunitat per veure un ventall de possibilitats per crear històries que no tenen estereotips de gènere.

I tampoc ens vàrem oblidar de la música. En aquest cas, ens va acompanyar la compositora de la cançó per tal de poder veure com treballar el recurs musical a les aules. Ah, i també va vindre la tia Susi, l'esperit i el mirall en el qual es va basar aquesta història.

Collage elaborat per a l'obra "Susi, l'atreVIDA i els pantalons".

A més d'estar implicada en el moviment veïnal i el teixit associatiu del teu barri, has participat des dels teus inicis laborals en experiències que aposten pel cooperativisme com l'Escoleta de la Malva-Rosa i, actualment, a NINOS Escoles Infantils. Com és d'important l'aspecte comunitari en el teu desenvolupament com a mestra, il·lustradora i escriptora?

És fonamental. Viure en societat i formar part d'ella ha de ser una manera proactiva. No soc capaç d'estar en un lloc i no aportar allò que puga fer. Per exemple, ara participe activament a l'Associació de Veïns del barri. Quan estic a un lloc em resulta molt complicat no implicar-me. Al final cadascuna té una mirada que quan l'aportem, fem créixer al conjunt. Deixar la teua aportació perquè millore el conjunt em sembla essencial. És la manera en la qual jo vull passar per la vida, i ho intente fer a través de les meues eines, que són el dibuix, l'educació i la il·lustració. Aporte des d'on he crescut.

Presentació de l'obra "Susi, l'atreVIDA i els pantalons" a la Fira del Llibre de València.