Hi ha trajectòries professionals que es construeixen amb una creença profunda en la capacitat transformadora de les persones. La de Joan Gandia és una d'aquestes. Durant més de quaranta anys, ha contribuït a fer créixer Florida Grup Educatiu, ha presidit FEVECTA, ha impulsat projectes com Novaterra, Migracoop o ESSCOOP i ha mantingut viva una idea essencial: educar implica, necessàriament, construir comunitat.

La UCEV i Caixa Popular han decidit estrenar el Premi Tramuntana, un guardó evoca un vent que orienta i que marca el rumb d'una part important dels territoris mediterranis. A més, l'elecció d'aquest nom també mira cap als orígens de la primera escola cooperativa valenciana i reivindica les seues figures guia. En la seua primera edició, el reconeixement ha recaigut en Joan Gandia qui, al llarg de la seua carrera, «ha defensat amb convicció que l'educació és una eina fonamental per construir una societat més lliure, justa i solidària», tal com recullen a l'acta del premi, combinant docència i gestió, responsabilitat i humilitat, mirada pedagògica i compromís social. I, sobretot, ha estat una presència discreta però determinant dins l'ecosistema cooperatiu valencià.

Joan arriba al cooperativisme de la mà d'un seminari conduït per Manolo Ferrer i Pep Soriano a la Universitat de València, espai que li va obrir una finestra a una altra manera d'entendre l'economia. Allí va descobrir que els valors que havia viscut a casa des de ben jove (la dignitat del treball, l'esforç compartit i el respecte pels altres) encaixaven molt bé amb aquell model que posava les persones al centre. Va ser una revelació vital que acabaria marcant tota la seua trajectòria.

Amb aquesta motxilla de valors i aquesta curiositat professional, Gandia va arribar a Florida l'any 1979, quan encara era un Patronat Interparroquial que s'inspirava en l'experiència intercooperativa de Mondragón. En aquell moment no s'havia constituït encara com a cooperativa, però ja era un projecte que respirava participació i comunitat. Des d'aquell moment, Joan ha sigut testimoni i protagonista de totes les fases de creixement del centre: la conversió en cooperativa, els conflictes interns, la diversificació d'estudis i etapes educatives, l'entrada en l'àmbit universitari i la consolidació d'un ecosistema educatiu amb identitat pròpia.

Aquesta setmana conversem amb Joan i recuperem, acompanyant-nos de la seua trajectòria, la memòria d'un itinerari que explica bona part del que són, hui, les cooperatives d'ensenyament valencianes. Un camí fet de compromís, diàleg, humanisme i fidelitat al projecte col·lectiu. Enhorabona, Joan.

Dídac Delcán i Joan Gandia en el moment de l'entrevista.

M'agradaria començar pels orígens. Tu arribes al cooperativisme o et trobes en una part més essencial de l'economia social en el seminari que Manolo Ferrer i Pep Soriano feren a la universitat. Recordes aquell moment exacte i ens pots explicar una miqueta més? En què consistia, què vas sentir, què vas viure?

Joan: En el marc del seminari vaig descobrir el cooperativisme. Jo venia d'un poble on hi havia una cooperativa agrícola. Mon pare va ser una de les persones que va engegar la cooperativa i vaig connectar immediatament amb el seminari de cooperativisme de la Facultat d'Economia.

I vaig descobrir un altre món, una altra manera de fer les coses, que jo veia que connectava amb els meus valors. Em vaig sentir acollit i partícip del seminari, des dels meus valors. I això és el que em va permetre connectar amb el cooperativisme d'aquells moments, amb els líders cooperatius d'aquells moments, amb el que volia ser, sobretot, el cooperativisme mondragonià. Va ser un descobriment que em va possibilitar (jo estava formant-me en empresarials) també des del punt de vista professional, connectar amb aquestes cooperatives.

Així vaig arribar a Florida, que m'oferia una forma de ser personal que connectava més amb l'àrea de l'ensenyament, la formació, i vaig fer opció per Florida. En aquell moment Florida encara no era una cooperativa, era un projecte que s'havia engegat des del grup empresarial cooperatiu valencià, important del grup Mondagrón, intentant emular la seua escola politècnikoa. Aleshores em vaig incorporar l'any 79, allà a Florida, encara a Beniparrell, i em vaig enganxar.

Tot i que no era una cooperativa, la veritat és que hi havia un funcionament participatiu, on en l'òrgan polític de la cooperativa estaven les famílies, l'alumnat, el professorat, i les empreses de la comarca. Allà vaig començar, i a poc a poc vaig anar assumint més responsabilitats.

Assemblea FEVECTA 2017.

L'esperit mondragonià ha estat fonamental en el desenvolupament de l'ecosistema cooperatiu valencià. Naix, sobretot, d'una figura molt rellevant, que és el sacerdot basc José María Arizmendiarrieta. Al País Valencià aquest esperit l'arrepleguen membres de les JARC, i tu també vens del món del catolicisme. Quins valors trobeu dins del cristianisme humanista i com s'uneixen a la mirada cooperativa?

Joan: La veritat és que jo no arribe al projecte per aquests valors del cristianisme humanista. Connecte amb el seminari a la universitat i em trobe en una sintonia de valors, però no era per aquesta via, sinó que era la via professional. És cert que a Florida vam coincidir diferents persones vinculades al món religiós que estàvem treballant per la transformació social. Però en tot moment, tot i que hi havia prou persones vinculades a l'humanisme cristià, mai s'ha tingut present des del punt de vista pràctic, sinó que s'ha viscut des dels valors del cooperativisme.

No obstant això, Florida naix a través de la fórmula del patronat interparroquial, perquè hi havia una parròquia que ens podia cedir uns terrenys. Aquesta circumstància denota que hi havia un rerefons sòlid de connexió en tota eixa realitat de l'humanisme cristià. A més, econòmicament, la xarxa de persones vinculades a les JARC i a l'humanisme cristià va servir per a, d'alguna manera, tirar endavant el projecte des del punt de vista d'una viabilitat econòmica i financera. Inicialment Florida no tenia recursos financers, aleshores el que vam viure va ser tot un endeutament, començar a treballar endeutant-se, per a poder construir. Es va poder tirar endavant gràcies a les connexions que el conegut com Grup Empresarial Cooperatiu, a través dels seus fons d'educació i obres socials, va poder aconseguir. Per exemple, Pepe Ferris, que estava vinculat a la Caixa Torrent, o Vicent Diego, que va oferir els seus béns patrimonials per a garantir l'arribada de finançament.

Joan Gandia treballant a Florida.

Has ocupat, dins de Florida Grup Educatiu, diferents càrrecs, circumstància que t'ha permés conviure amb diversos equips de docents, personal d'administració, joves en formació i famílies. Quina ha estat la clau per mantenir l'acció de les persones i dels projectes?

Joan: Allò fonamental és el diàleg. El compromís amb el projecte tant propi com de la resta de companys i companyes també ha tingut situacions de conflicte. De fet, el primer conflicte que vam tenir va ser molt bonic però al mateix temps em va doldre molt en la panxa perquè en convertir-nos en cooperativa, la meitat de l'equip inicial (dotze persones), va abandonar el projecte. No tothom tenia clar el projecte de la cooperativa, on el mateix professorat, a més de donar classe, havia d'assumir la gestió del projecte. Hi havia molta estima, però haguérem de resoldre-ho, perquè el Patronat inicial va decidir que també havíem d'assumir la gestió. No es tractava, aleshores, d'una qüestió de gestionar la formació, de gestionar l'aprenentatge, sinó que s'havia d'assumir tot el projecte.

Joan Gandia amb el seu alumnat. 1989.

Una vegada constituïda la cooperativa, quin va ser el teu paper en la gestió i en l'evolució del projecte, especialment amb l'entrada al camp universitari?

Joan: Quan la cooperativa ja estava formada, primer vaig assumir l'àrea econòmica i financera, i més tard també la direcció pedagògica. Amb l'assemblea, el consell rector i l'equip de direcció en funcionament, començàvem a consolidar el projecte.

La diversificació va arribar amb força, sobretot amb la possibilitat d'entrar en l'àmbit universitari. Negociàvem amb la Universitat de València la possibilitat de ser centre adscrit, i això encaixava molt bé amb la nostra experiència en formació professional i empresarial. Amb professorat universitari vam estudiar la viabilitat real d'un centre universitari a l'Horta vinculat a les nostres especialitats, especialment empresarials i mecànica. Finalment vam iniciar la diplomatura en Empresarials, i va ser un èxit: en aquell moment accedir a Empresarials a la Universitat de València era complicat, i l'alumnat va respondre molt bé.

Parlem de la teua mirada pedagògica. Has estat docent tota la vida, treballant amb adolescents, joves d'FP i alumnat universitari. Quin és, per a tu, el secret d'educar des de l'acompanyament i des del vincle?

Joan: Tot i tenir càrrecs de gestió, mai no he deixat l'aula. Ho tenia claríssim: encara que foren tres o quatre hores, havia de continuar xafant classe. No podia dedicar-me només a la gestió.

Les meues lectures pedagògiques han estat molt importants. El meu compromís social i el meu pas per moviments educatius d'acció catòlica em van portar a llegir i aplicar pensaments de persones com Summerhill, Lorenzo Milani o Freinet. De fet, amb Freinet vaig començar a fer pràctiques reals a l'aula, fins i tot elaborant materials tan senzills com la «coca» de gelatina (comprant la glicerina i el sucre) per entendre la força de l'aprenentatge vivencial.

El meu estil sempre ha tingut dues claus: la centralitat de l'alumnat, el respecte i l'arrelament al context. Les activitats havien d'estar lligades al seu entorn i a la seua especialitat, ja fora administració, mecànica, universitat o turisme. Alumnat al centre, com la persona al centre del cooperativisme. I sempre que podia, portava professionals a classe perquè conegueren el món laboral de primera mà. Aquestes han estat les meues constants durant tota la vida professional.

Dia Mundial del cooperativisme 2009.

Arribem a FEVECTA. Què et va motivar a assumir la presidència i quins reptes et vas trobar?

Joan: No vaig arribar a la presidència buscant-la. Jo formava part del Consell Rector en representació de Florida. El president d'aleshores, per raons personals i de distància, va deixar el càrrec i l'entitat podia quedar en una situació delicada. Després d'analitzar-ho entre l'equip de Florida, vaig entendre que calia garantir estabilitat i continuïtat. Vaig dir «endavant» i vaig assumir la presidència perquè la federació no quedara desatesa.

Vaig comptar, això sí, amb un gran suport: tant del consell rector com de l'equip tècnic. Van ser tres anys intensos, però em vaig sentir molt acompanyat. L'objectiu va ser aplicar el pla estratègic, mantenir els plans de gestió i assegurar que la federació continuava avançant. No era un càrrec buscat, però vaig sentir que podia aportar.

Quin ecosistema cooperatiu et vas trobar en aquell moment? Quina era la salut del cooperativisme valencià?

Joan: En aquell moment, al consell rector de FEVECTA hi havia una voluntat clara de reforçar la presència social del cooperativisme de treball associat. El pla estratègic ho marcava: calia obrir-nos, ser visibles, connectar amb l'entorn laboral i social. La Confederació tenia una estructura sòlida, i el cooperativisme funcionava a nivell macro.

Potser el que faltava era notorietat social. I és cert que la Confederació va apostar fort pels Premis Pepe Miquel a la trajectòria cooperativa, com a espai per fer visible el cooperativisme. I crec que ho vam aconseguir: es va guanyar presència i reconeixement, més que en anys anteriors.

Fundació Novaterra.

Parlem ara del teu compromís social. Participes en projectes com Novaterra, Fiare Banca Ètica, Migracop i ESSCOOP. Tots comparteixen una base comuna de compromís amb l'economia social i solidària. Què t'ha portat personalment a treballar amb persones i col·lectius sovint invisibilitzats, i quina experiència destacaries?

Joan: Sempre he entés que soc gràcies als llocs i les persones amb qui he treballat. El meu centre ha sigut Florida, però des d'allà vaig conèixer la Fundació Novaterra. Hi vaig entrar per contribuir a un projecte que donava oportunitats a persones en risc d'exclusió. La meua participació, tant al patronat com a l'àrea executiva, m'ha enriquit molt: pels lideratges, per la manera de treballar, per la transformació que buscava i perquè vaig viure el pas de l'associació a fundació, construint un projecte nou.

Aquest camí em va portar també a Fiare Banca Ètica. Novaterra va ser una de les organitzacions que la va impulsar al País Valencià, i jo el 2014 vaig decidir assumir un compromís personal. Forme part del grup local i treballe per estendre les finances ètiques, convèncer el món educatiu que la banca pot ser una eina transformadora i apropar aquests valors a l'alumnat de formació professional i secundària.

Quan vaig deixar càrrecs de gestió a Florida, em vaig centrar en la docència de Formació i Orientació Laboral. Allí vaig veure clar que la iniciativa emprenedora que es treballa a classe havia d'incorporar també l'emprenedoria social, l'economia solidària i el cooperativisme. Vaig actuar de pont entre FEVECTA i el professorat, i d'aquesta connexió va nàixer la xarxa ESSCOOP, on compartim recursos educatius com la web de materials, «Mirades de futur» o la guia d'emprenedoria cooperativa. Encara queda molt per fer, però el camí està obert.

També va sorgir Migracop, gràcies al treball que vam pensar persones vinculades a FEVECTA que coincidíem a les concentracions davant el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE). Sentirem que el cooperativisme podia oferir una oportunitat real a persones migrants, especialment al món rural. I així ho vam posar en marxa.

Joan Gandia parlant del projecte Mirades de futur.

Ara que mires el present des d'una altra etapa vital, què et fa estar content? Creus que les noves generacions entenen que existeixen alternatives al neoliberalisme dominant?

Joan: Els que vam descobrir el cooperativisme i l'economia social vam entendre que hi havia uns valors que posaven la persona, el territori i el medi ambient al centre. Aquests valors són una resposta directa a una economia neoliberal que és realment feroç. La nostra missió és estendre'ls com una taca d'oli.

Ara, des de fora de l'ensenyament, però amb els meus nets al davant, tinc clar que el futur passa per l'ecofeminisme, per les finances ètiques i pel respecte al medi ambient. És difícil, anem a contracorrent, però hem de continuar oferint alternatives i mantenint viva aquesta llavor.

Joan Gandía al curs on-line ABC COOPERATIVO.

T'han concedit el Premi Tramuntana, un nom arrelat als orígens del cooperativisme educatiu valencià. Quins vents t'han guiat al llarg del teu camí: l'orgull, l'agraïment, la responsabilitat, la humilitat...?

Joan: La humilitat, sens dubte. Mai he buscat liderar; m'he vist sempre com algú que acompanya i aporta des dels seus valors. Tant a l'aula com en la gestió o en els compromisos socials, he intentat oferir una mirada centrada en la persona i en la possibilitat de transformar. Personalment, el cooperativisme m'ha oferit un espai coherent amb els meus valors.

El cooperativisme, les finances ètiques, el teixit associatiu que transforma els seus barris, els joves que trien alternatives... tot això mostra que un altre model és possible. Hem de continuar difonent-ho i avançant, encara que siga a poc a poc, com una taca d'oli que s'estén.

Viatge a Colombia 2006.