«La Bressola»: la xarxa d’escoles associatives a la Catalunya Nord

La història de «La Bressola» no només reflecteix la persistència d'un poble per mantenir viva la seua llengua, sinó que també exemplifica com l'educació pot esdevenir un instrument fonamental per transformar la societat. La festa de la «Bressolada», que poguérem visitar i conèixer des de «Territori Educatiu» el curs passat, suposa la concreció de tot el treball que es realitza durant tot un curs escolar a les diferents escoles que formen part, avui, del projecte de «La Bressola». Aquesta iniciativa suposa molt més que una xarxa d'escoles immersives en català que s'estén per més de set municipis de la Catalunya Nord i que compta amb més de mil cent alumnes. Fundada l'any 1976 com una escola maternal als afores de la ciutat de Perpinyà, aquesta iniciativa va néixer del desig d'un grup de famílies que volien lluitar per preservar i revitalitzar la llengua catalana en un context d'hostilitat social envers la seua pròpia identitat lingüística.

Avui, quasi cinquanta anys des del seu naixement, aquesta xarxa d'escoles ha desenvolupat tot un projecte pedagògic vinculat a tres eixos fonamentals que fan que estiga sent reconeguda per tot arreu. En primer lloc, aposten per una immersió lingüística total en català, en un territori on la llengua francesa predomina de forma majoritària. En segon lloc, aposten per l'eix de la verticalitat que, tal com ens conten al llarg de les converses, suposa trencar amb la lògica de la divisió dels cursos per edats i que l'alumnat més major de les escoles acompanye a l'alumnat més menut. D'aquesta manera, afirmen, s'enriqueix moltíssim més l'aprenentatge de la llengua, ja que la xicalla més jove té una referència més major on emmirallar-se. I en tercer i últim lloc, el projecte pedagògic destaca per treballar per projectes, trencant així la lògica de les disciplines i vinculant el coneixement, l'aprenentatge i la vida.

Aquesta setmana parlem amb Geoffrey Lourdou, Olatz de Bilbao, Joan Sebastià Haydn i Lou García, membres d'aquest projecte. A través del seu relat descobrim i ens endinsem a conèixer en profunditat aquest projecte que suposa tot un símbol de resistència cultural i una esperança per a la recuperació del català en un territori on durant dècades la llengua ha patit un retrocés constant. El pròxim 25 de gener, l'entitat Escola Valenciana li atorgarà un reconeixement a la seua XXI edició de «La Nit d'Escola Valenciana», la qual tindrà lloc a Benimodo.

Inicis de La Bressola.

«La Bressola»: la xarxa d'escoles associatives de la Catalunya Nord

«La Bressola és una xarxa d'escoles immersives en català a la Catalunya Nord. Van nàixer en 1976, en una casa als afores de Perpinyà, on uns pares d'alumnes, per revertir la pèrdua de la transmissió de la llengua a les llars de Catalunya Nord, van decidir fer una escola immersiva en català. En aquell moment tothom es pensava que eren uns bojos, tenien a gran part de la societat en contra, perquè en aquesta època encara hi havia molt d'autoodi de cara al català. Molta gent el parlava encara als carrers però era com si fora una llengua d'estar per casa. Tot i això aquesta gent va decidir anar a la contra i muntar una escola» ens conta Geoffrey Lourdou, president de l'Associació d'Amics de la Bressola.

Per a Joan Sebastià, qui va conèixer l'entitat arran de la història de vida després de l'exili que va viure la família de la seua parella, va decidir implicar-se a fons amb el projecte, ocupant la seua presidència fins aquest darrer 2024, «la Bressola és una eina de país i per trencar les fronteres que ens han imposat. Però sobretot és una eina de recuperació de la llengua catalana a Catalunya Nord. La llengua es va anar perdent amb la política estatal centralista que l'estat francès va imposar en el seu moment, i doncs els fundadors de «La Bressola» van decidir tornar a recuperar la llengua amb l'eina que l'havia matat, és a dir, l'escola».

Festa de la Bressolada.

El primer projecte d'escola era una escola maternal. «Tot això és degut als Estatuts Estatals Francesos» afirma Joan Sebastià, qui continua explicant-nos que «l'època de l'any 1976, que és quan es va crear la primera escola, es tractava d'un centre fora de qualsevol contracte estatal i doncs va haver de pagar per ella mateixa totes les despeses. En aquell moment es va triar per fer una escola maternal. Amb el temps, ha anat creixent fins a la primària i l'any 1995 el ministre d'Educació François Bayrou, que és d'origen basc, va permetre a les escoles en immersió en llengües de l'estat francès de ser escoles concertades, i així va fer un canvi total de legitimitat de les nostres escoles, i també de tenir la possibilitat de créixer. Aleshores, vàrem desenvolupar més escoles d'infantil i primària i també de Secundària. Aquí ara som set escoles infantils i primària, dos col·legis, que es diuen ací a l'estat francès, d'11 fins a 15 anys. I ara el nostre projecte és el de desenvolupar-nos fins al batxillerat».

Olatz, directora pedagògica de les escoles que formen part d'aquesta entitat, ens explica com es gestiona aquesta iniciativa: «la gestió és privada, l'entitat «La Bressola» gestiona les escoles. Hi ha recursos estatals per pagar els mestres, però hi ha una part que encara queda a càrrec de la Bressola. Hi ha una especificitat francesa, degut a la llengua, perquè no és constitucional, de fer immersió lingüística a l'estat francès, i doncs depenen d'un calaix ministerial on cada any negociem mitjans. Després hi ha la possibilitat de tenir ajudes públiques territorials: els municipis que acullen alguna escola nostra posen alguns mitjans a la nostra disposició, hi ha el consell departamental, hi ha la regió també... i després hi ha la Generalitat de Catalunya que ajuda a la Bressola a través de l'associació d'Amics de la Bressola. Tot això fa que és un funcionament molt atípic a l'estat francès. Som els únics a funcionar així. És a dir que hi ha un equilibri que s'ha de trobar sempre entre els mitjans estatals i els nostres mitjans propis que busquem a través de les famílies, d'ajudes públiques i de diversos recursos».

Com varen ser els primers anys de «La Bressola»? En aquella època, segons ens conten, s'havia de picar molta pedra per poder tirar endavant un projecte com aquest. El projecte, que va anar creixent a poc a poc, va sofrir una escissió després que l'estat francès, davant l'èxit del projecte i demanda de l'escola, els hi va fer una proposta d'incorporar-se passar a ser de la xarxa pública, però amb una condició: havien de renunciar a la immersió completa. S'havia d'aplicar, seguint les lleis de l'estat, una part de l'ensenyament en francès. Era una part molt important com per haver de plantejar-se si valia la pena o no. «Dins de la Bressola va haver-hi una escissió perquè per unes persones era més important d'anar cap a l'ensenyament públic i uns altres que pensaven que era primordial de mantenir la qualitat de la llengua amb la immersió, que la immersió era irrenunciable. Les persones que creien en la immersió completa dels alumnes es van quedar a la Bressola i els altres van fundar una altra xarxa d'escoles, Arrels. Avui encara existeix, tenen dues escoles» afirma Joan Sebastià.

Alumnat de La Bressola.

El projecte pedagògic: la importància de la immersió lingüística

El projecte pedagògic de «La Bressola» es basteix al llarg dels anys a través de la immersió lingüística , que és l'eix i nucli al voltant del qual es vertebra aquesta entitat. «La Bressola té molt clar que no es tracta de fer una escola d'aprenentatge de català, sinó que cal viure plenament en català» afirma Olatz, directora pedagògica de «La Bressola». Per què fa falta apostar per una immersió total i no parcial?, li preguntem a Geoffrey Lourdou. «Primer, perquè ara, malauradament, a la societat catalana el català està molt poc usat al carrer. L'ús social del català ha retrocedit moltíssim els últims trenta anys i cada vegada més. Això ens fa veure que és més necessari que mai fer la immersió a l'escola. Per què? Perquè els alumnes que venen a l'escola no es troben en un entorn favorable per mantenir l'ús de la llengua i encara menys de l'aprenentatge. Així, en un entorn escolar l'alumne pot adquirir vocabulari, pot adquirir confiança per la fonètica i així mirar millor la llengua».

Aquestes reflexions s'enllacen amb l'esperit inicial del projecte de la primera escola de «La Bressola», on l'objectiu inicial era aquest el de revertir el retrocés del català també a la societat en general a partir de l'escola, sabent que les famílies havien perdut la transmissió de la llengua entre les diferents generacions, i que «una alternativa era practicar-la directament a l'escola on, a més a més, s'aconseguia tornar a prestigiar-la perquè després es tornés a dins de les famílies a practicar el català. De fet, ara amb 46 anys de Bressola ja tenim casos de famílies que els que són pares estudiaren a la Bressola i ara porten els fills també ací i a casa parlen el català», continua afegint Lourdou.

Com s'estructura el treball, avui, a les diferents escoles que formen part del projecte «La Bressola»? «Són tres potes pedagògiques, de fet. Deixem una part bastant important a cada mestre per aplicar-la. Però avui sabem que aquests tres eixos són irrenunciables. El primer és la llengua, la base d'existència de la Bressola. El segon és la verticalitat. I el tercer el treball per projectes», ens conta Lourdou.

Olatz de Bilbao i Geoffrey Lourdou.

La llengua és pensada i posada al mig de l'escola. Tot el treball que es fa és pensant en la llengua, posant-la al mig de qualsevol treball que es fa a les escoles en l'àmbit pedagògic. Així, qualsevol activitat que es fa és un pretext per millorar la llengua o per adquirir vocabulari i per posar-la en pràctica. «És la pota més grossa del projecte», afirma Geoffrey, qui continua: «a partir d'aquí apliquem la verticalitat. En què consisteix? És el treball entre diferents edats en un mateix grup. Així tenim els més grans i els més petits junts. Als més grans els hi demanen ser els responsables dels més petits. Han de ser l'exemple per als petits. Quan un nen entra a la Bressola, la gran majoria, potser un 95%, no parla català. Entra a la Bressola i doncs li diguem «mira, aquest serà com si fos el teu germà». Fem binomi, i doncs pel petit implica tenir un exemple d'algú que parla català. Té, en definitiva, un exemple on emmirallar-se. Després nosaltres fem responsable al gran de l'aprenentatge del petit. Això els ajuda a responsabilitzar-se dels més petits i també a afermar-se i afirmar-se i a tenir més confiança».

Aquest binomi que es construeix entre l'alumnat més major i la xicalla més menuda és clau per al bon funcionament de la proposta pedagògica de les escoles de «La Bressola». Al respecte, reflexiona Olatz: «tu ets un mestre i t'encarregues d'un grup d'infants de tres anys i t'arriben vint-i-cinc infants de tres anys al setembre i t'omplen una classe i l'únic referent lingüístic és el mestre, no hi ha res a fer! Aleshores, hem de construir tot un sistema que als alumnes més grans es responsabilitzen també de la llengua, i que són model lingüístic per als més petits. Això, evidentment, basteix també tota una cultura de centre, del vincle, del model... Els grans ja no apareixen com els que no cuiden o inclús amenacen als petits, sinó que són els qui cuiden. Això ho fa la manera de treballar, més enllà de les estratègies de llengua que pugui fer-se a cada classe. Hi ha tota una cultura de centre que té a veure sempre amb la llengua. Tots els espais són igual d'importants pedagògicament i lingüísticament. Treballar així trenca una cosa que es feia a l'escola que és separar per edats, que és completament absurd perquè a la societat tothom està en contacte amb persones de diferents edats. A l'escola, que és on es prepara per a la vida en societat, pensem que s'ha de semblar el més possible a la societat que l'envolta».

La tercera pota que caracteritza la pedagogia d'aquest grup d'escoles és la pedagogia per projectes. «Ens basem en l'entorn, en fer coses significatives. Consisteix a agafar un projecte perquè a partir d'aquest pots treballar en grup i fer intercanvi de coneixements. D'aquesta manera t'adones que l'aprenentatge no es pot tallar a trossos sinó que és un procés global i que pots aprendre de qualsevol cosa en qualsevol moment de la teva vida fins a l'últim moment del teu procés vital» reflexiona Joan Sebastià.

Representació d'Escola Valenciana a La Bressolada.

«La Bressolada»: una vertadera festa per la llengua

«La Bressolada és la festa anual de totes les escoles de la Bressola. Reunim a dos mil persones aproximadament al mateix lloc, amb una jornada dedicada a la llengua i la cultura catalana. Hi ha fires d'entitats, espectacles, concerts i jocs per a la mainada. És una vertadera festa per la llengua» afirma Joan Sebastià. «Podríem resumir-la com una gran festa que actua com a festa final de curs de totes les escoles de la Bressola, però que va un poc més enllà en el sentit que és una festa oberta a tothom. Tothom pot venir i participar d'aquesta jornada» afirma Olatz, qui continua: «el que és cert que és el moment on ens retrobem tota la família bressolaire. Des dels equips, les famílies, el consell d'administració, els amics de la Bressola, i després els companys que vinguin del País Valencià i d'altres espais. És una jornada festiva de reivindicació, entre cometes, de normalitat de la llengua també, amb tots els espectacles i les propostes que hi ha. Amb molta implicació dels equips i les famílies que durant temps estan organitzant les parades i els tallers i què s'ofereix i què no, amb implicació de la mainada. A la Bressolada fem una cantata o espectacle que podríem dir com a final de curs».

El curs passat, a tall d'exemple, es va treballar l'Odissea. «Ens semblava que era un temps que obria moltíssimes portes per treballar a cada escola, i cada centre podia treballar-ho des d'on més li plegués des d'un punt de vista geogràfic (si parlem de la Mediterrània), també treballant al primer poeta i al final és el recol·lector de l'oralitat i de la història, i també podíem enllaçar amb la història pròpia i l'oralitat pròpia, també treballem la guerra, per la mitologia, per milions de coses. Cada escola podia anar per on volgués i és el que s'ha fet. És a dir, tothom d'una manera o d'altra ha treballat la història de l'Odissea i ha treballat Homer, però més enllà d'això cada escola ha posat el focus en un tema concret. Hi havia una escola que parlava de la guerra, dels conflictes... altra volia parlar des del punt de vista de l'escut, que és una de les personificacions que apareix a la història, altres escoles volien parlar de geografia i hem vist la peça d'Escamandra, del gran riu Escamandra».

En el bon desenvolupament d'aquesta activitat, les famílies juguen un paper importantíssim. Ens ho conta Lou García, mare de l'escola i actual treballadora a un dels centres de «La Bressola»: «El 90%, per dir-ho d'alguna manera, dels nostres mainatges, tenen el francès com a llengua familiar. Això és moltíssim! Clar, tenim famílies que entren pel model pedagògic i tenim famílies que entren perquè volen recuperar realment la llengua familiar. Siguin unes o les altres, totes han d'acabar engrescant-se per la llengua. Després és com un doble joc, les famílies saben que tenen un paper un poc a la rereguarda, perquè no tenen domini de la llengua, i es mantenen en un cert marge perquè sé que l'espai sonor és molt sagrat, estem mantenint un microclima immersiu, però a l'hora és una escola molt oberta, on fem que la llengua no sigui una barrera. Amb festes com aquestes, hi participen molt. Són famílies que es troben en una escola contrària al model d'escola estatal francesa, és una escola molt humana, molt propera. Hi ha abraçades i una proximitat que les famílies els hi agrada i que a més a més vehiculen a la llengua, que és el que ens interessa. És una escola molt participativa», i conclou: «no sols és el que suposa a nivell social: retrobar-se, ajuntar-se... és un moment on ens veiem tots, és una festa. La festa és cultura, la festa és país, és una manera d'entendre la vida».

Festa de La Bressolada.