A finals de l’any 2007, la Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) va engegar un projecte de treball amb l’objectiu de realitzar una anàlisi respecte del posicionament de les cooperatives d’ensenyament en el terreny de la comunicació social i elaborar, així, una sèrie de propostes per tal d’iniciar una estratègia de comunicació que ajudara a visibilitzar la veu cooperativa dins del debat públic.

D’aquestes anàlisis es va concloure que les cooperatives d’ensenyament valencianes no comptaven amb una veu col•lectiva, no perquè no comptarem amb arguments sòlids i amb una estructura de treball vàlida, sinó perquè cadascun dels projectes cooperatius estava molt centrat en el seu dia a dia i no es trobaven gaires moments per tal de compartir i posar en comú les visions amb les quals comptaven en tant que institucions regides sota la fórmula de treball cooperatiu.

Va nàixer, així, el projecte de les Declaracions Educatives, amb la voluntat, en definitiva, d’articular una veu que opine sobre els problemes educatius candents amb un altre to. És a dir, realitzar una sèrie de publicacions a través de les quals tractar no solament de defensar els interessos propis, sinó de convertir-se en un agent social capaç de demostrar que altre debat educatiu és possible, que existeix una escola democràtica que reflexiona, que es fa càrrec de la complexitat del món en què vivim, que aposta per un pensament i una pràctica educativa transformadora i per un pensament fortament debatut i interioritzat.

Presentació de la Primera Declaració Educativa

Aquesta proposta de les Declaracions Educatives pretén, per una banda, oferir i posar al centre del debat d’allò educatiu la veu de les cooperatives i, per l’altra, innovar en els processos de construcció d’aquesta veu compartint-la a través de formats cridaners i de molta qualitat. És, en definitiva, un intent per normalitzar dins de la nostra societat la veu de les cooperatives d’ensenyament. En aquest sentit, des de l’any 2009 s’ha anat proposant, per part del Consell Rector de la UCEV, una temàtica concreta sobre la qual tenir una excusa per tal d’ajuntar-se mestres de diferents centres cooperatius (i d’altres sectors referents de la societat) i posar en comú experiències, vivències i reflexions al voltant de l’educació.

Apareix, així, la possibilitat de construir un posicionament i una veu pròpia. No obstant això, i tal i com reflexiona Miquel Ruiz, president de la Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV), “més que creure en l’existència d’aquest posicionament propi, jo pense que el que hi ha és la voluntat de construir-lo, d’anar fent, elaborant i compartint les nostres reflexions. Aleshores més enllà de la constatació de tenir un posicionament clar a nivell de cooperatives d’ensenyament, a través de la proposta de les Declaracions Educatives el que hi ha és la manifestació d’una voluntat de compartir mirades sobre diferents temes amb l’objectiu de buscar coincidències i discrepàncies entre nosaltres i la resta però, sobretot, amb el ferm convenciment de fer-ho junts”.

Hi ha la voluntat, per tant, d’anar tractant de construir i trobar aquest pensament propi, el qual no està mai tancat ni acabat sinó que és un procés obert, canviant i dinàmic. En aquest procés constant de creació i recerca es genera un ambient de treball ben interessant: “es tracta d’un treball d’intercooperació entre diferents cooperatives a partir de la proposta realitzada per part del Consell Rector de la UCEV. És un procés en el qual mestres de diferents cooperatives es posen a treballar sobre una temàtica i solament amb això ja aconseguim generar unes sinergies de col•laboració i creixement ben interessants” afirma Miquel Ruiz.

Aquest passat dijous 27 de maig es va presentar, a les instal•lacions d’ADEIT-UV, el llibre recopilatori de les primeres deu Declaracions Educatives realitzades des de la UCEV. Un bon moment per tal de baixar el ritme i poder pensar, amb tranquil•litat i amb gent amiga del món del cooperativisme, què han suposat aquestes Declaracions al llarg d’aquests anys. A continuació, conversem amb algunes de les persones protagonistes d’aquests treballs i recuperem idees i records d’aquells processos.

Presentació de la Edició Conmemorativa de les 10 Declaracions Educatives al 2021

El model de gestió cooperativa: un espill on emmirallar-se

Les cooperatives d’ensenyament estan presents, dins del territori valencià, des de fa ja més de cinquanta anys. Aquest bagatge fecund, ple d’experiències i aprenentatges enriquidors, ha anat perfilant, a poc a poc, un model de gestió cooperativa referent a nivell empresarial. Es tracta d’un model definit, tal i com s’afirma a la Declaració Educatiu número nou, titulada ‘La societat necessita una gestió eficient dels centres educatius’, a través de “la coherència amb els nostres valors, amb encarar-nos a la realitat amb valentia i a construir positivament els projectes educatius tenint sempre en compte les necessitats d'alumnes, famílies i societat". Un model, per tant, que posa a les persones sempre en el centre de les seues decisions, partint sempre de treballar per aconseguir una viabilitat a nivell social, pedagògic i econòmic basada en tres pilars fonamentals: els valors cooperatius, la innovació educativa i els sistemes de gestió.

Tal i com afirma Joan Gandia, coordinador de la novena Declaració Educativa, aquest “va ser un procés molt enriquidor el qual va suposar una excusa per tal de trobar-nos gent de diferents espais i cooperatives. En aquest sentit, les dues o tres primeres sessions el procés va estar molt viu, analitzant i recopilant informació de les vivències de cada escola. Més tard, ja ens vàrem posar a entrar a definir quins són els trets de gestió que calia remarcar com els més importants i pensar al voltant de la titularitat dels centres. Va ser un debat ben interessant perquè va eixir la qüestió sobre si el cooperativisme s’inscriu dins de la lògica d’allò públic o d’allò privat”.

A la pregunta de quin seria el tret més destacable a nivell de gestió dins de les cooperatives d’ensenyament, Joan Gandia afirma que seria “el projecte empresarial i educatiu, i com es defineix per part dels membres de la cooperativa. En aquest sentit, vàrem tenir un debat molt bonic en el qual vàrem pensar al voltant de la idea que la cooperativa no és nostra sinó que ha de tenir una continuïtat, un perviure. Aleshores va ser molt suggeridora eixa idea de tenir clar que el projecte de centre s’havia de pensar bé i que havia de tenir una mirada oberta cap a l’horitzó perquè puga perviure en el futur”.

El cooperativisme s’articula, en definitiva, com un model de gestió que va precisar molt encertadament el Conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafa Climent, a l’acte de presentació. El Conseller va definir el paradigma cooperatiu com “un model de futur. Un model que fomenta i potencia les relacions entre les persones. Per a mi, cooperativisme, bé comú i economia sostenible són tres facetes d’una mateixa realitat de futur: el desenvolupament amb rostre humà”. En aquest sentit, continua, “cal avançar cap a la cooperativització de la nostra economia: treballar a través de la solidaritat, la igualtat, la proximitat, la corresponsabilitat, la sostenibilitat, el bé comú i la complementarietat”.

Comissió d'Orientadores presentant la Vuitena Declaració Educativa

 

La Formació Professional: l’eterna oblidada

A l’acte de presentació realitzat aquest passat 27 de maig, i aprofitant l’avinentesa de comptar amb un expert coneixedor de la realitat de la Formació Professional a l’Estat Espanyol com és Miquel Soler, actual Secretari Autonòmic d’Educació i Formació Professional de la Generalitat Valenciana, un dels temes que més va aparèixer a les intervencions de les persones convidades va ser el del present i el futur d’aquesta tipologia d’estudis.

En aquest sentit, Miquel va insistir en la necessitat, avui, de fer palès el canvi de paradigma que ha de seguir l’educació: si el món està canviant de forma molt ràpida, cal passar de pensar a oferir una formació concreta i contextualitzada en un temps concret cap a una educació que requerirà persones que aprenguen al llarg i a l’ample de la vida, de forma permanent.

Aleshores, afirma, l'objectiu de l’educació és el d’oferir ferramentes perquè les persones puguen aprendre a aprendre al llarg de la nostra vida. Compartint aquesta idea i aportant en la reflexió, Imma López, directora de La Nostra Escola Comarcal, va afegir al seu torn d’intervenció que “aquesta educació al llarg de la vida, si ens la creiem de veritat i volem que siga una educació i una vida digna, hem de ser conscients que hem de construir un món més igualitari, sostenible i compromès amb els altres”.

Una altra de les veus referents dins del món de la Formació Professional és la de Patxi de Juan, reconegut militant en la lluita per dignificar la Formació Professional i oferir uns itineraris formatius de qualitat i arrelats a les necessitats del mercat laboral del segle XXI, el qual va coordinar la sisena Declaració Educativa que va ser titulada ‘La societat necessita una formació professional per a la vida’. En aquest sentit, i preguntat al voltant de la importància d’oferir una Formació Professional arrelada al medi i ben fonamentada, Patxi afirma: “és important apostar per una Formació Professional de qualitat perquè és una oportunitat magnífica, des d’un punt de vista individual, perquè la gent tinga una estructura vital que li permeta, d’alguna forma, accedir als béns i serveis presents a les nostres societats. Des d’un punt de vista social, les societats que compten amb una Formació Professional més potent i arrelada al territori, doncs són societats més avançades, més igualitàries, més justes, més desenvolupades i amb menys delinqüència”.

Joan Gandia presentant la Novena Declaració Educativa al MUVIM

Enllaçant-ho amb algunes de les reflexions realitzades a una altra de les Declaracions Educatives, més concretament la número tres que porta per títol ‘La societat necessita mestres èticament compromesos’, Patxi reflexiona al voltant de la necessitat de comptar amb un professorat més arrelat al moment actual. Al respecte, diu: “ha de ser un professorat conscient que no és el depositari del coneixement en el seu alumnat sinó que són aquests els que han d’anar construint i desenvolupant habilitats i competències marcades al currículum inicial. A més, han de tenir en compte que, avui, l’aprenentatge no té fronteres, que es dóna en molts contextos i en moltes situacions i que cal, en aquest sentit, tenir un bon coneixement del món de l’empresa i de l’estructura dels sectors més productius per tal de conèixer quines són les competències que s’estan demanant actualment al món laboral, és a dir, totes les competències vinculades a l’aprendre a aprendre i a l’actualització contínua”.

En la mateixa línia s’expressa Pere Soriano, membre integrant de la Taula per la Formació Professional de la UCEV i participant en l’elaboració d’aquesta sisena Declaració: “hem de formar l’alumnat en competències concordes amb el segle XXI i sense temaris preestablerts. En aquest sentit, un dels reptes crucials als quals s’ha d’enfrontar el món empresarial és el d’aconseguir una bona sinergia amb els centres de formació. Açò és un element clau”. En definitiva, tal i com s’afirmava a la tercera Declaració Educativa, comptar amb uns mestres que siguen la vertadera essència de l'acció educativa, ja que a les seues mans està el futur de l'educació.

Un compromís dels mestres del segle XXI que ja es va poder albirar, per exemple, a l’hora de posar en marxa la sisena Declaració Educativa, dedicada a la Formació Professional. En aquest sentit, conclou Patxi: “el procés el recorde amb molta estima, de les millors experiències que he tingut a nivell professional. Va ser, per una banda, un procés molt tècnic perquè vàrem revisar moltes tendències, ens centràrem a veure quin era el futur del treball, quins sectors anaven a tenir més possibilitats, quines eren les competències que estaven més demanades, quines eren les competències clau per tal que les persones es mantingueren actualitzades i com poder formar l’alumnat perquè continuara actiu en el mercat laboral durant molt de temps i s’actualitzara ell mateix. Va ser un treball tècnic molt interessant i molt profund, però a més d’això el contacte amb el món del cooperativisme va ser tot un descobriment per la implicació de les persones, de veure la diversitat de centres que hi havia. El grup que vàrem formar va ser un grup absolutament bolcat a la tasca. Participatiu, creatiu, implicat. Dedicàvem vesprades i caps de setmana”.

 

Acompanyar el procés amb il•lustradores professionals

Un dels aspectes més cridaners d’aquestes publicacions és l’aposta per acompanyar els textos de les Declaracions Educatives amb una sèrie d’il•lustracions realitzades per professionals del sector a través de les quals hi ha la voluntat de fer un producte ben fet, estimulant i viu no solament a partir del text de la Declaració, sinó també acompanyant-lo amb la presentació d’una seqüència d’imatges. “Volem que siga un producte ben fet, bonic, que agrade” afirma Miquel Ruiz.

En aquest sentit, recollim les declaracions de Cristina Durán i Miguel Ángel Guiner, components de LaGRÚAestudio, els quals varen participar en la primera edició de la Declaració Educativa, la qual tenia com a temàtica central a l’escola inclusiva: “Ens va fer molta il•lusió participar. Nosaltres en el nostre treball solem pensar al voltant de temàtiques com la inclusió i la igualtat, aleshores el tema ens va parèixer preciós. Tenim molts bons records d’aquest encàrrec perquè el vàrem fer amb molta estima i cura”.

Representants de la Taula FP que van fer la Sisena Declaració Educativa

Un altre dels aspectes que més recorden va ser respecte del procés de creació de les il•lustracions, el qual va estar caracteritzat per una complicitat absoluta: “ens varen donar llibertat absoluta. El que feien és que ens anaven enviant allò que anaven escrivint i nosaltres enviàvem els nostres esborranys”.

Aquest va ser un encàrrec especial ja que la defensa en el compromís per construir una escola vertaderament inclusiva ho vivien de forma molt especial: “a nosaltres la temàtica d’aquesta Declaració ens resultava especial ja que tenim una filla amb diversitat funcional i aleshores aquest era un tema que coneixem de ben a prop”. Va ser, en definitiva, una manera de repensar les diverses situacions a les quals s’han enfrontat en el seu dia a dia amb la seua filla.

La col•laboració amb la Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) la valoren de forma molt positiva ja que “el món de l’Economia Social i Solidària ens pareix molt important i necessari. És una opció molt bona en tant que fomenta el treball col•laboratiu”. A més, afegeix, valora molt positivament “comptar, a l’hora de realitzar publicacions com aquestes, amb professionals del món de la il•lustració. És una manera de reconèixer el treball dels i les professionals”.

Una altra de les il•lustradores professionals que han participat en aquestes Declaracions ha estat Ada García, coneguda a nivell professional com Ada Sinache, la qual va participar en la Declaració Educativa número cinc titulada ‘La societat necessita estimar l'educació infantil’.

Guarda, així com Cristina i Miguel Ángel, un magnífic record d’aquesta feina. A més, ho va viure, alhora, com una oportunitat i com un repte. Per una banda, va ser una oportunitat per tal de repensar coses que, encara que no t’hages parat a pensar-les mai, sempre han estat al nostre voltant, formant part del nostre ecosistema diari. I, per altra banda, li va suposar un repte ja que “a meitat del treball, em vaig trencar el muscle dret i gran part d’aquest encàrrec el vaig haver de desenvolupar amb el meu braç esquerre. Va ser tota una experiència”.

De cop i volta, va haver de replantejar-se el projecte: “vaig anar aprofitant esborranys i coses que havia fet anteriorment i les vaig combinar. En aquest sentit, també és de veres que treballar de forma digital em va ajudar, perquè podia treballar amb coses que ja tenia fetes amb l’ordinador i amb aquarel•les”.

El procés d’acompanyament dels textos proposats va ser molt exhaustiu: “vaig tractar d’acompanyar a través de les il•lustracions allò que estava reflectit als textos. Hi havia parts més acolorides i d’altres en les quals vaig tractar de fer veure que, per exemple, amb el tema de les ràtios, els infants pareixia que isqueren d’una llanda de sardines”.

En altres il•lustracions també va tractar d’ironitzar metafòricament sobre com s’han entès els projectes educatius relatius a la primera infància al llarg de la història, és a dir, més com un lloc on deixar els fills i les filles perquè els guarden i els cuiden, que realment uns espais on realment vagen a aprendre. I acaba amb una crítica a les lògiques de vida actuals, regides sota el neoliberalisme: “al final, la forma de vida que portem de vegades ens obliga a això: a tractar de trobar l’escola infantil que millor t’encaixe amb l’horari”.

 

El moment de parar: ¿quin és el camí a partir d’ara?

Una vegada aconseguida la fita d’haver publicat aquestes deu Declaracions Educatives és el moment de parar. Tal i com afirma Miquel Ruiz, “un dels motius pel quals vàrem parar amb aquestes deu declaracions va ser perquè veiem una oportunitat per tal de detindre’ns i repensar aquest model. La continuïtat de les Declaracions, així com el seu format de presentació, ara mateixa és un debat que es troba obert al si de la UCEV i que volem anar madurant amb el pas del temps. Estem molt contents pels resultats fins ara perquè ha ajudat a cohesionar el pensament cooperatiu, però tampoc ens agradaria caure en la rutina de fer sempre el mateix. Toca pensar, aleshores, quin model és el que volem construir a partir d’ara”.

Setena Declaració Educativa a la Petxina

Toca pensar, potser, a provar amb altres formats de presentació i de difusió del missatge de les Cooperatives d’Ensenyament Valencianes les quals, a dia d’avui, encara tenen molt a dir: “aquest model de Declaració va començar a pensar-se l’any 2008, i aquell no era el mateix món ni la mateixa societat que ara. Aleshores cal repensar-lo, sobretot perquè, per exemple, han canviat certes coses a nivell de difusió i projecció. Per exemple, fa onze anys les xarxes socials no tenien l’impacte i la importància que tenen ara. Al capdavall, el valor del pensament cooperatiu sobre l’educació i des de l’educació continua intacte; els mitjans per generar-lo i projectar-lo, són oberts a la reflexió per part del cooperativisme educatiu”.