L'any 2003, després de més d'un segle d'història vinculada a les Carmelites, el Col·legi El Rebollet d'Oliva va iniciar una nova etapa convertint-se en una cooperativa d'ensenyament gestionada pel seu propi claustre. Més de vint anys després d'aquella decisió, el centre continua sent una de les referències educatives de la ciutat d'aquesta localitat de la comarca de la Safor.

La transformació no va ser només un canvi de model de gestió sinó que va suposar també un exercici de responsabilitat col·lectiva per part d'un grup de mestres que, sense experiència empresarial prèvia, van decidir assumir el futur del centre. Des d'aleshores, la cooperativa ha consolidat un projecte educatiu que reivindica la formació integral del seu alumnat.

Aquesta setmana parlem amb Isabel Climent, Susana Tur i Josefa López sobre els orígens del centre, el procés que va portar a la seua conversió en cooperativa, l'evolució del projecte pedagògic, la transformació dels patis des d'una mirada coeducativa, la importància de la intercooperació i els valors que, més de dues dècades després, continuen definint l'esperit d' El Rebollet.

Isabel, Josefa i Susana.

M'agradaria començar pel començament d'aquesta escola.

Isabel: Aquest col·legi es va crear el 1902. Dos germans, els germans Escrivà, el van comprar amb la finalitat de donar educació a les dones. L'any 1920 el van assumir les Carmelites, i van estar-hi fins que nosaltres el vam agafar. En l'època de la República va ser mixt; després va tornar a estar en mans de les Carmelites. I té un punt molt interessant que jo no sabia: als anys seixanta ací es feia batxillerat i estudis de Magisteri. Per això Oliva té moltes dones mestres d'aquella època. Estudiaven ací i després anaven a examinar-se a València. Entre el curs 1985 i 1986 ens van donar el concert educatiu. Al cap de pocs anys es va implantar la LOGSE i l'ESO, i després arribem nosaltres, que ens vam constituir com a cooperativa el 2003.

La meua història és peculiar. Venia d'un centre específic de Potries, on vaig estar dotze anys treballant allí. Es va tancar i vaig entrar ací el desembre de 1999. Poc després, les germanes ens van reunir i ens van dir que anaven a traspassar diversos centres. Això va ser l'any 2000. Érem trenta-vuit professors. Ens van explicar que anaven a desprendre's de molts centres perquè estaven orientant-se cap als països on tenien missions, i ens oferien diverses possibilitats: podíem dependre de l'Arquebisbat, gestionar-nos a través d'un patronat, incorporar-nos a una altra congregació o fer-nos cooperativa. Van ser elles mateixes les que ens van dir que, pel perfil que teníem, molt arrelat al poble, ens aconsellaven constituir-nos en cooperativa.

Generació Colegio Rebollet. Any 1918-19.

Sobre quines bases us ho van aconsellar? Què us explicaven?

Isabel: Érem un claustre reduït, molt familiar, on ens coneixíem tots i totes. Pensaven que funcionaria bé per la manera com treballàvem nosaltres. I a partir d'ací va començar tot.

Com va ser tot el procés? Com ho va rebre l'equip de professors?

Isabel: Bé, al principi ens vam asseure tots i vam parlar-ne. Hi havia gent que estava a favor i altra que no. Llavors Lluís, que era el director, una persona molt tranquil·la i molt assenyada, va formar un equipet. Va triar gent que pensava que podia ajudar a organitzar-ho. Jo, com que venia del meu altre centre, on havia estat vuit anys en direcció, podia aportar alguna cosa. Així que vam fer un grupet amb Rosa Maria, Juan i altra gent, i vam començar a formar-nos. Encara no érem cooperativa, però vam començar a funcionar com si ho fórem. Vam estar assessorats per advocats de Gandia. També va vindre FEVECTA i Carme Albors, de Florida. Ens van assessorar i ens van formar.

Vam rebre molta informació i vam valorar les diferents opcions. El patronat no ens acabava de convèncer. També volíem eixir un poc de la dependència religiosa, perquè la societat ja estava canviant. Al final vam triar la fórmula cooperativa i ens vam assessorar per constituir-nos com a cooperativa de treball associat. Tres anys després ja érem una cooperativa. Al principi el nom era Nostra Senyora del Rebollet i, finalment, ens vam quedar amb Col·legi El Rebollet. També vam haver de redactar uns estatuts adequats.

Isabel Climent.

I, a partir d'ací, es va fer molta feina.

Isabel: Vam triar l'adscripció a la Seguretat Social. Vam triar moltes coses. Ho vam haver de decidir pràcticament tot. I el 2003 ens vam constituir definitivament.

Josefa: També es va elegir el pagament delegat. Nosaltres no tenim pagament únic; tenim pagament delegat. Som dels pocs centres concertats que funcionem així. Quan era presidenta anava a les reunions de FEVECTA i de la UCEV, i una de les qüestions que més es comentaven era que Conselleria estava inspeccionant moltes cooperatives que no tenien pagament delegat.

Josefa López.

M'interessa aprofundir una mica també en com l'equip de professors va viure aquest procés de canvi. Havíeu sentit parlar alguna vegada del cooperativisme?

Susana: No. Hi havia una cooperativa al poble que es deia Nostra Senyora del Rebollet. Amb això tinguérem un problema, perquè no podíem posar-li eixe nom. També ens va entrar por perquè ens van dir que hauríem de pagar un milió d'euros. I nosaltres pensàvem: «Com ho hem de fer?». Nosaltres som mestres. Jo soc mestra d'Infantil i ara estic fent contractes i assumint tasques per a les quals no estàvem preparades. Però bé, com tot, ens vam preparar i anem avançant.

Isabel: Vam tindre sort perquè les germanes ens van fer molt bon preu. Hi havia gent que deia que no ho férem. Nosaltres vam anar a tots els bancs i tots ens deien que ni se'ns ocorreguera, que era impossible tirar endavant aquell projecte. Però vam continuar endavant.

Quan arribeu al centre i després es produeix la transformació en cooperativa, també es va transformar el projecte pedagògic?

Isabel: Hi havia molta gent que s'havia criat ací. Jo no, però sí que hi havia persones que havien sigut alumnes i després s'havien convertit en professores. Havien estat tota la vida vinculades al centre. Per això, en els primers claustres es va decidir que el procés havia de ser gradual, perquè es pensava que els canvis bruscos no portaven enlloc.

L'aspecte religiós va anar desapareixent, evidentment perquè ara érem una cooperativa laica, però també hi havia molta gent que havia arribat al centre precisament per la seua identitat religiosa. Això es va respectar durant un temps, perquè havien entrat amb unes idees determinades i nosaltres ens trobàvem davant la necessitat de canviar algunes coses.

Pel que fa al fonament educatiu, sempre s'ha intentat mantindre una formació global de la persona. Sempre s'ha considerat un bon centre perquè preparava bé la gent. De fet, enguany tenim tres premis extraordinaris de Batxillerat. Sempre hem pensat que l'esforç és positiu i que una persona ha de ser responsable de moltes coses.

Susana, Josefa, com ho caracteritzaríeu vosaltres?

Susana: Jo parle des d'Infantil, que és el que conec. Era una escola on el més important era llegir, escriure i aprendre la lletra. Era molt tradicional. Ara hem evolucionat moltíssim. Treballem per projectes, fem moltes activitats, però no volem deixar de costat la part dels hàbits i les rutines. Hi ha escoles que treballen molt amb Montessori i altres metodologies, però després, quan els alumnes arriben a Primària, el canvi és molt gran. Nosaltres intentem acostar les dues etapes. Hi ha molta manipulació i moltes activitats, però també treballem la capacitat de saber estar. I això ens ompli d'orgull.

Tenim les classes d'Infantil dividides en dos espais: una zona de joc i una zona de treball en taula. Creiem que és crucial que els alumnes arriben a Primer amb una base i, quan acaben ací i arriben a l'ESO, es note una manera de treballar pròpia del centre.

Josefa: També donem molta importància als eixos transversals: la igualtat, la violència de gènere, la pau... Tot això ho integrem dins del currículum. Sempre intentem relacionar alguna assignatura o algun contingut amb aquestes qüestions. Per exemple, en una ocasió, pel Dia de la Dona, els alumnes havien de redactar textos que després incorporaven al seu portafolis. Intentem treballar molt aquestes coses.

Isabel: També tenim iniciatives que fa molts anys que mantenim. Una d'elles és la lectura diària. Tenim mitja hora de lectura cada dia. Tot el centre para per llegir. Cada etapa ho organitza segons el seu horari, però és una activitat compartida.

Josefa: En Secundària ho fem després del pati. Abans ho féiem en una altra franja horària, però un curs ho vam provar després del pati i ens va agradar molt el resultat. Els alumnes pugen molt actius i és una manera de relaxar-se i entrar en calma. A Infantil i Primària ho fan només entrar, a les nou del matí. Arriben, s'asseuen i tenen el seu temps de lectura. Amb la lectura aprens ortografia, gramàtica, expressió, vocabulari... Ho treballes tot.

La comunitat educativa també implica molt les famílies. Quin paper tenen?

Josefa: Per a nosaltres són molt importants, el que més ens importa és que les famílies estiguen informades. Intentem donar-los tota la informació possible. La tenen disponible al centre, la poden consultar quan vulguen i també funciona molt bé la pàgina web. A més, fem moltes entrevistes i reunions de tutoria amb les famílies. No només quan les coses van bé o malament acadèmicament. De vegades simplement veus que un alumne fa una setmana que està més apagat o que està diferent, i ja consideres necessari parlar amb elles. Estem molt pendents del seu aspecte emocional. Som un centre molt familiar i ens coneixem molt tots. Això fa que hi haja molta proximitat entre nosaltres.

Isabel, Josefa i Susana.

Parlem de l'experiència de transformació dels patis des d'una mirada coeducativa. Com us arriba aquesta proposta? Com ho decidiu com a equip?

Josefa: Ens va arribar perquè des del CEFIRE ens va telefonar un assessor i ens va dir que hi havia dues possibilitats: fer un seminari de coeducació o fer un curs, que durava dos anys. Vam pensar que podíem començar pel seminari, que era només un curs, i si ens agradava continuar. En aquell seminari érem onze persones, des d'Infantil fins a l'ESO. Ens reuníem tots els dimecres durant més d'una hora. Quan es va abordar la temàtica dels patis coeducatius, la gent es va enamorar del projecte, i d'ací va sorgir tot.

El nostre problema és que no podem fer espais permanents per les nostres instal·lacions. No poden ser sempre estàtics; són actuacions puntuals. Es fan jocs tradicionals, el professor d'Educació Física trau tot el material i cada setmana hi ha una competició de jocs tradicionals. Els alumnes s'hi apunten. Després tenim la zona tranquil·la, on hi ha escacs, jocs de taula... També poden emportar-se el seu llibre o estudiar, i estan allí en un ambient més relaxat.

I després hi ha el pati actiu, que és el dels esports. En tutoria trien els jocs o esports als quals volen jugar. Cada curs té assignat un dia per utilitzar el pati esportiu i han d'anar variant les activitats. No poden repetir sempre les mateixes. Ací al futbol només es juga una vegada al mes.

Celebrant el Tio de la Porra. 2001.

Al començament de la conversa em comentàveu la importància de fer xarxa amb altres entitats cooperatives. Què penseu que us pot aportar formar part, tant en l'àmbit empresarial com pedagògic, d'una unió d'escoles cooperatives?

Susana: Som una família, però també ens agrada i necessitem formar part de la xarxa d'intercooperació que existeix. Ens falta acabar de fer el pas. Volem formar-ne part plenament i estar-hi més presents. Anem a tot el que ens envien FEVECTA i la UCEV. Tenim molt bona relació amb ells. Sempre telefonem a Pepe Albors i ens ajuda de seguida. Ens donen molt de suport, sobretot a l'hora de posar en marxa coses noves. Ara, per exemple, estem fent el Pla d'Igualtat i des de la UCEV ens han enviat informació i ens han explicat què és el que hem de fer. Veus que és una xarxa molt unida, molt connectada, i nosaltres volem continuar formant-ne part. Sempre que hi ha un seminari, una actuació o una presentació, hi anem. Sempre.

Josefa: Aquesta voluntat de fer xarxa també la traduïm ací al centre. Fem moltes activitats perquè els alumnes de diferents edats es relacionen entre ells. Els majors baixen amb els més menuts, els porten a la placeta, els cuiden, s'asseuen amb ells, ballen amb ells... Fem activitats conjuntes i els agrada moltíssim. Els majors sempre estan pendents: «vaig pel meu xiquet». Sempre connectem els mateixos grups i, al final, quan es troben per les escales o pels corredors, ja se saluden i es xoquen la mà. Ens agrada molt el que fem.

També tenim l'apadrinament lector. Els alumnes més majors apadrinen alumnes de cursos inferiors i treballen junts la lectura. És una altra manera de relacionar-los. I també hi ha els teatres, on els grups de l'ESO preparen representacions i després les fan per als alumnes de Primària. Ens sembla fonamental fomentar la relació entre l'alumnat i que es coneguen.

Què diríeu que us ha aportat, en la vostra trajectòria professional, formar part d'una cooperativa? Què us aporten els valors cooperatius?

Josefa: Treballar en equip. Respectar-nos els uns als altres i considerar-nos iguals. Mirar molt pel bé comú. Hi ha una sensació de pertinença molt forta. Al final, el projecte és teu. No només en l'àmbit empresarial, sinó també personalment. És saber que formes part d'un grup.

Isabel: Tu dediques moltes hores a la cooperativa. En reunions, en consells, en moltes coses. I totes eixes hores les fas per un bé propi, però també pel bé de tots. Jo he batallat més per aquesta cooperativa que per moltes altres coses de la meua vida. El gran repte de futur que tenim avui al davant és el de recuperar el respecte, la tolerància i l'empatia. Les estem perdent. Treballar en cooperativa és precisament això: implicar-te, ser coherent, practicar la tolerància i respectar els altres.

El Rebollet es va transformar en cooperativa l'any 2003. Ja han passat més de vint anys i m'agradaria acabar amb una mirada cap al futur. Pensem en vint-i-cinc anys més. Què us agradaria poder dir d'El Rebollet?

Susana: A mi m'agradaria que continuaren dient el mateix que ara: que som una família i que tots anem en la mateixa direcció, pel bé dels xiquets i de les famílies.

Isabel: Que quan la gent se'n vaja d'ací, senta que ha guanyat en valors.

Josefa: Que es veja que nosaltres lluitem pels nostres alumnes. Que tot el que fem és per ells i pel seu bé, i també pel de les seues famílies. De vegades hi ha qui pensa que exigim massa. No crec que exigim més que altres centres. Però, si exigim, és perquè volem aconseguir traure el màxim de cadascun dels nostres alumnes.