De Societat Limitada a Cooperativa: crònica d’una transformació pedagògica a «Som Escola»

Fa tot just una dècada, una escola ubicada al barri de Soternes de la ciutat de València estava a punt de tancar les portes. Colpejada per la crisi econòmica i amb una matrícula inestable, l'antiga acadèmia «Caferma» semblava condemnada a desaparèixer. Però en aquell moment crític, un grup de mestres va decidir assumir el repte col·lectiu de transformar l'escola en un projecte cooperatiu. Així va nàixer «Som Escola», una iniciativa que hui s'ha convertit en referent de renovació pedagògica, gestió horitzontal i compromís social.

El canvi no va ser senzill. Sense experiència en gestió, el professorat es va formar de forma autodidacta compartint responsabilitats, recursos i decisions. «No sabíem gaire, però sí que sabíem cap on volíem anar», recorda Amparo, mestra de l'escola. Amb les seues pròpies mans pintaren parets, canviaren portes i, sobretot, imaginaren un model educatiu diferent. La cooperativa no sols va ser la solució econòmica sinó que va simbolitzar l'oportunitat de construir una escola fidel als valors d'inclusió, democràcia i comunitat.

Amb el temps, «Som Escola» ha esdevingut una escola viva, arrelada al barri i oberta a les famílies. La intercooperació amb altres centres i la implicació activa del veïnat i l'alumnat han consolidat un projecte que no deixa de créixer ni de reinventar-se. Ara, amb motiu del seu desè aniversari, l'escola ha volgut fer memòria i reconèixer tot el camí recorregut. En una jornada de retrobament, el professorat actual i els qui hi van passar han posat en valor l'esforç compartit i la força de la comunitat. «Necessitàvem recordar d'on venim per entendre on estem», reflexiona Àlex, actual director pedagògic del centre.

De la mà d'Àlex, Amparo, Raquel, Joan i Elena aquesta setmana recordem els primers anys de la transformació de «Caferma» en l'actual projecte «Som Escola» i ens endinsem a conèixer el seu projecte educatiu. A través de les seues paraules cerciorem com aquest somni, que va començar fa una dècada, continua més viu que mai.

Moments de l'entrevista a "Som Escola".

El professorat recupera l'escola: l'inici d'un somni.

L'origen del projecte que coneixem avui com a «Som Escola» es remunta a l'any 1974, quan tres acadèmies tècniques (Castella, Sant Fermín i Liceu Major) varen unir els seus esforços per fundar «Caferma». En aquell moment començaren a oferir EGB i FP i, més endavant, s'adaptaren als canvis del sistema educatiu amb la LOGSE incorporant les etapes d'Infantil, Primària i Secundària. Amb el temps, i després d'un seguit de jubilacions per part de l'equip inicial, el centre es va quedar en mans de dues docents que varen assumir la responsabilitat pedagògica i econòmica de l'escola mitjançant una Societat Limitada, però amb l'arribada de la crisi econòmica del 2008, aquesta va començar a patir greus dificultats per sostenir-se tant en l'àmbit econòmic com a la quantitat d'alumnes matriculats.

Aquest alumnat, en gran part migrant, arribava a l'escola de manera intermitent, responent a la mobilitat laboral i residencial de les famílies. Segons explica Raquel, «la nostra era una població molt itinerant perquè la seua residència depenia del treball que pogueren aconseguir els seus familiars», i l'efecte d'aquest moviment constant feia que la continuïtat educativa resultara complicada. Les propietàries, preocupades per la viabilitat del centre, varen obrir la porta a una alternativa transformadora: convertir «Caferma» en una cooperativa de treball associat. Era el moment d'aprofitar l'energia d'un claustre renovat i repensar l'escola des d'una altra mirada, compartint responsabilitats i esforços en un projecte col·lectiu. Raquel, recordant aquella època, agafa de nou la paraula: «la formula cooperativa consideràvem que podia ser una manera de pegar una espenta, obtindre inversió amb l'entrada de capital i començar a gestionar en equip per tractar d'unificar tant la part econòmica com humana. Així, se'ns va oferir l'oportunitat d'adherir-nos a la cooperativa al professorat que estàvem treballant ací».

El relleu es va gestar en un context d'il·lusió i incertesa. Amparo recorda com «les dues propietàries ens varen comentar com estava la situació de l'escola», i es va proposar «començar a fer un projecte cooperatiu, on tothom tirara el carro de forma real». El professorat més jove, amb menys por al risc i amb molta empenta, va agafar les regnes del canvi. La proposta de crear una cooperativa va generar incredulitat entre part del professorat més veterà, però el grup motor va començar a imaginar i il·lusionar-se amb la idea de poder construir la seua pròpia escola. Així, i a través d'una sèrie de reunions, varen debatre, discutir i decidir des del nom fins a la imatge i el model pedagògic que volien implementar al centre. «Volíem trencar amb el que havia estat «Caferma» però alhora donar-li continuïtat a aquelles coses positives amb les quals comptava el projecte», postil·la Amparo.

Treball a l'aula.

Durant el procés es visitaren altres escoles cooperatives, es debatia constantment i es prengué la decisió de començar el projecte amb dotze sòcies cooperativistes que es repartiren els càrrecs de manera consensuada. «No teníem formació en gestió», rememora Amparo, i continua: «anàvem a la gestoria i els hi dèiem: no sabem res, necessitem que ens ho expliqueu tot des de zero. L'escola que hem fet és una escola realment nostra». Amb poques eines i molts somnis, varen pintar les parets, canviar les portes i comprar taules amb els seus propis diners. No es tractava només de transformar l'espai físic: aquell s'havia convertit ja en un projecte pedagògic i vital.

De fet, abans de parlar de diners, el primer acord va ser sobre els valors i el projecte curricular de centre. Raquel ho sintetitza molt clarament: «el primer va ser establir els nostres valors i el marc metodològic de l'escola: què volíem ser i què volíem fer. Era un repte posar-nos d'acord, però va ser fàcil perquè la gent que hi va participar teníem una visió similar respecte a la idea d'allò que volíem posar en marxa». D'aquell context crític, amb una escola de barri en perill de desaparició, va nàixer «Som Escola»: un somni compartit que començava amb brotxes de pintura, formació autodidacta i una voluntat ferma de fer una escola cooperativa, renovadora i en valencià.

Pati "Som Escola".

Una escola viva, construïda des del caliu.

Quan el professorat de l'antiga «Caferma» es va proposar refundar l'escola sota la fórmula cooperativa, no només volien rescatar-la d'una situació econòmica complicada, sinó que també tenien una visió clara i compartida sobre quin tipus d'escola volien construir. Tal com ho expressa Joan, es tractava de crear «una escola basada en l'aprenentatge dels xiquets i les xiquetes», on la quotidianitat estiguera impregnada de calidesa i respecte. Una escola humana on «la persona estiguera per damunt de la tecnologia», i on els materials pedagògics foren propis, pensats des del que necessita cada grup i no dictats per cap gran grup editorial.

Aquest nou camí exigia una revisió profunda de les relacions dins de l'aula. El canvi no era només metodològic, sinó també relacional. Amparo ho sintetitza així: «calia llevar-nos la imatge que el professorat està per damunt de l'alumnat. Nosaltres estem ací per acompanyar-los i guiar-los». Aquesta mirada educativa es traduïa en una nova manera de fer: treball per projectes, metodologies actives, aprenentatge cooperatiu i, sobretot, una atenció prioritària al benestar emocional de l'alumnat. El canvi de mobles i d'espais no era només estètic sinó una aposta per afavorir l'autonomia i la col·laboració.

Però el motor d'aquesta transformació no es pot entendre sense la fórmula cooperativa. El claustre va triar aquesta via no sols per salvar l'escola, sinó per fer-la realment seua. «D'aquest projecte destacaria la seua horitzontalitat en la presa de decisions i el sentiment de pertinença. Açò és casa. No vens ací, treballes i te'n vas», resumeix Joan. Aquesta vinculació es viu intensament en el dia a dia. «És un projecte que t'obliga a estar contínuament pendent» apunta Raquel, que reconeix que, malgrat el desgast inicial, el vincle emocional que genera és enorme. Les cures col·lectives i l'aprenentatge compartit han estat essencials per sostenir el projecte. I és que, tal com ens conta Amparo, «el millor que té aquest projecte és que tothom és igual i podem sentir-nos amb la confiança de poder plantejar la nostra idea i opinar». Així, amb el temps, han après a compartir el relleu i a transmetre el coneixement, tot construint una cultura cooperativa sòlida i viva.

Manifest de l'escola cooperativa.

La força de la intercooperació.

Des del primer moment, «Som Escola» ha crescut de la mà d'altres escoles cooperatives. La intercooperació no només ha estat un suport pràctic sinó també emocional i identitari. «Nosaltres com a escola tenim una relació d'admiració i de sentir-nos acompanyats per la resta de cooperatives» assevera Joan, qui continua: «ens han explicat des de com funciona una cooperativa fins a com organitzar un equip directiu o enfocar el treball per projectes. La part que ens fa sentir orgullosos és sentir que aquest acompanyament ha estat fonamental per poder construir un model propi, adaptat a les nostres circumstàncies: una escola xicoteta, urbana i amb una sola unitat per curs. Això ha implicat agafar elements d'altres experiències, però sempre reinterpretant-los segons la realitat del centre».

A més del suport tècnic i pedagògic, la intercooperació ha sigut clau per visibilitzar el projecte. Com relata Amparo, altres escoles han recomanat l'escola a famílies que buscaven una opció cooperativa dins de l'entorn de la ciutat de València, enfront d'una realitat on les cooperatives d'ensenyament històriques s'ubiquen habitualment fora de contextos urbans, dificultant la conciliació de les famílies. Aquest enllaç solidari entre escoles ha permés consolidar una comunitat educativa on l'ajuda mútua és més que un principi: és una pràctica habitual. Raquel ho resumeix així: «ens han ajudat a trobar el nostre camí i a construir la nostra pròpia identitat». El reconeixement mutu entre projectes ha sigut un impuls decisiu per fer créixer l'escola i consolidar el seu lloc dins del mapa educatiu cooperatiu.

L'experiència personal del professorat també ha contribuït a fer fort aquest enllaç. Àlex, que va estudiar a «Escuela 2», assegura que l'esperit cooperatiu l'ha format com a persona i com a mestre: «tota la meua vida he estudiat a «Escuela 2». L'esperit, la manera de treballar i l'essència d'una escola cooperativa era una cosa usual i familiar per a mi. Avui soc mestre pel context en què m'he criat. Pense que la meua trajectòria es podia aprofitar i ajudar a formar aquest nou projecte». Una reflexió que també comparteix Raquel, antiga alumna de l'escola «El Drac». Elena, per la seua banda, recorda com descobrir els valors cooperatius va donar sentit a la proposta de renovació pedagògica que volien impulsar: «aquests valors de cohesió, col·laboració i esperit transformador encaixaven perfectament amb el que volíem fer a l'escola».

Moments de l'entrevista a "Som Escola".

Un projecte que es pensa col·lectivament.

El projecte pedagògic de «Som Escola» s'ha anat construint a partir de l'experiència, la formació continuada i, sobretot, de la voluntat compartida de fer una escola centrada en la persona. L'equip docent ha creat un «model metodològicament ric» en paraules d'Àlex, actual director pedagògic del centre, que «combina el treball per projectes amb els racons i ambients a Infantil, i una estructura continuista fins a Secundària». Les famílies també tenen un paper actiu mitjançant activitats com les dels grups interactius, la qual cosa reforça el vincle entre l'escola i la seua comunitat educativa i ajuda, així, a aportar una imatge més completa del que passa a les aules.

L'aprenentatge-servei és un altre dels pilars de la proposta educativa. Els projectes busquen tindre un impacte real al barri, reforçant el sentit de comunitat i la responsabilitat social de l'alumnat. Aquesta mirada cap a fora es combina amb una atenció molt curosa al que passa dins de l'escola. «El més important és que l'alumnat vinga content, que se senta volgut», remarca Elena. I és que, a «Som Escola», el benestar emocional és tan fonamental com qualsevol contingut acadèmic. Per damunt de les metodologies, el que realment importa és que l'alumnat se senta escoltat, validat i acompanyat.

Aquesta filosofia pedagògica no es pot deslligar de la manera com s'organitza i es gestiona el centre. «Som Escola» és, també, una comunitat educativa democràtica i horitzontal. Joan destaca que, al ser una escola xicoteta, urbana i amb orígens humils, «la informació flueix de forma natural, totes les persones sabem què passa i tenim veu». El funcionament assembleari ha sigut una constant des del primer dia. En els inicis, com recorda Amparo, «qualsevol decisió no la prenia el Consell Rector sol: tot es decidia col·lectivament a l'assemblea». Amb el pas del temps, l'escola ha anat guanyant en solidesa organitzativa. La creació de la figura de gerent ha permés descarregar el claustre de certes tasques de gestió i donar pas a una professionalització que no ha perdut, però, l'essència col·laborativa.

Pati "Som Escola".

Una pedagogia arrelada al barri.

Un dels trets distintius de «Som Escola» és la seua integració plena en l'entorn urbà on es troba. Situada en uns baixos d'edificis residencials, l'escola ha sabut convertir les limitacions d'espai en una oportunitat educativa. El barri és part activa del projecte pedagògic: el llit del riu Túria, els parcs, els espais esportius, el patrimoni històric i les infraestructures culturals són escenaris habituals de l'aprenentatge. La idea, en paraules de Joan, «és convertir l'alumnat en ciutadà del seu entorn. Aquesta visió trenca amb la idea tradicional de l'aula com un espai tancat i redefineix l'educació com una pràctica urbana i comunitària».

La convivència amb el veïnat, però, també ha requerit cura i diàleg. La presència constant de la xicalla al carrer podia generar friccions. Per això, «hem tractat de cuidar les relacions perquè de vegades la convivència no és senzilla. Estem en un entorn on de vegades el soroll, les pilotes, els crits... molesten al veïnat». Així, des de l'escola s'han impulsat al llarg d'aquests anys diferents accions simbòliques i col·laboratives per fomentar una bona relació amb el barri: s'han repartit plantes als veïns, s'han fet accions de neteja i s'han promogut projectes compartits com la jardineria urbana o la col·laboració amb la residència de gent gran. Elena, valorant aquesta relació construïda amb el seu entorn, valora el fer d'eixir a fer qualsevol mena d'activitat que puga enriquir el treball diari: «és una manera que el barri conega allò que fem. No estem solament ací dins tancades a les aules. No. La gent veu com treballem i com els xiquets es desenvolupen al carrer i com cuiden el seu voltant».

Les famílies també tenen un paper fonamental en la vida quotidiana del centre. Des del primer moment, la seua implicació ha sigut clau per consolidar el projecte. «Sense la col·laboració i el respecte de les famílies, no tindríem res», reconeix Àlex. La relació amb l'Associació de Famílies d'Alumnes (AFA) s'ha construït des de la confiança mútua. En aquest sentit, a més de participar en espais formals com el Consell Escolar, les famílies prenen part activa en el dia a dia: organitzen activitats, entren a les aules per llegir contes o dinamitzar grups interactius i impulsen iniciatives com la «Setmana de les famílies». «El col·le s'ompli de famílies, els deixem llibertat per fer activitats i això crea un vincle molt bonic», assevera Amparo. Remarcant aquest esperit, ens explica Raquel, «hi ha famílies que han vist en «Som Escola» l'oportunitat de participar activament en l'educació dels seus fills». Aquesta relació propera, basada en la confiança i la corresponsabilitat, és una de les claus de l'èxit i la vitalitat del projecte.

Moments de l'entrevista a "Som Escola".

Una escola que vol continuar creixent.

Una de les paraules que més es repeteix al llarg de la conversa és «identitat». Amb més d'una dècada de trajectòria, les persones que varen viure el naixement de l'escola tenen clar que un dels principals reptes és mantindre viu l'esperit inicial. Un esperit que simbolitza no només un espai físic sinó un «projecte compartit per totes les persones que en fem part. El nom de «Som Escola» ho sintetitza molt bé», reflexiona Joan.

Mantenir viu l'esperit inicial, així com l'estima pel projecte i la implicació col·lectiva és clau. Tot i això, també somien a ampliar espais o oferir noves etapes educatives: «m'agradaria que l'escola fora més gran a molts nivells, amb més oportunitats d'aprenentatge i més diversitat, però amb la mateixa implicació per part del professorat», apunta Joan. La mirada cap al futur va lligada a la voluntat de no acomodar-se. En aquest sentit, ens comparteix Raquel: «m'agradaria que l'escola no deixara mai d'estar en construcció. Cal continuar buscant i innovant, perquè caure en la rutina és un perill com a docents. Necessitem mantindre l'energia». Un pensament compartit per Àlex, que defensa una escola amb actitud crítica: «desitge que el projecte continue viu, que sume allà on estiga (al barri, a la ciutat i al món), i que les persones que arriben vinguen amb ganes d'aportar».

Una oportunitat per tal de comprovar si l'ànima inicial d'aquest projecte continua ben viva, va ser la festa de commemoració del desè aniversari de l'escola, celebrada el 15 de maig a «Villa Indiano». L'acte va propiciar la retrobada entre antic alumnat, l'equip de l'escola i companys i companyes d'entitats i institucions amigues. «El nostre dia a dia és tan intens, l'escola té una intensitat com a projecte, que de vegades se'ns oblida d'on hem partit i tot el que hem fet. Aquest desè aniversari ens ha servit per a sentir-nos de nou com ens sentíem a l'inici. Dir-nos que tenim un projecte entre les mans, que ja està construït i que hem de continuar. Ens ha servit per a observar-nos i per a mirar tot allò que hem fet. De vegades se'ns oblida també l'orgull que sentim. Això és important posar-ho en valor» reflexiona Joan.

Moments de l'entrevista a "Som Escola".

Àlex, amb una mirada semblant, afirma: «veure el que tenim i el que hem assolit com a empresa i com a projecte educatiu de vegades costa de creure. I ens ocorre que la gent que va entrant nova, entra en un projecte que és un vaixell que ja va a velocitat de creuer i no pensen en tot el que ocorria abans o tot el que es necessitava per a començar. Era rellevant visibilitzar-ho i donar-li un relat que ajude a comprendre i valorar el camí recorregut. L'altre dia en la celebració el que vàrem intentar va ser crear comunitat entre tots els sectors que ens han tirat una mà en algun moment. Nosaltres a soles ho hauríem tingut molt complicat. Volíem acollir a tot aquest grapat de persones que ens han ajudat en aquesta primera dècada».

L'horitzó de «Som Escola» es dibuixa amb una idea clara: créixer sense perdre el nord. Conclou Elena, qui ho resumeix així: «tot projecte el que vol és créixer i superar-se. Però el que no hem de perdre mai és la il·lusió. La vida són alts i baixos, tanmateix amb aquesta il·lusió que tenim continuarem construint la nostra estimada escola».

Corredor "Som Escola".