«Suïcides: joves, parlem?»: la importància de la conversa per prevenir el suïcidi

És evident, pel que ens conten les dades, que la realitat del suïcidi i les conductes autolítiques entre la població adolescent valenciana és una qüestió molt preocupant i es fa necessari tractar de trobar, des de totes les instàncies possibles, espais, projectes i raons per tal d'explorar les causes subjacents i els factors de risc i protecció amb l'objectiu d'enllestir propostes per enfrontar aquesta problemàtica a través de la conscienciació i el suport mutu en l'entorn de la població més jove. En aquest sentit, el sistema educatiu és un element cabdal a l'hora de dissenyar projectes educatius específicament elaborats per a teixir una xarxa de seguretat emocional en la qual els i les adolescents puguen trobar refugi i comprensió.

Per tal de tractar d'encendre la llum de la consciència i l'acció, i fent palesa que la prevenció del suïcidi entre la joventut és un compromís urgent i ineludible per a tota la comunitat, en aquests darrers cursos s'ha presentat i posat en marxa un projecte educatiu que busca, precisament, coordinar una «actuació des de les aules dels centres de secundària que s'integra dintre del pla d'acció tutorial, i que busca crear consciència en la població juvenil en la disposició de normalitzar la conversa del suïcidi adolescent» tal com afirmen a l'espai web del projecte «Suïcides: joves, parlem», coordinat pel professor de la Universitat de València Enric Ortega qui, amb l'ajuda d'un equip multidisciplinari expert en la matèria i el finançament de la Diputació de València va llançar, ara fa dos anys, aquesta iniciativa que pretén oferir i donar recursos als equips de tutoria i d'orientació dels centres de secundària perquè realitzen un recorregut formatiu a través d'una seqüència didàctica que genere un clima d'aula facilitador per propiciar aquesta conversa canalitzant-ho a través d'expressions artístiques.

Presentació del projecte "Suïcides: joves, parlem?".

Aquesta setmana ens endinsem a conèixer aquest projecte desenvolupat a «Comenius Centre Educatiu», cooperativa d'ensenyament localitzada a la ciutat de València que tot just acaba de complir quaranta anys d'existència. De la mà d'Enric Ortega, professor de la Universitat de València i coordinador del projecte, i de Lluís Esteve, Paco Martí i Mairena López, en representació del professorat del centre, analitzem el procés d'implantació del projecte (en el qual ja han participat més de mil tres-cents alumnes de diferents centres d'arreu del territori valencià), les seues incerteses inicials i el seu desenvolupament posterior.

Una conversa pendent: l'origen del projecte

El projecte naix a través del fil conductor dels poemes de David Rosaleny Moreno, un jove poeta de la localitat de Massanassa que fa dinou anys es va llevar la vida. «David era un molt bon amic meu a qui li devia una conversa i un homenatge» afirma Enric. «D'ací és on naix la idea essencial d'aquest projecte. L'equip de treball que hem elaborat el dossier didàctic «Suïcides: joves, parlem?» vàrem decidir partir de les seues poesies per a, d'alguna manera, homenatjar el seu record i parlar del suïcidi, perquè durant molts anys aquest havia estat un tema tabú sobre el qual no en parlàvem». Enric, antic mestre de l'especialitat de Ciències i director de l'etapa de Secundària a la cooperativa d'ensenyament «Florida Grup Educatiu», havia pogut conèixer altres realitats semblants durant el seu camí professional i es va adonar que el silenci enfront d'aquests casos era una realitat molt estesa.

En aquest sentit es pretenia, a través d'aquesta proposta educativa i artística, apropar a les aules de secundària una acció que els i les professionals de la salut mental consideren necessària des de fa temps: propiciar una conversa preventiva sobre el suïcidi. «Pensàvem que era una forma de trencar aquest estigma» reflexiona Enric, qui aporta: «una de les troballes que vàrem fer en començar a investigar és que hi ha diferents mites sobre el suïcidi. Un d'ells diu que parlar sobre el suïcidi és perjudicial perquè és com promocionar-lo. Tota la vida s'ha pensat això, quan en realitat el que la investigació diu és tot el contrari: que parlar-ne és fer prevenció».

Les dades són aclaparadores: durant el curs escolar 2020/21, dotze adolescents s'havien llevat la vida, tres-cents quaranta-quatre alumnes amenaçaren a fer-ho i setanta-vuit varen tenir conductes autolítiques. Aquestes dades, ofertes des de les 'Unitats Especials d'Orientació' de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, ofereixen una fotografia de dades molt preocupants però constitueixen, al mateix temps, solament la punta de l'iceberg de la totalitat de la problemàtica, ja que les especialistes en la matèria afirmen que és molt complicat fer un seguiment real d'aquesta realitat precisament pel tabú social i l'estigma que hi ha al seu voltant i que implica, en moltes ocasions, el silenci.

Alumnat treballant al projecte "Suïcides: joves, parlem?".

El sistema educatiu «no podia quedar-se al marge d'aquesta constatació», afirma Paco Martí, Director de Secundària i Batxillerat a «Comenius Centre Educatiu». A l'hora d'analitzar com fer front a l'augment de conductes autolítiques per part de l'alumnat d'aquesta institució educativa ubicada al barri de Tormos, a la ciutat de València, una representació de l'equip de professorat, del Departament d'Orientació i de la direcció del centre va acudir, el mes de març de l'any 2022, a la presentació del projecte «Suïcides: joves, parlem?» impulsat per la Diputació de València i que va tenir lloc al «Teatre i Auditori Municipal d'Aldaia» (TAMA). Tal com recorda Paco: «després d'aquell acte pensàrem que hi havia una necessitat urgent de posar en marxa projectes com aquests perquè de fet, en aquell moment teníem en el centre tres casos d'amenaça de suïcidi gravats en el PREVI (Pla de prevenció de la violència i promoció de la convivència)».

«Després de la pandèmia els problemes de salut mental del nostre alumnat s'han accentuat» afirma Mairena López, cap del Departament d'Orientació, «i atès que cada vegada la tendència és empitjorar, considerem que hem de parlar d'aquest tema i hem d'agafar aquesta qüestió d'una manera cabdal perquè si no, sí, podem gravar els casos en el PREVI, però aquesta és una feina que ha de passar necessàriament per l'educació i per la prevenció. Nosaltres com a escola i com a institució educativa considerem que hem de tenir alguna cosa a fer».

«Suïcides: joves, parlem?» oferia, en aquest sentit, una eina clau a l'hora de donar recursos als equips de tutoria i d'orientació dels centres de secundària «perquè realitzen un recorregut formatiu a través d'una seqüència didàctica que genere un clima d'aula facilitador per propiciar aquesta conversa amb l'acompanyament dels iguals», tal com afirmen al seu espai web. El projecte, que tenia com un dels seus leitmotivs la poesia de David Rosaleny, incorpora l'art, amb tota la seua potència creativa i catalitzadora d'emocions, com el vehicle facilitador d'aquesta conversa preventiva i urgent. Així, el producte final del projecte són una sèrie d'obres creades «de forma cooperativa per l'alumnat on s'expressen les emocions de la conducta suïcida segons la interpretació dels i les joves participants».

Obres realitzades per l'alumnat de "Comenius Centre Educatiu".

Incerteses i pors inicials.

«El primer dia vaig anar al despatx de Paco per tal de dir-li que no em sentia capaç d'afrontar el projecte sobretot per la temàtica, que em semblava molt dura, i per sentir que no estava format per a aquest tipus de projecte» afirma Lluís Esteve, professor de Plàstica, en resposta a la pregunta sobre com va sorgir la idea de fer aquest projecte i com es varen afrontar les expectatives entre vosaltres i respecte de l'alumnat a l'hora de parlar sobre el suïcidi. Aquest record de Lluís reflexa ben bé la primera reacció d'una part important del professorat d'aquesta cooperativa d'ensenyament quan se'ls va proposar la realització d'aquest projecte. «Hi havia una certa sensació d'intromissió» afirma Paco, «el professorat no es sentia especialista. Com he de parlar del suïcidi si no estic format, si no soc especialista? El grup que havíem anat a la presentació del projecte sí que visualitzàvem la possibilitat de tirar-ho endavant i vàrem ser els qui varen engrescar a la resta per posar-ho en marxa».

«En el meu cas, de fet, soc pedagoga, no soc experta en psicologia. Però veient com cada vegada va a més aquesta realitat, m'he format en aquests temes de prevenció. I ho he fet, així com també ho han fet les meues companyes, perquè creiem en la importància d'abordar aquesta problemàtica des de les institucions educatives. Nosaltres diem al nostre alumnat: si hi ha un moment que no saps per on anar o què fer, el departament d'orientació estarà al teu costat» reflexiona Mairena, qui afig: «el primer dia que vàrem començar una part del claustre estava reticent, però a mesura que avançava el projecte anàvem a millor, a poc a poc anaven sentint-se més a gust».

Alumnat treballant al projecte "Suïcides: joves, parlem?".

Precisament aquest ha estat, en l'avaluació que s'ha realitzat fins ara del projecte, el principal obstacle a l'hora de decidir posar en marxa aquesta iniciativa: convèncer al professorat de participar-hi. Tal com afirma Enric: «férem una investigació a la Universitat de València sobre el projecte a tots els centres que s'han involucrat en els darrers dos cursos. Han participat més de mil tres-cents alumnes, i la dificultat més gran era aquesta. Un dels reptes que teníem a l'hora d'elaborar el dossier didàctic era fer veure al professorat que no havien de ser experts, que el que estaven fent no era que ells explicaren quina és la realitat del suïcidi sinó fer que l'alumnat investigara i saber on acudir a buscar informació. No tenia tant que veure amb fer una exposició experta sinó a facilitar la paraula i l'expressió emocional del nostre alumnat». «Sí, és cert» afirma Lluís, «gràcies al dossier pedagògic que hem tingut tota l'estona i també a la confiança que existeix entre el mateix grup de professorat ens hem ajudat molt».

Després dels primers dubtes inicials va arribar el moment de presentar el projecte a l'alumnat. Yu Du, alumna de Secundària, recorda preguntar-se juntament amb les seues companyes sobre incerteses semblants a les que compartia el professorat: «em preguntava com anàvem a tractar això, no sabíem ben bé com enfocar-ho». Una pregunta inicial per tal de treballar-la a casa va ajudar a trencar el gel i a facilitar una xicoteta primera conversa: hi ha hagut algun cas de suïcidi al vostre entorn més proper? «Hi ha gent que va fer molt bones reflexions, de gent molt propera que impressionava. La major part coneixien a algú» recorda Paco. Unes reflexions que ajudaven a constatar, així, la importància de poder parlar d'un tema com aquest dins de l'espai educatiu. «Una de les coses que vàrem adonar-nos és que es tracta d'un tema que no és llunyà per al nostre alumnat. Està en les seues converses, no és un tema que els arribava de forma aliena. La qüestió principal és que era un tema que costava de parlar amb les persones adultes, ja fora la família o amb el professorat».

Obres realitzades per l'alumnat de "Comenius Centre Educatiu".

Canalitzar les emocions a través de l'art.

«En principi el projecte inicial era un concert-recital dels poemes de David Rosaleny musicats per Bertomeu. Nosaltres vàrem substituir aquesta activitat per la pel·lícula francesa «Close». L'havíem vista entre el professorat i vàrem pensar que sí o sí havíem de projectar-la amb l'alumnat. És una peli dura, que té a veure amb gent de la seua edat i on hi ha moments realment espectaculars en l'àmbit de l'emoció que t'arriben ben endins» afirma Paco. Aquest llargmetratge del director belga Lukas Dhont explora la relació d'amistat dels adolescents Léo i Rémi, un vincle que viu un gir inesperat quan Rémi decideix llevar-se la vida. Després d'aquest fet, Léo s'acosta a Sophie, mare de Rémi, per tal de tractar d'entendre les raons per les quals ha succeït aquest tràgic esdeveniment. «És una pel·lícula que tracta sobre el suïcidi d'una manera molt cuidada, sense morbo» reflexiona Mairena. El film aborda la qüestió de la salut mental i el suïcidi d'una forma molt semblant al rerefons pedagògic sobre el qual se sosté aquest projecte educatiu: la importància de la conversa i la paraula.

«En acabar la pel·lícula es va fer una activitat de reflexió per grups. En el nostre cas, vàrem decidir fer partícip a tot l'alumnat de 3r i 4t de l'ESO. Estaven dividits i mesclats entre els diferents cursos en xicotets grups d'entre cinc i sis persones» afirma Mairena. Lluís, agafant el testimoni, aporta: «després va haver-hi unes sessions que foren més d'aula, on sobretot es focalitzava el treball en la reflexió de la importància d'expressar els sentiments, dotar de mecanismes de detecció dels primers símptomes, els factors de protecció i de risc, les seues causes i les seues conseqüències. També vàrem afrontar l'estudi dels mites que hi ha al voltant del suïcidi. A través d'una activitat sobre la galàxia de les emocions, la idea era que el mateix alumnat fora conscient de les emocions que sent en el seu dia a dia i que es poguera empoderar. Aquestes sessions sobretot les varen guiar Mairena des del Departament d'Orientació i Lourdes com a professora de Filosofia. Es tractava de veure els per què i veure quins sentiments poden conduir a tenir conductes suïcides».

Treball elaborat per l'alumnat al projecte "Suïcides: joves, parlem?".

Després de les sessions d'aula més formatives, varen passar a realitzar una sèrie d'activitats més pràctiques i on es reivindicava l'art, igual que la paraula, com un excel·lent catalitzador d'emocions. Quines emocions coneixien? Com s'interrelacionaven unes entre altres? Com les sentien en els seus cossos? Aquestes eren algunes de les preguntes generadores a través de les quals varen treballar. «Hi va haver una activitat pont que passava de les emocions a l'art, buscant expressions artístiques que generaren emocions. A partir d'ací començava la creació d'una sèrie d'obres a través de les quals els grups de treball mostraven el que el suïcidi significava per a ells» rememora Enric.

Lluís, al capdavant del Departament de Plàstica, va agafar el protagonisme en aquesta etapa del projecte. Grup per grup va explicar com altres artistes, a través de l'art, havien expressat allò que sentien al llarg dels temps. Com a proposta artística i creativa, tal com ens conta el mateix Lluís, «es va donar llibertat creativa total. Vàrem donar l'opció de crear diferents tipologies d'obres: opció pictòrica, que va ser la més popular, feren també curtmetratges, i també faules i còmics».

Per què considereu que és tan important vincular tot allò que s'havia estat treballant i investigant al voltant del suïcidi i de la salut mental a través de l'expressió artística? Mairena pren la paraula: «quan venen ací al Departament d'Orientació perquè no es troben bé, moltes voltes els dic que per a canalitzar els seus sentiments poden escriure, dibuixar, el que més els agrade... En certa manera aquest projecte era una manera de donar continuïtat al treball que ja fem normalment però a gran escala». Per a Lluís, poder formar part de la coordinació del projecte li ha servit com a pretext per a endinsar-se conjuntament amb l'alumnat més en la part d'expressió artística i no tant en la de disseny. Al respecte, afirma: «crec que les obres resultants les veus i parlen molt del que han viscut en la seua vida. La majoria són dures en l'àmbit visual. Es noten molt els dies de reflexió que va haver-hi abans. L'art és un canalitzador d'emocions molt fort, i precisament hem pogut comprovar la hipòtesi amb la qual partia aquest projecte: que l'art és un factor facilitador d'aquesta conversa tan complicada, en el sentit que cadascú el pot interpretar com vulga».

Obres realitzades per l'alumnat de "Comenius Centre Educatiu".

«De la foscor a la llum»: exposició itinerant a la Facultat de Magisteri.

«Quan va finalitzar el projecte el vàrem compartir i posar en comú amb la resta del professorat de les diferents etapes del centre: Infantil, Primària, Secundària i Formació Professional. És una activitat molt interessant que fem sempre a final de curs: presentem les diferents iniciatives que hem desenvolupat al llarg del curs per tal de retroalimentar-nos i pensar noves possibilitats per tal d'aprofitar els fruits d'aquests. D'allí es va llançar la proposta de portar-lo a altres espais, com és el cas de Bombas Gens, on està prevista la seua inauguració, i a la Facultat de Magisteri» rememora Mairena.

Presentació del projecte "Suïcides: joves, parlem?".a la Facultat de Magisteri de la UV

«Pensem que la Facultat de Magisteri és un espai clau perquè són persones que s'estan formant per a ser futurs mestres, i és important que ells i elles tinguen unes ferramentes perquè, quan arriben a la seua futura escola, tinguen algunes ferramentes sobre com abordar la salut mental a les aules i com canalitzar les emocions a través de la gran diversitat d'expressions artístiques que existeixen al nostre voltant» reflexiona Paco. L'exposició, sota el títol «De la foscor a la llum», composta per un total de huit obres pictòriques (d'una grandària de 190x140 cm), va estar exposada al hall de la Facultat durant el primer quadrimestre d'aquest curs.

L'exposició no es va quedar solament amb la presentació de les obres sinó que es va aprofitar l'avinentesa per a realitzar una sèrie de sessions de treball amb el mateix alumnat de Magisteri. Allí, a més de presentar el projecte varen fer uns tallers d'art on relacionaren la tècnica del dibuix amb la temàtica amb la qual l'alumnat havia estat treballant a «Comenius Centre Educatiu»: la salut mental. A més, es va organitzar una conversa-entrevista tant al professorat com a algunes de les alumnes participants per part del mateix alumnat de Magisteri, iniciativa emmarcada dins de la «Setmana d'Activitats Complementàries» de la mateixa facultat.

Treball conjunt entre l'alumnat de "Comenius Centre Educatiu" i el de la Facultat de Magisteri de la UV.

Raons per viure.

Un dels elements clau del projecte ha estat la retroalimentació rebuda tant pel professorat com l'alumnat que han participat al llarg del curs en aquest programa. I és que, a l'hora de valorar el treball i la implicació de l'alumnat dins d'aquestes activitats, el claustre de mestres no té cap dubte a considerar que l'experiència ha sigut totalment engrescadora i profitosa. El projecte ha facilitat que la conversa entre l'alumnat i el professorat haja millorat moltíssim, i que també per a l'alumnat siga més senzill parlar sobre temes relacionats amb la salut mental en el seu entorn més proper. «Pensem que ha funcionat des del punt de vista que l'alumnat parla més amb les tutores com amb el nostre Departament d'Orientació. Abans sí que s'apropava algú puntualment, però la conversa s'entrebancava molt, els feia vergonya. Ara tot és molt més obert, es comuniquen de forma més natural, no ho viuen com un tabú» afirma Mairena.

La versatilitat amb la qual compta el projecte i la gran diversitat d'enfocaments metodològics i curriculars a través dels quals es pot treball ha facilitat que, aquest curs 2023/24, es valore la seua continuïtat, això sí, adaptant-lo. La clau: continuar trobant noves raons per a viure i passar, així, de l'anàlisi crítica a la proposta de construir una societat més inclusiva i empàtica. Un aspecte fonamental, en paraules de Lluís, ha estat el poder «donar-li continuïtat a aquesta iniciativa. És un projecte viu i, de fet, aquest darrer curs anàvem adaptant al llarg de les sessions i aquest any també ho farem, centrant-nos en aquesta ocasió en abordar la salut mental en general, i no el suïcidi de forma tan específica». A tall d'exemple, al llarg de la conversa exposen com el suggeriment de dur a terme una activitat que no apareixia al dossier didàctic, però que havia posat en marxa un dels instituts que ha desenvolupat el projecte de «Suïcides: joves, parlem?», anomenada «Raons per viure», ha capgirat totalment el sentit del treball fet. En aquest sentit, afirma de nou Lluís, «després de cada sessió, i sobretot en les primeres que eren més de reflexió teòrica, ens agradava fer algun tipus d'activitat final on eixíem de l'aula i gaudíem posant en pràctica de manera lúdica una activitat on es mostrara que el que havíem investigat era una raó per viure».

Obres realitzades per l'alumnat de "Comenius Centre Educatiu".

«El projecte sense cap mena de dubte ha contribuït a millorar la relació professorat-alumnat» afirma Paco, i continua afegint: «com més propera era la relació amb els alumnes, més fàcil resultava afrontar les sessions d'aula. Al final canvia la mirada: com ha de tenir l'alumnat una relació propera amb el professorat si sempre manté les distàncies i sols se centra a donar el contingut i ara de sobte ens parlen d'una cosa tan important i seriosa com és el tema de la salut mental i, més concretament, el suïcidi?». Lluís, en la mateixa línia, opina que «una de les coses amb les quals em quede del projecte va ser l'ambient de treball, de distensió i de bon rotllo que va haver-hi durant els dies que estaven realitzant les obres per grups: pintures, curtmetratges, faules... Una part del centre es va convertir en un autèntic taller d'art amb quasi vuitanta persones fent feina a l'hora. Tothora hi havia gent en moviment, creant amb llibertat».

«Una anècdota ben bonica» reflexiona Enric: «tal com hem dit, els poemes amb els quals s'inicia el projecte eren de David Rosaleny. Demanàrem permís als seus germans per poder utilitzar-los i retre-li homenatge i, poc temps després, aquests ens digueren que gràcies al projecte li havien explicat als seus fills com havia mort el seu oncle. Fins avui dia, encara no havien trobat la manera d'explicar-ho». I conclou: «avui més que mai, aquest projecte és un exemple més que tenim moltes raons per a viure».

Logo del projecte "Suïcides: joves, parlem?".

Més informació:

- Espai web projecte "Suïcides: joves, parlem?": https://www.suicidesparlem.es/

- Article "Trencant el tabú: Art des de les aules per parlar del suïcidi" de Miriam Bouiali a 'Levante-EMV': https://www.levante-emv.com/aula/2023/05/31/art-des-les-aules-per-88101933.html

- Article "Els treballs de Secundària sobre el suïcidi arriben fins la universitat" de Miriam Bouiali a 'Levante-EMV': https://www.levante-emv.com/aula/2023/12/13/els-treballs-secundaria-suicidi-arriben-95712730.html

- Espai web 'Comenius Centre Educatiu': https://www.comenius.es/ca/

- Perfil Instagram de 'Comenius Centre Educatiu': https://www.instagram.com/comeniuscentreeducatiu/

- Perfil Facebook de 'Comenius Centre Educatiu': https://www.facebook.com/ComeniusCentreEducatiu/

- Perfil Twitter de 'Comenius Centre Educatiu': https://twitter.com/comeniusceducat