Territori Educatiu

27/04/2021

El teatre i l’educació des d’una vessant cooperativa

Reflexionem al voltant de la importància del teatre, l'art i la dansa a través de dos projectes engegats a l'Escoleta Infantil El Trenet i a Comenius Centre Educatiu.

El teatre i l’educació des d’una vessant cooperativa

"¿Por qué hemos de ir siempre al teatro para ver lo que pasa y no lo que nos pasa?
El espectador está tranquilo porque sabe que la comedia no se va a fijar en él, ¡pero qué hermoso sería que de pronto lo llamaran de las tablas y le hicieran hablar, y el sol de la escena quemara su pálido rostro de emboscado! La realidad empieza porque el autor no quiere que os sintáis en el teatro, sino en la mitad de la calle; y no quiere, por tanto, hacer poesía, ritmo, literatura; quiere dar una pequeña lección a vuestros corazones".

Federico García Lorca

Avui parlem d’art. Avui parlem d’art, i això implicar parlar, entre altres coses, de teatre i de dansa. En aquest sentit, hem volgut portar a col·lació un tros d’una obra del poeta i dramaturg Federico García Lorca, la qual s’ha titulat a títol pòstum com ‘Comedia sin título’ ja que va quedar-se inacabada al ser afusellat pel bàndol franquista al mes d’Agost del 1936. I volíem portar aquesta pregunta perquè considerem que té molta ressonància pedagògica. I és que, al cap i a la fi, què pretenem des de l’educació, si no és portar la realitat, allò que ens passa, allò que ens toca, a un aula de classe o a un espai educatiu?

Aquesta, considerem, hauria d’estar una de les preguntes clau que mogueren el nostre quefer diari, i més encara en una realitat com l’actual en la que estem immersos en un moment certament complicat per a tothom. En aquest sentit, el segle XXI ens està plantejant, dins del món de l’educació, l’exigència de transmetre un volum cada vegada major de coneixements i d’afrontar un gran nombre de reptes.

Per tal de fer front a aquestes exigències, es fa indispensable assignar nous objectius a l’educació i, en conseqüència, modificar la idea que ens fem de la seua utilitat. Açò suposa transcendir una visió purament instrumental de l’educació, percebuda com la via obligada per a obtenir determinats resultats, per a considerar la seua funció en tota la seua plenitud, la qual deu ser la realització de la persona que, tota ella, aprèn a ser, a fer, a conviure i a conèixer, tal i com va afirmar Jacques Delors al seu reconegut informe Educació: hi ha un tresor amagat a dins presentat l’any 1996.

Un dels canvis claus que demanen aquests nous temps és la d’educar posant en el centre del quefer educatiu les emocions, la sensibilitat i la creativitat. Es tracta d’ajudar, en definitiva, a alliberar tot el potencial creador amb el que les persones comptem. En aquest sentit, resulta essencial reconèixer la importància de la necessitat de portar allò que ens passa i allò que ens ocorre als espais educatius. Però aquesta reflexió també va en la línia d’aprofundir en la pregunta sobre com volem generar processos de construcció col·lectiva del coneixement. O, el que és el mateix, allò que significa, en la seua concepció més pura, la didàctica: a saber, com podem aprendre a viure conjuntament, com podem construir un nosaltres.

Buscant la forma de fer front a aquesta realitat, el teatre, l’art i la dansa es configuren com uns excel·lents aliats en aquesta missió. Aquesta setmana ens endinsem, a través de dos projectes relacionats amb l’art i la dramatúrgia, en dos centres que, des de la seua vessant cooperativa, tracten de respondre a la pregunta que es feia l’excel·lent poeta nascut a la localitat granadina de Fuente Vaqueros: “¿cómo se llevaría el olor del mar a una sala de teatro o cómo se inunda de estrellas el patio de butacas?”.

Tractant de contestar aquestes preguntes anem buscant les respostes caminant de la mà d’aquests dos projectes tan engrescadors: l’experiència De bat a bat. Música, teatre i dansa des de la finestra de l’Escoleta Infantil El Trenet i el projecte teatral vinculat al Grau Superior en Realització de Projectes Audiovisuals i Espectacles de Comenius Centre Educatiu.

 

El potencial pedagògic d’una finestra – Escoleta Infantil El Trenet Cooperativa Valenciana

L’Escoleta Infantil El Trenet és una escola cooperativa que, des de fa més de quaranta anys, es troba ubicada al barri de Patraix oferint una educació en valencià i caracteritzada per la innovació pedagògica i el respecte als ritmes i el desenvolupament dels infants, fent-los protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge.

Si bé l’educació i les mirades al voltant d’aquesta van canviant al llarg dels anys, una de les qüestions que més en compte tenen i que sempre li han donat molta importància és la vessant emocional dels infants i les seues famílies. En aquest sentit, un dels trets definidors d’aquesta cooperativa és que no conceben l’escola sense la participació, la implicació i el compromís dels pares i les mares ni dels avis i les àvies. En aquest centre no hi ha un horari fix, sinó que les famílies venen en l’horari que volen, entren a l’escola i tenen una relació molt propera amb l’equip docent, circumstància que facilita molt la retroalimentació constant i el treball conjunt.

Aquesta filosofia, no obstant, va sofrir molt de prop la situació pandèmica. Com ens conta Vicky Coronado, Educadora i Sòcia Cooperativista d’aquesta entitat, “això el coronavirus ho va reduir i tallar al màxim. Les famílies no podien entrar a l’escola i aleshores es perdia eixe temps en el que les famílies arribaven i es trobaven amb nosaltres”.


De bat a bat

Presentació cartell De bat a bat. Música, teatre i dansa des de la finestra.

En aquest sentit, varen haver de buscar la manera de vèncer aquestes distàncies obligades i es van traure de la mànega el projecte De bat a bat. Música, teatre i dansa des de la finestra. Aquesta iniciativa estava pensada per tal de fer art, dansa o “el que fora” a través de la finestra, un espai de l’aula que des de fa ja uns anys el conceben com un instrument pedagògic molt potent i suggeridor. I és que, tal i com afirma Vicky, “a través de la finestra els infants veuen la gent del barri, qui passeja el gos i qui ve del mercat. En aquest sentit, estan molt acostumats a treure el cap per tal de veure què ocorre. Això els genera molta curiositat”.

Teatre des de la finestra

Actuació familiar a través de la finestra. Escoleta Infantil El Trenet.

Amb la situació actual, aquest espai a través del qual els infants visualitzen allò que ocorre en el dia a dia del barri s’ha convertit en un element essencial en el quefer diari de l’escoleta adquirint una importància cabdal en el procés d’aprenentatge. És per això que varen decidir començar aquest projecte a través de la finestra, on les famílies venen i fan actuacions de tot tipus a través d’ella. “Com que no concebem l’escola sense les famílies i les experiències tan enriquidores que ens brindaven, doncs vàrem trobar la forma mitjançant les finestres. Era el més a prop que teníem per tal de veure què és el que ocorria fora, al nostre voltant”.

Teatre des de la finestra

Actuació familiar a través de la finestra. Escoleta Infantil El Trenet.

Però al final les finestres se’ls han quedat curtes i, aprofitant que el carrer on s’ubica l’escola ha estat recentment convertit en zona de vianants (a més de respectar les mesures de seguretat i sanitàries pertinents), el que han fet ha estat eixir amb els infants a fora. “Al principi sols preteníem que fora a través de la finestra, però al final els espectacles estan sent tan grans que necessitem també la porta i altres espais. Aleshores, posem unes cadiretes fora de l’escola junt a la porta i, sempre mantenint les distàncies, les famílies realitzen les seues actuacions”.

Teatre al carrer

Actuació al carrer. Escoleta Infantil El Trenet.

A l’Escoleta Infantil El Trenet, per tant, entenen que és essencial que l’art, el teatre i la dansa entren dins de l’espai educatiu. És essencial que entren però també que l’espai educatiu isca fora a conèixer, ja siga ocupant l’espai públic o a través de les mirades que les famílies porten a través de les seues actuacions. Perquè sobretot, i com bé diuen, a través d’aquestes iniciatives, “per damunt de tota proposta, activitat o com vulguem dir-li, hi ha el caliu, hi ha el vincle, hi ha l’afecte, hi ha la confiança, necessària i imprescindible, per sentir-nos segurs d’obrir-nos al món i a la seua exploració i descoberta”.

En definitiva, conceben l’espai educatiu i l’espai públic no com quelcom asèptic sinó com un espai ple de suggeriments, que provoca i que els diu alguna cosa. Aquesta és una forma de treballar una altra de les vessants amb les quals compta aquesta escola, que és la social i cultural, és a dir, traure l’escola fora d’aquesta, promovent el contacte i la trobada amb el veïnat, amb la natura i amb la cultura de la qual formen part. “Cal fer sentir als infants part del barri i no veure’l solament com un espai de pas. Patraix és el lloc on convivim però, també, és l’espai que fem nosaltres”.

Una escola que, en definitiva, fa consciència i cultura de barri.

 

El teatre: un camí ple de complicitats – Comenius Centre Educatiu

Ens endinsem ara en una experiència que té lloc dins del Cicle Formatiu de Grau Superior en Realització de Projectes Audiovisuals i Espectacles, pertanyent a la família professional d’Imatge i So, oferit des de Comenius Centre Educatiu, una institució amb quasi quaranta anys d’existència i que també ha apostat, com l’Escoleta Infantil El Trenet, per la fórmula cooperativa. En aquest cas, aquest centre compta amb Educació Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat, així com titulacions de Formació Professional.

Joaquín Ferrándiz, Doctor en Comunicació i un dels professors d’aquesta titulació, porta a terme una experiència educativa on posa en joc tots els elements que participen en la planificació i posada en marxa d’una obra de teatre. Aquesta iniciativa, la qual porta un total de vint muntatges, i a través de la qual solen treballar a partir d’autors contemporanis (en els últims anys han fet espectacles com La Llamada o Moulin Rouge), ofereix la possibilitat de formar l’alumnat de Comenius Centre Educatiu des d’una vessant fortament aplicada al seu futur desenvolupament professional.

Representació 'La Llamada'. Comenius Centre Educatiu.

Representació La LlamadaComenius Centre Educatiu.

A l’hora de planificar aquesta experiència, Joaquín va partir d’una premissa bàsica: “quan vaig entrar a l’aula ho vaig tenir clar: o em posava a analitzar una obra de teatre i a fer des d’una vessant teòrica el llibret de regidoria, o em posava a fer-ho des d’una vessant pràctica vivint tot el procés”.

Va apostar, per tant, per una metodologia que posara al centre del procés educatiu el treballar al voltant d’un projecte, el qual van desenvolupant a poc a poc al llarg dels dos cursos i que ofereix la possibilitat d’anar aprenent des d’una vessant eminentment pràctica. En aquest sentit, afirma: “és una posada en pràctica total. Ara que s’està posant tant de moda l’Aprenentatge Basat en Projectes, doncs nosaltres des del principi ja estàvem apostant per aquest tipus de treball. La veritat és que la naturalesa d’aquestes titulacions dona peu a treballar així, ja que són Cicles Formatius on s’integren molts coneixements de forma pràctica”.

Representació 'Moulin Rouge'. Comenius Centre Educatiu.

Representació Moulin Rouge. Comenius Centre Educatiu.

Una de les qüestions en les quals Joaquín incideix a l’hora d’explicar aquesta iniciativa és la gran quantitat de temps amb la qual compten, ja que aquest és un projecte que es va treballant al llarg dels dos cursos. I és que perquè un procés educatiu i formatiu d’aquestes característiques tinga èxit, resulta essencial comptar amb temps: un temps que permeta equivocar-se, provar i anar construint a poc a poc a través del treball en equip i de la posada en comú.

És un procés que posa al centre la força de tot el col•lectiu que forma la classe. Per tal de treballar les obres elegides, es divideix la classe en diferents grups: dramatització, il•luminació, direcció, producció, escenografia, producció i attrezzo i, una vegada repartides les tasques i les responsabilitats, amb aquesta divisió es comença tot el projecte des de zero.

Cada vegada que s’assaja una obra, des del principi tothom ja està en mode acció des de la seua vessant i, en cadascuna de les escenes, és on s’aplica tota la teoria. “Al final es tracta de visualitzar i viure la part de feina que li pertoca a un regidor dins d’una obra de teatre. És important conèixer la part tècnica i la part artística veient-ho tot de forma integrada”.

D’aquesta manera, no solament es treballa la vessant teòrica i pràctica sinó que es desenvolupa tot un aprenentatge competencial. “Pensa que es configura un equip d’unes trenta persones treballant en un sol projecte, i si falla un grup la resta no pot continuar. Aleshores la dinàmica que es genera és de molta responsabilitat mútua però molt positiva, això sí”.

Representació 'Taxi'. Comenius Centre Educatiu.

Representació TaxiComenius Centre Educatiu.

Es tracta, també, d’ajudar a desenvolupar confiança entre l’alumnat de cara al seu futur professional: “al principi moltes vegades no s’ho creuen, com que els costa. Sobretot perquè al principi veuen el muntatge del curs anterior i no s’acaben de creure que han de fer quelcom semblant. Però al final veuen com tot això mereix la pena pels aplaudiments que reben per part del públic. Veuen reconegut tot el seu treball”. Per aquesta raó, i per donar-li sentit a tot aquest procés de formació competencial, la forma d’avaluació d’aquests mòduls són les representacions finals al públic, a través de les quals es tracta d’imitar una posada en escena totalment professional.

Després de tots aquests anys, Joaquín té clar que aquesta iniciativa deixa empremta en l’alumnat: “és una feina realment engrescadora. Es genera molt bon rotllo. Moltes vegades fora de l’horari lectiu el grup es queda a practicar, això ja diu alguna cosa”.

A més, un altre punt interessant d’aquesta proposta és com es van construint complicitats amb altres. En aquest sentit, impliquen l’alumnat d’altres Cicles Formatius, com per exemple del Cicle de So per a Audiovisuals i Espectacles, els quals han ajudat fent música en directe, o del Cicle d’Il•luminació, Captació i Tractament de la Imatge. Fins i tot, de vegades han vingut familiars a ajudar en els muntatges aportant les seues experiències professionals.

En definitiva, i com bé conclou Joaquín, “fa falta més teatre dins de l’àmbit educatiu. I és que, igual que en el nostre dia a dia el teatre i l’art ens ajuden a comprendre, a reflexionar i a veure la vida des d’altres perspectives, el teatre a l’espai educatiu ofereix una eina de treball molt interessant ja que es treballa la teoria des d’una vessant molt pràctica”.

L’acte educatiu es configura, així, com un espai de trobada, de cura, amb disposició per acollir i amb temps per a ser en relació. Durant el procés de creació i desenvolupament de l’espectacle es posen en joc moltes coses: il•lusions, coneixements, valors, vivències i nervis. Però precisament tota aquesta amalgama de coses dóna compte d’una qüestió clau dins de l’educació: el reconeixement que és quelcom profundament viu, profundament encarnat.

Comparteix aquest article
Publicat el 27/04/2021
Secció: Reportatges

Dídac Delcan Albors

Sóc Dídac Delcan Albors, Educador Social, i al llarg de la meua vida he estat vinculat a les Cooperatives d'Ensenyament Valencianes com a alumne però, també, com a investigador.

Mitjançant aquest blog m'agradaria posar en valor aquelles experiències que defineixen als vostres centres així com escoltar veus referents dins del món del cooperativisme educatiu i, també, d'altres àmbits.

Contar allò que fem i allò que ens passa és essencial. En aquest sentit, les cooperatives feu una aportació vital dins de les vostres comunitats de referència ja que esteu, constantment, dinamitzant diferents espais i persones. Obriu, en definitiva, espais on poder fer-se preguntes sobre com volem viure conjuntament.

Continuar oferint la possibilitat d'obrir aquestes preguntes i posar en valor el vostre patrimoni educatiu i organitzatiu és el ferm compromís amb el que compta aquest espai.

Twitter: @fridamnrules
Instagram: @fridamnr

COMENTARIS

03/05/2021 12:42:47 Dídac -

Gràcies Mariagna i Manel pels vostres comentaris des de geografies tan diverses com Mèxic i València. Seguim!

01/05/2021 18:08:27 Manel Bernete Navarro

Aquests textos que naixen al caliu de Territori Educatiu em fan comprendre el meu propi passat com a alumne d'una cooperativa d'ensenyament, i per tant, em fan comprendre'm a mi mateix. De vegades no sabem el que sentim fins que ningú li fica nom. Seguirem llegin-te Dídac. Gràcies pel treball.

30/04/2021 3:16:00 Mariagna Mora Jimenez

Es a tonante e inspirador el trabajo que hacen en colectivo. En México es muy difícil encontrar estos espacios, pero es importante saber que de a poquito uno va insertando practicas pedagógicas en pro a la colaboración para hacer nuestros procesos de aprendizaje. Encendiste una llama que estaba perdiendo fuerza. gracias por compartir, un enorme abrazo!

Escriu el teu comentari:

PROTECCIÓ DE DADES: En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades personals (LOPD) i Comerç Electrònic (LSSI) l'informem que les dades facilitades voluntàriament per vostè., S'incorporaran a un fitxer denominat "territori educatiu" propietat de UCEV amb finalitats estadístiques i de comunicació de les activitats en compliment de les seves finalitats pròpies. Vostè podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició relatiu a aquest tractament de què és responsable UCEV, dirigint-se per escrit a la seu al carrer Arquebisbe Mayoral, 11-b, 46002 de València.