‘Zoo Il·lustrat’: música que es llegeix com un conte

«Música que es llegeix com un conte, es mira com una obra d'art i vol funcionar com una eina d'aprenentatge». Així defineix Pepa Ferrer, corresponsal de TV3 al País Valencià, el projecte que el grup de música Zoo (Gandia, La Safor) ha presentat recentment, Zoo Il·lustrat, una iniciativa que conjuga, a través d'un esperit de treball cooperatiu, el potencial de la il·lustració i els versos de les cançons amb una proposta d'activitats que compten amb un ferm compromís transformador, emancipador, crític i arrelat al territori. Aquest projecte, el qual ha estat gestant-se i cuinant-se durant més de dos anys al caliu de l'amistat i l'estima professional amb la que compten Toni Sánchez Panxo i Ricard Gozálvez Tàpera, es va presentar al públic el passat mes de novembre i ha estat un èxit de vendes en els darrers mesos. 

Amb Zoo Il·lustrat la banda saforenca ha pretès arreplegar tota la repercussió que ha aconseguit el grup a través d'una música que enganxa amb les seues lletres compromeses i els seus ritmes festius per tal de començar a caminar cap a altres horitzons a través dels quals puguen continuar aportant el seu granet de sorra a l'hora de fomentar el pensament crític, utilitzant la seua música i el seu rerefons polític per tal de construir una potent eina pedagògica que busca treballar una sèrie de valors relacionats amb les emocions presents en la seua música i que, també, suposen fer un repàs a la història del grup, el qual compta amb quasi vuit anys de vida. En paraules de Ricard, encarregat de la part pedagògica del projecte, Zoo Il·lustrat «pretén agafar la música de Zoo, que escolten diferents generacions, i traduir-ho, per una banda, al llenguatge il·lustrat per tal de generar un nou codi que acompanye la narrativa de les cançons i, per l'altra banda, donar-li una volta més i repensar a nivell educatiu com podem recuperar i transformar l'herència de diferents tradicions pedagògiques en les quals tant la música de Zoo com les persones que hem participat ens sentim còmodes amb el nostre posicionament polític».

Per tal de generar un vertader «exèrcit de militants d'aquest projecte», tal i com afirma Toni, vocalista i compositor de la banda, s'han realitzat cinc àlbums il·lustrats de la mà de cinc treballadors i treballadores del sector gràfic i de la il·lustració que acompanyen, a través de diferents estils gràfics, les cançons Robot (Carles Vercher - Ubeefe), La mestra (Gemma Moltó), Xafant fang (Joan Turu), Carrer de l'amargura (Helga Pérez - Helga Ambak) i Deixa'm que caiga (Paula Pérez - Paulapé). Aquesta iniciativa, a més, incorpora un disc on apareixen aquestes cançons reinterpretades conjuntament amb una part de l'alumnat del mestre Carles Martí a la localitat de Benidorm (Marina Baixa).

Avui ens endinsem, de la mà de Toni Sánchez, Ricard Gozálvez, Helga Pérez i Carles Vercher, a conèixer el procés de creació d'aquest projecte i els seus pressupostos pedagògics, del qual es va a presentar una segona fase d'activitats durant aquest mes de març. El lloc de trobada, el local del menjador popular de Ca Saforaui, no pretén actuar com un espai asèptic sinó que dona compte de la relació del grup amb aquest projecte associatiu del barri de les 500 (Gandia, La Safor) el qual, en pocs anys de recorregut, està omplint de vida el seu entorn a través de l'autogestió i l'ajuda mútua.

Toni, Ricard, Carles i Helga, del projecte 'Zoo Il·lustrat'. Autoria: Ana Clara Rey.

Zoo Il·lustrat: un projecte nascut des de l'amistat

Al llarg de la conversa les mirades de complicitat i les rialles que comparteixen fan palesa l'amistat que els uneix a tots quatre des de fa ja uns anys, una realitat que actua com un element clau a l'hora de d'albirar l'espurna que va encendre la flama d'aquest projecte. Tal i com recorda Ricard, «açò naix perquè Toni tenia en ment fer un llibre il·lustrat al voltant de la cançó 'La mestra'. Bé, en veritat naix com naixen les coses boniques, fent-nos unes birres i des de l'amistat. En el meu cas, recentment havia publicat el llibre il·lustrat La Lluerna Morada (Caliu Editorial) amb Carles Ubeefe i ja tenia un poc d'experiència en l'edició de llibres. En una d'aquestes converses amb Toni vàrem parlar de per què no utilitzar diferents cançons de Zoo per tal de mostrar tot el recorregut del grup i això, a més, acompanyar-ho d'un projecte educatiu que poguera arribar a les escoles i les famílies. La idea era que Zoo es convertira en alguna cosa més que un grup de música dirigit a adolescents o gent gran, sinó que fora també per a la xicalla a través d'un material intergeneracional, que fora un punt de trobada i que treballara a partir de diferents vocabularis. Aquella conversa inicial es va quedar en l'aire, però més tard, quan ens vàrem tornar a veure, Panxo em va dir que li havia agradat molt la idea i que per què no la materialitzàvem. A banda, ens abellia fer alguna cosa junts i era bonic que dos amics aterràrem aquest projecte».

Toni, des de la seua òptica, ho recorda així: «estava intentant pensar quines varen ser les meues intencions quan em vaig plantejar el projecte, intencions més maquiavèl·liques (riuen). I pensava que el projecte de Zoo havia assolit un nivell de repercussió, en la part musical, amb el que jo ja estava content i que no sabia si podia ser molt més ampliable en eixa part. Aleshores, era una manera de dir 'anem a fer un exèrcit de militants d'aquest projecte i a ramificar-lo per altres llocs, altres edats i altres cercles'. El tema de la literatura infantil ens semblava molt potent i hi havia un camí molt bonic per recórrer, implicant també a les famílies. Als nostres concerts, l'edat majoritària de la gent que ve està en una mitjana entre els divuit i els trenta anys i la idea era ampliar un poc per dalt i per baix. Ens semblava interessant intentar-ho».

Aquest eix de treball basat en el principis de l'amistat, la corresponsabilitat i l'horitzontalitat no arribava de nou a les seues vides ja que la banda de música Zoo està organitzada baix la fórmula jurídica cooperativa recuperant l'esperit que, dins del món musical, ja varen iniciar el grup valencià Orxata Sound System i els catalans Txarango i Ebri Knight. Una experiència que, tal i com afirma Àlex Pujols, baixista de Txarango, ajuda a que a nivell laboral «ens sentim molt més segurs i més còmodes» i que es tracta d'una aposta que, a més, «és una opció política. Aquí fem política i reforcem una manera de fer les coses, d'actuar, en un àmbit tan bàsic com el de l'economia».

Àlbums del projecte 'Zoo Il·lustrat'. Autoria: Ana Clara Rey.

Aquesta mirada i aquesta aposta per l'autogestió a través d'experiències vinculades a l'Economia Social i Solidària (ESS) també la comparteixen la resta de participants en aquest projecte, com és el cas de Carles, el qual participa des de fa uns anys a la cooperativa Cendra Gràfica (Xàtiva, La Costera). Al respecte, afirma: «ara mateixa no entenc altra manera de treballar. Porte des dels quinze anys treballant en la taronja, fent de cambrer i a una fàbrica de camions i sempre han estat estructures molt jeràrquiques. Després de passar per aquestes experiències, sempre que he pogut he apostat pel model cooperatiu i per a mi no hi ha comparació. La confiança que dona el poder parlar les coses horitzontalment i sense caps és, per a mi, la millor manera de treballar».

«És un privilegi», aporta Helga, ja que «suposa prioritzar l'estar bé i fer un treball amb cura. Al final, quan reparteixes les responsabilitats entre tot un equip, la càrrega és menor i les solucions en són més. Sempre és un procés més agradable i al final, de fet, això es nota en el resultat. A mi em varen encarregar fer la direcció d'art de la col·lecció. Vaig parlar amb Toni i amb Ricard i em varen contar els aspectes més generals i jo li vaig tractar de donar coherència. Personalment, des del principi em va il·lusionar molt que un grup com Zoo, que ja té una gran repercussió, aprofitara eixa energia i eixes sinergies i incorporara altres disciplines, crec que a nosaltres com a il·lustradores però també per al públic és una cosa molt bona perquè amplia l'espectre d'arribada que al cap i a la fi és la política que defensem: donar-li un nou impuls a la llengua, l'art i la cultura per a que arribe a més gent».

Obrint espais on fer possible experiències educatives transformadores

Un dels eixos principals en els que s'ha centrat aquest projecte de Zoo Il·lustrat ha estat el de la vessant educativa. A través de l'elecció de les cinc cançons presents als àlbums, s'ha elaborat una sèrie de materials a través dels quals se suggereixen línies de treball amb un contingut pedagògic profund, fonamentat i transformador. A través de les cançons, Ricard, com a coordinador pedagògic del projecte, ens comparteix els objectius principals que persegueix aquesta iniciativa: «en l'àmbit general, com a punt de partida el que volem és utilitzar l'expressió artística i la creació com una eina d'aprenentatge, com una eina comunicativa i de resignificació del món, del jo i de l'entorn. Des d'eixe punt de partida ens basem molt en l'escriptura, en la il·lustració, en la reflexió i en les preguntes, i després en quines temàtiques i com això ho vertebrem i ho aterrem, que és mitjançant la llengua. Per a nosaltres és molt important aprendre a parlar, a escriure i a comunicar-se. Eixa és una de les línies que treballem: les diferents expressions que hi ha basades en la llengua, però també les expressions artístiques com poden ser el teatre i el dibuix».

No obstant això, aquest projecte no es centra solament en l'expressió artística sinó que també pretén ser una eina a través de la qual problematitzar el món. Al respecte, continua afirmant Ricard: «també treballem a través de la investigació de l'entorn ja que considerem que és important conèixer el territori, l'entorn i rescatar històries de vida de la nostra gent, els nostres avis i a què s'han dedicat. Altre aspecte clau que volem treballar són les emocions. Zoo té una cosa que per a mi en especial és molt bonica, que és la capacitat emocional que té, per una banda de generar i moure emocions, però al mateix temps també de parlar d'elles. En aquest sentit, treballem molt l'expressió emocional, aprenent el significat de les emocions per tal de donar-li sentit i valor. Totes aquestes propostes les intentem fer des d'activitats basades en el joc, que siguen molt divertides però que, també, moguen a la reflexió crítica».

Una idea que també comparteix Helga: «partim del vincle emocional que la gent té amb les cançons, però també ocorre una cosa ben especial, i és que amb aquests àlbums s'entrecreuen dos camins, ja que les persones adultes que ja coneixen les cançons agafen l'àlbum i les miren des d'altre format, però també ocorre el contrari, nanos que descobreixen primer la història que apareix a l'àlbum il·lustrat i després arriben a les cançons. És a dir, que en alguns casos s'inverteix el procés i la gent arriba a les cançons a través de la imatge. Això és una cosa molt bonica. A més, a nivell estètic hi ha una diferència molt gran entre els diferents estils d'il·lustració i crec que això li dona molta riquesa a tota la col·lecció. Cada cançó té el seu color, que pareix una cosa purament estètica però en veritat tot està molt vinculat perquè això li dona una identitat pròpia a cadascuna d'elles. Això enriqueix i ofereix un ventall molt gran de matisos sobre els que treballar ja que pots anar escarbant entre ells a nivell del concepte en el que treballa cada cançó i quedar-te en allò més superficial o aprofundir tot el que vulgues. I amb la il·lustració ocorre el mateix».

Toni Sánchez 'Panxo'. Autoria: Ana Clara Rey.

Una de les idees que apareix de forma constant al llarg de la conversa és la idea de la intergeneracionalitat sobre la que està estructurada aquesta proposta. Aquests materials estan pensats, tal i com diu Ricard, per ser un «punt de trobada que fomente eixe moment íntim abans d'anar a dormir amb els xiquets i les xiquetes per llegir les cançons, els contes i donar pas a la imaginació a través de les il·lustracions. Aquest és un espai que volem recuperar i part dels nostres materials van dirigits a això. Però, no obstant això, és important posar l'èmfasi en la importància de l'educació visual, ja que s'ha encasellat la idea segons la qual els àlbums il·lustrats han de ser solament fins els vuit o els dotze anys. Si a tu t'agrada la il·lustració, la pots gaudir tingues l'edat que tingues». Una idea que recull Helga, qui afegeix: «aquesta vessant la teníem clara des d'un principi: volíem trencar amb aquesta idea que entén que l'àlbum il·lustrat solament està destinat per a la infància. Un àlbum il·lustrat es pot gaudir a qualsevol edat i no tens per què limitar als xiquets a només un cert tipus d'il·lustració o d'art. Moltes voltes menyspreem o menysvalorem la capacitat que tenen de gaudir d'això i d'apreciar-ho. Això ho veiem en els nostres propis cossos ja que jo, per exemple, col·leccione àlbums il·lustrats destinats a tot tipus d'edats i m'encanten».

A través de posar l'èmfasi en la vessant intergeneracional, altre punt clau a través del qual es treballa en Zoo Il·lustrat és el de ser conscients de la nostra pròpia dieta cultural per tal d'apropiar-nos-la, tal com argumenten des del projecte Versemblant, un dels referents en els que s'han fixat a l'hora de fonamentar aquest projecte. Versembrant «és una escola popular itinerant, un projecte que pretén fomentar la consciència crítica del jovent, mitjançant l'art urbà i el hip hop» tal i com afirmen al seu espai web. A través d'una àmplia gamma de tallers de rap, de producció i d'arts plàstiques (sobre temàtiques com el racisme, la xenofòbia i el sexisme), aspiren a «posar l'estètica al servei de la crítica», en un procés creatiu del qual els protagonistes no són els talleristes sinó aquells que creant i repensant el seu entorn s'autotransformen en el procés.

En paraules de Ricard, «aquest projecte parteix des de la convicció que l'educació no solament és dona a l'escola sinó que hi ha diferents agents educatius molt importants i que d'alguna manera a la societat actual sembla que estan relegats. Entenem que l'espai formatiu i educatiu són les escoles, i això nosaltres ho acceptem i valorem molt, sobretot gràcies a l'herència dels Moviments de Renovació Pedagògica, però també volem convidar als altres agents educatius, com són les famílies, les associacions de barri i a diferents col·lectius per tal d'obrir la mirada i entendre que tots i totes tenim responsabilitat educativa». Es tracta, en definitiva, de facilitar la reconciliació entre la dimensió cognitiva i la dimensió ètica de les persones apostant per una educació expandida en la que aquesta, i reformulant a l'Amador Fernández-Savater, no es concrete solament a un espai (la institució educativa), uns agents (el professorat i l'alumnat) i a uns temps concrets (l'horari escolar, els temps d'avaluació prèviament determinats i els exàmens) sinó que tinga que veure amb la reapropiació d'allò educatiu i la seua vinculació amb la vida, amb allò comú i amb l'entorn. «L'educació de la mirada ha de ser transversal a tota cultura i a tota edat» postil·la Carles.

Helga Pérez - 'Helga Ambak'. Autoria: Ana Clara Rey.

Cinc cançons per repensar el món i albirar nous horitzons

«A l'hora d'establir el criteri d'elecció de les cançons, primerament una cosa que vàrem decidir era el fugir dels hits, les cançons de Zoo que més coneixia la gent. El que nosaltres buscàvem eren cançons que a nivell educatiu, emocional, territorial i d'històries de vida i biografies, tingueren un significat especial. Des d'aquest punt de partida vàrem començar a mirar i això ens va eixir ràpid» explica Ricard. Les cançons elegides varen ser La mestra, Carrer de l'amargura, Xafant fang, Robot i Deixa'm que caiga, cinc cançons que recuperen la memòria de la gent major i la renovació pedagògica, fan un homenatge a les persones que cuiden i posen de relleu la importància de la salut mental.

La cançó La mestra és el punt de partida a través del qual comença a gestar-se aquest projecte, on la idea inicial era fer un àlbum il·lustrat a partir de les lletres de la cançó, les quals reten homenatge a Marifé Arroyo, una mestra que va arribar a l'escola de Barx durant el franquisme i que va construir una proposta pedagògica articulada a través de l'ensenyament en valencià, i per la qual va sofrir la censura. Les il·lustracions que acompanyen a aquesta cançó estan realitzades per l'il·lustradora valenciana Gemma Moltó. Al respecte, Ricard ens conta: «els meus referents quan jo vaig estudiar tant Educació Social com Pedagogia han estat els Moviments de Renovació Pedagògica, el moviment Freinet i Paulo Freire. Jaume Martínez Bonafé és un poc qui m'introdueix en aquestes teories i amb qui jo comence a albirar l'escola que a mi m'agradaria crear i construir, i les idees que ells varen proposar són les que ara utilitze a l'hora de crear materials. Les activitats proposades estan molt basades en l'escriptura, en identificar el món i en desenvolupar la mirada crítica oferint algunes pinzellades i convidant a la gent a que reflexionem i sobretot posem en valor que hi ha una herència de mestres compromesos que varen construir l'escola en valencià i que creien en una altra educació més democràtica i més participativa».

Carrer de l'amargura és una altra de les cançons elegides per a aquest projecte, en el qual han elaborat una proposta d'activitats que posen en valor la vida dels pobles i les seues tradicions. «Aquesta cançó posa en valor la qüestió del territori. És important parlar de la vida i la mort dels nostres pobles, i vàrem decidir que això volíem aterrar-ho i ho vàrem fer de la mà d'Helga Ambak» ens comparteix Ricard. A través del relat d'Helga, descobrim com va gestar les seues il·lustracions: «a mi quan em varen proposar fer-la ho vaig tenir clar perquè a mi em toca de molt prop. Toni em va contar una miqueta més al voltant de la història que hi havia al darrere i la veritat és que jo no me l'havia plantejada mai, te'n adones que pots fer moltes lectures d'una mateixa cançó. El repte estava en veure com feia per tal de donar-li sentit a la història, que tinguera linealitat i que fora agradable. El procés de creació dona peu a treballar des d'un món d'imaginaris molt gran. En aquest cas, la cançó parla d'un carrer però no et diu quin, però parlant amb Toni em va contar que la cançó està inspirada en Beneixama i això em va facilitar poder contextualitzar les imatges buscant informació al respecte. La cançó parla de la realitat d'un poble que, com a concepte, podria ser qualsevol altre poble del nostre voltant, on la gent va fent-se major i on la gent jove se'n va, on eres testimoni moltes vegades de la precarietat en general però també de l'alegria que et dona tornar al poble, d'eixes sensacions que es troben i que s'enfronten i que tots vivim quan tornem al poble».

«Xafant fang és un tema que parla de la infantessa i fa un homenatge a les nostres mares i a les persones que ens cuiden. Per a nosaltres era un tema molt idoni per la temàtica que planteja i les possibilitats que obri» ens conta Ricard. L'il·lustrador elegit per a aquesta cançó va ser Joan Turu: «en aquest cas, volíem que Turu fora l'il·lustrador ja que ell treballa amb aquesta temàtica en la majoria d'il·lustracions que realitza i, a més, en el passat ja havíem fet alguna coseta conjuntament. Sempre ha estat en l'òrbita del grup» comenta Toni. A través de les rimes proposades a la cançó i la interpel·lació que fa cap a la infantesa, amb aquesta peça s'ha proposat treballar recuperant les bases i reescrivint la cançó amb unes xicotetes indicacions per tal de parlar de la realitat de la xicalla i fer un homenatge a les mares i a les persones que ens cuiden.

Carles Vercher - 'Ubeefe'. Autoria: Ana Clara Rey.

«La cançó Robot ens creava una miqueta de dubtes ja que era una cançó en castellà i bé, vàrem estar debatent, i nosaltres al final vàrem dir que som defensors de la llengua i de la cultura valenciana, però també no ens feia res que, si hi havia una cançó que ens semblava interessant, calia tirar endavant. També parlava d'una temàtica que a nosaltres ens toca molt de prop i que volem posar en relleu: tota la Unió Soviètica i tot l'art que es va fer allí durant l'època socialista. Jo havia treballat molt amb Carles i volíem que fora ell qui il·lustrara aquesta cançó pels valors que transmetia referents a la col·lectivitat i al socialismes» ens comenta Ricard. De la mà de Carles ens endinsem en conèixer com ha estat la seua experiència a l'hora de crear les il·lustracions: «a mi tenir el repte de fer la cançó de 'Robot' em va venir bé perquè de vegades treballe en abstracte i en aquest cas fer-ho pensant, en un primer moment, dedicat per a la xicalla em va venir bé per aterrar-ho un poc. Em va agradar ser part del projecte, i també per a mi és tot un homenatge a tot eixe art i a tota la cultura que acompanya sempre a tots els processos de transformació social. Els il·lustradors i els treballadors gràfics sempre estem, potser no anem a moltes assemblees perquè no podem però sempre estem picant pedra a nivell cultural per tal d'acompanyar aquests processos».

Per últim, recorda Ricard, «ens faltava elegir una de l'últim disc, Llepolies. Vàrem tenir un poc de debat perquè no sabíem ben bé quina elegir. Però va aparèixer Deixa'm que caiga i la possibilitat de treballar el tema de salut mental. Veiem que era molt important a nivell educatiu parlar de la por, de la soledat. Jo amb Paulapé ja havia fet algunes cosetes i també ho vàrem veure clar. Era una temàtica que ens feia una miqueta de por perquè és difícil il·lustrar un tema com és la salut mental i crec que Paula ha fet un gran treball perquè fuig de l'estigmatització. A l'hora de pensar una bateria d'activitats relacionades amb aquesta cançó, la nostra proposta l'hem lligada als diferents tipus de teatre a través del ball i el teatre d'ombres. Tot això beu del teatre de l'oprimit com a marc teòric. El que pretenem és poder fer un vocabulari emocional centrant-nos en aterrar en el llenguatge dels infants i donar-li una volta: eixe imaginari que tenim, fer-ho a través del dibuix per tal de preguntar-nos què són per nosaltres cadascuna de les emocions que sentim i poder dibuixar-les i facilitar, així, l'expressió lliure».

Aprendre escoltant: la importància del treball cooperatiu

Zoo està apostant els últims anys per deixar d'externalitzar el procés de creació, composició i comunicació a través d'un segell propi, Zoo Edicions. Un camí que, des del projecte Zoo Il·lustrat han volgut continuar explorant. Què implica ser els amos del vostre propi temps treballant amb gent que estimeu personalment i professional a l'hora de construir un projecte com aquest? «Apostar per aquest camí genera molts maldecaps però també molta il·lusió. Cal estar pendent de tot però ens permet veure quines presentacions volem fer i quines no, així com decidir quines activitats proposem. Tot això ens permet que el projecte continue sent nostre i que seguisca el camí que nosaltres volem, adaptant-lo a les nostres circumstàncies i a la nostra realitat vital. En aquest sentit, hem optat per fer edicions xicotetes i per donar-li prioritat a les llibreries de barri. Per exemple, a Barcelona volem presentar-ho a la Ciutat Invisible. Per què? Doncs perquè és un espai amb el que sentim afinitat. També, si volem fer una presentació a València ens agradaria poder anar a fer-ho en El Terra (Benimaclet), o venir a Ca Saforaui a fer aquesta entrevista, un espai compromès socialment amb què sentim molta afinitat i on fem tots els possibles per col·laborar i participar. Volem sentir-nos representats allà on anem i tenir el control de la deriva d'aquest projecte. Això és un punt fonamental: ens cuidarem i ho farem com a nosaltres ens abellisca» diu Toni.

Aquest esperit cooperatiu que ja ha anat apareixent al llarg de les seues intervencions, així com aquest control sobre tot el procés de creació, difusió i distribució del projecte ha vingut acompanyat d'una resposta molt positiva per part del públic, ja que s'han esgotat ràpidament (especialment durant el Nadal) diverses edicions de Zoo Il·lustrat, una realitat que els ompli de felicitat i els engresca a continuar: «estem molt contents, la bona rebuda que hi ha hagut és molt il·lusionant. El que preteníem era transcendir el fet d'utilitzar la dimensió de Zoo i que es reconeguera el material i el que s'ha fet. Estic molt afalagat de veure que els objectius que ens havíem marcat s'han complert, està agradant a la gent i està arribant a les escoles, a les cases i a les famílies i s'està gaudint conjuntament dels àlbums i de la música» ens conta Ricard.

Ricard Gozálvez. Autoria: Ana Clara Rey.

Un camí que, segons afirmen, volen continuar fent-lo avançant a poc a poc, gaudint del procés. Ricard afirma: «quan ens anem cansant o veiem que ja no podem aportar res a la societat o a les escoles, pararem. De moment, Zoo il·lustrat arribarà pròximament a tres-centes escoles que formen part del projecte Rapsodes, una iniciativa de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport. Ara estem negociant a veure si es pot fer arribar a totes les escoles del País Valencià, on també ens agradaria anar a presentar-ho i també estem veient de participar, entre d'altres, a esdeveniments com les Trobades d'Escoles en Valencià».

El feedback rebut ha estat molt positiu i ara tenen el repte de continuar mantenint viva la flama i el potencial pedagògic amb què compta aquest projecte, una iniciativa en la qual, tal com ens comparteixen, els agradaria que, d'ací a uns anys vista, haja suposat «un material que ha aportat, que haja agarrat les cançons de Zoo i les haja portat a un altre llenguatge i que haja estat un punt de trobada, que xiquets i xiquetes i famílies ho hagen gaudit i que els haja aportat bons moments, un espai d'intimitat, d'activitats per a fer junts en família per passar-ho bé i sobretot per aprendre a mirar el món d'una altra manera i a transformar-lo. I després, a l'escola, em fa i em faria molta il·lusió veure que les activitats que hem proposat a través de Zoo hagen transformat el dia a dia de l'aula a través d'una sèrie de materials didàctics i educatius que han entrat dins de l'escola entenent la música com una eina de transformació social, divertida i d'investigació» comenta Ricard.

Helga, en la mateixa línia, aporta: «m'agradaria que la gent destaque que Zoo Il·lustrat ha aportat alguna cosa, ja siga a nivell d'aprenentatge o a passar una estona agradable aprenent, llegint o escoltant». «Vaig a ser un poc menys hippie» afirma Toni provocant les rialles de la resta, i conclou: «a mi m'agradaria, com en totes les coses on m'agrada estar, que la gent diga que s'ha fet una cosa original i autèntica. Nosaltres no volem passar pel món com si res, així que si podem deixar una bona empremta, millor».

Toni, Ricard, Carles i Helga, del projecte 'Zoo Il·lustrat'. Autoria: Ana Clara Rey.

Més informació:

- Entrevista a la cooperativa Cendra Gràfica al blog de FEVECTA (Federació Valenciana d'Empreses Cooperatives de Treball Associat): https://blog.fevecta.coop/cendra-grafica/

- Presentació de Zoo Il·lustrat a l'espai web d'À Punt: https://bit.ly/zoo-apunt

- Notícia sobre Zoo Il·lustrat a l'espai web del diari La Vanguardia: https://bit.ly/zoo-lavanguardia