«Aire Libre»: una escola compromesa en clau feminista

Poc abans d'arribar a la ciutat d'Alacant, tot just en la zona limítrofa entre Alacant i la localitat de Mutxamel, s'ubica la cooperativa d'ensenyament 'Aire Libre', un projecte que va nàixer oficialment l'any 1976 i que va tractar, emmirallant-se en els diversos projectes cooperatius que estaven naixent sobretot a Catalunya i el País Basc, d'oferir un espai educatiu que trencara els rígids esquemes morals del nacionalcatolicisme per tal de caminar cap a la formació i construcció d'un esperit crític i arrelat al territori per al seu alumnat, concebent l'escola com un «espai de llibertat, de construcció tant del coneixement com de la persona i els seus valors més humanístics», tal com afirmen al seu espai web.

Un fet característic destaca per sobre la resta en aquest centre: una vertadera participació real de les famílies en el funcionament de l'escola a través tant del Consell Rector com en els seus quefers diaris, circumstància que ha emplenat de vida, caliu i estima la història d'aquest centre el qual serà reconegut aquest mateix dimecres 28 de juny a la ciutat d'Alacant per part de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (CONCOVAL) amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Cooperativisme.

Aquesta setmana ens endinsem, de la mà de Paco López, actual director de l'escola, a conèixer el projecte 'Aire Libre', una iniciativa que porta quasi cinc dècades de trajectòria demostrant que, malgrat els entrebancs i la falta de referències d'escoles semblants al sud del País Valencià, sempre és possible construir una educació orientada a la col·laboració i no a la competitivitat, impulsant una escola «oberta a tots i totes que fomenta l'estima i la normalització lingüística del valencià» que té, amb el feminisme i la coeducació, un dels pilars fonamentals de la seua filosofia de treball.

Consell Rector de la cooperativa junt amb Miquel Ruiz, president de la UCEV.

«Aire Libre»: quaranta-sis anys renovant l'educació a Alacant.

«Aire Libre» va començar la seua marxa a inicis de la dècada dels anys setanta del segle passat. Malgrat que la seua constitució assenyala l'any 1976 com el curs d'inici del seu funcionament, l'embrió del projecte es va començar a gestar l'any 1974, quan un xicotet grup de mares i pares varen llogar un xalet als afores d'Alacant per tal d'escolaritzar als seus fills i filles (en un primer moment solament en l'etapa infantil) davant l'escassa diversitat en l'oferta educativa que existia en aquells moments a la ciutat, la qual estava totalment copada per l'Església Catòlica i guiada pels principis del nacionalcatolicisme.

Tal com assenyala Paco López, director de l'escola en l'actualitat, «l'inici del projecte resulta un poc curiós. Sempre es diu que la cooperativa naix en l'any 1976, però realment l'any 1974 hi ha un grup de famílies molt compromeses amb inquietuds tant en l'àmbit polític com d'identitat que, veient quina era l'educació que s'estava proporcionant en aquella època, i amb l'aspiració d'aconseguir una educació millor a l'existent en aquell moment i davant la insatisfacció amb la situació d'un sistema escolar que potenciava un determinat tipus d'escola privada (de tipus confessional) i que permetia una deficient escola pública, varen decidir ajuntar-se, llogar una caseta, i començar una Escola d'Infantil».

Els horitzons d'aquesta iniciativa estaven posats, en un moment en el qual el règim franquista començava a trasbalsar-se, en una sèrie d'eixos que definirien el futur del projecte fins a l'actualitat. Concebien l'educació com «un instrument per a l'autonomia, la responsabilitat, l'aprenentatge, la cooperació, la llibertat i el desenvolupament integral de les persones», i per tal de dur endavant un projecte d'aquestes característiques, es va considerar que la via cooperativa era el mitjà ideal per tal de construir noves mirades cap a una altra educació.

En aquest sentit, el grup impulsor es va emmirallar en el procés de creació de cooperatives vinculades a l'ensenyament que estava començant a posar-se en marxa, fonamentalment, a Catalunya i el País Basc, així com a les comarques valencianes de l'Horta, la Safor i La Serranía. Aire Libre s'inscriu, doncs, en el moment de canvi que viu el país i forma part de tot un procés que intenta crear noves formes de relació, d'aprenentatge i de construcció de nous horitzons. «Moltes de les famílies volien seguir el model de cooperatives que hi havia al País Basc i a Catalunya. Tenien la intenció de ser molt innovadors, de posar damunt la taula un model d'educació molt punter, molt capdavanter. I en aquell moment les referències que tenien eren els moviments que s'estaven donant, sobretot, en aquells territoris. Les famílies que formaren part de la primera fornada del projecte, diguem-ne, comptaven amb una forta identitat política i cultural. De fet, una de les famílies fundadores eren els qui tenien la reconeguda i combativa llibreria 'Set i mig' a Alacant» aporta Paco.

A poc a poc, l'arrelament de l'escola a la ciutat d'Alacant i a les seues localitats limítrofes ha anat en augment, creixent en nombre d'alumnes i professors i comptant, des de la seua fundació, amb quasi un miler de persones sòcies. Actualment, l'oferta educativa del centre abasta les etapes d'Educació Infantil, Primària i ESO. El projecte 'Aire Libre' compta, tal com assenyalen des de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (CONCOVAL), amb dues dades que destaquen la singularitat d'aquest projecte i la seua transcendència: és una cooperativa d'ensenyament de pares, mares i professorat i, a més, és l'única ubicada a la ciutat d'Alacant. Aquestes dues fites han significat que aquesta Confederació li atorgue el seu reconeixement aquest mateix dimecres 28 de juny amb motiu de la celebració del dia mundial del cooperativisme. Una data que suposa una oportunitat per fer valdre tot el treball seguit fins ara per a la consecució d'un món més just i més lliure basat en una educació activa, creativa i participativa, orientada a la col·laboració i vinculada a l'entorn social i cultural on s'ubica.

Homenatge a la cooperativa "Aire Libre" al Dia Mundial del Cooperativisme organitzat per CONCOVAL

«Cooperar per a créixer»: la proposta educativa d'Aire Libre.

«La referència que havia tingut del projecte des de sempre és que era una escola compromesa en la defensa del bé comú i combativa pel que fa a treballadors i treballadores. És una realitat que malauradament no he trobat sovint al meu voltant, tant en la xarxa pública com privada, i que ací, quan em vaig incorporar, vaig sentir des del primer dia». En què és concreta aquesta premissa? «Ja sé que és un clàssic, però nosaltres ací a l'escola apostem per anar més enllà dels continguts» afirma Paco, i continua: « pedagògicament no utilitzem llibres, no fomentem la competitivitat en cap moment, es treballa d'una manera sempre que es puga cooperativa, col·laborativa i participativa. Ací sempre s'ha parlat d'un model constructivista. Les primeres mestres que varen posar en marxa aquest projecte estaven molt conscienciades i molt formades en aquest tipus d'aprenentatge, que no és una altra cosa que partir dels interessos i la realitat més immediata de l'alumnat. Ho fem a través de diverses metodologies actives, inclusives i no competitives tals com l'aprenentatge cooperatiu o l'aprenentatge basat en projectes».

Una proposta de treball que es troba travessada per la singularitat d'aquesta escola cooperativa, on el paper de les famílies no solament és clau pel que fa al funcionament intern, a través del Consell Rector, sinó en l'esperit que hi ha al darrere de tots els programes i activitats didàctiques. «Les famílies que arriben a l'escola es preocupen no tant per la qualitat de l'educació i perquè els seus fills puguen obtenir unes determinades qualificacions sinó per una educació més d'acord amb la seua manera de pensar, menys competitiva, més relaxada en continguts del que ens obliga el llibre de text que va tema-control i on pràcticament es vomita la informació i es passa al següent tema. Nosaltres oferim molt de temps i molt d'espai. Fem els projectes i potser no abastem tot el contingut curricular, però el que hem treballat sí que queda ben assolit» reflexiona Paco.

Claustre del professorat a "Aire Libre".

Un altre dels eixos clau que destaca del projecte educatiu és el foment de la participació. «Funcionem de forma assembleària, on els xiquets i les xiquetes participen de totes les decisions. Els alumnes són els vertaders protagonistes del seu procés pedagògic perquè són l'eix de totes les accions educatives, sent els professors els qui proposen, orienten i acompanyen en aquest procés. En 'Aire Libre' la felicitat de l'alumnat és un dels principals objectius, i per a això i perquè es produïsca aprenentatge ha d'haver-hi un bon clima afectiu entre la comunitat educativa que s'aconsegueix amb la proximitat i disponibilitat de tots els seus membres» reflexiona Paco, qui ha crescut a La Vila (Marina Baixa) dins d'un context social i cultural molt semblant al que reivindica l'escola dia a dia.

'Aire Libre' es tracta, en definitiva, d'un centre que proposa uns altres ritmes que faciliten les relacions interpersonals entre l'alumnat i el professorat dels diferents cursos i on, a poc a poc, van creixent sent conscients de la realitat del món que els envolta, observant-lo sempre des d'una mirada crítica i curiosa. En aquest sentit, en 'Aire Libre' són conscients que el procés d'ensenyament-aprenentatge del seu alumnat no és un procés exclusiu que es realitza únicament a les aules i, en conseqüència, aquest es fomenta en cadascuna de les oportunitats educatives que estan recollides en el seu Ideari i el seu Projecte Educatiu. En aquest sentit, Paco, al ser qüestionat al voltant dels seus eixos de treball fonamentals, afirma: «Bàsicament formar persones crítiques i conèixer la realitat del seu entorn més proper. Insistim moltíssim en aquest fet. Sempre que ho considerem adient parem les classes per tal de treballar activitats en dates assenyalades. Som una escola que aposta perquè l'alumnat conega no només la cultura i les tradicions valencianes, sinó que se senten valencians i valencianes, i això evidentment també inclou la llengua, cosa que de vegades no és tan habitual ací cap al sud, però això forma part també del nostre ADN».

Mural al rocòdrom de l'escola.

Una escola compromesa en clau feminista.

Una altra de les característiques fonamentals d'Aire Libre és el seu intens treball, dins i fora de les aules, a l'hora de fomentar la igualtat entre homes i dones. Per al projecte de l'escola la coeducació no és només un element curricular, sinó una de les bases del seu quefer diari, circumstància que només arribar a l'escola es comprova de primera mà, ja que les parets del centre, «que vienen a ser algo así como las imprentas más democráticas de todas», tal com recordava l'excel·lent escriptor i pensador uruguaià Eduardo Galeano, estan travessades per un munt d'activitats on l'alumnat ha expressat de forma gràfica la seua presa de consciència en el respecte mutu, la diversitat i la igualtat.

Paco López, director d'Aire Libre, amb Miquel Ruiz, director de la UCEV.

Destaca, per exemple, la inclusió en el projecte curricular de la participació de la dona en tots els àmbits de la vida, com ara la ciència, la història, la literatura, les arts o l'esport, així com la commemoració del 25 de novembre, Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència Contra Les Dones i la celebració del 8M, Dia Internacional de la Dona Treballadora, amb un programa d'activitats que varia cada any. Aquest darrer curs, per exemple, han organitzat una marxa solidària on tot el centre ha recorregut la ciutat d'Alacant fins a arribar a la plaça de l'Ajuntament i allà s'ha fet un mural enorme amb discursos i xerrades. 'À Punt' es va fer ressò de la iniciativa, i dels beneficis que varen treure de les samarretes que es varen dissenyar per a l'acte, l'alumnat va decidir donar-los a un pis d'acollida on conviuen dones que han patit violència masclista. «És una de les coses que fem amb més orgull tots els anys» comenten des de l'escola.

Declarar-se com una «escola decididament feminista», tal com ens conten, genera una certa sensació de malestar en alguns sectors, sobretot en un context com el que s'està configurant els últims anys. Al respecte, Paco ens comenta: «ho parlàvem l'altre dia amb professorat que estan en escoles en altres ciutats i en escoles de la xarxa pública. Últimament el que ens estem trobant és bastant reticència a l'hora de posar en marxa segons quines activitats que defensen la coeducació, l'àmbit de la igualtat i la identitat de gènere. Enmig de tot el soroll que s'està muntant, tot açò afecta i fins i tot a nosaltres, que tradicionalment sí que hem tingut unes famílies compromeses que sí que tenien eixes coses molt clares, ens arriba això: soroll. No queixes però sí cert malestar a l'hora de programar i pensar activitats».

Decoració al pati de l'escola.

La importància de l'aposta cooperativa.

Una de les preguntes clau a l'hora de constituir qualsevol projecte és qüestionar-se el què, el per a què i el com. En aquest sentit, per al grup humà que forma part del projecte 'Aire Libre' és essencial preguntar-se al voltant del que implica ser cooperativa i com això ha de traduir-se en el dia a dia, a l'hora de relacionar-se i a l'hora de coordinar-se amb altres. I és que, «el procés de creació de cooperatives d'ensenyament» afirmen des de l'escola, "no és una mera fórmula per a muntar escoles privades en contraposició a les públiques; més aviat, creiem que recull magnífiques experiències de posada en marxa d'una escola amb caràcter comunitari, on ha sigut possible l'adopció de nous mètodes pedagògics amb la participació dels professors i de les famílies".

Aquest marcat caràcter comunitari i cooperatiu implica un procés continu de creixement i, també necessàriament, de qüestionament de la seua tasca diària. En aquest sentit, Paco reflexiona: «cooperar és fonamental. Però sí que és cert que de vegades es crea una mica una paradoxa en el nostre dia a dia. Ací des de ben xicotet a l'alumnat els ho fomentem moltíssim: què és cooperar, com ens necessitem els uns dels altres, procurem ser una escola molt inclusiva, comptem amb un gabinet molt potent d'orientació (i aquest és un dels motius pel que moltes famílies porten ací als seus fills i a les seues filles, perquè veuen que en l'àmbit d'emocions i d'atenció a l'alumnat amb dificultats, nosaltres ho donem tot), i és una miqueta una paradoxa perquè nosaltres ens cansem de dir allò que és important cooperar i col·laborar, però de vegades nosaltres fora d'ací de l'escola no ho fem tant amb altres centres i empreses. Sí que s'han fet coses, sempre es fan coses, però sempre fa falta una miqueta més. Cal teixir una xarxa més important».

El reconeixement atorgat per part de CONCOVAL, amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Cooperativisme, suposa una empenta clau i una oportunitat per a aquest projecte cooperatiu que, durant molt de temps, s'ha sentit molt aïllat respecte d'altres iniciatives semblants arreu del territori valencià. No obstant això, de la mà del funcionament intern de la mateixa cooperativa, a través del Consell Rector, han construït una vertadera xarxa de confiances que ha permès que el projecte se sostinga al llarg d'aquests quaranta-sis anys. Què suposa formar part d'un espai on té una importància tan cabdal la deliberació col·lectiva? «La meua experiència com a membre del Consell Rector és molt positiva», contesta Paco, i afig: «sí que és cert que en alguns moments el Consell Rector tira més cap a un costat i la direcció del centre i el professorat tenim altres idees i sí que hi ha hagut moments, com és lògic, de debat i de confrontar idees. Però he de dir que hi ha una participació molt efectiva de les famílies en aquest òrgan de gestió. És un aspecte que cal posar molt en valor i que, a més, posa contentíssimes a les famílies».

L'elevada participació de les famílies, i el seu compromís mantingut al llarg de totes les generacions que ja han passat per l'escola, li atorga a 'Aire Libre' un tarannà i una identitat diferents, ja que és una de les poques escoles cooperatives on es manté, avui en dia, la propietat compartida entre l'equip de treball i les famílies, tal com és el cas d'altres cooperatives històriques valencianes com 'La Nostra Escola Comarcal' i l'Escola de Formació Professional 'La Safor'. Aquest camí i aquesta trajectòria, que l'any 2026 arribarà al seu cinquanta aniversari, encara va construint-se a poc a poc i està travessat per una sèrie de desitjos i horitzons que tenen molt a veure, a més de les qüestions purament pedagògiques, amb la continuïtat del caliu, l'acollida i l'estima pel territori que han caracteritzat sempre l'escola. En aquest sentit, Paco afirma: «quan vaig fer el pas d'assumir la direcció, el vaig donar sobretot perquè el que més m'agradaria és que 'Aire Libre' continués sent el que és ara mateix, i que no perda la seua essència: una escola compromesa, que sap quin és el territori en el qual s'inscriu, Alacant, i que aquest forma part del País Valencià, un territori on es parla en valencià. M'agradaria també actualitzar-la metodològicament, que tot i haver estat sempre un centre capdavanter, les coses necessàriament van evolucionant. A tot arreu hi ha centres que són una passada i que és un goig veure com es treballa l'ambit cooperatiu. Cal seguir actualitzant-se constantment. Soc una persona bastant cabuda, vinc d'un món de certa implicació en l'àmbit social i reivindicatiu, i m'agradaria anar per aquest camí».

Un camí, en definitiva, que miren amb il·lusió i amb ganes de continuar treballant i apostant per un model d'educació arrelat al territori i amb voluntat de construir consciència crítica.

Actuació del grup 'Dúa de Pel' al hall de l'escola.

Més informació:

- Espai web Escola 'Aire Libre': https://airelliure.com/

- Espai web Unió Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV): https://www.ucev.coop/

- Espai web Confederació Cooperatives de la Comunitat Valenciana: https://concoval.es/es/