Els conflictes armats creixen arreu del món i la despesa militar no para d'augmentar. En aquest escenari, la idea que la seguretat depèn de l'armament s'ha convertit en una de les més presents en el debat públic.

Davant aquest escenari, cada vegada més agents educatius reivindiquen la necessitat d'introduir una mirada crítica des de les aules que contribuïsca a capgirar aquest paradigma. En aquesta línia, SETEM-PV i el Centre Delàs han desenvolupat el Kit d'educació per la pau, un material que naix amb la voluntat d'aportar eines concretes al professorat per transformar la manera d'abordar els conflictes globals i oferir a l'alumnat recursos per interpretar, entendre i qüestionar el món que habiten amb criteri propi.

El projecte parteix de la guia didàctica Eduquem per la Pau: Formació pacifista per aturar les guerres, que desenvolupa un marc teòric sobre conceptes com la violència —estructural, cultural i directa— o la guerra, i aprofundeix en aspectes com el finançament de les armes i el funcionament del complex militar industrial. En paraules de Maria Fraile, tècnica de projectes al Centre Delàs, es tracta de trencar amb un relat que «normalitza la guerra com una inevitabilitat i presenta la militarització com l'única resposta possible davant la incertesa global».

Aquesta iniciativa esdevé una llavor per repensar el concepte de seguretat, tradicionalment associat a la lògica armamentística, i avançar cap a un nou paradigma que situe al centre la cura de les persones i del medi ambient, a través de la inversió pública en àmbits com l'educació, l'habitatge o la sanitat. «Treballar amb el jovent en aquest sentit és summament important, perquè al final els discursos basats en l'odi i la violència calen molt» afirma Fraile, qui afegeix: «és ací on entra l'educació: en la possibilitat d'obrir escletxes en aquest relat hegemònic».

Kit Eduquem per la pau

Construint un nou paradigma de seguretat que pose la vida en el centre

Un dels eixos centrals del kit és el qüestionament del model de seguretat dominant, que posa el focus en fronteres i interessos geopolítics, però deixa fora el fet essencial: «qui queden desprotegides són les persones» afirma Maria Fraile. Davant d'aquesta lògica, el material proposa un canvi de mirada que implica situar al centre la vida i les condicions que la fan possible. «El que realment fa perillar la seguretat de les persones no és una invasió militar, sinó la manca de serveis públics», assevera amb rotunditat.

Aquesta revisió també incorpora altres mirades que amplien el concepte de seguretat. El kit introdueix perspectives com l'enfocament decolonial o la seguretat feminista, que posen l'accent en les desigualtats estructurals i en les persones que queden fora dels marcs de protecció. «Dins d'aquest sistema hi ha vides que no es consideren protegibles», apunta Fraile, que vincula aquesta realitat amb pràctiques com la necropolítica, especialment visibles en les polítiques migratòries i de fronteres. Trencar amb aquest relat no és senzill: «no és fàcil ser pacifista en un món travessat pel militarisme», reconeix, però insisteix en la necessitat de generar discursos alternatius i eines pedagògiques per qüestionar-lo des de les aules.

En aquest punt, el treball amb dades esdevé clau. «Allò interessant del kit és la professionalitat que hi ha darrere de tota aquesta documentació. Hi ha unes dades objectives que, més enllà de les opinions, són irrebatibles», destaca Maria Ramón, professora a Escuela 2. Aquesta aposta es trasllada també a la pràctica educativa. Ivan Palomares, director pedagògic d'AKOE, ho resumeix amb una idea clara: «això que us estem passant és informació, no és opinió». En un context marcat per la desinformació, la capacitat de contrastar i interpretar informació es converteix en una eina fonamental per construir una mirada crítica i autònoma.

«Això va molt més enllà de l'ideal pacifista o d'opinions. Et dona seguretat quan estàs fent el discurs a classe, perquè va més enllà d'allò ètic o moral, que sovint queda en l'aire. L'activitat del mapa interactiu és colpidora: els ho plantes davant i es troben amb una realitat inqüestionable. Cal defensar els ideals, però amb eines i dades tangibles. Això empodera el professorat; jo m'he sentit molt a gust i molt ajudat», explica Germàn Sánchez, de l'escola El Drac.

Amb aquesta premissa, el Centre Delàs es va posar en contacte el curs passat amb la xarxa d'escoles cooperatives AKOE per presentar el material. «La primera impressió va ser bona», recorda Ivan, qui destaca la diversitat «d'un material molt atractiu des del punt de vista del disseny de les activitats». En aquella sessió inicial ja es va plantejar que les vuit escoles que en formen part (La Nostra Escola Comarcal, Escuela 2, Gavina, El Drac, Comenius, Florida, Les Carolines i La Masia) assumirien el repte de posar en marxa, durant el curs 2025/26, una comissió conjunta per treballar la cultura de pau amb l'alumnat de 4t d'ESO.

Teixint complicitats: l'arribada del kit a les escoles AKOE

El novembre de 2025 es va constituir el grup de treball en una reunió inicial que va servir per a posar en comú el projecte i definir-ne les línies de treball. A partir d'ací, cada centre va començar a perfilar i desenvolupar la seua pròpia proposta, bé de manera individual o, en alguns casos, de forma compartida.

El kit no es planteja com un recurs teòric, sinó que incorpora activitats pràctiques i participatives pensades per traslladar els continguts a l'aula. «Al llarg de la nostra trajectòria, moltes vegades el professorat ens ha traslladat la manca d'eines per abordar aquests temes», expliquen des de l'equip promotor. La proposta s'ha construït a partir de l'experiència acumulada en més de vuitanta tallers arreu realitzats arreu del País Valencià, que han permès testar què funcionava i què no.

Una de les claus que expliquen l'arrelament del projecte en aquests centres és el procés d'acompanyament que s'ha fet des del Centre Delàs. Tal com explica Fraile, la iniciativa no s'ha limitat a introduir el material a l'aula, sinó que ha implicat un treball de formació previ amb el professorat per facilitar-ne la incorporació: no només adreçat a la comissió de pau d'AKOE, sinó també a claustres complets en escoles com Comenius o Florida.

Aquest punt de partida ha resultat fonamental perquè el projecte tinga continuïtat i no es quede en una experiència puntual. «Moltes vegades costa perquè no hi ha temps, la voràgine del curs és enorme, i es tendeix a fer tallers solts i anecdòtics», apunta. En canvi, en el cas d'AKOE, el treball sostingut amb un professorat implicat i una organització basada en comissions ha facilitat que el kit es puga treballar amb més recorregut. «Això és el punt de partida bàsic perquè puga haver-hi continuïtat. I com ha funcionat? Espectacular», resumeix.

Amb el projecte ja en marxa, cada centre ha adaptat el material a la seua realitat, però compartint una mateixa qüestió de fons: la importància de treballar la cultura de pau amb les generacions més joves. Germàn ho vincula amb el context actual: «l'educació per la pau és clau perquè el jovent és qui més exposat està a les xarxes socials, on es difonen moltes notícies falses». En aquest escenari, adverteix, els discursos basats en l'odi i la violència «han calat en una part de l'alumnat; és una minoria, però molt sorollosa». Per això, defensa la necessitat d'oferir alternatives i eines per qüestionar aquests relats: «han de poder entendre que allò que veuen no sempre és veritat i que hi ha altres maneres de construir un futur que pague la pena».

«La cultura de pau ja està present en la convivència dels nostres centres, però necessitem que la tinguen interioritzada», apunta Maria Ramón. El repte, apunta, és anar més enllà de normes i protocols i fer que forme part de la manera de pensar i d'actuar de l'alumnat. En aquesta línia, el treball a l'aula posa el focus en el conflicte com a punt de partida. «El conflicte forma part del nostre dia a dia», assenyala Germàn. Cal treballar per fer entendre que els conflictes no són neutres ni inevitables en la seua resolució: segons com s'afronten, poden reforçar dinàmiques de violència o obrir vies cap a formes de relació més justes. «Has de prendre posició», sintetitza.

Aquesta mirada obri la porta a una altra manera d'entendre la pau. Un dels aspectes que més han constatat és la percepció de la pau com una utopia, difícil de traslladar a la realitat quotidiana. El projecte busca precisament fer-la més tangible per a l'alumnat. En aquesta línia, Mar Asensi, docent a Comenius, reivindica la idea de les «paus imperfectes», allunyada d'una visió idealitzada: «no es tracta d'agafar la pau com una cosa utòpica, sinó d'anar a aquestes petites paus que tots podem construir», subratlla. El treball passa, així, per aterrar el concepte en situacions concretes i dotar l'alumnat de ferramentes per dialogar, qüestionar i intervenir en el seu entorn des d'una mirada crítica i no violenta.

 

Entrevista al voltant del Kit Eduquem per la pau

De l'aula a l'acció: quan la pau es posa en pràctica

Una de les idees clau del kit és el pas de la reflexió a l'acció. El material no es limita a analitzar la violència, sinó que planteja entendre'n les causes i generar respostes concretes des de l'aula. Aquesta lògica s'ha traduït en una gran varietat d'experiències als centres d'AKOE, adaptades a cada realitat però amb un mateix fil conductor.

En alguns casos, el treball ha culminat en espais de debat compartits. És el cas d'Escuela 2 i La Masia, que van desenvolupar una proposta conjunta que va finalitzar amb un debat intercentres coincidint amb el Dia de la Pau. «Ens interessava no només treballar els continguts, sinó també que l'alumnat es coneguera entre si i es relacionaren des del respecte mutu», explica Maria Ramón. Aquesta iniciativa va combinar diverses activitats prèvies amb la preparació del debat, que es va celebrar finalment a Museros, localitat on s'ubica La Masia.

Altres centres han optat per formats més expressius. A Comenius, per exemple, el treball es va integrar en la setmana de projectes transversals, on barregen l'alumnat de tota l'etapa de Secundària sota un programa comú. Tal com rememora Mar, «el producte final va ser una sèrie de teatres i performances vinculades a diferents formes de violència i a imaginar possibles solucions».

El projecte també ha obert la porta a formes d'aprenentatge entre iguals. A l'escola El Drac, l'alumnat de Valors Ètics va assumir un rol actiu com a dinamitzador. «Vam organitzar grups interactius on els més majors explicaven els continguts als més menuts, adaptant el discurs», detalla Germàn. Aquest procés no només implicava transmetre coneixements, sinó també posicionar-se davant la violència. El treball va desembocar en l'elaboració d'un manifest, fruit de la reflexió sobre els diferents tipus de violència i les formes d'afrontar-los.

Aquesta dimensió intergeneracional és, de fet, una de les aportacions més destacades del projecte. «Fan falta referents que no porten un discurs basat en la guerra, sinó en formes diferents de resoldre el conflicte», reflexiona Maria Fraile, que valora especialment que siga el mateix alumnat qui assumisca aquest paper. «Quan el missatge ve d'un igual, té un impacte molt diferent, perquè això no t'ho està dient una autoritat, una família o part del professorat. No: t'ho està dient un referent».

El ventall de propostes s'ha ampliat encara més amb altres iniciatives: des de protestes no violentes fins a projectes artístics, com murals col·laboratius. En el cas de Gavina, s'ha optat per treballar la pau des de l'àmbit literari, amb una proposta que ha derivat en l'elaboració de píndoles de pau a partir de diferents tipologies textuals i formats audiovisuals a partir de la pregunta: què passaria si els diners destinats a l'armament es dedicaren a la vida?

Per a Ivan, una de les fortaleses del projecte ha estat precisament aquesta capacitat d'adaptació compartida: «hem fet propostes molt diferents a partir d'un mateix material, i això ens ha enriquit molt». El treball en xarxa entre centres ha permès, a més, generar un banc d'experiències que es vol consolidar en un espai web obert, amb l'objectiu de compartir els resultats i donar continuïtat al projecte en els pròxims cursos.

Kit Eduquem per la pau

Un canvi de paradigma que transforma la cultura de treball als centres

Mesurar l'impacte d'un projecte com aquest no és immediat. El mateix professorat reconeix que els resultats no són sempre visibles a curt termini. «No els ha canviat la vida»", admet Germàn, que situa els efectes en una altra escala temporal. «Estem ruixant i veurem els brots més endavant».

Tot i això, hi ha indicis que apunten a un canvi de mirada. Un dels aspectes en què més incideix el kit és la importància de qüestionar i d'accedir a fonts d'informació contrastades, més enllà dels continguts immediats que poden rebre a través de les xarxes socials. Aquest treball, confirmen al llarg de la conversa, té un efecte en la manera com l'alumnat interpreta el seu entorn. «Han obert els ulls quan han treballat conceptes com la violència estructural», destaca Maria Ramón. El fet que aquests conceptes apareguen després en converses espontànies fora de l'activitat és, per al professorat, un indicador clar que el contingut ha calat.

Per a Maria Fraile, aquest procés pot tindre un component alliberador. «Entendre que la guerra no és una cosa natural, sinó una decisió política, canvia la manera de mirar el món», assenyala. En un context on el relat dominant presenta la guerra com una inevitabilitat, oferir altres marcs d'interpretació esdevé clau. «Quan poden identificar una situació com a violència, també poden pensar com transformar-la», afegeix. Sense grans titulars ni transformacions immediates, el que es percep és un desplaçament progressiu: una manera diferent de fer preguntes, d'interpretar la realitat i de posicionar-se davant d'ella.

L'impacte no es limita a l'alumnat. També es fa visible en el professorat i en la vida interna dels centres, obrint espais de reflexió dins dels claustres, especialment en relació amb la pràctica educativa quotidiana. Germàn ho planteja en termes autocrítics: «en el dia a dia també exercim, de vegades, una certa violència, per exemple quan coaccionem avaluant amb una rúbrica una activitat com aquesta. Soc el primer que m'agradaria viure sense notes o que els valors ètics no tingueren una qualificació». La iniciativa, explica, obliga a revisar aquestes dinàmiques i a assumir que l'educació no és neutra: «ser mestre implica prendre decisions i posicionar-se».

Aquesta transformació és lenta i sovint resulta poc visible, però es manifesta en la manera d'abordar determinats temes i en les relacions que es donen entre la comunitat educativa. En alguns casos, comença amb la formació. «Nosaltres vam tindre la sort de rebre una formació com a claustre que va ser molt enriquidora», recorda Mar, «ja que aquell espai va permetre implicar professorat que inicialment no tenia el mateix interès o seguretat per treballar aquests continguts a l'aula».

Un projecte amb continuïtat i vocació transformadora

Amb la primera experiència ja en marxa, la mirada es dirigeix cap al futur. En un context marcat per l'augment de la despesa militar i un clima cada vegada més bel·licista, des del Centre Delàs ho tenen clar: cal continuar. «No hem de canviar el nostre discurs, perquè és coherent i està ple de sentit comú», defensa Maria Fraile, que insisteix en la necessitat de desmuntar la idea que més armament implica més seguretat. «És una falsedat. I això no ho diem des de fa un mes, fa anys que denunciem aquest clima militarista. A nosaltres sols ens queda seguir treballant en la nostra línia».

Als centres, la continuïtat implica consolidar el treball en xarxa i aprofitar l'experiència acumulada. «Ara m'agradaria apropar-me a altres maneres de fer que han desenvolupat la resta d'escoles», explica Germàn, que veu en aquesta diversitat una oportunitat per enriquir els projectes futurs. La idea de crear un espai web compartit amb materials i experiències va en aquesta direcció: facilitar la replicabilitat i permetre que altres centres s'hi puguen emmirallar.

Aquesta capacitat de transferència és, de fet, una de les claus de la iniciativa. Ivan destaca que el seu recorregut ha estat possible perquè s'ha integrat en el currículum i en la pràctica docent habitual, més enllà d'una formació puntual. «Quan una formació es transforma en projecte i es porta a l'aula, és quan realment deixa empremta», apunta. En aquest sentit, subratlla que l'experiència pilot ha sigut «productiva i enriquidora» perquè ha passat a formar part de la tasca quotidiana del professorat, «no com altres formacions que es queden en la teoria perquè ningú es planteja com aplicar-les. Sense el Centre Delàs no haguera sigut el mateix», afegeix.

Més enllà dels resultats, la proposta connecta directament amb el tarannà de les escoles cooperatives que formen part d'AKOE: centres amb una llarga trajectòria d'arrelament al territori, estructures democràtiques i una cultura pedagògica basada en la participació de tota la comunitat educativa. «Formar part d'aquesta xarxa de feina i complicitats ens ajuda a reforçar allò que ja treballem a l'aula i a fer-ho des d'una mirada més estructurada», explica Maria Ramón, que destaca com aquest tipus d'iniciatives permeten vincular el treball educatiu amb la realitat social.

«Necessitàvem coses que ens feren sentir com a elements comuns de les escoles cooperatives», assenyala Germàn. La manera com s'aborden aquests temes no és accessòria, sinó que forma part del tarannà que caracteritza el projecte educatiu dels centres. Aquesta coherència, per a Ivan, és clau per entendre la consolidació de la iniciativa: «el projecte posa el focus en el diàleg i en la resolució de conflictes, que són trets inherents a les nostres escoles, les quals funcionen de manera horitzontal, democràtica i assembleària».

Després d'aquest primer curs, el que queda és una sensació de recorregut compartit. «Hem encetat una cosa que pot durar molts anys», expressa Mar. Maria Fraile pren la paraula, agraïda, al final de la conversa: «gràcies, sou brillants. No ens haguérem imaginat mai arribar tan lluny, tot i que era exactament on volíem arribar. Cal posar en valor especialment la vostra disponibilitat i la cooperació dins dels vostres centres, que no passa a tot arreu. Tant de bo la metodologia que gasteu siga ampliable a més centres». I conclou: «l'educació ha de continuar sent un espai clau des d'on construir una mirada crítica i una cultura de pau que, avui més que mai, és imprescindible».

Mestres d'AKOE que han participat de la comissió de pau