Territori Educatiu

23/11/2022

AKOE Educació: escoles que cooperen

Aquesta setmana conversem amb Empar Martínez, Ivan Palomares i Enric Ortega, que presenten l'obra «Akoe Educació: escoles que cooperen», un treball que recull part del treball fet els darrers anys en el camí de la innovació educativa portat a terme per les cooperatives que formen Akoe Educació Coop. V., Aquesta tasca té com a objectiu compartir, amb la comunitat educativa i els investigadors de l'àmbit de l'educació, la mirada i l'acció de les escoles cooperatives per poder avançar, de manera conjunta, en el repte de la transformació pedagògica cap a noves formes d'ensenyar més inclusives, democràtiques, crítiques i alliberadores.

AKOE Educació: escoles que cooperen

La cooperativa de segon grau «AKOE Educació» presenta l'obra «AKOE Educació: escoles que cooperen», un llibre que recull part del treball fet els darrers anys en el camí de la innovació educativa portat a terme per les cooperatives que formen part d'Akoe Educació Coop. V. Al llarg d'aquest text, s'hi descriuen les principals funcions d'aquesta entitat i se subratlla la importància del paper que les cooperatives d'ensenyament han tingut i tenen en la renovació pedagògica del nostre país i, a més, es presenten diverses experiències realitzades en les seues aules.

Tres són els eixos que les caracteritzen: en primer lloc, s'han dut a terme a partir de la pròpia filosofia de treball d'aquest tipus d'escola: el treball cooperatiu dels docents, liderats pels equips de direcció dels centres i compartit en comissions que agrupen professionals de cada centre. En segon lloc, es tracta d'experiències que suposen un canvi metodològic transformador en el dia a dia de l'escola, doncs modifiquen horaris, espais, relacions i estratègies d'aula i en les quals n'estan implicats diversos nivells educatius. I el tercer i últim eix fa referència a la constatació que és possible dur a terme un treball col·laboratiu entre escola i universitat, desenvolupat en un fèrtil diàleg entre acció educativa i investigació sobre el quefer diari a les aules per tal de poder extraure les conclusions necessàries de les quals es puguen derivar actuacions d'èxit.

Es tracta, per tant, d'un llibre que combina un caràcter eminentment pràctic amb el rigor científic en l'observació i l'anàlisi de les experiències el qual té com a finalitat compartir la mirada i l'acció dels centres d'Akoe per poder avançar, de manera conjunta, en el repte de la transformació pedagògica cap a noves formes d'ensenyar més inclusives, democràtiques, crítiques i alliberadores. Així serà més fàcil adaptar l'educació del present i del futur als nous escenaris i a les necessitats educatives que els canvis socials i culturals impliquen. Aquesta setmana conversem, a les aules de l'escola Gavina (Picanya, Horta Sud), amb Empar Martínez, Ivan Palomares i Enric Ortega, participants del treball col·lectiu que ha suposat la redacció d'aquesta obra.


Empar Martínez, Enric Ortega i Ivan Palomares, part de l'equip de redacció del llibre

Empar Martínez, Enric Ortega i Ivan Palomares, part de l'equip de redacció del llibre "Akoe Educació: escoles que cooperen".


L'any 2005 un grup d'escoles cooperatives s'uneixen per formar AKOE educació, cooperativa valenciana de segon grau, on esteu incloses nou cooperatives: Gavina, Comarcal, Carolines, Escuela 2, Grup Sorolla, La Masia, Comenius, El Drac i Florida. Quin va ser el motiu o l'embrió d'aquesta voluntat de crear l'entitat?

EO: L'any 2005, pel que coneixem perquè no estàvem allí presencialment, el motiu era quasi pragmàtic: intentar compartir recursos i, fins i tot, la primera idea era la de buscar fer compres de manera conjunta per tal d'estalviar en les despeses. És cert que això que estava en el primer moment mai no ha ocorregut, perquè al final la personalitat dels centres AKOE és tan alta que és difícil fins i tot decidir si volem un tipus de mobiliari o altre. Cadascú busca una mica el que millor li va en el seu propi projecte. L'essència del naixement va ser aquella, encara que el fet d'ajuntar-se crec que va propiciar veure que hi ha realitats tan paral·leles que compartir les reflexions, les problemàtiques i les solucions és un mecanisme de créixer que és vàlid per a tots els projectes. Diguem que la primera idea vindria d'allí.

EM: Jo entre com a mestra a l'escola Gavina el 2007 i un dels encàrrecs que rep, a banda de la càrrega lectiva, és el de fer un treball d'investigació per a AKOE al voltant de quines han de ser les competències del mestre del segle XXI. Allí férem un treball conjunt entre totes les escoles, les famílies, l'alumnat,... que reflecteix això precisament que comentava Enric: l'origen d'AKOE n'és un, però ràpidament, es va desenvolupar altre horitzó vinculat a les qüestions pedagògiques. El projecte empresarial, al remat, és un projecte vinculat a la pedagogia.

EO: Afegiria que, al capdavall, AKOE (i crec que aquest llibre també) és una conseqüència d'aquella evolució. Hem anat cap a allò pedagògic. «Què significa pedagògicament que un centre estiga en AKOE»? És una pregunta que ens fem quasi cada dia que ens trobem, i la resposta va evolucionant, però el llibre que presentem intenta donar resposta a això d'una manera contrastada.

I: AKOE per a mi és compartir. Jo entre a l'escola el 2008 i a mi em diuen que estem dins d'AKOE. AKOE és crear eixos espais de reflexió que també són necessaris en les nostres escoles. Nou escoles treballant en xarxa és una eina molt potent per a la transformació, per al creixement i l'aprenentatge. Eixe dijous que ens alliberen per a vindre a AKOE són espais necessaris, sobretot, per a les nostres escoles. Necessitem aquests espais per tal de repensar contínuament la nostra feina. Les converses entre els equips educatius de cada centre i les telefonades per demanar consell són habituals, i això és un senyal que estem construint alguna cosa en positiu.

EM: AKOE és compartir, humanitzar l'aprenentatge i la professió.


Portada del  llibre

Portada del llibre "Akoe Educació: escoles que cooperen".


Un dels vostres objectius és el «d'esdevenir una referència en experiències educatives innovadores i eficients basades en el treball cooperatiu entre centres per tal de contribuir al procés de transformació i de millorar de l'educació». L'any 2013, com ja heu comentat, vàreu publicar «Ser mestres del segle. Competents o inadaptats» i al llarg d'aquestes setmanes esteu presentant el llibre «AKOE Educació: Escoles que cooperen». Què preteníeu en aquell llibre i què preteneu avui?

EM: El primer llibre va ser un intent de respondre a un grapat de preguntes tenint en compte els canvis pedagògics i administratius, no només del nostre territori sinó a escala europea i mundial per tal de tractar de donar resposta a aquestes qüestions a partir de la nostra realitat. Així, podríem, diguem-ne, fer una mena d'avaluació interna i veure en quin punt ens trobàvem i on volíem arribar. Aquest nou llibre considere que continua el camí.

EO: Vaig participar també de l'altre llibre i recorde que nosaltres teníem el document amb el qual s'havien recollit totes les visions de famílies, alumnat, mestres i volíem donar-li una forma per tal de poder llegir-ho. Férem un equip que va treballar a partir d'aquell document. Era un moment on la mirada competencial apareixia per norma, i d'alguna manera volíem dur-ho cap allí: què significa treballar amb una mirada competencial? Tot i que aquest significat encara avui estem intentant interpretar-lo, en aquell moment volíem mostrar què significava per a la gent d'AKOE (tota la comunitat educativa) això. Aquell llibre quan el revisites, a l'hora de començar aquest nou, es desactualitza molt prompte, perquè com déiem abans les visions són dinàmiques i evolucionen sobre la marxa. El fet de renovar-se amb un altre escrit té a veure amb això, amb com hem evolucionat.

Quan vàrem començar a pensar aquest nou llibre no teníem pensat el títol, i triàrem un títol descriptiu: «AKOE Educació: escoles que cooperen», però a mesura que evolucionava la idea, el títol agafava més força. Dir «Escoles que cooperen» té molt de significat. Això significa mestres que treballen en equip i alumnat que treballa cooperativament. D'alguna manera volem posar en èmfasi aquesta realitat: som escoles que cooperem entre nosaltres per tal de millorar la nostra pràctica diària. Crec que un canvi molt interessant que hem fet des de fa dos anys és incorporar les comissions de mestres, és a dir, tenir la veu en primera persona de mestres d'infantil, primària i secundària per tal de saber per a ells què significa cadascun dels passos que fem.

També volíem que hi haguera un contrast. Crec que el primer llibre d'AKOE érem nosaltres parlant de nosaltres, i crec que això està molt bé i era necessari. Però també està bé que algú ens mire des de fora per veure si allò que nosaltres veiem tan interessant, ho és o no ho és. Per això vàrem buscar a persones com Manuel Monfort i el seu equip per tal de participar en aquest llibre. Aquest contrast és interessant.

I: El llibre és cap a fora, mirant-nos a nosaltres, però també considere que serveix per a fer-nos visibles, en el camí de visibilització que portem en una organització jove, d'uns 15 anys, i també per a prestigiar-nos. Pense que aquest llibre també referma el potencial que tenim, i això és important. Crec que organitzacions com AKOE, on treballen escoles en xarxa, s'haurien de replicar. M'estic referint a la corresponsabilitat, a l'horitzontalitat, a la cura entre nosaltres, a la reflexió compartida. És important ser conscients del que tenim i com desenvolupem la nostra tasca per portar-la endavant.


Una preocupació compartida, almenys dins de la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV), és que en moltes cooperatives hi havia equips directius i direccions pedagògiques que ocupaven molts anys seguits els mateixos llocs de treball. Una necessitat era poder renovar els càrrecs sense perdre l'ideari pedagògic, polític i social de les vostres escoles. La voluntat que teniu en aquest llibre és la de mostrar experiències de col·laboració i de generació de xarxes. Com heu pogut conjugar aquesta idiosincràsia dels nous centres que formeu part d'AKOE tenint en compte aquest context de canvis en els equips de coordinació?

EM: És relativament fàcil en la mesura que els equips directius i els equips de gestió que substitueixen els previs han seguit una sèrie de passos i tenen clar l'ideari de projecte d'escola.

I: La coherència del projecte fa que les persones puguen continuar sense gairebé molts problemes. Però sí que vull incidir en una cosa: els nostres projectes venen de molt de treball i també moltes vegades molt personalitzats, molt centrats en poques persones. Són projectes que començaren poques persones assumint molta responsabilitat. Considere que un dels reptes de les nostres escoles és, diguem-ne, aconseguir un lideratge distribuït i amb corresponsabilitat. Reconeixem que venim d'allí però estem evolucionant cap a una altra situació on hem de treballar nosaltres mateixa l'adaptació als canvis que arriben. En aquest sentit cal treballar el lideratge distribuït, crear equips que es puguen responsabilitzar de certs objectius i certes tasques amb una confiança plena. Em pareix interessant aquesta evolució que totes les escoles, cadascuna al seu ritme, estem tenint. El paper dels nous equips directius, avui, ha de ser el de formar i apoderar a noves persones per tal de treballar així i garantir-ne el relleu.

EO: Aquesta és una necessitat que tenen els projectes educatius: trobar persones que vulguen cooperar amb el projecte. Això és imprescindible. Quan escoltava Ivan he recordat la dedicatòria del llibre: «Des de l'esperit de cooperació de les persones que iniciaren aquest projecte, seguim el camí de transformació per la millora de l'educació del present i del futur». Crec que nosaltres ens hem impregnat d'això, però el repte està a impregnar altres i fer-ho de la manera més col·laborativa possible per tal de tenir present i futur per als nostres projectes.


Acte de presentació del llibre

Acte de presentació del llibre "Akoe Educació: escoles que cooperen".


Els centres, sota la vostra essència cooperativa, aposteu des de fa anys per l'aprenentatge col·laboratiu i el treball a partir de projectes. El llibre vol mostrar el treball de reflexió pedagògica que heu fet al llarg d'aquests anys. Què podeu concloure després d'haver-vos apropat, des de la vostra acció pedagògica, al vessant investigador, a Florida Universitària, i també amb Manuel Monfort (qui s'incorpora a la conversa), i la resta de l'equip de la Universitat de València?

EO: El que més m'ha sorprés és que accions com aquestes no foren el dia a dia d'una facultat de magisteri, ja fora a Florida o a la Universitat de València. Que Manuel Monfort et diga que eixes escoles, eixa manera de treballar i eixes comissions li estan donant una informació que ell mai havia vist, em sorprén. Incorporar eixa mirada externa com hem fet, em sembla que és una qüestió que hauríem de fer per defecte. També hem treballat amb la Universitat Rovira i Virgili, el treball i acompanyament de la qual és important destacar, especialment el de Carme Grimalt.

Després, una vegada hem començat a treballar, el més interessant és veure que el que fem té sentit i té rigor. Moltes vegades quan es parla d'innovació, sembla que són idees felices que tens un matí quan t'alces i demà es fa una altra cosa que se'ns ocorre. No. Nosaltres tenim una trajectòria que mostra que la nostra innovació està testada, és a dir, actuem d'una manera perquè hem vist, reflexionat, compartit i avaluat amb ulls de companys i companyes d'AKOE i amb ulls externs que ens aporten una visió distinta. L'objectiu d'aquesta col·laboració era que els mestres a les comissions parlem del dia a dia dels nostres problemes i de la praxi però, a més, que vinga algú i ens diga què diu la recerca educativa per tal de veure si s'estan fent les mateixes preguntes que nosaltres i veure si han trobat respostes.

I: Ací entren en joc moltes coses: parlem d'estructura, de pràctica a l'aula, de metodologia... però necessitem saber què diu l'evidència, què diuen les dades. Estem en un moment molt incipient en aquest sentit. En l'àmbit de meta-estudis sí que hi ha dades que poden guiar-nos en els nostres projectes. Hem de poder revisar i comparar el que són, per una banda, les nostres creences; i per l'altra, el que diu l'evidència. Moltes voltes hem fet coses per intuïció que després l'evidència ha mostrat que funciona, però d'altres no. Hem de poder contrastar. Aquest llibre considere que és un encert perquè ens miren de fora per tal de valorar allò que fem.

EO: Avancem més ràpidament si ho fem així, perquè si no hem de començar de zero cada vegada. Avançar més ràpidament implica conéixer quines han estat les accions prèvies i veure quins són els matisos que cal renovar, canviar o transformar per tal que l'aprenentatge siga significatiu.

EM: Això sense renunciar a l'ideari de les nostres escoles. Per exemple, un punt que va generar debat a l'hora de veure com l'integràvem era la qüestió de la llengua. Per què? Per exemple, la UCEV integra un grapat ben diferent d'escoles cooperatives, però que te n'adones que ideològicament amb moltes no comparteixes un grapat de principis més enllà del model d'empresa. Quan estàs dins d'AKOE comparteixes moltíssimes coses, però hi ha projectes ben diferenciats. Ideològicament hi ha escoles que tenim molt clar que el territori del País Valencià és essencial per a nosaltres. I la llengua també. Així doncs, el fet de trobar la manera de mantenir eixe ideari, fins i tot dins d'AKOE, és una fortalesa. Perquè avui en dia, encara hem de lluitar per la nostra identitat. 

M: Com a investigador el primer que he trobat als centres AKOE és una vasta cultura del treball en col·laboració. Realment m'he quedat sorprès de l'actitud de tots els representants dels centres amb què m'he entrevistat. M'ha sorprès veure a l'ADN dels responsables el valor de la presa de decisions conjunta, la cultura democràtica i la creença en el treball coordinat i en equip com a única manera de tirar endavant iniciatives valentes com l'educació per ambients i especialment els grups inter-nivell. He trobat un grup de persones interessades en treballar per millorar la vida dels seus estudiants i el seu desenvolupament professional, un grup de professionals que ha apostat obertament per introduir un factor que a molts incomoda, la mirada d'un agent extern, la mirada d'un observador participant independent.


Acte de presentació del llibre

Acte de presentació del llibre "Akoe Educació: escoles que cooperen"


Treballar per àmbits ha estat, encara que potser no es nomenava així, un quefer comú tradicionalment associat sobretot a l'etapa d'Infantil. A poc a poc s'ha incorporat a Primària, però no ha estat una realitat tan comuna a l'etapa Secundària, ni a la Formació Professional o a les Universitats. Quina transferència real veieu a treballar així a etapes amb alumnat més madur o una mica més adult?

EO: Nosaltres quan parlem d'infantil diem «ambients», i quan parlem de Secundària diem «àmbits». És una diferència pràcticament terminològica, però al final el que sí que mirem és eixa forma globalitzada i interdisciplinària d'assumir l'aprenentatge. Crec que els àmbits a Secundària han estat molt polèmics últimament. Em sembla que aquesta polèmica és interessant perquè fa que ens repensem; així que benvingudes siguen les polèmiques educatives! És cert que els centres AKOE aquesta mirada l'hem tinguda des de fa molt de temps. Segurament no li diem «àmbits», però sí «projectes», «tallers d'aprenentatge», ... D'alguna manera hem continuat fent el que féiem però ara amb el suport de la norma.

I: Sempre s'ha fet treball interdisciplinari als centres educatius. Hem de deixar-ho clar. El tema dels àmbits sembla una novetat, però realment no ho és. Realment els àmbits a l'educació són en marxa més de cent anys. El que sí que és cert és que s'ha normalitzat i s'ha portat al marc legal, circumstància que ens ajuda. Tot aquest debat té moltes variables: mestres que potser no veuen el fet de compartir amb altres mestres el seu espai pedagògic, per exemple. És un debat, per a mi, moltes vegades estèril. No ens aporta molta informació fer àmbits o no fer-los, el que realment ens aporta informació és com planifiquem i programem les nostres matèries i les nostres sessions: integrem coneixements? Eduquem per a la vida? Evidentment s'han d'integrar els coneixements i les matèries i hem d'anar, per tant, cap a un aprenentatge globalitzat perquè l'alumnat aprendrà més i aprendrà millor.

EM: Està bé tenir un marc legal per part de la Conselleria per tal de treballar o que la Universitat et reconega científicament el que fas. Però en veritat no cal que hi haja un marc legal per tal de reconéixer que és millor treballar de forma interdisciplinària perquè la mateixa vida ja és així. No hauria de ser necessari que un marc legal legitimara allò que és obvi. Les diverses lleis educatives sempre han suposat un treball burocràtic excessiu, que ens obligava a justificar que treballàvem d'aquesta manera. I això, al remat, et lleva temps que no podem dedicar a allò realment important. Ara, potser la norma ja legitima la metodologia, però la burocràcia, amb la LOMLOE, ens arriba per altres llocs, malauradament.

EO: Parlem d'interdisciplinarietat, de globalització i d'àmbits, però al final del que estem parlant és del treball en equip a diferents escales. Crec que tant se val el nom que li poses, però si aconseguim que el professorat treballe en equip, estem donant-li molts beneficis a l'aprenentatge de l'alumnat. Podem dir «ambients», «àmbits», «grups internivell», «edats barrejades», però al final del que es tracta és de treballar en equip. I és cabdal tenir en compte la importància dels ritmes. És cert que l'alumnat té diferents ritmes d'aprenentatge, però les escoles també tenen ritmes de transformació i d'aprenentatge diferent. Una altra cosa que m'ha semblat interessant és com, el fet d'estar en diferents ritmes, fa que una escola decidisca el seu camí gràcies als progressos que han fet altres. Però això no vol dir que faça exactament el mateix, sinó que ho fa a la seua manera. Gràcies al camí d'altres, la resta s'emmiralla allí per construir el seu camí perdent la por a atrevir-se.

M: El treball en grups inter-nivell en primària és una aposta per la coherència i continuïtat amb el treball per ambients que es fa a infantil. Al mateix temps jo veig la implantació del àmbits a secundaria com un pas previ cap als grups inter-nivell en aquesta edat, fet que sembla ser realitat ja a algun centre AKOE. Si bé el treball per ambients a infantil és ja una forma de treball consolidat, la implantació desigual dels grups inter-nivell dels diferents centres AKOE a primària és una mostra de la dificultat que suposen aquests canvis. La dificultat fonamental d'aquesta implantació està en la voluntat ferma dels principals agents del canvi, els mestres. Són moltes les barreres ja superades: la formació del professorat, les experiències d'èxit a altres centres, les estructures informatives a les famílies i el recolzament del equips de direcció i del companys i companyes amb més experiència. Com s'explica al llarg dels capítols, els beneficis d'aquesta forma de treball no sols estan en la millora del desenvolupament cognitiu dels estudiants. La literatura científica aposta per aprofundir en l'ús d'aquestes formes de treball per afavorir l'educació en un context divers amb altres necessitats que cal atendre com la socialització, el desenvolupament socio-emocional, el treball en equip, l'escolta, l'atenció personalitzada i la cooperació per arribar tots junts més lluny.


En l'època de la II República, tal com ens recordava a una entrevista recent Carmen Agulló: «l'ànima de l'escola era el mestre». Aquest canvi metodològic suposa una transformació del dia a dia de l'escola, quant als espais, als horaris i a les estratègies d'aula i de relacions. Quin tipus de professorat implica això?

EO: Com a mínim un professorat implicat. Que tinga clar que aquesta és la seua professió. Quan entrevistem a algú o el contractem, el primer any és clau, perquè tu t'adones si has encertat o no, però també eixa persona s'adona si ha encertat o no elegint-nos a nosaltres.

EM: En el nostre cas, Jordi, psicòleg de l'escola que forma part de l'equip directiu, ho diu moltes vegades quan fem les entrevistes: «nosaltres veure'm si et triem a tu, però tu has de veure si ens tries a nosaltres», perquè açò és un treball conjunt. És el primer element del treball cooperatiu. Els mestres dels nostres projectes, però també el personal no docent, que també són cooperativistes, són treballadors que saben que la seua feina i la seua responsabilitat no està solament dins de l'aula.

I: El professorat i els educadors que han d'estar als nostres centres són aquells que vocacionalment o no han d'entendre que ser mestre és la professió més important del món. Això ho dic sempre a les entrevistes de selecció. Quan tu ets a l'aula, has de pensar que allò que tu estàs fent en un moment determinat pot incidir de manera directa en l'entorn proper, en el món. L'alumnat creixerà i serà part del món del futur. Si volem transformar-lo, sempre hem de tenir això present.

Pense que també en el nou professorat que entra, com en qualsevol lloc de treball, ha d'haver-hi un pla d'acompanyament docent. Nosaltres ho fem, encara que tot és millorable. Però el vincle entre el nou treballador i l'escola on va ha de ser fluid i ha de ser bidireccional en aquest sentit. I això és molt important també, perquè igual com acompanyem l'alumnat, hem d'acompanyar la nova gent que s'incorpora, i després segurament serà més fàcil adonar-se (per les dues parts) si és el projecte adient per a ell o ella, o per a nosaltres.

EO: Això em permet fer una falca publicitària. Els equips directius també han d'aprendre quines coses són les importants en un centre com el nostre. L'acompanyament als nous docents és essencial. Però per poder aprendre han de formar-se. I la primícia és que el pròxim curs traiem un màster AKOE en Direcció de Centres Educatius Innovadors amb Florida Universitària per tal de poder formar els nostres futurs equips directius, que és una formació imprescindible.

M: La clau de qualsevol projecte comú i sòlid, com deia anteriorment, requereix de la implicació d'un dels agents de canvi més poderosos, els mestres. La visió del mestre com a líder o com a agent intel·lectual de canvi es una visió molt desenvolupada a l'àmbit de recerca anglosaxó, però ja defensada i recuperada d'èpoques daurades anteriors a la nostra terra. La visió d'un docent inquiet, ocupat i preocupat per la millora constant del seu treball, implicat en la recollida d'informació, anàlisi i pressa de decisions informades i col·legiades en el seu dia a dia, un professional que comparteix les seues inquietuds, que reflexiona sobre la seua pròpia acció i treballa en comunitat per a la seua millora. Aquestes són característiques del bon docent. No hi ha cap dubte, però, que els mestres també són éssers humans que davant reptes tant exigents requereixen reflexionar sobre com gestionar el temps limitat que cal que tinga una professió que es solapa tant sovint en les seues vides personals.


Comissió d'Infantil d'Akoe Educació.

Comissió d'Infantil d'Akoe Educació.


Les cooperatives, sobretot algunes de les que formeu AKOE, naixeu amb una clara reivindicació política quant a la llengua, la cultura i el territori front d'un món, el franquista, que calia destruir. Moltes d'elles feu o esteu a prop de fer cinquanta anys. La societat, des d'aleshores, ha canviat molt. Una de les reivindicacions d'AKOE és la de construir noves formes d'ensenyament més inclusives, democràtiques, alliberadores, per tal de, com dieu, «adaptar l'educació del present i del futur als nous escenaris». Existeix un tarannà vertaderament cooperatiu en l'àmbit educatiu avui, ací al País Valencià?

EO: Sí que existeix un tarannà cooperatiu que integra una mirada que tenen les cooperatives, i en particular les cooperatives AKOE. En aquella altra entrevista per a Territori Educatiu ja ho vàrem parlar. Just ahir feia classe a la Facultat de Magisteri i vaig preguntar qui volia venir a la presentació del llibre i va eixir una alumna que havia estudiat a Gavina. És una alumna a qui has vist una manera de participar i de parlar diferent. Això ho vaig viure sobretot quan era professor de Batxillerat a Florida Secundària. Hi venien alumnes que no sabia d'on venien, però de sobte veies una manera distinta d'ubicar-se i de situar-se en el grup. No eren més brillants o menys, sinó que tenien una manera diferent de fer i d'ubicar-se en l'espai conjunt. I quan indagaves una mica, eren alumnes que venien d'un centre cooperatiu.

També considere que hi ha un tarannà del professorat i de les persones que construïm eixos projectes. Per posar-ne un exemple recent, fa poc a l'acte de celebració del 50 aniversari de l'escola Les Carolines estava ben present. Era una manera de trobar-te, de veure't i de situar-te que dona compte i defineix un tarannà diferent, de ser part d'una família més gran que es cuida.

I: Evidentment. Partint d'una característica del més important que hi ha per aprendre, que és el vincle entre les persones. Perquè l'alumnat aprenga més, el que fa falta és que hi haja un bon vincle, més que tota la resta de factors que influeixen a l'hora d'aprendre. El vincle com a aglutinador, com a potenciador i com a essència. Considerem el vincle, a més, com un dels reptes actuals enmig de societats que ens porten a desvincular-nos cada vegada més. Sempre ens arriba molta informació dels instituts quan el nostre alumnat passa a l'etapa de Batxillerat on ens diuen que destaquen perquè saben organitzar-se i treballar en equip. Ho han viscut així sempre i això ho facilita tot.

EM: La idea del vincle és fonamental. Nosaltres ho expliquem sempre al nou professorat així com a les famílies: els mestres ho són dins de l'aula però també fora. Quan agafes l'esmorzar, quan et trobes amb la resta, això trobe que es produeix ens escoles com les nostres, i especialment si són més menudes, com l'Escola Gavina o La Masia.

M: Probablement la resposta a aquesta pregunta des d'un punt de vista aliè a AKOE podria tindre el seu interès. Jo puc dir que sí he vist clarament un tarannà cooperatiu molt potent als docents dels centres AKOE i aquesta és l'única explicació al treball d'innovació que he vist que s'està fent a aquests centres. Pense que aquestes actituds són adients per afrontar la complexitat que suposa avui en dia la formació de persones front a un futur divers, canviant i imprevisible en un món globalitzat que posa en perill les identitats culturals que han donat sentit al que som aquí i ara. Estem vivint un moment tan polaritzat que fa més necessari que mai la recuperació de les arrels integrant una visió àmplia i pròpia del desenvolupament del progressisme amb l'anàlisi d'aquest nou paisatge del que totes i tots hem de formar part.


Parlem una mica del futur de les cooperatives. És evident que hi ha una baixada de la natalitat en la nostra societat, cada vegada la societat és més individualista i que tendeix menys cap a allò comú, i també aquests són projectes que econòmicament suposen una despesa que no totes les famílies poden abastir. Quin és el futur de les cooperatives d'ensenyament valencianes?

EM: Hi ha una davallada de natalitat, és evident. Afegiria també el fet que nosaltres tenim uns pressupostos i un concert educatiu que no abasteix per a res suficientment per poder tirar endavant aquests projectes. Tenim, per tant, una gran dificultat en la gran desconfiança que hi ha per part de l'Administració Pública cap als nostres projectes. Quan conversem amb la inspecció educativa, s'hi posa en valor el nostre treball, però per a posar en valor realment aquests projectes fan falta més recursos.

Abans Ivan deia que els mestres han de tenir clar que aquesta és la professió més important del món. Ho haurien de dir aquells que ens gestionen contínuament i demostrar-ho. Amb la pandèmia, per exemple, s'ha demostrat que l'escola és dipositària de tot: semblem l'Inspector Gadget. Que hi ha problemes d'agressions entre la gent jove, fa falta més cursets de coeducació afectiu-sexual. Que hi ha dificultats emocionals, aleshores fa falta un treball emocional en el Pla d'Acció Tutorial a les aules. Això pel que fa a l'educació en general. I en l'àmbit de projectes educatius en particular, el nivell de les cooperatives passa també per creure més econòmicament per part de l'Administració en aquests projectes.

I: Ací tenim un repte brutal: explicar que nosaltres som una empresa d'economia social, i que tendim cap a organitzacions sense ànim de lucre. Nosaltres tenim vocació de servei públic i el nostre objectiu principal és oferir una educació de qualitat i seguir existint. Hem de deixar ben clar que el guanyar diners no està entre les nostres prioritats fonamentals i aquest aspecte cal que la societat en general ho entenga correctament. Ho hem d'explicar ben bé i en aquest sentit potser podríem posar en marxa un Pla Estratègic, d'explicar-nos més i millor en cada fòrum que ens conviden i a les famílies noves que arriben a l'escola. La realitat és que les nostres escoles estan clarament infrafinanciades.

EM: Des del naixement mateixa de les cooperatives hi ha la reivindicació consubstancial de no estar incloses en el mateix grup de les escoles concertades. Perquè allí ens diluïm i la finalitat és diferent, tant en els nostres objectius com en el model empresarial.

EO: Aquesta lluita que és tan històrica de ser com una «tercera via» o que expressem sota el lema «som centre cooperatiu, fem ensenyament públic», ho hem dit de moltes formes. Però crec que ha de calar perquè aquestes organitzacions tinguen futur, perquè en cas contrari ens anirem diluint cada vegada més, com ha passat en altres entorns, i com que no tindrà un valor afegit, aquests tipus de projectes no caldrà que continuen existint. Crec que aquest esforç forma part també del que hem de fer nosaltres: mostrar i explicitar que provenim d'una idea i una idiosincràsia distinta.

I: Mantenir l'ideari quan per exemple el tema del català als centres educatius sabem com està. Això és un altre repte: com a partir de la immersió incidim en el mateix alumnat perquè transforme la societat. Això abans potser era més fàcil perquè les famílies que venien als nostres centres estaven més ideologitzades. Ara els temps han canviat i hem d'encetar un plantejament necessari de com portem a terme la fidelització lingüística als nostres centres, quines estratègies utilitzem, quines iniciatives, com ho expliquem a les famílies. La majoria de famílies que venen no tenen prejudicis, saben on arriben. Però altres no estan sensibilitzades i hem de veure com fer perquè això ocórrega. Aquest és un tema que ens preocupa, igual que el de la natalitat, ja que en cinquanta anys l'ús de la llengua ha experimentat una davallada important.

Això passa també amb el feixisme, per exemple. Parlant clar. Nosaltres a La Masia ho vivim molt. Sempre hem sofert atacs per part de l'extrema dreta a l'escola, però ara s'han accentuat. Som escoles que nasqueren per combatre el feixisme, ara cal reafirmar-ho més que mai perquè està tornant a passar. Nosaltres tenim clar que un dels nostres eixos de treball i una de les nostres raons de ser és la defensa dels drets humans. Això és indissociable, i no totes les opinions són vàlides. L'educació ha de comptar amb una mirada d'esquerres, inclusiva, diversa i integradora. L'escola ha de ser antifeixista, no pot ser una altra cosa.

EM: És cert, hi ha coses que no són opinables. Si subscrius els drets humans, has d'assumir-los. Hi ha ambigüitats o suposades pluralitats que no ens valen.


Cartell presentació del llibre

Cartell presentació del llibre "Akoe Educació: escoles que cooperen".


Més informació:

 - Article al diari 'Valencia Plaza' al voltant de la presentació del llibre 'Akoe Educació: escoles que cooperen': https://valenciaplaza.com/escoles-cooperen-libro-akoe-explora-papel-cooperativas-ensenanza

- Perfil de 'Facebook' d'Akoe Educació: https://www.facebook.com/akoeeducacio

- Perfil de 'Twitter' d'Akoe Educació: https://twitter.com/AkoeEducacio


Comparteix aquest article
Publicat el 23/11/2022
Secció: Reportatges

Dídac Delcan Albors

Sóc Dídac Delcan Albors, Educador Social, i al llarg de la meua vida he estat vinculat a les Cooperatives d'Ensenyament Valencianes com a alumne però, també, com a investigador.

Mitjançant aquest blog m'agradaria posar en valor aquelles experiències que defineixen als vostres centres així com escoltar veus referents dins del món del cooperativisme educatiu i, també, d'altres àmbits.

Contar allò que fem i allò que ens passa és essencial. En aquest sentit, les cooperatives feu una aportació vital dins de les vostres comunitats de referència ja que esteu, constantment, dinamitzant diferents espais i persones. Obriu, en definitiva, espais on poder fer-se preguntes sobre com volem viure conjuntament.

Continuar oferint la possibilitat d'obrir aquestes preguntes i posar en valor el vostre patrimoni educatiu i organitzatiu és el ferm compromís amb el que compta aquest espai.

Twitter: @fridamnrules
Instagram: @fridamnr

COMENTARIS

Encara no hi ha cap comentari, escriu tu el primer

Escriu el teu comentari:

PROTECCIÓ DE DADES: En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades personals (LOPD) i Comerç Electrònic (LSSI) l'informem que les dades facilitades voluntàriament per vostè., S'incorporaran a un fitxer denominat "territori educatiu" propietat de UCEV amb finalitats estadístiques i de comunicació de les activitats en compliment de les seves finalitats pròpies. Vostè podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició relatiu a aquest tractament de què és responsable UCEV, dirigint-se per escrit a la seu al carrer Arquebisbe Mayoral, 11-b, 46002 de València.