Territori Educatiu

09/11/2022

«Comboi»: un recorregut il·lustrat per les festes valencianes

L'editorial Caliu publica, dins de la seua col·lecció infantil «Xicalla», «Comboi: un recorregut il·lustrat per les festes valencianes», un llibre que revisita les festes del nostre territori, de sud a nord. A través dels seus autors Ricard Tàpera, Carles Ube Efe i Jordi G. Miravet ens endinsem en aquest projecte que ofereix, des d'una mirada pedagògica, un espai de joc, cura i intimitat per a explorar i viatjar, a través de les il·lustracions, per les nostres tradicions i la nostra cultura.

«Comboi»: un recorregut il·lustrat per les festes valencianes

Després de vendre més de 4.000 exemplars de «l'Atles Il·lustrat de les comarques valencianes», 'Caliu' (espai editorial de la llibreria valenciana «La Repartidora») publica, dins de la seua col·lecció infantil «Xicalla», «Comboi: un recorregut il·lustrar per les festes valencianes», un llibre que revisita les festes del nostre territori, de sud a nord.

L'educador social i pedagog, Ricard Tàpera i l'il·lustrador Carles Ube Efe, que tornen a compartir projecte com ja ho varen fer en «Atles il·lustrat de les comarques valencianes» o «Zoo Il·lustrat», s'uneixen a l'editor Jordi G. Miravet en aquest llibre il·lustrat publicat a través de la plataforma de micromecenatge 'Verkami', una via de finançament col·laborativa i compromesa en sintonia amb aquesta iniciativa literària amb l'objectiu de repensar les festes del nostre territori d'una manera lúdica i inclusiva, intergeneracional i des d'una perspectiva popular.

En «Comboi: un recorregut il·lustrat per les festes valencianes» es mostra, d'una manera amena i divertida, l'origen de les nostres festes i les seues principals característiques. Un viatge a través dels elements i tradicions populars que conformen part de la identitat col·lectiva valenciana. La diversitat festiva i cultural que recull aquest llibre, que tracta més d'una trentena de festivitats, és el resultat de la participació de més de tres-centes cinquanta persones en el desenvolupament del projecte, les quals han aportat informació sobre les festes més representatives de les comarques i els seus principals estendards.

El llibre va acompanyat de material didàctic, que reafirma el seu objectiu educatiu i divulgatiu i tracta d'aproximar les festes i els seus orígens a la xicalla i l'escola. Un espai de joc, cura i intimitat per a explorar i viatjar, a través de les il·lustracions, per les nostres tradicions i la nostra cultura. Aquesta setmana parlem amb els seus autors i ens endinsem en els aspectes claus d'aquest projecte en l'àmbit pedagògic. Ens trobem a «La Repartidora», llibreria especialitzada en pensament crític localitzada al barri de Benimaclet (València) i que dona compte del naixement i desenvolupament d'aquest i altres projectes vinculats a la difusió, debat, formació i recerca d'alternatives socials, polítiques i econòmiques, des del pensament crític i els moviments socials, sobre la base de la radicalització democràtica, l'autogestió i l'autonomia de l'esfera social.


Portada del projecte

Portada del projecte "Comboi: un recorregut il·lustrat per les festes valencianes". Autoria: Ana Rajadel.


Després de l'èxit de «Atles de les comarques valencianes», Caliu i la seua col·lecció infantil, de la que formeu part tots tres, haveu llançat el projecte «Comboi, un recorregut il·lustrat per les festes valencianes». En línies generals, en què consisteix aquest projecte?

R: Aquest projecte consisteix a fer un viatge des de les festes per les comarques elegint, per una banda, les festes, diguem-ne, més grans però també aquelles menudes. Sobretot, mesclar i mostrar la diversitat festiva que trobem arreu de les comarques valencianes.

J: Naix un poc com el projecte de l'Atles. D'una necessitat, d'un buit que hi ha. No hi ha quasi treballs fets que parlen de les festes, ni per a nanos ni per a persones adultes. De fet, tant al Tàpera com a mi, a l'hora de buscar un contingut de les festes per tal d'il·lustrar-les, hòstia, és que hi ha festes que fan una mica de por. Aleshores, d'aquest fil és des d'on vàrem estirar l'Atles i Comboi: no hi ha materials que parlen de nosaltres, de les coses que ocorren ací. Sempre veiem il·lustrades totes les parts del món, llocs als quals segurament no anirem en la nostra vida però que, malgrat tot, coneixem moltes coses de les seues realitats, i d'ací no sabem ni com es vertebren les comarques del País Valencià. Seguint una mica aquesta idea, pensem que les festes són un bon element vertebrador.

R: En el procés d'investigació, primerament trobem la desconeixença que tenim del territori i de les tradicions, de la cultura, i també, el poc valor que tenim, perquè una cosa tan important per als valencians i les valencianes com són les festes, per exemple no hi ha un Institut de la Festa. Hem tingut problemes a l'hora de buscar la informació, circumstància que ens feia entrar en contradiccions perquè la informació moltes vegades no quedava clara del tot, hi havia diverses fonts i de vegades eren poc rigoroses. Això ha suposat una gran dificultat, llevat del material elaborat per Antonio Ariño, de la Universitat de València i poc més.

C: He trobat més informació, a l'hora de documentar-me per a les il·lustracions, en programes de festes, als cartells commemoratius i de vídeos de plataformes com Youtube, que d'informacions vinculades a estudis realitzats. Això és un símptoma greu, i nosaltres hem volgut aportar a dignificar i posar en valor les nostres festes. També és cert que una part important de la informació ens ha arribat a través del procés de participació que vàrem posar en marxa per les xarxes, on la gent (més de tres-centes cinquanta persones) ens han respost.


Il·lustració del projecte

Il·lustració del projecte "Comboi: un recorregut il·lustrat per les festes valencianes".


Haveu reivindicat la importància de treballar, a l'hora de vertebrar el territori, una gran diversitat de les festes que existeixen ací al País Valencià. Les festes populars conformen i donen sentit al sentiment de pertinença i de formar part d'una comunitat i d'una identitat col·lectiva. Després d'haver fet aquest procés d'investigació, què creieu que ens diuen les festes valencianes de nosaltres?

C: Hi ha molta diversitat, moltíssima. També molta riquesa, i a banda, que venim d'una història molt catòlica i molt religiosa perquè la majoria de festes patronals que hi ha són catòliques. Dins del llibre moltes estan lligades al catolicisme, però a banda també m'ha servit per a reconéixer que cada vegada més estan apareixent-ne d'altres noves que són totalment paganes, com és el cas del MIAU (a Fanzara) o de TransBetxí, que venen d'altres històries, com la consciència social a través de l'art o després d'haver-se ajuntat un grup d'amics que es va convertir en un esdeveniment molt més gran. Però també cal fer veure que no s'ha perdut del tot aquelles festes paganes que tenen un rerefons important en l'àmbit històric i que estan vinculades al territori a partir del menjar o a partir d'un ofici.

Moltes vegades, les festes més grans són aquelles lligades al món religiós, però si rasques una miqueta, hi ha un món que va molt més enllà de festes molt lligades a la terra i que continuen fent, hui en dia, molta feina. Malauradament, d'aquestes festes no hi ha tanta informació a l'abast.

R: Arreplegant el que deia Carles, hi ha festes que, per exemple en el cas del MIAU, utilitzen l'art com un punt d'encontre. Aquesta festivitat naix arran d'un conflicte social al poble de Fanzara pel tema d'un abocador, i fan servir l'art convertint-ho en una festa, i com un punt de trobada i resolució de conflictes. Això és brutal. Quan investigues una mica al voltant de moltes festivitats, t'adones del potencial que té la cultura de transformar les ments i, sobretot, de ser un punt d'unió.

Al llarg d'aquest projecte ens hem adonat de la importància de tenir festes pròpies i no perdre-les. Culturalment és el que ens continua mantenint arrelats als nostres avantpassats. Hi ha festes que tenen més de cinc-cents anys d'història i de tradició i que si s'han mantingut ha sigut pel llegat que tantes generacions han deixat en els seus. Això, en un món tan globalitzat com l'actual, on tot sembla que tendeix cap a la unificació (com ara, que tothom celebra Halloween), mantenir les festes pròpies i que els nostres avis i rebesavis, i ara les nostres nebodes, ho hagen viscut, és un component fonamental.

J: Personalment, les festes que més m'ha agradat descobrir són aquelles que estan vinculades a la gastronomia i a la producció. És molt important perquè, com ja deia Ricard, en aquest món tan globalitzant, s'estan perdent moltes coses, i aquestes festes t'acosten a allò que es produeix en el territori més pròxim i al que es consumeix. Sembla que no, però en un moment com l'actual de necessitat d'apostar pel decreixement, és molt rellevant. Moltes d'aquestes festes són un homenatge a la fertilitat i a la terra i la reivindicació del nostre entorn.


Les festes, com a part indissociable de la història, donen peu a ser repensades i transformades per tal de ser més inclusives, avui?

C: No cal dir-ho. A més, nosaltres en aquest projecte hem pres una sèrie de decisions com, per exemple, no posar festes on els animals sofrisquen. També hem intentat evitar aquelles de caràcter religiós, encara que algunes sí que estan relacionades, inevitablement pel món en el qual vivim, en aquest contingut. Però bé, hem intentat oferir i posar en valor festes diverses i, també, hem convidat a participar la companya Vero Gisbert, qui ha col·laborat amb un text que parla del paper de les dones en les nostres festes. Aquesta qüestió també va generar un debat entre nosaltres al principi, perquè hi ha festes on les dones no tenen protagonisme o, directament, no hi participen.

R: En aquest sentit, en el projecte hem tractat de fer un homenatge a totes aquelles persones que han ajudat a transformar les festes per tal de fer-les més inclusives. El paper de la dona a les festes, diguem-ne, més tradicionals, està canviant gràcies a la lluita feminista i a la reivindicació del paper de les dones. La nostra intenció és que 'Comboi' siga un instrument per tal d'ajudar a repensar les nostres festivitats i a fer-les el més obertes i participatives possibles. Hui en dia encara hi ha molta resistència a aquests canvis. Això es nota molt a les Falles, per exemple, on la Junta Central Fallera s'agafa a la tradició per tal de no promoure cap canvi ni cap transformació. A més de les dones, també cal tenir en compte a la població migrant. Després d'haver acabat aquest projecte, és una qüestió que em ronda molt pel cap: necessitem repensar les nostres festes. I això solament ho aconseguirem si les persones que estan dins aposten per fomentar la participació de tothom i d'obrir-se a la diversitat. I malauradament considere que, des del món de l'esquerra, hem regalat aquest espai tan important de socialització i identitat als espectres més conservadors de la societat. Hem d'estar en aquests espais, són indispensables a l'hora de construir un altre món. Després de fer el llibre ho tinc clar: si deixem de participar en aquests espais, les festes continuaran celebrant-se igualment i es continuaran reproduint lògiques que van en contra de la diversitat.


Ricard Tàpera, Jordi G. Miravet i Carles Vercher 'Ube Efe', autors del projecte.

Ricard Tàpera, Jordi G. Miravet i Carles Vercher 'Ube Efe', autors del projecte. Autoria: Ana Rajadel.


Aquest ha estat un projecte amb un fort component participatiu, on haveu comptat amb l'ajuda de més de tres-centes cinquanta persones que varen donar la seua opinió sobre quines eren les festes més representatives dels seus territoris. A més, haveu apostat per obrir una campanya de micromecenatge. Com haveu dissenyat aquest procés?

J: Al mes de febrer vàrem fer un formulari amb una sèrie de qüestions que nosaltres, de forma prèvia, havíem considerat necessàries per tal de donar forma al projecte. La veritat és que, com tu deies, varen participar més de tres-centes cinquanta persones i per a nosaltres veure com la gent s'anima i es bolca en el projecte ens ompli d'energia. També és una manera de cerciorar-nos que darrere del projecte hi ha gent interessada i que el compartirà quan siga necessari. Aquestes complicitats són clau.


Què buscàveu obrint la paraula a més gent i no seleccionant solament vosaltres les festes?

J: Nosaltres no som experts. Aquest projecte naix d'una voluntat de construir des del fet popular, des de les ganes de conéixer i des de les ganes d'aprendre. Des d'aquesta mirada, doncs, com més veus hi haja, millor, perquè t'aporten punts de vista que no tens i perquè entenem, també, que els discursos s'han de crear així, de forma col·lectiva.

R: És una manera de recollir el sentiment de la gent. Tant en aquest projecte com en «l'Atles de les comarques valencianes», són dues iniciatives que tenen molt a veure amb les emocions, per això li arriba tant a la gent i se senten part. Carles i jo som de les comarques centrals i Jordi ve del nord, i per això no podem tenir una visió molt profunda de totes les festes existents arreu del territori. Per tant, aquest enriquiment era molt necessari perquè nosaltres no el teníem.


Un dels aspectes clau d'aquest projecte és l'aposta per la part comunicativa, la qual haveu reforçat amb Ana Rajadel, del segell «Último Pasillo», encarregada de comunicació dels grups ZOO i Ciudad Jara. Què suposa per a vosaltres poder comptar amb ella?

R: Ens aporta felicitat (riuen). Ens dona un punt de professionalització i ens dona la capacitat d'arribar a altres llocs on nosaltres no podíem arribar, com per exemple la relació amb els mitjans de comunicació. Són espais que nosaltres no havíem arribat mai i això ens dona una dimensió que abans no teníem. A més, també hem pogut arribar a altres col·lectius afins, amb els quals estem creant sinergies, com és el cas d'Escola Valenciana, amb qui hem fet un concurs a través de les xarxes aprofitant que una de les festes que apareixen a «Comboi» són les trobades d'escoles en valencià.


Ricard Tàpera, Jordi G. Miravet i Carles Vercher 'Ube Efe', autors del projecte.

Ricard Tàpera, Jordi G. Miravet i Carles Vercher 'Ube Efe', autors del projecte. Autoria: Ana Rajadel.


Bona vesprada Ana, benvinguda a la conversa. Com va sorgir la idea de comptar amb tu a l'equip d'aquest projecte? En quines línies esteu treballant a l'hora de donar a conèixer "Comboi"?

A: Sorgeix del treball que vam poder compartir en l'anterior projecte en el qual vàrem treballar amb Carles i Ricard, «ZOO il·lustrat». Soc la responsable de comunicació de la banda i, per tant, em vaig encarregar de treballar en el llançament i la promoció de la sèrie de llibres il·lustrats, per la qual cosa vaig coincidir amb Ricard i Carles. Des del principi va haver-hi un rotllo molt guai i treballem molt a gust junts. Ens agradem! Així que, quan varen pensar en alguna persona per tal d'ajudar-los amb la xarxa i la premsa de «Comboi», van caure en mi. Solament vaig necessitar una telefonada i ja els vaig dir que sí. La veritat és que estic encantada de formar part.

La xarxa que més estem usant és Instagram (és la xarxa amb més usuaris actius actualment), però per descomptat no ens oblidem res de Facebook i de Twitter. Instagram et permet interactuar i "jugar" més amb els usuaris i dona peu a estratègies més divertides. Per exemple, el dia de la «Mocaorà» vàrem llançar un sorteig a través de les stories on la gent havia de crear la seua pròpia «Mocaorà Comboi». Entre la gent que hi participava vàrem sortejar una sèrie de làmines del llibre.

Respecte a la importància de comptar amb una persona encarregada solament de la part comunicativa, doncs com ocorre en els altres projectes en els quals treballe, tenir una persona que es dedica a la xarxa i a la comunicació permet que la resta de persones implicades no hagen de multiplicar el seu treball i puguen centrar-se en el desenvolupament de la seua tasca al 100x100. Sembla una obvietat, però no sempre passa així, i això pot afectar l'equip i a les persones involucrades (que han de fer-se càrrec d'alguna cosa que no els agrada, o que desconeixen) i, sobretot, això acaba afectant al producte final. A més, tenir una figura de comunicació i community manager fa que la teua presència en la xarxa millore i tinga una coherència i una estratègia marcada ja que li dona importància a la imatge visual de totes les xarxes, es cuida la part estètica i es poden programar les publicacions i les accions per a caminar cap a l'objectiu a aconseguir.


«Sols es pot estimar allò que es coneix», digueu en la presentació del projecte. Un dels vessants que més destaqueu d'aquest és la possibilitat d'establir un diàleg intergeneracional. Per què considereu que aquest és un projecte que pot ajuntar en un mateix espai a diferents generacions per tal de veure com viuen les festes des de mirades i contextos diferents?

R: Per a nosaltres és la clau. Les festes, per a ser considerades com a tal, s'han de celebrar periòdicament. Normalment, se solen celebrar una volta a l'any. Això, ja per se, té un component de transmissió cultural i fomenta un punt de trobada intergeneracional que treballa, sobretot, a través de les emocions i el sentiment de pertinença.

C: Imagine que «Comboi» serà una oportunitat perquè, per exemple ara a Nadal, els iaios, les mares i les netes estiguen juntes llegint el llibre i xerrant i compartint records i vivències. En l'àmbit pedagògic, també hem volgut realitzar una sèrie de materials que acompanyen a les festes i per a nosaltres el treball intergeneracional és clau.


El llibre, com bé apunta Carles, incorpora una sèrie de materials didàctics. Com haveu enfocat pedagògicament aquest apartat?

R: Sempre tractem d'enfocar-ho, com en el cas de l'Atles, des de la mateixa perspectiva. Plantegem una sèrie d'activitats que siguen divertides, que estiguen molt lligades al joc i a la investigació, que fomenten la investigació sobre el territori i sobre la memòria dels nostres avantpassats, i que toquen els sentits. En general, el que pretenem és que siguen activitats que fomenten un aprenentatge real i significatiu.

Un altre element clau a l'hora de plantejar les activitats és la participació. Fem una crida a combatre l'adultocràcia i poder repensar les festes d'una manera inclusiva, sobretot, per a la xicalla. No hem decidit fer un abordatge pel que fa a les activitats individuals de cada festa sinó que hem decidit abordar-ho de forma general. Ací un poc la dificultat que he trobat a l'hora d'anar creant materials d'aquest tipus és que jo m'imagine dos grans segments de població a la qual van adreçades fonamentalment les activitats: les famílies amb la xicalla i les escoles. Des d'aquesta perspectiva, el que faig és dividir-ho en diferents activitats o temàtiques però amb una base comuna. Un dels aspectes fonamentals és la reivindicació de la nostra llengua i la seua diversitat lingüística: aprendre a escriure, a expressar-se i a crear.

També treballem a través de les emocions que ja hem estat comentant al llarg de l'entrevista. En aquest cas, i fugint d'un abordatge cada vegada més present en aquest món d'afrontar les emocions de manera individual, a nosaltres no ens agrada aquesta idea i és per això que parlem d'emocions compartides. Les festes són esdeveniments que tenen un caràcter marcadament col·lectiu i en aquest cas ens ha vingut de luxe per tal d'afrontar-ho així.

Un altre dels aspectes claus ha estat repensar el paper de les dones i la festa: com ha evolucionat i quines coses cal encara millorar. Al voltant d'això hem preparat una sèrie d'activitats per tal de poder imaginar com construir festes més justes i equitatives. En aquest sentit, la investigació és clau. Ara que tenim tants dispositius electrònics al nostre abast dona la possibilitat de viure la festa d'una forma molt diferent de com ho feien els nostres avantpassats.

Finalment, i com a novetat, hem decidit incloure un apartat referent a l'avaluació. «Comboi» el concebem com un projecte que es continua construint dia rere dia i per a nosaltres és molt important recollir l'opinió i les valoracions de les persones que vagen a interrelacionar-se amb el llibre i les seues activitats, així com per descobrir nous usos i noves formes de pensar les activitats que enriquiran el projecte culturalment i pedagògic.


Tot projecte i tot procés implica una sèrie d'aprenentatges. Què considereu que haveu aprés des que haveu posat en marxa la col·lecció xicalla i els projectes de l'Atles i de «Comboi»?

C: A currar (sic) en equip. Jo visc a Xàtiva i ells estan ací a València. La coordinació a distància, de vegades, es fa complicada. Malgrat tot, amb l'equip de treball que hem anat construint, no tinc la sensació de quedar-me fora del fil. En tot moment treballem des del caliu i la complicitat, malgrat tenir diferents maneres de veure les coses. He aprés també a ser més constant. També, per la grandària del projecte, he hagut d'aprendre a dibuixar molt ràpidament i a tenir en l'horitzó projectes que tenen planificacions molt llargues.

R: Aprendre a treballar en equip deixant els egos de banda i treballar des de la suma. Aquest és un tema que dins de l'art i de la cultura s'oblida molt prompte i de seguida solen començar a eixir les enveges i les comparacions. Treballar en equip suposa enriquir-nos mútuament des d'allò col·lectiu. I també a no tenir la sensació que publiquem per fer viable un projecte sinó perquè considerem que des d'un vessant polític els nostres són projectes necessaris. Creiem en la cultura com una vertadera eina de transformació i això fa que en el nostre cas tinguem clars quins són els nostres horitzons i com hem de fer-ho. Hi ha una complicitat total a l'hora de dir-nos les coses, sempre deixant els egos de banda. Hi ha molta germanor entre nosaltres i això, al cap i a la fi, provoca que la col·lecció de Xicalla de l'Editorial Caliu s'estiga assentant i consolidant fent materials pioners en valencià i arrelats a la nostra terra, com és el cas de l'adaptació a pictogrames del llibre «La lluerna morada». També l'exposició pública que estem agafant està servint-nos d'aprenentatge, perquè de vegades es fa complicat, no estem acostumats.

J: Destacaria dues coses. En primer lloc, i al contrari del que deia Ricard sobre l'ego, el ser partícip d'aquest grup humà m'ha fet créixer l'autoestima. En el projecte de l'Atles, per exemple, no vaig voler signar. Moltes voltes em camufle darrere de l'editorial per tal de no exposar-me públicament i això a mi em va bé. Però en aquest llibre he sentit que no es tracta d'una qüestió d'ego sinó que és un reconeixement a l'equip que hem estat construint. M'ha ajudat a reconéixer que forme part d'açò i que m'agrada formar part. En segon lloc, la capacitat que tenim de crítica i autocrítica. Al final a ells els vull molt, però també els dic les coses com no les dic a quasi ningú. És fàcil comunicar-se, encara que siguen visions contraposades. Ens ho diem, ens cuidem i sobretot gaudim quan açò tira endavant.


Presentació del projecte

Presentació del projecte "Comboi: un recorregut il·lustrat per les festes valencianes".


Més informació:



Comparteix aquest article
Publicat el 09/11/2022
Secció: Reportatges

Dídac Delcan Albors

Sóc Dídac Delcan Albors, Educador Social, i al llarg de la meua vida he estat vinculat a les Cooperatives d'Ensenyament Valencianes com a alumne però, també, com a investigador.

Mitjançant aquest blog m'agradaria posar en valor aquelles experiències que defineixen als vostres centres així com escoltar veus referents dins del món del cooperativisme educatiu i, també, d'altres àmbits.

Contar allò que fem i allò que ens passa és essencial. En aquest sentit, les cooperatives feu una aportació vital dins de les vostres comunitats de referència ja que esteu, constantment, dinamitzant diferents espais i persones. Obriu, en definitiva, espais on poder fer-se preguntes sobre com volem viure conjuntament.

Continuar oferint la possibilitat d'obrir aquestes preguntes i posar en valor el vostre patrimoni educatiu i organitzatiu és el ferm compromís amb el que compta aquest espai.

Twitter: @fridamnrules
Instagram: @fridamnr

COMENTARIS

Encara no hi ha cap comentari, escriu tu el primer

Escriu el teu comentari:

PROTECCIÓ DE DADES: En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades personals (LOPD) i Comerç Electrònic (LSSI) l'informem que les dades facilitades voluntàriament per vostè., S'incorporaran a un fitxer denominat "territori educatiu" propietat de UCEV amb finalitats estadístiques i de comunicació de les activitats en compliment de les seves finalitats pròpies. Vostè podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició relatiu a aquest tractament de què és responsable UCEV, dirigint-se per escrit a la seu al carrer Arquebisbe Mayoral, 11-b, 46002 de València.