Les cooperatives escolars: un projecte comú de base col·laborativa

Actualment ens trobem immersos en un moment històric en què, cada vegada més, estan creixent les desigualtats econòmiques, l'individualisme i la precarietat laboral. Enfront d'aquesta realitat, el model cooperatiu està agafant cada vegada més protagonisme a l'hora d'oferir una alternativa en tant que garanteix una major estabilitat en les èpoques de crisi, un major compromís per part del col·lectiu que en forma part i que té com a objectiu principal satisfer les necessitats dels seus membres, siguen persones associades o personal laboral, i no tant maximitzar la rendibilitat sense més finalitat que aquesta.

Cooperatives Escolars. Iniciativa promoguda des de la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV).

El cooperatiu és un model d'empresa que afavoreix una economia democràtica ja que el poder d'aquesta no queda centralitzat en el clàssic consell d'administració sinó que són les persones associades com a treballadores de la cooperativa, les que es responsabilitzen de la presa de decisions. A més, la seua filosofia cuida dels mitjans de producció i promou un creixement econòmic arrelat al territori. És, en definitiva, una proposta d'empresa que camina cap a la construcció d'un món més just.

Malgrat aquests aspectes positius, encara existeix hui en dia un gran desconeixement al voltant del sistema cooperatiu. Per tal de fer front a aquesta realitat, des de diferents entitats i institucions, com és el cas de la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes o de la Federació Catalana de Cooperatives d'Ensenyament, s'estan promovent una sèrie de materials i iniciatives que tracten de posar en valor la importància del cooperativisme dins de les institucions escolars. A través d'iniciatives com aquestes, el que es pretén és fomentar els valors cooperatius entre l'alumnat de les escoles associades i federades a aquestes entitats. Tal com afirmen des de la UCEV, "és cada vegada més necessari fomentar i desenvolupar una cultura emprenedora basada en els valors cooperatius des de l'etapa educativa. Cal integrar al sistema educatiu activitats que impregnen la vida escolar de motivació per a cooperar i emprendre amb valors".

En aquest sentit aquesta setmana ens apropem, des de Territori Educatiu, a conèixer els projectes de cooperatives d'alumnat que s'estan fent a dos escoles cooperatives valencianes: per una banda, l'experiència de l'escola El Drac (Torrent, Horta Sud) al voltant de la sostenibilitat i el reciclatge i, per l'altra part, el projecte vinculat a l'organització del viatge de final d'estudis de l'escola La Masia (Museros, Horta Nord). Es tracta d'una sèrie de projectes que tracten d'acostar el món de l'economia social i solidària a les aules per tal que l'alumnat puga viure una experiència basada en la creació i posada en marxa d'un projecte comú de base col·laborativa visibilitzant, així, l'existència de models productius alternatius a la visió econòmica hegemònica. Un model, el cooperatiu, que posa les persones en el centre i que promou que es responsabilitzen i es comprometen amb el seu entorn.

Dos projectes de cooperatives d'alumnat que, en definitiva, passen de la reflexió a l'acció i generen projectes que promouen l'experimentació de models de gestió compartida i lideratge col·lectiu basats en el protagonisme de l'alumnat, integrant i interrelacionant coneixements de diverses assignatures permetent, d'aquesta manera, realitzar una reflexió crítica del món posant en pràctica els valors i els principis cooperatius, sempre tenint en compte, tal com ens contava Miquel Ruiz, president de la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV), en una entrevista recent que "la identitat cooperativa, tant col·lectiva com individual, és una labor que no s'acaba mai, és un camí en el qual mai no podem dir ja hem arribat, ja hi som, i deixar-ho estar. No, tot açò és una cosa que anem construint i, mentre siga viu, no deixarà mai de construir-se".

Caminant cap a una societat més sostenible: l'experiència de l'escola El Drac (Torrent)

El Drac és una escola cooperativa situada en El Vedat de Torrent (Horta Sud). Des dels seus inicis, en setembre de 1979, ha consolidat un projecte educatiu laic, basat en l'educació en valors i les relacions personals que afavoreixen el coneixement social entre l'alumnat, les famílies i el professorat, generant una comunitat educativa compromesa socialment amb el seu entorn.

Parlem amb Pere Ruiz, mestre de música i encarregat de l'assignatura d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial (IAEE), i amb Maria José Burgos, orientadora de l'escola i professora de l'assignatura d'IAEE junt amb Pere durant uns cursos així com també de l'assignatura de Valors Ètics. A través del seu relat ens endinsem en l'experiència de promoció i foment del cooperativisme a l'escola El Drac posant en marxa una sèrie de projectes de cooperatives d'alumnat centrades en el reciclatge i la sostenibilitat. Un camí, tal com diu Maria José, per tal de fer veure que "la fórmula cooperativa és la millor forma d'empresa".

A través d'aquest projecte, "el que pretenem és que tinguen unes nocions mínimes del que és una cooperativa i sobretot, doncs , que ells mateixos s'ho organitzen tot: aprendre l'estructura de la cooperativa i l'organigrama que ha de tenir. A partir d'ací es confecciona tot el que engloba el pla de treball: fer actes, reunions i que tot conste en acta. I d'ací es passa també al pla de la producció, sempre la producció està basada en el tema del reciclatge, des d'ací ho enfoquem" ens conta Pere. "Al llarg de la primera classe" continua compartint-nos Pere, "tractem d'explicar que la nostra escola és una cooperativa i que està formada per sòcies i socis, i a partir d'ací els entrem. Intentem, també, exposar els diferents models d'empresa existents i tractem de trobar les diferències que hi ha entre cadascuna d'elles".

Alumnat de la cooperativa. Curs 2021-2022. Escola El Drac (Torrent, Horta Sud).

"Farà ja uns sis cursos vàrem començar amb l'assignatura d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial (IAEE) promovent la creació de cooperatives per part de l'alumnat a 4t d'ESO" ens comenta Maria José recordant el moment en què varen començar a valorar l'aposta per fomentar la creació de cooperatives a l'escola. "Després vàrem veure que era una forma de funcionar que podia incorporar-se a la resta de classes i que podia ser extensible a altres processos. Aleshores va ser quan es va incorporar també en l'assignatura de Valors Ètics" continua explicant-nos.

En aquest sentit, tenen encetades dos vies de treball. En primer lloc, amb l'alumnat de 1r d'ESO es realitza un treball que s'estén a tota l'aula i a tot el grup i que tracten que tinga una continuïtat amb la resta d'assignatures del curs i amb altres moments de treball a l'escola. En segon lloc, està el projecte d'IAEE amb l'alumnat de 4t d'ESO, "on hi ha un grup reduït d'alumnat i on la preparació és més un aterratge, entenc jo, des del nivell empresarial, per a alumnat amb un cert potencial de muntar-se coses o d'anar cap a aspectes més professionals i on els fem aterrar un poc en la responsabilitat del món laboral" reflexiona Maria José.

Es tracta d'una sèrie de projectes, per tant, que no pretenen quedar-se dins de les quatre parets de l'aula sinó que tracten de construir consciència mediambiental a través de l'establiment de sinèrgies amb altres entitats o institucions. En aquest sentit, afirma Maria José: "nosaltres participem en un programa de l'Ajuntament de Torrent, a través de la Fundació per a la Innovació i el Desenvolupament Actiu a Torrent (Idea't), i també comptem amb Lola Pérez, de l'entitat Natura i Cultura, com a assessora. Aquesta empresa, a través del projecte que tenen de sostenibilitat, i on col·laboren per mitjà d'un conveni de tutorització posat en marxa per l'Ajuntament de Torrent anomenat Emprenedors Sostenibles, va seguint i recolzant el nostre procés de creació d'una cooperativa d'alumnes amb l'alumnat de 1r d'ESO, on tenim la possibilitat de treballar amb un grup nombrós d'alumnes".

Cooperativa agrícola de l'alumnat de l'Escola El Drac (Torrent, Horta Sud). Curs 2020-2021.

Un aspecte molt positiu d'aquest procés d'acompanyament és poder participar en la xarxa que s'ha posat en marxa a nivell comarcal, on diferents escoles estan treballant de forma conjunta en projectes cooperatius de sostenibilitat: "nosaltres vàrem participar, per exemple, en un rastell que fan amb la producció de les diferents cooperatives. També és una forma de cooperar entre cooperatives, això és una part molt motivadora" apunta Maria José.

A més del treball en conjunt amb altres entitats, des de l'escola El Drac també s'intenta portar a persones que puguen aportar i ajudar a l'alumnat amb el seu bagatge professional. En aquest sentit, apunta Maria José: "en el cas del grup de 4t d'ESO, una cosa que sí que intentem és posar en contacte l'alumnat amb persones de dins del món de les cooperatives que els puguen guiar, com per exemple la gerent de la nostra escola que ve a treballar amb ells i elles la part de salaris. A més, intentem també que vinguen persones d'altres entitats referents, com per exemple gent de Creu Roja, que han vingut a parlar-los i formar-los al voltant de la seguretat i la higiene en el treball. O un pare de l'escola que és dissenyador, que va vindre a fer un monogràfic de disseny gràfic i de creació de Canva".

A l'hora de distribuir les tasques, el procés de distribució d'aquestes és essencial. "Quan treballem amb l'alumnat de 1r d'ESO, és a dir, amb un grup gran d'alumnes, primer s'exposen els càrrecs, s'exposen quines formes de participació hi ha a la cooperativa, es demanen voluntaris i es fa una campanya. En principi s'intenta triar per consens, però quan no hi ha es treballa per votació. En primer lloc, es fan unes sessions de sensibilització, d'autoconeixement de quins són els meus potencials i què puc oferir jo a la cooperativa. En tot el treball el més important, considere, és la part de l'autoconeixement, de saber on estic, què puc oferir i saber també comunicar-ho d'alguna manera. Aleshores, hi ha un acompanyament en eixa comunicació i després vota l'assemblea" ens comenta Maria José.

"Aquestes cooperatives de grup sencer" apunta Pere, "són cooperatives de producció. Normalment solem tenir com tres cadenes de producció, perquè tothom estiga recollit. Hi ha unes que estan més centrades en la logística, perquè en aquest projecte sí que fan una plataforma en internet i fan publicitat del seu projecte ja que, com és a nivell comarcal, han de compartir tot açò amb la resta de participants. El projecte abasta des de la creació fins a la seua part també de marxandatge, etiquetatge, estand informatiu i samarretes. Hi ha moltes tasques i tres línies de treball per tal que es puga recollir tota la diversitat de l'alumnat".

Treball en equip de l'alumnat de la cooperativa. Curs 2021-2022 Escola El Drac (Torrent, Horta Sud).

Una manera de treballar, no obstant, que va haver de reformular-se fa uns cursos ja que, en un principi, es fomentava la creació de tres cooperatives diferents entre l'alumnat. Però aquesta proposta generava una excessiva competitivitat entre els companys i les companyes, circumstància que els va fer replantejar-se el projecte i apostar per fer "una cooperativa amb una línia de producció. Després d'haver superat aquesta circumstància i treballar tothom en un mateix projecte, la veritat és que una cosa que ens va sorprendre va ser la gran capacitat d'arribar a un consens per part de l'alumnat per tal de veure qui ocupava la presidència, el secretariat i la tresoreria. Ells mateixos tenien molt clar els perfils de l'alumnat, i a l'hora d'escollir, això va ser determinant perquè l'últim curs tinguérem un perfil de Consell Rector molt autònom i molt ben triat. Això va fer, també, que tingueren molt d'èxit" recorda Maria José.

Un treball, en definitiva, que s'estén ja al llarg de sis cursos i que ha deixat algunes iniciatives a destacar: "un projecte que ens agradaria posar d'exemple és el de la creació d'una cooperativa agrícola, el qual es va posar en marxa el curs passat amb l'alumnat de 4t d'ESO. Vàrem fer un camp, vàries parcel·les i vàrem estar treballant amb diferents hortalisses. L'alumnat es va encarregar de tot, va ser tot un treball d'interrelacionar coneixements. Varen comptar, això sí, amb l'ajuda d'alguns mestres de biologia, els quals els varen fer un fum de suggeriments. Al mes i mig de començar i veure que la terra començava a donar els seus fruits els va oferir una sèrie d'aprenentatges vitals essencials: el temps, la cura de la terra, l'organització de l'espai i el fet de veure també que això és un treball el qual després poden vendre'l. D'això es tractava: de treballar la terra i sembrar la llavor no solament d'una sèrie d'aliments sinó de construir una manera de treballar diferent, de forma igualitària. La finalitat de tot açò és que una part dels beneficis vaja a una ONG, i açò ho accepten perfectament. Respecte a la resta d'ingressos els revertim en l'alumnat i organitzem un berenar per a ells i tenen aquest xicotet premi" afirma Pere.

La valoració per part de l'alumnat és molt positiva ja que, tal com ens comparteix Pere: "l'alumnat de 4t d'ESO la veritat és que se sent realitzat i sent que està aportant un valor afegit a la seua escola. I no sols això: quan ixen fora del centre, en el seu dia a dia també s'adonen que aquesta és una manera d'aportar a la societat. El foment dels valors que té el cooperativisme és essencial, parlem de l'esportivitat que es genera i el respecte entre el grup d'iguals. És el que més valoren".

"A més" afegeix Maria José, "jo pense que, almenys a l'assignatura d'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial (IAEE), també el projecte té un valor molt terapèutic. El perfil de l'alumnat que està a IAEE sol ser un perfil d'alumnat que moltes vegades no ha trobat la motivació dins de l'àmbit més academicista. Jo crec que és com una tasca terapèutica ja que és un lloc on ells es troben, fan una producció i una activitat que té sentit i que naix d'ells mateixos. De fet és una assignatura cap a la que ells tenen una gran motivació per assistir. I això, doncs, en la nostra escola que no té cicles formatius, és una proposta que per a l'alumnat de 4t d'ESO està molt bé".

Respecte a la valoració que fa l'alumnat de 1r d'ESO, ens conta Maria José, "jo crec que l'experiència és valorada també com superadient perquè és un lloc on tothom se sent reconegut. Treballar sota aquesta fórmula dona una flexibilitat que ajuda a fer sentir que tothom té el seu lloc. I després és un projecte on es reconeix el treball i la capacitat de tot l'alumnat: per exemple, a les persones que tenen més capacitat per tal de coordinar i organitzar, se'ls reconeix, i les persones que són més hàbils en determinades qüestions, com les artístiques, que poden passar desapercebudes de vegades, també tenen el seu espai de reconeixement i fan una gran tasca . En general el projecte és valorat en positiu d'una forma prou uniforme, no és que hi haja un grup que li agrade molt i a la resta no, sinó que a tothom l'agrada. La valoració és molt positiva".

Uns valors, els del treball en equip i la solidaritat, que promouen continuar aportant a l'escola a través de la proposta de noves activitats. En aquest sentit, comenta Pere respecte del grup de 4t d'ESO: "l'any passat vàrem fer també, a part de la cooperativa agrícola, un grup de treball per tal d'arreglar l'escola. Aquest era el projecte. És una manera de construir, en definitiva, el seu lloc de convivència que és l'escola. Què vol dir açò? Que es varen posar a fer un diagnòstic dels problemes o els aspectes a millorar amb els que comptava l'escola i es varen posar, conjuntament amb el bidell, a pintar bancs, a decorar les parets dels patis de les etapes d'Infantil i de Primària i varen arreglar les aixetes. Varen oferir-se per tal d'ajudar en tot allò que pogueren. Tot per la nostra escola".

Apostar pel cooperativisme, avui, resulta cabdal per tal de construir societats més justes, igualitàries i plenes de solidaritat. Al respecte, afirma Pere: "crec que apostar pel cooperativisme dins de les nostres aules és superimportant. De fet, nosaltres pensem que on es poden crear llocs de treball amb qualitat és ací: tens una empresa que és teua, vols que funcione bé per a tenir un jornal però, a més, per a tenir més gent treballant. El futur està en el cooperativisme" afirma Pere. I apunta Maria José: "es tracta de crear consciència social. Pensar en una cooperativa és pensar que totes les persones que la comparteixen estan sostenint un projecte que no sols és teu, sinó que depén de moltes més persones i que al final cal alimentar-lo sense tenir ànim de lucre".

L'esperit i la filosofia cooperativa, al cap i a la fi, són els motors d'aquests projectes. Uns valors que es traslladen, també, a les relacions personals i a la resta d'espais vitals de cadascun de nosaltres. "Aconseguir que tota una cooperativa d'alumnat funcione significa que tot un grup d'alumnat estiga treballant de forma conjunta i se senta reconegut. És la força del grup, aquesta és la idea clau" conclou Pere.

Posar en marxa l'organització del viatge final d'estudis: l'experiència de l'escola La Masia (Museros)

A través de la conversa mantinguda amb Maria Josep de Jorge, mestra d'Anglès i Francès de l'escola La Masia, ens apropem a l'experiència de creació de cooperatives d'alumnat d'aquesta escola situada a la localitat de Museros (Horta Nord), una cooperativa pionera en l'ensenyament en valencià i la renovació pedagògica que compta amb més de cinquanta anys de vida.

Una escola, hereva del projecte Tramuntana (més tard Mistral), que sempre ha apostat per la perspectiva cooperativa a l'hora de fonamentar la seua pràctica pedagògica. "El tema cooperatiu es fa d'una forma transversal. Diria ja no de l'ESO sinó com a projecte d'escola. L'alumnat, pràcticament des d'Infantil, està molt familiaritzat amb el treball cooperatiu. No obstant això, aquesta qüestió es treballa a nivell més específic sobretot a l'etapa secundària" afirma Maria Josep, i continua : "es treballa de forma transversal a totes les assignatures, es podria dir que hi ha un sector de la nostra praxi que es dedica al treball cooperatiu i al concepte de cooperativa".

No obstant això, i malgrat el foment de l'esperit cooperatiu al llarg de totes les etapes educatives, durant l'últim curs de l'ESO es planteja passar a realitzar un treball més concret ja que es proposa la creació d'una cooperativa pròpia per part de l'alumnat. Coincidint amb l'arribada del final de la seua etapa a l'escola, ja des de fa un temps "la tradició diu que quan s'arriba al curs de 4t de l'ESO s'organitza un viatge de fi de curs que tinga contingut, és a dir, que no siga solament anar-se'n a la platja o anar-se'n de festa sinó que hi haja un contingut educatiu. Abans, per exemple, es feien viatges a Roma, i ara la destinació ha canviat i se'n van cap a Berlín. A l'hora de fer el canvi de destinació a aquesta ciutat alemanya, vàrem pensar que calia donar-li un canvi a la forma d'organitzar el projecte" afirma Maria Josep. "En aquest sentit, volíem que l'alumnat formara part de la pròpia organització del viatge, sota la supervisió dels tutors, i que prengueren un paper actiu tant en la seua coordinació com en el seu desenvolupament. A més s'intentava també, i entenent que aquest és un viatge costós per a les famílies, que s'implicaren en la recollida de diners per tal de facilitar el viatge a nivell econòmic a tothom", continua compartint aquesta professora, qui actualment exerceix de tutora del grup de 4t d'ESO.

Investigació en grup al voltant de les diferències entre l'empresa tradicional i la cooperativa. Escola La Masia (Museros, Horta Nord).

Al llarg d'aquests cursos intenten ensenyar la base per tal d'entendre l'estructura d'una cooperativa i fomentar la importància de la seua implicació i participació en el projecte. Maria Josep ens continua explicant quin és el procés que segueixen a l'hora d'anar engrescant a l'alumnat en la tasca: "comencem partint d'explicar què és una cooperativa i els expliquem que nosaltres ho som i el que suposa treballar a través d'aquesta fórmula tant a nivell jurídic com filosòfic. Aleshores els presentem els conceptes bàsics d'economia i la forma de constituir un projecte cooperatiu i ho contraposem als diferents models que hi ha d'empreses, des dels més tradicionals fins al model cooperatiu. A partir d'ací intentem que siga el propi alumnat qui deduïsca quins són els beneficis i quines són les obligacions que es tenen respecte de la cooperativa. Ara per exemple, en aquest primer trimestre estem començant en aquesta primera part. És un projecte que dura tot el curs perquè al final la cooperativa acaba la seua tasca quan es realitza el viatge de fi de curs".

El propi alumnat decideix quins càrrecs són els que fan falta dins de la cooperativa a més dels estrictament necessaris com és el cas de presidència, tresoreria i secretariat. També elegeixen qui ocuparà cada lloc de responsabilitat i es creen els estatuts. A partir de comptar amb una bona base teòrica prèvia van organitzant-se i formant-se. El procés de tutorització per part del professorat en la creació i en el posterior desenvolupament de la cooperativa és clau. En aquest sentit, han comptat amb la col·laboració de Pepe Albors, de l'equip tècnic de la Federació Valenciana d'Empreses Cooperatives de Treball Associat (FEVECTA), qui va acudir a l'escola a donar una xerrada informativa.

En aquest sentit, i després de realitzar un procés de reflexió estratègica, es posa en marxa la cooperativa. Maria Josep afirma: "solament fem una cooperativa, a més insistim molt en el tema del benefici comú i que cadascú, i això és molt important, aportarà la seua força de treball: aquest és el capital que proporcionarà a la cooperativa. Cadascú, òbviament, en funció de les seues possibilitats, en tant que hem de reconèixer que tenim una gran diversitat d'alumnat, amb interessos diferents". Aquest és un altre dels aprenentatges que consideren més importants: tothom és vàlid d'aportar el seu treball en funció de les seues possibilitats i els beneficis, en aquest cas, poder gaudir del viatge de fi de curs a Berlín, es reparteixen de forma igualitària. "Jo crec que aquesta és una de les riqueses del projecte" reflexiona Maria Josep.

Disparador del projecte 'Som cooperativa': sense tots no s'aconsegueix la tasca. Escola La Masia (Museros, Horta Nord).

Per tal que tothom puga aportar dins de les seues possibilitats, l'estructura organitzativa de la cooperativa s'articula com un aspecte essencial per al bon funcionament i desenvolupament de l'entitat. En aquest sentit, Maria Josep ens comparteix la configuració d'aquesta: "la cooperativa es divideix en comissions. Creiem que és important categoritzar la feina que ha de fer cada comissió per tal d'organitzar-ho tot de forma més adient. A més, es fan reunions que poden ser o bé setmanals o bé quinzenals en funció de la feina que hi haja en cada moment del curs. A l'hora de dividir la feina, podem trobar tasques organitzatives i de venda. Per una banda, a les tasques organitzatives hi ha un grup d'experts, diguem-ne, que s'encarreguen de la recerca d'activitats que puguen resultar més atractives i inclús col·laboren amb nosaltres a l'hora de buscar l'allotjament durant el viatge. I per altra banda estan les tasques de venda: ací resulta cabdal la participació i la col·laboració de tota la comunitat educativa ja que, per exemple, gràcies al mestre de Plàstica, qui va decidir oferir un espai de classe per dedicar-ho a l'estampació de samarretes, es varen evitar haver d'encomanar aquesta feina a una empresa externa".

La falta d'organització repercutirà en el bon desenvolupament del viatge així que, en aquest sentit, resulta essencial fer una bona tasca tant organitzativa com de promoció dels productes i les activitats que es realitzen perquè el que està en joc és el seu viatge de final de curs i d'etapa a l'escola. És, en definitiva, una manera de comprometre's amb ells mateixos. "A més" recorda Maria Josep, "per a aquest curs estem valorant introduir dos novetats: en primer lloc està la comissió de festes de l'escola. Estem valorant l'entrada de l'alumnat dins d'aquesta comissió per tal que tinguen una part activa en les decisions que es prenen conjuntament amb el professorat. I, en segon lloc, està la relació amb altres entitats socials, circumstància molt important també ja siga treballant conjuntament amb la llar de jubilats o amb la biblioteca, per exemple".

La valoració de l'alumnat a l'hora de posar en marxa aquesta cooperativa ha estat, durant els primers anys, molt positiva. No obstant això, reconeix Maria Josep, l'arribada de la pandèmia va fer trontollar el projecte ja que es va haver de paralitzar per complet, deixant a mitges el projecte de la cooperativa i el viatge final. Una circumstància que es va estendre al curs passat també ja que, tal com ens conta aquesta professora, "encara amb la pandèmia, però ja podent anar a l'escola, sí que es va posar en marxa la cooperativa però no es va poder fer el viatge i això va marcar el rumb de la cooperativa. Sense tenir clar un objectiu de cap a on anava el projecte, l'alumnat es va desmotivar molt. Això és un aprenentatge que hem de tenir en compte: l'alumnat necessita tenir un horitzó final per tal de motivar-se. Aquest horitzó pot ser un viatge final de curs o pot ser qualsevol altra iniciativa amb alguna entitat social, el que siga, però han de poder visualitzar un horitzó. Com a producte solament teòric no ens va funcionar".

Disparador del projecte 'Som cooperativa': sense tots no s'aconsegueix la tasca. Escola La Masia (Museros, Horta Nord).

Parar, per tant, per tal de poder tornar a començar, amb noves perspectives i nous aprenentatges. En aquest sentit, i sense perdre de vista l'espurna que manté viva la flama de l'esperit cooperatiu, aquest curs continuen en marxa amb la proposta de la cooperativa d'alumnat, convertint-se aquest projecte ja en una aposta indispensable dins de la seua concepció pedagògica. Apostar pel cooperativisme a les escoles, per a les persones que formen part del projecte de l'escola La Masia, és clau. En aquest sentit, Maria Josep reflexiona: "des de la nostra filosofia no podem entendre que si som una escola que defensa els valors del cooperativisme i que ens organitzem sota la fórmula jurídica d'una cooperativa, això no tinga a nivell curricular una continuació amb el nostre alumnat. Amb aquest moment de crisi de l'economia mundial i ara amb la pandèmia, el món cooperatiu ha demostrat que és més estable que altres tipus d'iniciatives. I a més, es tracta d'iniciatives que aporten un valor social important".

"No podem educar l'alumnat en la lògica que existeix solament una economia capitalista i punt. No : han de saber que hi ha més opcions i que cal apostar per iniciatives que isquen de l'individualisme i aposten pel grup. Per a mi , treballar la cooperativa d'alumnat és una manera de continuar el projecte que s'inicia a la classe de tres anys quan es treballa a través de l'assemblea" afirma, i acaba amb un desig i una proposta de cara al futur: "m'agradaria que es creara una xarxa de connexions entre les cooperatives d'alumnat existents. Entre els centres cooperatius hi ha molt bona comunicació però també és cert que moltes vegades ens guanya el nostre dia a dia a l'escola, però la veritat és que seria molt interessant i engrescador poder donar aquest pas d'intercooperació entre les iniciatives de l'alumnat. Per què no organitzar unes jornades on compartir experiències o realitzar visites a altres centres per conèixer què s'està fent? Estic segura que tot anirà rodant a poc a poc, tot és qüestió de proposar-ho".

Disparador del projecte 'Som cooperativa': sense tots no s'aconsegueix la tasca. Escola La Masia (Museros, Horta Nord).