Territori Educatiu

12/10/2022

«Educar més enllà de les aules»: caminant cap a un ensenyament interdisciplinari

Fa poc més de deu anys que es varen iniciar els estudis Magisteri a Florida Universitària, l'àrea d'estudis superiors de Florida Centre de Formació, una de les cooperatives amb més trajectòria de tot el territori valencià. Deu anys després del començament d'aquesta trajectòria acadèmica, i per tal de donar compte del trajecte seguit al llarg de tots aquests anys s'ha publicat, sota la coordinació de Francesc Rodrigo i Sheila Pons, l'obra col·lectiva «Educar más allá de las aulas. Espacios, lecturas y experiencias de interdisciplinariedad, investigación e innovación educativa», on es recullen els treballs de diferents especialistes al voltant de la diversitat de contextos per a l'aprenentatge en els quals s'entremesclen experiències didàctiques molt variades i que ajuden, avui, a repensar com ha de ser l'educació del segle XXI.

«Educar més enllà de les aules»: caminant cap a un ensenyament interdisciplinari

Fa poc més de deu anys que es va iniciar l'activitat lectiva del Grau de Mestre/a d'Educació Infantil i Primària a Florida Universitària, l'àrea d'estudis superiors de Florida Centre de Formació, una de les cooperatives amb més trajectòria de tot el territori valencià. Deu anys després del començament d'aquesta trajectòria acadèmica, i per tal de donar compte del trajecte seguit al llarg de tots aquests anys, des de l'equip motor d'aquests estudis han volgut seleccionar, de la mà de Francesc Rodrigo i Sheila Pons, una sèrie d'experiències que s'han realitzat al llarg dels anys i que, com bé diuen al pròleg del llibre, comparteixen els següents trets comuns: «plantegen la formació més enllà de les fronteres de les aules, promouen l'aprenentatge cooperatiu, potencien la interdisciplinarietat i posseïxen un important grau d'innovació educativa i, a la vegada, resulten útils i són transferibles a plantejar experiències fàcilment adaptables a altres contextos, bé a les aules de les facultats de Magisteri, o bé en els centres educatius d'infantil o de primària».

Així, sota el títol «Educar más allá de las aulas. Espacios, lecturas y experiencias de interdisciplinariedad, investigación e innovación educativa», es recullen els treballs de diferents especialistes al voltant de la diversitat de contextos per a l'aprenentatge en els quals s'entremesclen experiències didàctiques molt variades: d'educació física, ciències naturals, educació literària així com d'història i geografia en el marc de les didàctiques específiques corresponents, realitzades dins del pla d'estudis de Magisteri en Educació Infantil i Primària d'aquesta institució.

El llibre articula, així, una magnífica oportunitat per tal de repensar els camins que ha de seguir una educació que ha de ser significativa i estar arrelada al context en què té lloc. Aquesta setmana descobrim i reflexionem, per part de Francesc Rodrigo, coordinador del llibre, i de Sonia Renovell i Irene López, autores de diverses de les experiències que apareixen en aquesta obra, al voltant del model educatiu posat en marxa per Florida Centre de Formació, dels reptes de present i de futur amb els quals compta aquesta institució i els que ha de tenir una educació arrelada al segle XXI.


Coberta del llibre

Coberta del llibre "Educar más allá de las aulas".


L'any 2009 Florida universitària va començar a realitzar els cursos de magisteri infantil i de primària, circumstància que ajuda a posar en marxa un model educatiu propi. Hui ací estem convocats per l'aparició d'una obra col·lectiva titulada «Educar más allá de las aulas. Espacios, lecturas y experiencias de interdisciplinariedad, investigación e innovación educativa». Aquest llibre dona compte de tot el camí seguit durant aquests anys, però abans de continuar indagant al voltant del llibre, m'agradaria preguntar-vos de manera general com definiríeu o en què consisteix el model educatiu de Florida en el qual fa tants anys que treballeu?

P: El model de totes les titulacions de Florida és un model competencial. Treballem les competències comunes transversalment entre totes les titulacions, com ara el treball cooperatiu, l'ús de les TIC, la comunicació *inter i intrapersonal o el lideratge. D'aquesta manera, anem pensant i indagant al voltant de quin model de docent hauria de tindre una escola cooperativa en el segle XXI. A partir d'ací comencem a realitzar el que anomenem projectes integrats que solen tindre un pes avaluador d'un 25 o 30% del total de les qualificacions en funció de cada titulació. En aquests projectes s'integren tots els coneixements de totes o la majoria de les assignatures que formen part de cada titulació. En este punt naixen moltes experiències i alguns dels capítols del llibre del qual parlarem a continuació venen referenciades després d'haver-se dut a terme a través d'aquests projectes.

S: Portem un parell d'anys en què estem enmig d'un procés de reconsiderar i repensar el nostre model educatiu. Volem fer un pas cap avant i fer una revisió de tot allò que havíem estat fent. Respecte a les titulacions que tenen a veure amb el món educatiu des de Florida hem intentat fer un pas cap avant incorporant una nova titulació: la de Coaching Educatiu. El que pretenem és que en els diferents cursos dels graus de Magisteri Infantil i Primària, així com en el Màster de Professorat de Secundària, es treballe tot el que és el marc de l'educació partint des de la concepció d'allò que és la infància per a després treballar-la des del punt de vista de la inclusió. Sempre treballem enfocant-ho des d'una perspectiva inter o intra disciplinar.

Quan el nostre futur professorat entre a un centre d'infantil, primària o secundària no es trobarà una realitat fragmentada: haurà de col·laborar amb diferents disciplines. És una manera d'oferir opcions i oportunitats de viure una experiència el més semblant possible al que serà el seu futur desenvolupament professional. Si el nostre model està caracteritzat per la interdisciplinarietat, hem de ser conseqüents i oferir aquesta manera de treballar al nostre alumnat.

P: Tot aquest procés l'estem fent acompanyats d'altres institucions com és el cas de la Universitat de València o alguns museus de la ciutat.


Visita alumnat Màster de Professorat en Secundària per tal d'interrelacionar art i educació física.

Visita alumnat Màster de Professorat en Secundària per tal d'interrelacionar art i educació física. Autoria: Irene López.


Heu estat comentant que una de les característiques claus i el vostre model és la d'obrir la vostra universitat al seu entorn més pròxim, tant en l'àmbit empresarial com social. Aquest llibre dona compte d'una sèrie d'experiències per part de professorat de Florida així com professorat amic d'altres universitats i altres institucions, com la Universitat de Lleida i la de València. En què consisteix aquest projecte i per què heu decidit publicar-lo?

P: Naix de la voluntat de gent que hem treballat junts i que hem compartit projectes. Les experiències que ací apareixen comentades tenen a veure sobretot amb un eix fonamental. El primer és una formació del docent competencial i adequada a les competències que hauria de tindre per a nosaltres un docent del segle XXI. No inventem res, sinó que recuperem l'escola arrelada al medi. No té sentit hui dia formar a un professorat que no tinga connexió i relació amb l'entorn més pròxim en el qual desenvolupa la seua activitat professional i la seua vida, que no ensenye en la seua llengua materna i que no tinga relació amb la naturalesa i el medi amb el qual conviu.

Per exemple en la meua experiència una de les activitats que solem realitzar és una visita pel paratge natural del Saler i de l'Albufera i allí col·laborem amb una escola pública, "Lluis de Santángel", on el nostre alumnat dissenya una ruta literària i una ruta de Ciències Naturals per a aquest alumnat d'infantil i primària. Ací treballem un dels eixos bàsics de Florida, que és connectar el futur professional del nostre alumnat de Magisteri amb la realitat actual.

S: És una manera de donar a conéixer com treballem nosaltres. És una manera de posar en valor el treball de molts professionals que estan implicats a l'hora de formar al futur professorat. Són activitats també que tant per part de l'alumnat com de nosaltres mateixa veiem que són molt positives en el desenvolupament conceptual i curricular. A més és una manera de fer veure que es pot treballar per projectes en la universitat. Moltes vegades veiem que sol ser una opció en escoles infantils, de primària i fins i tot en instituts, però hi ha poques experiències en les quals es treballe així dins de la universitat. Normalment en la universitat sol desenvolupar-se en funció de la voluntat individual d'un docent o d'un xicotet grup de docents, però no està contemplat aquest treball com un model general.

P: És una obra en la qual apareixen referenciades una sèrie d'experiències que són exportables a molts altres centres i en les diferents etapes educatives. Una de les idees claus d'aquest llibre és que servisca com un instrument a través del qual poder compartir experiències. Per a nosaltres és clau.


Ruta literària pel barranc del Carraixet (Alboraia).

Ruta literària pel barranc del Carraixet (Alboraia).


Esteu fent referència a l'aposta per un model competencial, el qual implica una ruptura amb un model que considereu anacrònic. Quin docent implica aquest model i què suposa apostar per ell?

P: Fa uns anys des d'AKOE ja es va escriure un llibre que reflexionava al voltant d'aquesta qüestió. En aquell moment es pensava des de les cooperatives d'ensenyament vinculades a AKOE però, no obstant això, considere que hauria de ser aplicable a qualsevol professorat de qualsevol escola. Es tractaria d'una persona en formació permanent, que llig, investiga i que està formada en el model competencial. També que tinga un domini de les TIC i capacitat de treball en equip de manera cooperativa.

El llibre de text, per exemple, implica assumir una metodologia que considerem que està anacrònica. Per tant, el nostre objectiu final és ser capaços de generar situacions d'aprenentatge tant dins com fora de l'aula, prou riques i motivadores perquè l'alumnat vulga estar amb nosaltres dins de l'aula. L'altre dia l'explicava en la meua classe: hem d'aconseguir que el nostre alumnat vinga content a classe. Si no són feliços, hauràs de replantejar-te les teues classes, així que cal continuar investigant sempre al voltant de quina mena de metodologies ens poden ajudar en aquest sentit.

S: Nosaltres ara amb el nou replantejament que estem fent del model educatiu, estem veient quines competències mantenim i estan funcionant bé i quines altres fa falta replantejar. A més, amb l'arribada de la nova llei educativa, la LOMLOE, s'estan sumant noves competències, com és el cas d'aquelles que estan relacionades amb l'ètica i la sostenibilitat, la inclusió, la coeducació o la inclusió del col·lectiu LGTBI.

I: És molt important replantejar el tema de les competències perquè fer-ho implica començar a qüestionar altres aspectes com poden ser les formes d'avaluació i els sabers bàsics que s'han d'assolir. Per exemple, podríem començar a preguntar-nos si té sentit qualificar una competència o fragmentar uns sabers bàsics per cursos. Però aquestes preguntes necessiten temps de reflexió... En tot cas, replantejar les competències també implica repensar què vol dir ser mestre del segle XXI. Des del meu punt de vista no podem concebre un mestre que no tingui la capacitat de treballar en equip, d'aprendre dels errors, de saber escoltar, de saber reflexionar i investigar, de ser empàtic, que domini les tecnologies i els continguts del nivell educatiu on imparteix docència, que tingui una bona salut emocional, que tingui curiositat per aprendre, que estigui en formació continua, que s'emocioni fent classe i també un dels aspectes més importants i que malgrat ser obvi a vegades oblidem... ser mestre implica ser bona persona.


Irene López, una de les autores del llibre. 


En l'obra s'observa la voluntat d'anar més enllà de les aules com a concepte però també com a realitat. En aquest sentit, aposteu per una sèrie d'itineraris historicoeducatius, en la naturalesa o a través de la literatura, posant l'accent en la importància d'obrir-se a la "deriva". Esta em sembla una idea molt suggeridora que s'entrellaça amb la següent pregunta: com es conjuga la fonamentació teòrica del docent reflexiu i investigador que plantegeu en el vostre model, ben fonamentat en l'àmbit pedagògic i teòric, a estar obert al fet que l'activitat ens oferisca, en el seu desenvolupament, nous arguments, vivències i coneixements?

P: En la meua experiència, jo crec que un bon docent necessita una bona brúixola que li puga orientar clarament cap a on anar. En el meu cas tinc clar que aquesta brúixola poden ser les competències. La brúixola ajuda a saber trobar quin és el vertader camí, però també hem de comptar amb una bona motxilla d'aprenentatges, sabers i experiències. No obstant això, crec que és essencial que un bon docent estiga obert a la deriva, per a mi és un concepte essencial i que de fet l'aplique en les meues activitats i en la meua reflexió com a docent: la deriva poètica pels paisatges del nostre entorn, tant personalment com col·lectiva. Se m'ocorren els passejos per l'horta, per l'Albufera o pels museus. La idea de la deriva és interessant perquè implica que l'alumnat interrelacione, per exemple, coneixements i sabers de poesia i art, de matemàtiques i museus, educació física i art.

I: Exacte, en el meu cas ho aplico amb l'educació física i l'art i és una forma d'aprendre a gestionar la incertesa. Al final, la vida també és això. Però no hem de confondre la gestió de la incertesa amb la improvisació. Com diu Paco, el mestre que sap gestionar la incertesa té un gran ventall de recursos, aprenentatges i experiències que li permeten fer-ho i, a més a més, fer-ho en el moment oportú.

S: És una manera d'eixir de la zona de confort, de trencar esquemes i de tindre una ment oberta al canvi. D'aquesta manera es pot donar resposta a les noves necessitats que van sorgint per part de l'alumnat.

P: I que siguen com diem en valencià "agosarats", és a dir, que siguen capaços també de poder viatjar sense brúixola. Recorde que Francesco Tonucci deia que la vida és el que succeïx fora de les aules. Aleshores si l'escola el que no fa és portar l'escola a la vida del parc, del jardí, de la societat, dels museus i dels barris, si no fa per portar això a les aules, aleshores no estem ensenyant per a la vida.

S: Recorde una frase de quan era estudiant que deia que les aules han de ser finestres de cara al món, però també han de ser espill. És a dir, el nostre alumnat ha de veure a les aules esta diversitat reflectida perquè si no el que ens trobarem serà un alumnat que no se sentirà identificat i no s'estarà treballant el tema de la inclusió.


Ruta literària pel barranc del Carraixet (Alboraia).

Ruta literària pel barranc del Carraixet (Alboraia).


Em sembla interessant abordar el concepte d'innovació que està present al llarg de tot el llibre on, de forma significativa, apareix una aposta per un ensenyament d'aquestes característiques. En què consisteix i quina convivència pot tenir amb el concepte de «renovació»? Són excloents o poden conviure tots plegats?

P: Per a mi la innovació té sentit solament si va lligada a la millora. Innovar per innovar, com a concepte buit, no serveix de res. Tenim a Kilpatrick, o Freinet i les seues invariants, que són treballs, idees i reflexions que porten en marxa quasi cent anys. Això està ací ja, però per a mi la innovació ha d'anar sempre lligada a la millora social i a la transformació del docent com a un subjecte emancipador, tal com deia Paulo Freire. Per exemple, és el mateix que ocorre amb les TIC. Si el seu ús no va acompanyat amb la transformació de l'aula i a un canvi metodològic, aquestes no seran un element d'innovació.

S: Estic totalment d'acord amb Paco. De fet, les meues assignatures estan relacionades amb aquest concepte i el treballem des de diferents autors i veiem com, malgrat que cadascú la definisca d'una manera, hi ha una sèrie de trets diferencials que marquen clarament el camí d'aquest concepte. La innovació implica un canvi i una transformació, evidentment, però sempre ha de ser per a la millora i implica tot un treball de reflexió prèvia amb el qual cal comptar amb els referents històrics. Implica un canvi profund, aleshores jo no ho entenc com una renovació o una modernització. Per a mi són coses diferents.

I: Relacionat amb això, el primer dia de classe demano als alumnes que portin una fotografia que per a ells representi la innovació educativa. Pràcticament tots porten una fotografia d'unes ulleres virtuals o d'una pissarra digital. Jo sempre els hi fico l'exemple d'un mestre que té la pissarra digital i l'utilitza per a projectar el llibre de text. Els hi pregunto: "Està innovant?" A partir d'aquí comencem a reflexionar i a fer-nos preguntes per arribar a la conclusió de que tota innovació implica una millora i que aquesta sempre vindrà lligada a les necessitats d'un context específic.

P: Un exemple que veig clarament relacionat amb açò són les sortides que fem amb l'alumnat. Costa molt llevar-los del cap la idea que quan fem una activitat fora de l'aula no la visquen com una mera activitat extraescolar. Però no: són experiències en entorns complementaris. Quan anem a un museu, farem una activitat plenament significativa, aprendrem en el museu i del museu. Per a mi aquesta és una idea clau per tal d'entendre què és la innovació, és a dir, no es tracta de canviar el nom a coses que ja s'estaven fent des de fa molt sinó renovar i reconstruir l'estructura, canviar les creences del professorat.

S: Allò que requereix un procés d'innovació és temps. No crec que haja de ser un canvi radical sinó que es pot fer a poc a poc. Cal anar revisant allò que tenim, mantenir allò que funciona i millorar tot el que estiga al nostre abast des d'una mirada i un abordatge des de la diversitat de mirades existents. Això és clau.


Ruta literària per l'ermita de Santa Ana (Albal).


Parlem d'avaluació. Una nova mirada cap a l'educació, com pressuposa el vostre model educatiu, necessita instruments i tècniques per tal de valorar la seua incidència, el seu encert i el seu procés formatiu. Com l'heu afrontat?

S: Nosaltres hem dissenyat diferents models d'avaluació, sobretot rúbriques per tal d'avaluar la comunicació oral i escrita, així com altres qüestions. També fomentem que l'alumnat s'avalue entre ells i elles a través de la coevaluació. Són instruments que continuem revisant i millorant. Sempre cal anar perfilant-los per tal de poder donar resposta a les noves situacions que es van plantejant. A més, per tal de fomentar tot un treball d'adquisició de competències, els projectes integrats han de ser presentats tant oralment com per escrit.

P: Els projectes impliquen una gran diversitat d'instruments d'avaluació. Normalment estan avaluats per tot el professorat que està implicat amb les seues assignatures dins dels projectes així com la resta de professorat que fa part del tribunal avaluador final. I a mi, personalment, a més de la presentació per escrit del projecte així com la presentació davant un tribunal, també m'agrada demanar-los dues produccions escrites al final del projecte: una reflexió en grup sobre com ha estat el procés d'aprenentatge i sobre com han treballat i desenvolupat les competències emmarcades dins del projecte, amb quines coses s'han sentit més còmodes i els han agradat més i també una reflexió final individual al voltant de tot el que han pogut aprendre i que els ha semblat eixa experiència. A banda de les rúbriques solem acompanyar el procés d'avaluació amb la reflexió. Són eines complementàries i necessàries, segons el nostre parer.

S: Pel que fa a la reflexió el que tractem és que es faça una avaluació quantitativa com qualitativa. En el meu cas, quan he estat tutora, la part més important ha estat la qualitativa, ja que el feedback ve donat pel mateix alumnat: centres d'interés, focus group, etc. A més, no es tracta d'una avaluació que solament ocorre al final del procés sinó que té molt en compte tot el procés de desenvolupament del projecte. Crec que és essencial per tal de poder acompanyar l'aprenentatge.

I: Sí, estic d'acord amb el que comentes. Primer hem d'entendre que avaluar no és el mateix que qualificar, aspecte que a vegades costa que els alumnes i alguns mestres entenguin. Per avaluar, necessito instruments que siguin tant qualitatius com quantitatius, tal i com comentaves. Per exemple, jo utilitzo les dianes d'avaluació. En fan una el primer dia de classe, amb les competències principals que treballarem a l'assignatura i al final de l'assignatura la tornen a fer i han de reflexionar sobre com i perquè han millorat o empitjorat les seves competències. A més a més, també relacionat amb el que comentava Paco, utilitzo els relats autobiogràfics on l'alumnat ha d'escriure els "encounters" que han tingut durant l'assignatura, és a dir, aquelles situacions d'aprenentatge que els ha generat coneixement. Però no només s'han de quedar en la descripció, ho han de contrastar amb autors i reflexionar quins aspectes didàctics els ha facilitat adquirir aquell aprenentatge. D'aquesta forma ells podran reflectir aquesta didàctica en els seus futurs estudiants.

P: També podem fer esment que alguns dels articles exposats al llibre han estat publicats d'una manera més extensa en revistes científiques. D'aquesta manera busquem donar-li una validesa científica a totes aquestes experiències que estem fent a les aules. La relació entre investigació i acció, per a nosaltres, és clau. Paral·lelament a aquesta qüestió, molts de nosaltres estem integrats en diversos grups d'investigació que enriqueixen molt el diàleg i ens ajuden a compartir i continuar aprenent a través d'allò que ens diu l'evidència científica. No és un treball aïllat sinó que estem fent xarxa per tal de compartir metodologies i experiències.


Francesc Rodrigo i Sonia Renovell.

Francesc Rodrigo i Sonia Renovell.


Un dels reptes essencials dins del món cooperatiu és el del treball en xarxa. En aquest sentit, i ja per acabar, m'agradaria preguntar-vos al voltant de la col·laboració existent entre Florida i la resta d'escoles cooperatives del vostre voltant. Quina potència, quin present i quin futur té aquesta col·laboració?

S: Posaré un exemple del Màster de Secundària. Dins de l'assignatura de Treball Final de Màster proposem una sèrie de línies d'investigació, on des de fa un parell d'anys hem introduït una nova línia que té a veure amb l'anàlisi del treball per àmbits de les cooperatives d'ensenyament valencianes. L'alumnat està responent en positiu i des de la nostra perspectiva, volem donar difusió a totes aquelles experiències que s'estan fent a les cooperatives però, a més, estem intentant donar una sèrie de recursos a les cooperatives per tal d'avaluar els seus processos de treball. És important, per una banda, per posar a la universitat al servei de les escoles a través dels seus processos d'anàlisi i, per altra banda, per tal de donar a conèixer el potencial de les cooperatives al nostre alumnat.

I: En aquesta línia, a les assignatures dels graus també estem molt en contacte amb les escoles cooperatives. Ja sigui per a què l'alumnat hi vagi en format visita per a després fer un treball de reflexió i anàlisi sobre diferents aspectes com pot ser la metodologia, l'organització dels espais, etc., com per a què facin propostes didàctiques per tal de ficar-les en pràctica a l'escola. Després a l'aula universitària exposem oralment aquestes experiències que han dut a terme i reflexionem sobre com les podem millorar. D'aquesta forma ens enriquim i aprenem tots, alumnes i escola.

P: Hi ha moltes escoles cooperatives que formen part d'aquestes experiències que apareixen al llibre, com és el cas de La Nostra Escola Comarcal o Les Carolines. Com deia Sonia, des de Florida sempre s'ha intentat visibilitzar a les escoles cooperatives fent xerrades i tallers on els oferim espais per tal de vindre a contar els seus projectes. La relació, dins de les cooperatives, és encara més intensa amb els centres que formen part d'AKOE. Per a nosaltres és fonamental conèixer els models existents de treball a les cooperatives. El mes que ve, de fet, presentem a Aldaia un nou llibre precisament sobre el treball que s'està realitzant des dels centres AKOE: «AKOE Educació: escoles que cooperen». Serà el pròxim dimarts 15 de novembre a les 18 de la vesprada a l'Auditori d'Aldaia (TAMA).

Comparteix aquest article
Publicat el 12/10/2022
Secció: Reportatges

Dídac Delcan Albors

Sóc Dídac Delcan Albors, Educador Social, i al llarg de la meua vida he estat vinculat a les Cooperatives d'Ensenyament Valencianes com a alumne però, també, com a investigador.

Mitjançant aquest blog m'agradaria posar en valor aquelles experiències que defineixen als vostres centres així com escoltar veus referents dins del món del cooperativisme educatiu i, també, d'altres àmbits.

Contar allò que fem i allò que ens passa és essencial. En aquest sentit, les cooperatives feu una aportació vital dins de les vostres comunitats de referència ja que esteu, constantment, dinamitzant diferents espais i persones. Obriu, en definitiva, espais on poder fer-se preguntes sobre com volem viure conjuntament.

Continuar oferint la possibilitat d'obrir aquestes preguntes i posar en valor el vostre patrimoni educatiu i organitzatiu és el ferm compromís amb el que compta aquest espai.

Twitter: @fridamnrules
Instagram: @fridamnr

COMENTARIS

Encara no hi ha cap comentari, escriu tu el primer

Escriu el teu comentari:

PROTECCIÓ DE DADES: En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades personals (LOPD) i Comerç Electrònic (LSSI) l'informem que les dades facilitades voluntàriament per vostè., S'incorporaran a un fitxer denominat "territori educatiu" propietat de UCEV amb finalitats estadístiques i de comunicació de les activitats en compliment de les seves finalitats pròpies. Vostè podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició relatiu a aquest tractament de què és responsable UCEV, dirigint-se per escrit a la seu al carrer Arquebisbe Mayoral, 11-b, 46002 de València.