«El vol de Guillem»: sembrar memòria, sembrar futur

Recentment ha arribat a les llibreries l'obra «El vol de Guillem. Un conte per la memòria» (Caliu Espai Editorial), una aposta política i pedagògica que conta la història de Guillem Agulló i que té com a objectiu sembrar memòria en la infància facilitant, així, una conversa intergeneracional sobre el que moltes vegades sembla inabordable: l'odi i la violència.

Publicada dins de la col·lecció «Xicalla», el llibre dona continuïtat a una línia editorial que entén la literatura infantil com una eina de transformació i consciència, com ja varen fer amb, entre d'altres, «I, malgrat tot, Palestina» i «L'arròs de la paella». Ara, amb la història de Guillem Agulló, assassinat l'11 d'abril de 1993, la proposta arriba carregada de simbolisme i compromís i, com ja és habitual en tots els projectes que coordinen des d'aquesta col·lecció, ho fan des de la tendresa i des d'una literatura arrelada, crítica i compromesa.

En aquest reportatge parlem amb Ricard Tàpera, autor del conte, Betlem Agulló, germana de Guillem, que ha posat veu a la història, i amb Helga Ambak, encarregada del disseny gràfic, qui ens expliquen com ha estat el procés de creació d'aquesta obra coral que inclou il·lustracions, música, narració i un dossier amb diverses propostes didàctiques. Una iniciativa que no només vol recordar sinó també fer memòria des de la festa, la creativitat, les vessants artístiques i la paraula compartida. Trenta-dos anys després de la seua mort, aquest conte suposa una eina més per tal de seguir cridant ben fort: «Guillem Agulló. Ni oblit, ni perdó».

Portada "El vol de Guillem. Un conte per la memòria".

«Quan una papallona s'alça en vol»: la força d'una metàfora.

El projecte «El vol de Guillem. Un conte per la memòria» va començar amb un moment de pausa, d'espera, un d'aquells que fan encendre les idees. «Tot va nàixer just fa un any. L'onze d'abril, i amb motiu de la concentració per l'assassinat de Guillem, havia quedat amb un amic que arribava tard. Estava avorrint-me i em vaig posar a rumiar coses i se'm va ocórrer fer-ho» ens conta Ricard. Pensava en com li hauria agradat que li hagueren contat la història de Guillem de xicotet, i de seguida va voler imaginar com podria transmetre-la a les seues nebodes. D'aquesta necessitat li va llançar la proposta a Betlem, que la va rebre amb entusiasme. «Quan m'ho va dir, vaig pensar que era brutal, perquè mai en la vida cap persona s'havia plantejat contar la història de Guillem de cara a la xicalla», explica ella, subratllant la importància d'apropar temes difícils tals com la mort i l'assassinat de Guillem a les generacions més joves. El relat va nàixer, per tant, del desig d'explicar i de fer memòria des d'una mirada intergeneracional.

Des del principi, una de les condicions fonamentals va ser no causar trauma, sinó oferir una eina per a la memòria i la transmissió dels valors de Guillem. «L'única premissa que li vaig demanar és que no fora traumàtic», assegura Betlem, mestra de professió, conscient del repte pedagògic que suposa parlar de la mort i la violència amb la infantesa. Aquesta exigència, lluny de limitar, va obrir camí a una narració simbòlica i carregada de sensibilitat que parla de la vida, de la transformació i del llegat a través d'una imatge tan suggeridora com la d'una papallona.

En aquest procés creatiu, la metàfora del vol de la papallona es va convertir en el nucli simbòlic que ho vertebrava tot. Tal com ens conten, va arribar de forma natural. Ricard explica que va començar a agafar forma a partir d'un detall biogràfic: la passió de Guillem per la natació. «Tenia clara la història, els valors i la ideologia que ell defensava. Però va ser veure la papallona en la natació i se'm va ocórrer tirar per ací». A partir d'eixe gest tan senzill (el moviment del cos dins l'aigua que evoca el vol d'un insecte), la història es va anar entrellaçant amb una poderosa càrrega simbòlica. «Contar una història tan complexa, tràgica i amb tants elements contextuals i polítics en clau infantil no és fàcil, i cal facilitar alguns mecanismes a les més menudes per tal que puguen seguir la història i entendre-la dins de les seues capacitats» afirma Helga Ambak, il·lustradora de l'obra.

«Pensem que la pèrdua potser és una sensació que les més menudes encara no han patit mai, i que és la clau d'aquesta història» reflexiona de nou Helga, qui afig: «al mateix temps, la contem des d'un punt de vista positiu, intentant traslladar la idea de «transformació» que pot patir una persona quan s'acaba convertint en un símbol. La papallona representa molt bé tot açò. Fins i tot les més menudes saben que les papallones passen per diferents estats fins a acabar convertint-se en el que són, i això és un poc el que hi ha a la base de la història». La coincidència amb l'arribada de la primavera, estació en què van assassinar Guillem, i la seua potència visual i emocional, va acabar d'enllestir i donar forma a aquesta metàfora. Betlem ho resumeix amb força: «la papallona simbòlicament és molt bèstia: hi ha transformació a la primavera, canviar, donar-li la volta a tot, el renaixement...».

Helga Ambak. Autoria: María Lozano (@lacroniques).

Recuperar la memòria Guillem per a la xicalla.

Parlar de Guillem Agulló a la infantesa no és només un exercici de memòria, sinó també un acte de justícia emocional. Com diu Betlem, «Guillem podíem haver sigut qualsevol de nosaltres. El teu amic, el teu veí, el teu company o el teu germà». Aquesta identificació és central: Guillem no és només una víctima del feixisme, és també un jove ple de vida, amb una gosseta que l'acompanyava pel poble, Laika, amb uns ideals clars i amb moltes ganes de transformar el món. El repte, però, era com transmetre una història tan dura sense fer-la traumàtica. Ricard i Betlem ho sabien des del principi i per això van optar per una estratègia molt clara: «simbòlicament no volíem que apareguera ni el feixisme ni l'assassinat com un fet cabdal», comenta Ricard, qui ens explica que no pretenien «donar-li una potència i un poder que no volíem que tinguera». En lloc d'això, l'atenció es va centrar en allò que ha perdurat amb el pas del temps: la vida, la lluita i la transformació.

La presència d'una «Carta de la família a la infància» a l'inici del conte juga un paper clau en aquest equilibri. Com diu Betlem, està pensada també per a les famílies lectores, «perquè entenguen una mica el que va passar», però alhora ofereix un context clar per a no deixar el relat despolititzat. És en aquest espai intermedi, entre la narració simbòlica i la contextualització oberta, on el llibre troba la seua força: explicar l'inexplicable sense renunciar a cap veritat. «Ricard té aquesta gràcia, que també ho va fer a «I, malgrat tot, Palestina», de parlar de la guerra sense parlar de la mateixa. I ací passa un poc el mateix: ell parla de la mort i l'assassinat sense parlar d'això directament» afirma Agulló. Aquesta aposta per una narració implícita, que evita la violència explícita, però no oculta el sentit polític, obri una porta perquè la xicalla s'acoste a la història amb curiositat. La pregunta que es fa el llibre no és tant un «Què li van fer?», sinó «Qui era Guillem?». I això és el que articula el conte: una mirada centrada en la vida, no en la mort, i en el llegat, no només en la pèrdua.

Recuperar la història i la figura de Guillem per a la xicalla resulta, avui, més urgent que mai. Tal com ens recorda Betlem, «estem vivint un retrocés polític» on el feixisme ha tornat als espais institucionals i al carrer. Fer accessible la memòria de Guillem a través de la literatura infantil pot ser una ferramenta poderosa per transmetre valors de llibertat, empatia i resistència. Un conte potser no pot canviar el món, però sí que pot sembrar preguntes i construir esperances mostrant que la memòria és un acte viu i una brúixola perquè, com diu Ricard, «una gran part del relat de Guillem és la victòria envers el feixisme i l'odi».

"El vol de Guillem. Un conte per la memòria".

Una obra col·lectiva que reivindica les vessants artístiques.

El projecte «El vol de Guillem» va molt més enllà de les pàgines d'un conte. A poc a poc, s'ha anat convertint en un univers compartit que creix en múltiples direccions. La música, en aquest sentit, ocupa un lloc destacat. Ricard, sempre de forma entusiasta, ho expressa així: «ballar és molt important i pensem que és una manera molt bonica per a aproximar-se a la història». Per això, tal com ja va passar amb «I, malgrat tot, Palestina», han comptat amb la col·laboració de Marcos Úbeda i Toni Sánchez «Panxo», membres del grup ZOO, per a compondre una cançó inspirada en Guillem. La peça, que eixirà pròximament i es gravarà amb una banda i un cor d'infants, naix de l'amistat i de la voluntat de fer pedagogia a través de les emocions.

Aquesta aposta per transmetre la història de Guillem des d'una mirada sensible es veu reforçada també amb la narració del conte i de la carta per part de Betlem. «A mi m'encanta, m'agrada molt contar contes al meu alumnat», ens confessa. Més enllà del gust personal, la lectura en veu alta forma part d'una mirada inclusiva que pensa en la diversitat funcional i que vol garantir que tothom puga accedir a la història. Aquesta versió oral s'acompanyarà, a més, d'una adaptació en lectura fàcil i en pictogrames a càrrec de Neus Llàcer. L'ús de la figura de la papallona com a element clau de l'obra suposa també, en aquest sentit d'obrir i facilitar la lectura a tothom, «un fil narratiu que transporta a la xicalla per tot el llibre», afirma Helga, permetent «que les més menudes puguen anar identificant-les i resseguint-les per tal de facilitar-los la lectura». Una manera de fer que la memòria de Guillem, com el seu vol, arribe a tots els racons.

També, i com sempre s'acostuma a fer des de qualsevol iniciativa que pose en marxa la col·lecció «Xicalla» de «Caliu Espai Editorial», les obres compten amb un interessant rebost d'activitats pedagògiques. Així, s'ha pensat una proposta didàctica per a treballar amb el conte. Ricard parteix d'una visió pedagògica clara, inspirada per la mirada de l'interaccionisme social de Lev Vigotski, centrant la seua proposta en la importància del vincle entre l'aprenentatge i el seu context. Al respecte, reflexiona: «creiem en la necessitat d'experimentar i de treballar els diferents àmbits d'expressió i, en aquest cas, utilitzem els contes i les cançons que fem per desenvolupar les diferents àrees artístiques, la participació i la plena ciutadania». Així, les activitats estan pensades per a criatures d'entre cinc i dotze anys i busquen, a través de l'expressió lliure i la creativitat, estirar el fil de la memòria històrica i connectar-lo amb la realitat de cada infant. Des d'entrevistar persones majors del seu entorn fins a reflexionar sobre la identitat o la lluita col·lectiva, l'objectiu és generar vivències educatives que siguen significatives.

Tal com explica Betlem, les activitats estan organitzades per colors segons les lluites que aborden, i volen oferir idees per tal que el professorat les puga adaptar i fer seues: «simplement llancem idees i conceptes que per a nosaltres són clau ideològicament i política, però també en l'àmbit metodològic». Aquests materials defensen la necessitat de recuperar les arts i l'expressivitat com a eixos centrals dins de l'escola, i reivindiquen la diversitat dels espais educatius com un territori fonamental per a fer créixer la memòria i el pensament crític. Així, el conte esdevé només el punt de partida d'un projecte més ampli i viu que entén que recordar no és només un acte del passat sinó també una forma de sembrar futur.

"El vol de Guillem. Un conte per la memòria".

Transformar la ferida en horitzó.

Amb «El vol de Guillem. Un conte per la memòria», Betlem Agulló, Ricard Tàpera i Helga Ambak han consolidat una proposta que va molt més enllà d'un llibre infantil. Per a Ricard, l'experiència ha estat també una manera de validar que és possible abordar temes complexos amb la xicalla sense renunciar al rigor ni a la sensibilitat. «Hem demostrat que es pot ensenyar i educar d'una altra forma» afirma, destacant la voluntat de fugir de discursos basats en l'odi per posar en primer pla els valors de la justícia, el compromís i l'esperança. Fer-ho des del llenguatge dels contes, la música i la il·lustració és, per a ell, una forma potent d'arribar, de manera eficaç i afectiva, a espais on sovint costa posar paraules.

El llibre, així, suposa un fruit més d'una xarxa compromesa on cadascuna de les persones implicades ha sumat una part essencial: la veu, la música, les il·lustracions i el record. «Tractar temes com aquests que poden ser complexos per a un públic més infantil és la nostra forma d'anar sembrant llavors perquè continue el llegat i que, sobretot, no oblidem», reflexiona Ricard. Betlem ho expressa amb claredat: «Guillem és el que és, per tot el que ha fet la societat durant tots aquests anys». Tot i que la família ha estat el nucli que ha custodiat la memòria, són els col·lectius, les persones i les lluites que s'han anat sumant les que han fet de la història de Guillem un símbol viu. No es tracta només de recordar per recordar, sinó de recordar per construir: «si ens oblidem del que hem viscut, estem condemnades a repetir el passat» afegeix Betlem. Per això, insisteixen al llarg de la conversa, és tan important seguir contant aquestes històries a la xicalla, des de l'honestedat i amb eines diverses que en faciliten la comprensió i l'impacte.

Què pot fer cadascú i cadascuna, des del seu àmbit, per mantenir viva la memòria de Guillem i els seus valors? Agafa la paraula Helga, qui afirma: «pense que el primer que podem fer és ser valentes. Ajudar a fer que el que li va passar a Guillem no li torne a passar a ningú, i això implica plantar-li cara a les persones que odien, i fent-les entendre que davant de mi, no. Però no només amb això, ser valentes no vol dir entrar en conflicte, ser valentes també significa estimar sense por, protegir les coses petites, acompanyar-nos i mostrar-nos vulnerables... Tot això també és de ser valentes. Cal escoltar la gent propera de Guillem, perquè escoltant-la des de la proximitat entenem qui va ser ell, i no solament des de la visió del símbol, que moltes vegades acaba eclipsant el caràcter íntim i real, sinó des de la persona. Guillem era valent per a la seua coherència, perquè si la sents parlar d'ell no tens cap dubte que allò que feia, ho feia de cor».

El llibre ha suposat un punt d'inflexió emocional per a les seues impulsores. Si per a Ricard ha estat un projecte «alliberador. Estic satisfet perquè crec que hem fet un material necessari», per a Betlem ha suposat un de punt d'inflexió emocional. La càrrega de tots aquests anys de lluita i exposició ha trobat, amb aquest conte, una via per transformar-se. I ho expressa amb claredat: «quan parlem de Guillem sempre recordem la seua mort i el que va ocórrer després. Sempre hi ha aquest punt dramàtic i inevitable al recordar-lo. L'altre dia pensava que, per a mi, «El vol de Guillem» ha suposat l'alliberament de tots aquests anys de lluita. Sempre hem sabut transformar la seua mort perquè es convertira en vida i en lluita. Però aquest vol, que va una mica més enllà, és com si m'haguera fet respirar, m'ha aportat un descans! Que s'haja transformat en aquest vol i en aquest ser de tots i totes... no sé com expressar-ho, però per a mi ha significat com un punt final a la seua història».

Betlem Agulló i Ricard Tàpera. Autoria: Joan Carles Queralt.

Més informació:

- Article "El vol de Guillem" al periòdic "La Vanguardia": https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20250412/10568959/vol-guillem-cuento-recordar-figura-militante-antifascista-asesinado.html

- Reportatge al voltant de l'obra homenatge a Guillem Agulló al "Diario.es": https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/cuento-explicar-muerte-antifascista-guillem-agullo-32-aniversario-asesinato_1_12216998.html

- Ressenya de l'obra al diari "Alicanteplaza": https://alicanteplaza.es/alicanteplaza/cultura/el-vol-de-guillem-un-cuento-sobre-libertad-y-justicia