Corria el mes de setembre de l'any 2018 quan el grup de música «Zoo» (Gandia, la Safor) va visitar els territoris palestins convidat per l'organització «Pallas@s en Rebeldía». Durant quasi dues setmanes, els integrants del grup varen conèixer de ben a prop el dia a dia del poble palestí a Nablús, Betlem, Hebron, Jerusalem i alguns assentaments sent testimonis, tal com afirmen, «de les pitjors formes de crueltat que mai hauríem imaginat».

D'aquells records i d'aquell viatge va sorgir la necessitat de donar veu i mostrar la realitat del poble palestí a través d'allò que millor sabien fer: música. Així, uns mesos després de la visita, varen publicar la cançó «Palestine», una peça on s'entremesclen lletres compromeses amb la lluita del poble palestí acompanyades d'un videoclip on apareixen imatges a diferents indrets de tot el recorregut que varen fer. Uns anys després, i de la mà de Marcos Úbeda, membre de «Zoo», va començar a rumiar-se la idea de fer un conte musicat a través del qual mostrar al públic infantil la realitat de la resistència de la societat palestina contribuint, d'aquesta manera, a obrir nous espais de reflexió on fer possible experiències educatives transformadores. Aquest projecte inicial va anar agafant força fins a convertir-se en realitat el passat mes de novembre amb el títol «I, malgrat tot, Palestina».

Aquesta setmana conversem amb Ricard Tàpera, Helga Ambak i Marcos Úbeda al voltant del procés de creació i el rerefons pedagògic amb el que compta aquest àlbum il·lustrat. A través del seu relat ens endinsem en la història de l'ocupació de Palestina a través de dues amigues, Amira i Ava, separades per un conflicte que ja dura «massa temps», tal com afirmen al llarg de l'entrevista. L'àlbum, que ofereix un recorregut per la història dels últims quasi vuitanta anys, brinda una mirada esperançadora en un lloc on, malgrat tot, sobreviure és resistir i vèncer.

Marcos Úbeda, Helga Ambak i Ricard Tàpera. Autoria: Francesc Gandía.

«No vos oblideu de nosaltres, conteu el que heu vist».

«Nosaltres com a «Zoo» vàrem estar a Palestina juntament amb «Pallas@s en Rebeldía» durant tretze dies l'any 2018» ens conta Marcos, trombonista del grup saforaui, dins de la iniciativa «Festiclown Palestina», posada en marxa per aquest col·lectiu internacional d'artistes. L'esdeveniment consisteix en un «artefacte d'alegria rebel, que col·loca el riure com una palanca per a moure el món i al clown com una arma de diversió massiva», tal com expliquen al seu espai web, i des dels seus inicis, han portat el circ i els somriures als campaments de refugiats sahrauís a Tindouf, a les comunitats zapatistes a Xiapas (Mèxic) i a diverses comunitats indígenes del Brasil i Xile.

Actuació del grup 'Zoo' al 'Festiclown Palestina'..

El «Festiclown Palestina» té els seus orígens en una caravana que el col·lectiu de pallas@s rebels va organitzar l'any 2009 per Cisjordània. Dos anys més tard, en 2011, va nàixer la primera edició d'aquest festival després del pas del seu director Iván Prado per la presó de Ben Gurión i la seua posterior expulsió de l'estat d'Israel. Des d'aleshores, s'han celebrat diverses edicions al llarg i a l'ample dels territoris palestins i han participat, entre d'altres, còmics com Leo Bassi, actors com Pepe Viyuela i grups de música com «Txarango» i «Los Chikos del Maíz». Aquest projecte, que és possible gràcies a la producció de la cooperativa gallega «Culturactiva», té com a objectiu, tal com afirma el seu creador, «pal·liar els greus traumes psicològics i socials generats pels quasi vuitanta anys d'ocupació israeliana. El riure és un aliment per a l'esperança i la cultura la nostra força per a ajudar a una Palestina lliure».

«Zoo» va oferir, conjuntament amb la resta de quaranta-tres artistes del món del circ que també varen participar-hi, dos concerts al camp de persones refugiades d'Aida Camp de Betlem i al barri de Silwan de Jerusalem. Després de quasi dues setmanes visitant diferents entitats, rememora Marcos, «l'últim dia, el xic que ens acompanyava, Wadji Yaeesh Abu Eva, ens va dir que entenia que nosaltres tornàvem a casa i que teníem la nostra vida i els nostres problemes, però que ens volia demanar una única cosa: 'No vos oblideu de nosaltres, conteu el que heu vist'». Aquesta frase que els hi va dir Wadji va ressonar fortament en tots els membres del grup. «Quins problemes? Vaig pensar jo cap endins. El viatge va ser molt colpidor, veus tant d'horror pels carrers... Tot el dia es vivia amb molta angoixa» rememora el músic nascut a la comarca de la Vall d'Albaida.

"I, malgrat tot, Palestina".

Marcos, qui actualment està estudiant composició musical, havia de fer un conte musicat dins d'aquest programa formatiu. I dels records d'aquell viatge i la ràbia enfront de la injustícia que va poder veure i viure naix el projecte «I, malgrat tot, Palestina». «Aquest conte naix per contar tot el que havia viscut allí. Se'ns va ocórrer fer una història una mica idíl·lica del que m'agradaria que passara. La idea era partir des de l'amistat de dues xiquetes que pertanyen a dos mons molt diferents: una a Palestina i altra a Israel. La infància és eixe espai més innocent on no trobes tanta maldat» reflexiona Marcos. Ricard, coordinador de «Zoo Il·lustrat», va assumir la proposta i li va donar, en paraules de Marcos, una nova dimensió: «la meua idea era presentar-ho en un concert i acabar allí el seu recorregut, però Ricard es va comboiar per transformar la idea inicial d'un conte musicat en un àlbum il·lustrat que comptara amb una proposta d'activitats pedagògiques».

El conte il·lustrat, així, va suposar un repte i un horitzó compartit on l'expressió artística, en la seua vessant musical, literària i il·lustrada, ha actuat com una eina clau a través de la qual problematitzar el món i visibilitzar el drama humanitari que pateix la població refugiada palestina. «Sempre ho dic» afirma Ricard «continuaré escrivint contes mentre els faça des de l'amistat, amb gent amb la qual em senta bé i que siguen projectes que tinguen un rerefons de transformació política i educativa. Per a mi és fonamental que estiga aquest posicionament i la visita del grup a Palestina i la voluntat de Marcos de plasmar-ho a través d'un conte era una magnífica oportunitat per a donar a conèixer allò que ocorre cada dia als territoris ocupats».

Il·lustració del llibre "I, malgrat tot, Palestina".

Contar la realitat dels territoris ocupats a través de l'amistat d'Amira i Ava.

«I, malgrat tot, Palestina» naix a través de l'amistat compartida entre Marcos, Arnau Giménez, Ricard i Helga, un tret característic que han volgut també posar en valor a l'hora de construir la història del conte. «En un principi la història anava a ser purament narrativa. No estava pensat traslladar-la a un conte escrit o a un àlbum il·lustrat. Aleshores, tenia un tipus de llenguatge més directe on, per exemple, els personatges eren Israel i Palestina. La narrativa era més directa, amb frases més curtes i amb conceptes més claus. No hi havia tanta descripció» ens conta Ricard. Finalment, i amb la decisió d'incorporar la vessant il·lustrada de la mà d'Helga, la idea inicial es va transformar i varen pensar en dues noves protagonistes: Amira i Ava, dues amigues que havien nascut a Palestina i a Israel, respectivament, i on a través de la seua relació expliquen la història dels últims setanta-cinc anys de Palestina.

De la mà d'Amira, la història s'endinsa, des de la seua mirada innocent, en la por i la incertesa generades per l'arribada de l'exèrcit sionista als territoris palestins, en el desplaçament forçat de les seues terres i cases i en la pèrdua dels seues éssers més estimats, com és el cas de la seua amiga Ava i la seua àvia. «La guerra omplia els carrers amb l'olor de mort i destrucció. Els estaven expulsant, els ocupaven les terres i els convertien en refugiats dins la seua pròpia llar». Aquest fragment forma part del relat de la trama i dona compte de la duresa d'una realitat que s'estén des de fa dècades. Precisament la persistència en el temps d'aquest conflicte s'ha convertit en un element clau a l'hora de construir la trama. Al respecte, afirma Helga: «una cosa molt important que vàrem decidir és que la història del conte transcorria, inicialment, entre dues xiquetes que durant tota la història són infants. Vàrem pensar que, com que el conflicte que sofreix el poble palestí dura ja el temps de vida d'una persona adulta, vora vuitanta anys, era important que això quedara palesa en la trama. Així, vàrem contar la vida d'Amira durant tota la seua existència. Pense que ha valgut la pena perquè s'ha enriquit la història en l'àmbit general tant pel que respecta a la narrativa per a infants, de llenguatge d'àlbum il·lustrat, com a l'hora de plasmar el que ens ha tocat transmetre en un moment com l'actual». 

Il·lustració del llibre "I, malgrat tot, Palestina".

«A l'hora de construir un primer esbós del que volíem treballar, el primer que vàrem parlar, inclús abans de tenir la història, va ser de sensacions i emocions» afirma Marcos, qui va imaginar el projecte, des d'un inici, des de la vessant musical. Al respecte, ens conta: «la música treballa molt amb les emocions i al conte hem elaborat una sèrie de moviments musicals que acompanyen la narració del conte. Crec que això li dona molta vida a la trama. De fet, hi ha un moviment especialment que quan vaig escoltar-lo amb la veu de la locutora vaig plorar perquè em creava molta angoixa. Em venia tota la imatge del que vaig viure allí. La il·lustració d'Helga això ho potencia molt, i la mescla amb la música li dona un punt de molta duresa emocional. Personalment, he fet la prova d'escoltar-ho mil vegades, però fins fa poc no ho havia fet mirant el llibre mentre ho escoltava i és una experiència brutal. I mira que he compost els moviments pensant en les emocions que volia transmetre, però quan ho vaig escoltar tenint el llibre davant... impressiona».

La història d'Ava i Amira és ficcionada però està molt arrelada a la realitat actual. Per a Helga, el procés de documentació per tal d'elaborar les il·lustracions més fidedignes possible ha estat «un procés super dur» afirma amb rotunditat, i continua afegint: «nosaltres vàrem començar a treballar en la història en abril del 2023. Vàrem estar treballant en la narrativa i fent un storyboard que ja s'havia aprovat. Al mes d'octubre em vaig posar a fer uns primers esborranys de qui seria la protagonista en base a una de les xiquetes que ixen en el vídeo de la visita de «Zoo» amb el «Festiclown Palestina» l'any 2018, i just esclata el conflicte. Clar, m'havia documentat buscant imatges de referència, llocs, persones, arquitectura i vestimenta. M'havia posat en contacte amb un amic, Hassan, que és palestí. Li passava la història i ell ens tornava uns comentaris molt intel·ligents, puntualitzant les coses que potser nosaltres havíem donat per descomptat com a occidentals. Ens va ajudar molt a perfilar encara més i a adonar-se'n des d'on contem les coses. Evidentment, jo he nascut ací i mai he estat a Palestina. Necessitava un suport real i el meu amic va ser clau per afrontar un procés tan dur. Personalment vaig tenir molts dubtes de tirar-ho endavant donada la situació».

«Però era el moment» diu Marcos, «abans d'aquest últim conflicte ja era el moment, i ara encara més. Ens han entrevistat d'À Punt i altres mitjans. En el meu poble, un poble xicotet de la Vall d'Albaida, les amigues de ma mare volen comprar el llibre per recolzar, perquè part dels ingressos van destinats a ajudar a la societat palestina. Estem ajudant a visibilitzar la realitat actual de Palestina». «Sí, és cert» rememora Helga, «vàrem tirar endavant el projecte gràcies a parlar amb la gent del BDS («Boicot, Desinversions, Sancions», campanya global que busca pressionar a l'estat d'Israel per a complisca amb les seues obligacions baix el dret internacional) i amb altres organitzacions. Vàrem trobar raons per continuar endavant. Després d'il·lustrar aquesta obra sent una connexió amb Palestina molt forta. Hassan em va dir una cosa molt bonica: 'Helga, en temps de guerra fins i tot per estar viu et sents culpable, el que feu estarà ben fet'». I així varen fer.

Helga Ambak. Autoria: Francesc Gandia.

«Un cant a l'esperança»: la proposta didàctica que acompanya al conte il·lustrat.

Un dels eixos principals en els que s'ha centrat aquest projecte ha estat el de la vessant educativa, com ja ve sent habitual en els darrers projectes publicats per «Caliu Espai Editorial» i «Zoo Edicions», coordinats per l'Educador Social Ricard Tàpera. En aquest sentit, per a aquest nou projecte s'han elaborat de nou una sèrie de materials a través dels quals se suggereixen línies de treball amb un contingut pedagògic profund, fonamentat i transformador. En aquest cas, a més, s'entrellacen les activitats amb un cant d'esperança i resistència cap al poble palestí. A través del conte, Ricard, com a coordinador pedagògic del projecte, ens comparteix els objectius principals que persegueix aquesta iniciativa: «com sempre hem fet amb els projectes d'àlbums il·lustrats que hem elaborat tant des de la col·lecció de «Xicalla» de Caliu Editorial i a «Zoo Il·lustrat», ens agrada donar-li un recorregut més i crec que això implica oferir una sèrie de materials didàctics. En aquest cas, la proposta pedagògica compta amb activitats basades en l'expressió artística, la reflexió, l'expressió literària i musical».

Tal com ens contava Ricard fa un parell d'anys a 'Territori Educatiu' amb motiu de la publicació de «Zoo Il·lustrat», els projectes d'àlbums il·lustrats en els que ha estat involucrat persegueixen una premissa clara: «la convicció que l'educació no solament és dona a l'escola sinó que hi ha diferents agents educatius molt importants i que d'alguna manera a la societat actual sembla que estan relegats. Entenem que l'espai formatiu i educatiu són les escoles, i això nosaltres ho acceptem i valorem molt, sobretot gràcies a l'herència dels Moviments de Renovació Pedagògica, però també volem convidar als altres agents educatius, com són les famílies, les associacions de barri i a diferents col·lectius per tal d'obrir la mirada i entendre que tots i totes tenim responsabilitat educativa». En aquest cas en concret, han incorporat l'esperit de la pedagogia Freinet i les tècniques que els caracteritzen, com és el cas de la correspondència interescolar i el text lliure, per tal d'oferir espai a l'expressió artística, narrativa i literària.

«En aquest projecte li hem donat un punt més des d'una perspectiva dels drets humans per tal de reflexionar al voltant de la seua importància. Avui més que ahir, reivindicar la seua vigència és més necessari que fa uns anys per la deriva feixista cap a la qual camina el món. Personalment, crec que és important estudiar els DDHH, posicionar-nos des de ben menuts i poder parlar-ne. Quan als nanos (sic) els ensenyes què són els drets, de seguida notes que tenen més arguments i els ajudes a parlar per tal de veure el que podria fer acabar amb aquesta ocupació» afirma l'educador, qui afig: «tot això des d'una perspectiva senzilla, divertida, que els nanos (sic) tinguen ganes de fer les activitats. Ho hem plantejat des d'ací. Crec que és una bateria que pot estar molt bonica, que pot ajudar a dinamitzar i sobretot a ajudar als nanos (sic) a expressar-se».

Una tasca, la realitzada per Ricard, que lloa la seua companya Helga: «Ricard fa una cosa clau, i és que en totes les propostes didàctiques no s'oblida i no jerarquitza unes arts o unes activitats per damunt de les altres. No és l'escriptura o la comprensió lectora el més important, sinó que hi ha una horitzontalitat on la música, l'art dramàtic, la dansa i la pintura estan totes escampades d'una forma molt horitzontal. Això es veu poques vegades en els materials didàctics. És una proposta molt completa».

Ricard Tàpera. Autoria: Francesc Gandia.

Una oportunitat per a trencar amb la mirada adultocèntrica.

El conte suposa una oportunitat per posar en marxa un diàleg intergeneracional i, a més, té la valentia de fer-ho s'obre un tema que està generant una gran polarització i controvèrsia, sobretot després dels esdeveniments del passat mes d'octubre on, des d'aleshores, més de deu mil infants palestins han mort. Com es pot afrontar, amb la xicalla, un tema com aquest? De quina manera el llibre pot servir d'instrument per a poder parlar i conversar sobre el que ocorre amb la xicalla? «Tinc una filla, i els xiquets no són tontos (sic). A la millor no veuen molt la tele, però saben què està ocorrent. Considere que és una realitat que no s'ha d'amagar, la meua filla ha de saber que això està malament i ha de saber el que està ocorrent. Entre la meua parella i jo anem introduint-li la temàtica a poc a poc. De fet, encara no hem aconseguit llegir amb ella tot el llibre, hi ha un moment en què diu «Papi, ja prou». És dur, però a poc a poc hem d'anar mostrant allò que ocorre al món. En quin món viurà si no? Quan vaig estar als territoris ocupats vaig viure com els infants viuen sota aquelles condicions, no podem fer com si res. Realment el conte és trist. Per desgràcia. Però és una cosa que s'ha de contar. No contar-ho és protegir-los? Crec que no, és enganyar-los, tapar-los els ulls del que ocorre».

Il·lustració del llibre "I, malgrat tot, Palestina".

Aquesta reflexió de Marcos dona compte de la necessitat d'afrontar un desafiament fonamental en la relació que les persones adultes construeixen amb la infantesa: la mirada adultocèntrica. Aquesta mirada modela des de les pràctiques educatives i de criança fins a l'arquitectura quotidiana dels nostres pobles i ciutats, privilegiant les perspectives i experiències de les adultes sobre les del jovent. Aquest paradigma, arrelat en estructures de poder i jerarquies socials, ha relegat a la xicalla tradicionalment a un paper passiu, limitant la seua capacitat per a participar plenament en la construcció del seu propi coneixement i en la transformació del seu entorn. Aquest àlbum il·lustrat té com a voluntat trencar aquell mite tan estès que diu que cal protegir a la infantesa, la qual moltes vegades sol ser vista com una entitat sagrada, innocent, que no deu involucrar-se en aquest món en segons quines qüestions. Al respecte, afirma Helga: «en el nostre dia a dia hi ha cançons que enalteixen el consum de drogues o que tenen referències molt masclistes que no es qüestionen. Però després hi ha altres coses que per a les persones adultes comporten més conflicte i més estigma i ací és on no es volen mullar. Pegant-li moltes voltes, quan més m'he endinsat en aquest conte, més m'he adonat que els que de veritat posem més problemàtiques en la resolució d'açò som els majors, perquè ens perdem en dialèctica, en geopolítica, en interessos, en coses que els xiquets no entenen» i afig: «un infant no entén què vol dir ONU, apartheid o dogma, però sí que entén el que és la por, la tristesa o la solitud. Quan ho intentes explicar sense tota la complexitat de l'argot adult, és fàcil veure el que està ocorrent».

«Crec que part de l'èxit dels nostres contes és que abordem temes polèmics que a la infantesa se'ls havia amagat» afirma Ricard, «i això moltes vegades està facilitant a les famílies tractar temes que són difícils i complicats de contar, i que són necessaris posar damunt la taula d'una manera cuidada, amb estima i amb una perspectiva literària i empàtica, humana. Sabent la complexitat d'aquest tema, pròximament en la web llançarem un glossari. Els nanos volen saber. Potser apartheid no ho podem explicar tècnicament, però sí en un nivell infantil per tal que entenguen el que això suposa i en què consisteix». Helga, recollint aquesta idea, viu aquest projecte des d'una mirada esperançada: «pense que estem sembrant llavors per oferir un futur crític, ajudant a crear-los la capacitat de raonar sobre aquest conflicte on la informació arriba de manera molt esbiaixada. Això fa que plantem la llavor de ments més crítiques».

Il·lustració del llibre "I, malgrat tot, Palestina".

«I, malgrat tot, la vida»: construint un projecte musical interdisciplinar.

Amb l'elaboració d'aquest projecte, l'escriptura, la composició musical i el dibuix s'han convertit en un element clau a l'hora d'expressar i mostrar de maneres diverses allò que està vivint-se avui a Palestina amb el ferm compromís de treballar en la mesura d'allò possible a posar fi a aquest conflicte. Per què mereix la pena, avui, contar la realitat i la lluita del poble palestí? «Perquè si no ho fem ara, crec que en algun moment ens en penedirem ja no com a societat sinó individualment. A l'escola s'estudia la història justament per a no repetir-la. I crec que ara mateixa aquest és un cas que si el deixem passar així com així, d'ací uns anys espere que hi haja una recriminació i que ens diguen 'això com va ser possible que ocorreguera?'. Crec que, sent crítics, ens toca a nosaltres moure'ns i canviar un poc això» afirma Helga amb rotunditat.

Per tal de prendre partit, i amb l'objectiu d'arreplegar fons per organitzacions humanitàries que treballen actualment a Gaza, aquest projecte compromès amb el poble palestí va tenir com a punt de culminació el concert que la «Unió Protectora Musical» de Vallada va oferir el darrer 23 de desembre a l'auditori d'aquesta localitat de la Costera. Al respecte, afirma Marcos: «el procés de presentació de l'àlbum ha estat molt satisfactori, tant per la part dels alumnes que han participat gravant els diferents moviments que apareixen al conte com pels músics professionals que han estat assajant durant molt de temps la presentació en directe a Vallada. Mai havia format part d'un projecte com aquest i l'he gaudit molt, he trobat molta humanitat en els músics que han participat i han donat el seu màxim en el projecte. Molta gent s'ha mullat pel que estem fent i ningú s'ha tirat enrere conforme anava avançant el projecte».

Marcos Úbeda. Autoria: Francesc Gandia.

Aquest compromís enorgulleix enormement a Ricard: «per a mi ha estat fonamental introduir en aquest projecte la cultura musical de bandes. Ací al País Valencià tenim una riquesa de coneixements, bandes de música, associacions culturals i una organització social que és fonamental. En aquest sentit, el que volem és sembrar la llavor i que les bandes de música que vulguen interpretar-ho puguen fer-ho lliurement, aconseguint els materials a través d'un codi QR que hem compartir a l'àlbum il·lustrat». «Quan més bandes ho toquen, més es visibilitzarà el missatge principal d'on naix tot es complirà: visibilitzar el que ocorre a Palestina» afig Marcos.

«Crec que de tot açò hi ha una cosa molt bonica. Al remat açò serà un exercici, passe el que passe a Palestina (que no ho sabem), que ja no van a poder esborrar. El llibre conta l'ocupació, el genocidi, i sobretot acaba en un cant d'esperança. Crec que és fonamental perquè no van a poder esborrar el que ha ocorregut» afirma Ricard, optimista. I conclou: «passe el que passe la vida, la felicitat i la solidaritat van a seguir, i crec que és molt important posar paraules, il·lustració i música a l'existència del poble palestí però, sobretot, a la seua esperança».

Actuació del grup 'Zoo' al 'Festiclown Palestina':

Més informació:

- Cançó «Palestine» del grup de música «Zoo»: https://www.youtube.com/watch?v=nJ73_eRyvSI

- Vídeo de la visita del grup de música «Zoo» a Palestina l'any 2018: https://www.youtube.com/watch?v=AWZI98cj9Sg

- Notícia llançament «I, malgrat tot, Palestina» en 'À Punt Mèdia': https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/malgrat-tot-palestina-nou-conte-musical-il-lustrat-zoo_1_1663635.html

- Espai web «Zoo»: https://zooposse.com/

- Perfil Instagram del moviment «BDS» al País Valencià: https://www.instagram.com/bdspv/