Territori Educatiu

29/09/2021

Les Escoles de Formació Agrícola Comarcals: una pedagogia popular i arrelada al medi

Aquesta setmana recordem i homenatgem les Escoles de Formació Agrícola Comarcals, unes iniciatives que treballaren per oferir una formació pedagògica i social amb un fort component alliberador i que va tractar de dignificar, des d'una vessant cooperativa, el món de l'agricultura. De la mà de Carmen Agulló i Andrés Payà recuperem la història de les escoles de Catarroja, Beniarjó i Xulilla.

Les Escoles de Formació Agrícola Comarcals: una pedagogia popular i arrelada al medi

El cooperativisme educatiu valencià troba les seues arrels i els seus primers projectes en diverses iniciatives que varen tractar de superar un ensenyament fortament marcat per la idiosincràsia franquista i que proposaven una educació arrelada al medi i en valencià. En aquest sentit, al llarg de les publicacions realitzades en aquest espai web ja hem recordat i posat en valor algunes de les escoles referents en aquest sentit, tal com Tramuntana (actual Escola La Masia), La Nostra Escola Comarcal, Les Carolines i Gavina. No obstant, la tasca del cooperativisme educatiu valencià no es va quedar, en els seus inicis, en la creació d'escoles més vinculades a l'àmbit de l'educació formal, sinó que també es varen desenvolupar altres projectes destinats a posar en valor el món de l'agricultura valenciana, una activitat i un ofici molt vinculat al nostre territori.

En aquest sentit, avui parlem d'aquestes altres cooperatives: les Escoles de Formació Agrícola Comarcals. De la mà de la professora Carmen Agulló Díaz i del professor Andrés Payà Rico, tots dos de la Universitat de València, ens endinsem a conèixer aquests projectes i el context històric i social que va propiciar el seu naixement. Tots dos són uns grans coneixedors i estudiosos d'aquestes escoles i han estat publicant, al llarg d'aquests últims anys, una sèrie d'investigacions que posen en valor tot el llegat pedagògic, polític i social que van exercir aquests centres en el seu moment. Una influència que, a dia d'avui, encara continua ben present en diversos projectes nascuts al caliu d'aquests centres.

De totes les publicacions, destaca una especialment: el llibre 'Les cooperatives d'ensenyament al País Valencià i la renovació pedagògica (1968-1976)' (Publicacions Universitat de València, 2012). Aquesta obra és una oportunitat, tal com diu Carmen a l'entrevista realitzada per Manel Marí a la revista Futura de la Universitat de València de recuperar "el protagonisme de la gent, diguem-ne, de baix. Va haver-hi tot un moviment de base, de carrer, que va facilitar la transició, però que va quedar diluït davant les grans figures polítiques. No és, en cap cas, un llibre de nostàlgia, sinó un llibre reivindicatiu que vol recordar una època de problemes i d'il·lusions, reconèixer la tasca innovadora de molts homes i dones, però sense idealitzar el passat". I és que, tal com afirma Andrés Payà "el llibre pretén ser un reconeixement als mestres i a les mestres que, en el franquisme, feren una escola renovadora, una escola activa, coeducativa, laica i en valencià. Al mateix temps, ens ha permés aprofundir en una època molt convulsa però apassionant, de gran transcendència pedagògica i social".

Cartell de promoció de l'Escola Agrícola Comarcal l'Horta (Catarroja).

Cartell de promoció de l'Escola Agrícola Comarcal l'Horta (Catarroja).


Situació econòmica i educativa al sector agrari valencià a primeries dels anys 70

Durant les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat, la situació econòmica i cultural del sector agrari a l'estat espanyol era molt complexa. La quantitat de població treballadora dedicada al sector de l'agricultura i de la ramaderia ocupava, solament, un 25% de la població espanyola.

Malgrat això, el sector agropecuari continuava dempeus gràcies a les grans cooperatives de producció agrícola que comptaven amb el suport oficial del règim i, especialment, a les xicotetes explotacions familiars. Aquestes explotacions familiars agropecuàries representaven no solament una professió sinó una manera d'entendre la vida, en una societat tradicional que té el seu propi model i els seus particulars valors que pretén conservar.

Els successius plans de desenvolupament franquistes implicaren una progressiva industrialització del territori valencià, mentre el creixement del turisme i del sector serveis comportaven una modificació dels costums, per la qual cosa l'agricultura i la tradicional societat que la sustentava foren substituïdes per altres modes i maneres, dins l'àmbit d'allò que es podria anomenar la modernitat, tal com afirmen Carmen Agulló i Andrés Payà al llibre 'Les cooperatives d'ensenyament al País Valencià i la renovació pedagògica (1968-1976)'. Un fenomen especialment visible al País Valencià, on el creixement de la renda va ser superior al de la mitjana estatal, i on el sector primari anava substituint-se per la indústria i el sector serveis. En aquest sentit, la població activa va anar desplaçant-se des del món de l'agricultura cap a la indústria i els serveis de forma clara: l'any 1962 el sector primari ocupava el 38% de la població, la indústria el 31% i els serveis un 20%; mentre que l'any 1973 el sector dedicat al món de l'agricultura havia abaixat fins el 20% i el de la indústria i el de serveis havien pujat de forma significativa fins un 41% i un 38% respectivament.

A més, i com continuen explicant Agulló i Payà: "cal recordar que tampoc la situació agrícola valenciana, malgrat el tòpic de Levante Feliz, havia suposat una situació de benestar per als treballadors del camp. Lluís Font de Mora recorda que durant dècades el camp valencià havia suportat els vells mals del caciquisme, el tòpic de la identificació amb la riquesa i el benestar, la discriminació respecte a altres agricultures peninsulars, l'absència de representativitat i altra sèrie de problemes peculiars".

Ens trobem, doncs, a l'inici dels anys setanta, en una situació de retrocés del sector agrícola valencià, el qual era cada vegada menys atractiu per als fills dels agricultors, circumstància que no solament implicava el despoblament del camp sinó una pèrdua progressiva dels vincles entre els joves i la seua terra. Aquesta situació era preocupant si la contemplem des de la perspectiva de les possibilitats d'educació que existien per als futurs llauradors a l'hora de formar-los en les tècniques més avançades d'agricultura i per la motivació per tal de continuar treballant al camp.

Actual entrada del Centre de Formació Professional 'La Safor', hereu de l'Escola de Formació Agrícola 'La Safor' (Beniarjó).

Actual entrada del Centre de Formació Professional 'La Safor', hereu de l'Escola de Formació Agrícola 'La Safor' (Beniarjó).


Les escoles agrícoles comarcals al servei dels llauradors.

Enfront d' aquesta situació, un grup de persones vinculades al món del cooperativisme es varen conscienciar de la necessitat de posar en marxa una línia educativa de formació professional agrícola des d'una vessant cooperativista. Per tal de tirar endavant aquestes noves iniciatives, varen haver de fer un estudi previ dels problemes i entrebancs de caràcter econòmic, d'instal·lacions, de personal i de tipus social que podien aparèixer, per tal d'afrontar-los de la manera més adient. Al caliu d'allò que més tard es va conèixer com l'equip gerencial, el qual s'emmirallava en el projecte cooperatiu posat en marxa a la localitat basca de Mondragón, i que es va legalitzar l'any 1975 sota el nom de COINSER (Cooperativa Industrial de Servicios), es varen anar posant en marxa una sèrie d'iniciatives cooperatives de tot tipus: habitatge, caixa d'estalvis, supermercats i institucions educatives.

Tal com ens va comentar Carmen Agulló a l'entrevista que li vàrem realitzar el passat mes d'abril a Territori Educatiu: "el cooperativisme ací al nostre territori és el Grup Cooperatiu. Dins d'aquest grup on, per exemple, trobem a Josep Maria Soriano i Vicent Diego, hi havia un nucli important que venia de les Joventuts d'Acció Catòlica Rural (JARC). Es tractava d'un moviment catòlic progressista, un moviment social que, a més a més, estava molt unit al valencianisme. És a dir, que des de primera hora són gent que tenen molt clar el compromís amb la llengua, amb la terra i en fer país. És per això que el seu objectiu no és només fer cooperatives sinó constituir un cooperativisme que estiga arrelat al país. Es varen centrar, primer que res, en qüestions d'habitatge i, a partir d'aquest projecte, és quan va eixir el Grup Cooperatiu Empresarial i varen posar en marxa les Escoles Agrícoles, les quals suposen la concreció més literal d'aquest arrelament al territori valencià que tant es buscava ja que, literalment, implicava treballar de forma material la terra".

Així, es va posar en marxa la primera escola agrícola, la de Catarroja, a Villa Carmen, on iniciaria les seues activitats com a centre de Formació Professional de primer grau el curs 1973-1974 sota el patrocini d'una cooperativa de pares i mares. Al curs següent, l'any 1974-1975, es va crear l'Escola de Formació Agrícola Comarcal de la Safor a la localitat de Beniarjó, també com a cooperativa de pares i mares i, per últim, al mes de setembre del curs 1976-1977 es va posar en marxa a Xulilla, a la comarca de la Serrania, un nou centre, també sota el patrocini d'una cooperativa de pares i mares. Va sorgir la possibilitat de crear nous centres a les comarques de la Vall d'Albaida i la Canal de Navarrés, però finalment no varen arribar a quallar.

Els objectius d'aquestes escoles de formació agrícola eren preparar als futurs llauradors d'una manera integral, no sols en els àmbits professional, tècnic i intel·lectual, sinó també l'humà; recuperar les vocacions agrícoles, per tal d'evitar el despoblament i, alhora, el retard que va provocar la falta de modernització del món rural valencià; i, finalment, implicar els llauradors en el medi social i cultural, dignificant la llengua, i fent-los conscients de la necessitat de fer comarca i, alhora, fer país.

La tasca de l'equip gerencial no consistia en donar suport econòmic als projectes sinó actuar com a mediadors per tal d'aconseguir subvencions davant de caixes d'estalvis rurals, de cooperatives i germandats, així com en la recerca de locals i personal laboral. Aquesta tasca, no obstant, va trobar una sèrie de dificultats que varen posar en perill aquests projectes. Tal com s'assenyala al llibre 'Les cooperatives d'ensenyament al País Valencià i la renovació pedagògica (1968-1976)': "per una banda, la forta implicació de les escoles en els àmbits social, polític i cultural, en una època tan difícil com la transició, va fer que foren qualificades d'esquerres, radicals, nacionalistes i, fins i tot, separatistes". Una qualificació que va provocar una baixada de matrícula i que va dificultar les relacions amb les institucions que, en un principi, pareixien obertes a conèixer i participar en aquests projectes, com era el cas de les germandats i les caixes d'estalvi.

Article publicat a la revista Encrucijada al voltant de Célestin Freinet, un dels pedagogs de referència de les Escoles de Formació Agrícola Comarcals.

Article publicat a la revista Encrucijada al voltant de Célestin Freinet, un dels pedagogs de referència de les Escoles de Formació Agrícola Comarcals.


La influència de les maisons familiales d'apprentissage rural

A França, una llei de 18 de gener de l'any 1929 autoritzava els llauradors per tal d'impartir ensenyament als seus fills o a un aprenent en la seua casa, la qual cosa permetia que el procés d'ensenyament i d'aprenentatge de les tècniques agrícoles es desenvolupara en la mateixa explotació on residia l'aprenent, sense que es produïra el desarrelament que implicava traslladar-se a una altra localitat, normalment amb més població i, en conseqüència, amb més oportunitats laborals.

Inspirat en aquesta possibilitat de combinar l'aprenentatge de l'agricultura i l'explotació pròpia de la residència de l'alumnat, l'abat Granereau, en companyia d'un grup de llauradors que eren pares de família va crear, l'any 1935, una escola d'aprenentatge agrari a Lauzun, població del districte de Lot-et-Garonne. Aquesta es caracteritzava, d'una banda, per la utilització d'una metodologia activa, la implicació i la responsabilitat en la presa de decisions de tota la comunitat en el projecte educatiu i, d'una altra banda, per l'alternança de residència entre l'escola i el domicili habitual.

Aquesta proposta, denominada maison familiale d'apprentissage rural, la va dur endavant un grup d'agricultors, pares de família, preocupats per la formació professional dels seus fills. Tal com afirmen Agulló i Payà, "la seua metodologia tindria tanta acceptació que se'n van crear altres seguint el seu model, de tal manera que el seu creixement va ser ràpid i espectacular: en 1940 n'hi havia dues escoles, però en 1950 n'eren ja 150, i en 1960 més de 300, que impartien ensenyament a uns 16.000 alumnes. Tot plegat, s'originaria una xarxa nacional de maisons familiale d'apprentissage rural, emmarcades en la Union Nationales des Maisons Familiales, a través de seixanta federacions departamentals". L'èxit de la proposta francesa va fer que s'iniciara una expansió a altres països, com Espanya, Portugal i Itàlia, així com a Amèrica Llatina.

Tal com ens compartia al mes d'abril Carmen Agulló: "a Valladolid hi havia un grup que varen començar a posar en marxa, influenciats per aquesta experiència francesa, iniciatives molt semblants a les Escoles de Formació Agrícola que varen aparèixer ací al País Valencià. Aquest moviment, molt vinculat a la Joventut Agrària Rural Catòlica (JARC), es reunia tots els anys en aquesta ciutat de Castella i allí es coneixien, es formaven i després es decidia en quins equips se n'anava cadascú. És a dir, que quan anaven a les Escoles Agrícoles tots els monitors ja havien tingut una formació prèvia en un grup de persones que estaven treballant en projectes semblants arreu de l'Estat, com per exemple, a Galiza i a Andalusia".

Aquests col·legis familiars rurals responien, per tant, a una metodologia que treballava per una formació oberta a la vida, globalitzada, comunitària, personalitzada i activa, i influenciada per la pedagogia popular de Célestin Freinet i Élise Lagier, els centres d'interès d'Ovide Decroly i Adolphe Ferrière, l'educació alliberadora de Paulo Freire i l'ensenyament enfocat al treball d'Anton Makarenko.

Edifici de l'Escola de Formació Agrícola 'La Safor' (Beniarjó) als seus inicis. Arxiu del Centre FP La Safor.

Edifici de l'Escola de Formació Agrícola 'La Safor' (Beniarjó) als seus inicis. Arxiu del Centre FP La Safor.


L'alternança i el quadern del medi

L'alternança és l'aportació, seguint el model de les maisons familiales, tal vegada més original d'aquest sistema, una forma especial d'educació on es coordinen l'escola i la vida ja que l'alumnat alterna els períodes d'estada en el centre escolar i en el seu domicili, la qual cosa permet no perdre mai el contacte amb el seu entorn familiar, rural i social. Normalment, l'ensenyament s'imparteix durant una setmana o dos a l'escola, on l'alumnat resideix en règim d'interinitat per a, després, tornar a la seua casa on estan una o dos setmanes fent un treball de camp. Durant aquesta estada en el seu entorn familiar compten amb el seguiment, l'orientació i la tutorització de mestres que els van visitant i van fent un seguiment del treball que l'alumnat va realitzant.

Aquesta proposta suposa tot un entramat pedagògic on l'escola i l'entorn estan interrelacionats i no es veuen ni s'entenen com quelcom aïllat. En aquest sentit, l'alumnat, al mateix temps que es prepara a nivell tècnic i científic, aprén en el seu context i pren consciència dels problemes que la vida planteja en el dia a dia familiar, en l'empresa agrícola, en les relacions socials, en el poble i en la comarca.

Un ensenyament, per tant, que compta amb un enorme sentit teòric i pràctic alhora que fomenta el desenvolupament d'un elevat compromís social amb el seu entorn i que exigeix la cooperació entre comunitats, entitats i persones a nivell individual per tal de generar xarxes de treball en comú. Es tracta d'una "formació d'esperit crític que pot dur, si cal, a la transformació de la realitat. Es tracta, com diria Paulo Freire, de substituir la tradicional pedagogia bancària per l'alliberadora, humanitzant a l'alumne i fent-lo conscient de la realitat que l'envolta, així com de la seua situació. No es tracta, per tant, només d'un procés de caràcter intel·lectual, que també, sinó fonamentalment, de formació humana" afirmen Carmen i Andrés.

Aquesta concepció educativa afavoreix, a més, la creació i la utilització del quadern del medi, un instrument de treball que permet un estudi globalitzat de caràcter social, geogràfic, econòmic i històric en la pròpia llengua, utilitzant una metodologia que combina teoria i pràctica, basada en la realitat quotidiana i que permet a l'alumnat tenir un aprenentatge significatiu. És, en definitiva, una eina d'observació per tal de captar la realitat, prendre consciència de les situacions i dels problemes que cal solucionar dia a dia i tenir un coneixement especialitzat en el medi ambient. El quadern, sota aquesta perspectiva, "considera el medi com un lloc d'aprenentatge que planteja uns problemes reals i quotidians que l'alumne ha de resoldre mitjançant l'observació de la realitat, l'anàlisi d'aquesta i la possible resposta. Partint d'una afirmació, es planteja una interrogació que es tracta de resoldre mitjançant la discussió per tal d'arribar a una apertura que porta a la corresponent proposta de millora".

Cartell de promoció del Primer Congrés de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, organització nascuda baix el paraigües de les Escoles de Formació Agrícola Comarcals.

Cartell de promoció del Primer Congrés de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, organització nascuda baix el paraigües de les Escoles de Formació Agrícola Comarcals.


Construint democràcia a través de les assemblees: l'èxit de la fórmula de la cogestió

Un altre pilar bàsic de la pedagogia dels col·legis rurals és la democràcia interna, en el doble sentit de la participació i la implicació de tota la comunitat educativa en el projecte, així com d'aconseguir la pròpia autonomia personal. Tal com ens recorden Carmen i Andrés, "el col·legi familiar rural és un autèntic col·legi per als pares dels alumnes, perquè en són els propietaris, però el vincle és molt més estret que el merament econòmic, ja que implica una concepció democràtica de l'educació, que es fa realitat mitjançant l'exercici de la cogestió, la qual permet la participació del conjunt de la comunitat educativa des de la doble perspectiva de gestió i pedagògica, convertint-se en una escola de democràcia".

Una democràcia que es practicava en l'assemblea general, formada per totes les famílies de l'alumnat que n'eren sòcies i propietàries, on es prenien per majoria les decisions de caràcter econòmic, organitzatiu i pedagògic, i que constituïa l'únic organisme amb plena capacitat decisòria en aquesta matèria. En aquestes escoles l'autoritat es basava en les premisses d'igualtat i confiança, desenvolupades a base del diàleg i de la convocatòria d'assemblees de centre per a la presa de decisions, on cada membre tenia un vot, independentment de la seua condició d'alumnat o personal laboral del centre.

Tal com ens recordava Carmen Agulló, allí es treballava mitjançant "tècniques Freinet, feien conferències que donaven ells i, també, treballaven a través de l'assemblea segons proposava aquest pedagog francés, és a dir, entenent-la com una eina per tal d'aprendre a conviure. En aquest sentit, treballaven a través del jo propose, jo felicite, jo critique. Eren assemblees molt potents en les quals participava tothom, era una metodologia que donava la veu i la paraula a l'alumnat i aquests l'agafaven i la feien seua".

La revista Encrucijada, editada per l'òrgan confederal dels Col·legis Familiars Rurals, va estar un referent formatiu.

La revista Encrucijada, editada per l'òrgan confederal dels Col·legis Familiars Rurals, va estar un referent formatiu.


Una educació integral i implicada en el seu context de referència

Les escoles familiars rurals intenten combinar la formació intel·lectual i professional tant teòrica com pràctica, fomentant un aprenentatge arrelat al medi, amb una formació humanística on el diàleg, els sentiments, el tracte humà i el respecte cobren gran importància. Aquesta interrelació és clau a l'hora d'aconseguir que l'alumnat es senta valorat i reconegut i poder traure, així, el màxim compromís social i un ensenyament significatiu per tal de realitzar un aprenentatge adient i emancipador. En definitiva, oferir una educació personalitzada i integral.

Per tal de portar a terme un procés educatiu holístic que tinga en compte a la persona tant en la vessant intel·lectual com emocional, un dels aspectes clau que es té en compte en aquesta proposta és la implicació amb el medi natural, social i cultural de l'alumnat. La defensa d'una pedagogia popular i arrelada al medi era intrínseca al projecte educatiu de les cooperatives agrícoles i més encara quan, en aquella època, s'estava produint una falta d'arrelament dels llauradors joves al seu entorn fruit de la poca consideració social d'aquest ofici, la qual cosa feia disminuir de manera alarmant la quantitat de persones joves formades que quedaven als pobles. Hi havia la necessitat, per tant, d'augmentar i afavorir la formació dels joves de manera que pogueren continuar l'explotació familiar amb tècniques i recursos moderns, promovent l'arrelament al seu poble de manera voluntària i, a més, que comptaren amb una ferma voluntat de transformar-lo.

Per tal d'aconseguir aquest objectiu, l'escola on es formaven no podia quedar-se aïllada de l'entorn local i comarcal on s'ubicava. I és que en aquestes cooperatives tenien clar que l'alumnat havia d'estimar el seu poble, la seua comarca i el seu país. En conseqüència, es formaren joves agricultors que, treballant a través d'una metodologia activa que combinava teoria i pràctica, i que partia d'una anàlisi crítica del medi, es convertien en persones compromeses socialment i política. Aquesta no era una voluntat solament pensada per a l'alumnat, sinó que aquesta influència devia estendre's i aconseguir més persones còmplices en aquesta tasca de transformació social i pedagògica. En aquest sentit, les famílies i el veïnat jugaven un paper essencial a l'hora d'assentar coneixements i motivar al jovent. Tal com destaquen al llibre 'Les cooperatives d'ensenyament al País Valencià i la renovació pedagògica (1968-1976)', "no és casual que alguns col·legis familiars rurals comptaren amb escoles d'adults on, a banda d'una tasca alfabetitzadora se'n realitzava una altra conscienciadora, a partir de les quals es dinamitzaren els que posteriorment serien sindicats de llauradors i ramaders, quan la conjuntura política els permetria constituir-se com a tals".

Alumnat de l'Escola de Formació Agrícola La Serranía (Xulilla). Arxiu Carmen Agulló Díaz.

Alumnat de l'Escola de Formació Agrícola La Serranía (Xulilla). Arxiu Carmen Agulló Díaz.


Tres projectes amb camins diferenciats

La trajectòria de les Escoles de Formació Agrícola Professional va tenir resultats diferents. Tal com destacàvem a l'inici d'aquest article, la primera escola que es va fundar sota aquesta concepció fou la de Catarroja, la qual va iniciar la seua activitat el curs 1973/1974. Aquesta primera experiència ha tingut, posteriorment, un desenvolupament molt destacat ja que, en certa manera, va actuar com un centre experimental del que més endavant va ser un altre centre de Formació Professional, l'actual cooperativa Florida Centre de Formació, seguint els pressupostos de l'experiència portada a terme a Mondragón amb la seua Eskola Politeknikoa. Més tard, aquest projecte ha anat creixent fins a comptar amb Escoles Infantils, un centre de Primària i Secundària i ensenyaments universitaris.

L'any 1974 es va crear l'Escola de Formació Agrícola Comarcal de la Safor a la localitat de Beniarjó. Aquest centre va ser el que més continuïtat dels tres ha tingut com a Escola de Formació Agrícola encara que, hui en dia , ha diversificat la seua oferta i ja no es dedica exclusivament a la formació agrícola sinó que engloba tot un seguit de titulacions de diversos àmbits, tals com Administració, Jardineria, Educació Infantil i Arts Gràfiques.

Per últim, en el curs 1976/1977 va nàixer, a la comarca de La Serrania, una nova Escola de Formació Agrícola Professional a la localitat de Xulilla, la qual va durar solament dos cursos encara que va ser, en paraules de Carmen Agulló, la més singular. Respecte a això, afirma, que tot i trobar-se en un context castellanoparlant, també va treballar per la noció de país, malgrat ser l'experiència que menys va durar.

Gran part del jovent que acudia a les Escoles de Formació Agrícola Comarcals havia fracassat en el sistema educatiu reglat. Eren un model d'educació inclusiva i "de formació integral: educació física, formació intel·lectual en llengües, en matemàtiques..., formació artística, o una formació moral que es palesava en la presa de decisions i en la responsabilitat davant d'aquestes. I, també, una formació per a la ciutadania. Les agrícoles formaven ciutadans i ciutadanes valencians en ple franquisme i foren el bressol de la Unió de Llauradors i Ramaders" comenta Andrés Payá. Una segona oportunitat, en definitiva, per a formar-se com a llauradors però, sobretot, com a ciutadans i ciutadanes crítics amb la societat en la qual vivien i amb un fort esperit humanístic i transformador.

Edifici on s'ubicava l'Escola de Formació Agrícola l'Horta (Villa Carme, Catarroja). Arxiu Carmen Agulló Díaz.

Edifici on s'ubicava l'Escola de Formació Agrícola l'Horta (Villa Carme, Catarroja). Arxiu Carmen Agulló Díaz.

Comparteix aquest article
Publicat el 29/09/2021
Secció: Reportatges

Dídac Delcan Albors

Sóc Dídac Delcan Albors, Educador Social, i al llarg de la meua vida he estat vinculat a les Cooperatives d'Ensenyament Valencianes com a alumne però, també, com a investigador.

Mitjançant aquest blog m'agradaria posar en valor aquelles experiències que defineixen als vostres centres així com escoltar veus referents dins del món del cooperativisme educatiu i, també, d'altres àmbits.

Contar allò que fem i allò que ens passa és essencial. En aquest sentit, les cooperatives feu una aportació vital dins de les vostres comunitats de referència ja que esteu, constantment, dinamitzant diferents espais i persones. Obriu, en definitiva, espais on poder fer-se preguntes sobre com volem viure conjuntament.

Continuar oferint la possibilitat d'obrir aquestes preguntes i posar en valor el vostre patrimoni educatiu i organitzatiu és el ferm compromís amb el que compta aquest espai.

Twitter: @fridamnrules
Instagram: @fridamnr

COMENTARIS

Encara no hi ha cap comentari, escriu tu el primer

Escriu el teu comentari:

PROTECCIÓ DE DADES: En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades personals (LOPD) i Comerç Electrònic (LSSI) l'informem que les dades facilitades voluntàriament per vostè., S'incorporaran a un fitxer denominat "territori educatiu" propietat de UCEV amb finalitats estadístiques i de comunicació de les activitats en compliment de les seves finalitats pròpies. Vostè podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició relatiu a aquest tractament de què és responsable UCEV, dirigint-se per escrit a la seu al carrer Arquebisbe Mayoral, 11-b, 46002 de València.