«El llibre de text colonitza la vida quotidiana de l'aula»

Malgrat l'existència de discursos en els últims anys que emfatitzen la mort del llibre de text o el seu sentit anacrònic, la veritat és que les dades provinents de diverses investigacions posen en relleu la necessitat de continuar estimulant la seua investigació i anàlisi en el marc de la societat actual, tal com s'afirma en l'obra «Discusiones actuales alrededor del libro de texto escolar» (Editorial Octaedro). En aquest assaig remarquen com el llibre de text continua avui, en plena era digital, sent un dispositiu amb una forta implementació a l'escola.

Per tal de repensar la seua vigència i la seua necessitat des d'una mirada crítica, un grup d'investigadores i investigadors de l'educació de diferents universitats i diferents països d'Europa i Llatinoamèrica han alimentat en aquesta obra col·lectiva el necessari debat en el context actual sobre el currículum i la seua concreció en els materials didàctics, i més concretament en el llibre de text escolar. Quines problemàtiques s'investiguen? Quins són els avanços? Què se silencia i quines cultures es reforcen en els seus continguts? Hi ha dependències i condicionaments del mercat? Quina relació s'establix entre l'ús del llibre de text i el desenvolupament professional docent? Quines alternatives trobem? Aquestes i altres qüestions apareixen al llarg dels més de vint capítols del llibre amb la intenció de fomentar la discussió al voltant d'aquests materials que condicionen i articulen la tasca diària del professorat als centres educatius.

A més, els diferents capítols del llibre constitueixen, en aquest punt, un sentit reconeixement al treball del mestre Jaume Martínez-Bonafé, un dels investigadors més intensament preocupats per aquestes temàtiques al llarg de la seua carrera en l'ofici de mestre. Així, els textos arreplegats en aquesta obra per part de més de trenta-cinc acadèmics i acadèmiques han suposat un exercici de diàleg acadèmic permanent amb la seua obra. Aquesta setmana conversem amb Clara Martínez Delgado i Conxa Delgado «Güin», com a coordinadores d'aquesta obra col·lectiva, i amb Jaume Martínez-Bonafé, en qualitat de persona homenatjada. La conversa, que va tenir lloc a l'Eliana (Camp de Túria) durant un matí d'aquest calorós hivern, va suposar un nou exercici per posar a debat una qüestió fonamental dins del procés educatiu: la rellevància dels llibres de text.

Portada del llibre «Discusiones actuales alrededor del libro de texto escolar».

El curs passat vàreu presentar a la Universitat de València el llibre «Discusiones actuales alrededor del libro de texto escolar» (Octaedro Editorial), coordinat per Güin, Clara i Suso Rodríguez. D'on sorgeix aquesta voluntat d'ajuntar a trenta-cinc mestres i investigadores per tal de tirar endavant aquest projecte?

Clara: Va ser una idea de Suso Rodríguez, professor de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Va nàixer, d'una banda, com un homenatge a la trajectòria de Jaume, però d'altra banda també com un pretext per a actualitzar què és tot el que s'està fent al voltant de la recerca i de la investigació sobre el llibre de text. No és una qüestió que s'haja quedat en l'oblit ni és una cosa que estiga desactualitzada. No, és un tema que està molt present, avui, a les aules. El projecte del llibre era una manera d'oferir una nova mirada des de moltes veus diverses que estem investigant actualment sobre aquest tema.

Güin: El llibre va ser un acte d'amor fonamentalment cap a Jaume, no sols cap a la seua persona sinó cap a la seua trajectòria, al seu pensament, a la seua manera de ser i a la seua coherència. Com que el treball de Jaume era molt ampli i molt llarg, vàrem buscar un aspecte que estiguera d'actualitat i que, a més, poguera ser més útil pensar-ho i debatre-ho en aquest moment actual. El procés d'elaboració va ser molt bonic perquè férem un llistat de persones que pensàvem que podien escriure, que coneixien a Jaume i la seua trajectòria professional i personal, i la resposta de tot el món va ser que sí. La proposta de la temàtica dels textos va ser lliure, sempre tenint en compte que calia reflexionar sobre la realitat dels llibres de text. Això és un aspecte que li dona molt de dinamisme al llibre perquè no tots els capítols parteixen de les mateixes hipòtesis. Cadascú l'analitza des de la seua mirada i em sembla genial perquè fomenta el debat.

Clara: Sí, l'elaboració del llibre ha estat un procés molt assembleari. Això no sol ser habitual. A més, el nostre objectiu també era que en aquest llibre hi haguera com més veus millor. L'objectiu era fer un estat de la qüestió amb capítols curts, amb una gran capacitat de síntesi de les idees per tal d'oferir una panoràmica de què és el que s'està parlant i pensant avui dia respecte de les polítiques i l'ús referent al llibre de text. Un altre aspecte a destacar és la qüestió de gènere. Que en un llibre fet des de la recerca en acadèmia hi haja dos dones en la coordinació i hi haja dinou dones en l'autoria dels capítols és fonamental. Això crec que també és un signe que hi ha coses que estan canviant.

Quan recordem la nostra experiència escolar podem trobar ràpidament una sèrie d'elements comuns que la caracteritzen: una disposició de l'aula concreta (el mestre o la mestra parla a la resta de l'aula), la separació per grups d'edat, una arquitectura semblant en la majoria de les escoles (moltes vegades amb un format semblant al d'una fàbrica) i un patí (en el cas que hi haja) bé engabiat o bé on predomina la pista de futbol. També hi ha una escena comuna, dins de l'aula, que és aquella on predomina l'ús constant del llibre de text. Al llarg dels textos, no solament ací, sinó en la literatura acadèmica, moltes voltes el llibre de text es descriu o s'explica com un «dispositiu o artefacte disciplinari». En general no es parla molt del llibre de text malgrat que sempre o quasi sempre forma part del procés educatiu. Què suposa el llibre de text dins de l'acte educatiu?

Jaume: No s'ha discutit ni s'ha qüestionat molt en la pràctica quotidiana de l'aula perquè la presència del llibre de text s'ha naturalitzat com una peça indispensable per al desenvolupament d'una determinada pedagogia. La qüestió és que si hi ha una veritat externa al subjecte que ha de ser transmesa, necessita un text que la sintetitze. En un inici aquesta era la veritat revelada dels convents, monestirs i catedrals. Allí hi havia un text i un sacerdot que era l'intèrpret del text i transmetia el missatge. Després del Renaixement i amb la Il·lustració el que hi ha és una veritat científica, demostrada, que en aquest cas té al mestre com al transmissor. Però aquesta és una pedagogia directivista i unidireccional en la qual sempre hi ha una veritat que t'és imposada. Si això ho veiem com a natural, cap problema, el llibre de text és hegemònic com ho ha estat des de fa molt de temps. Però comença a haver-hi un moviment d'investigació i de crítica (i no ve d'ara mateixa, Freinet ja ho qüestionava des de fa molt de temps), que diu que hi ha altres pedagogies que miren la relació del subjecte amb el coneixement d'una manera que no passa per un dispositiu únic ni per un llistat preelaborat de coneixements sinó que passa necessàriament per la investigació, l'experimentació, la sorpresa i la problematització de la realitat. I ací, sota aquest paradigma, el llibre de text molesta. Algunes de les investigacions actuals el que venen a mostrar és que són possibles alternatives al llibre de text, i que aquest representa i és coherent amb un model pedagògic obsolet.

Clara: El llibre de text suposa la possibilitat de reproducció del sistema. És la ferramenta perfecta per a concretar tots eixos continguts, coneixements i sabers que s'han de portar a l'aula perquè el sistema continue funcionant segons els interessa als poders, a qui té l'hegemonia. Al final, si ho penses, són deu anys d'escolarització obligatòria i durant tant de temps tens un llibre per cada assignatura. És una quantitat molt gran! Són molts anys de tragar un discurs que va imposant-se i segons al qual tu estàs construint-te com a subjecte, perquè a més són anys claus de creixement. Però enfront d'aquesta realitat també hi ha resistències que van sorgint, i ací està el més interessant.

Jaume: De tota manera, és un debat difícil i una reflexió complexa. Sempre ho ha estat. Perquè certament el llibre és una ajuda, és un recurs, una peça en la qual es recolza el mestre per a poder desenvolupar la classe. Clar, llevar-te de les mans eixa ferramenta i eixa possibilitat és complicat. Per tant, si no hi ha una formació des de l'inici del professorat que primer sàpiga llegir les ferramentes de treball que li posen en les seues mans i puga fer una lectura crítica per tal de veure en quina mesura és una ajuda i un recurs o és també una imposició d'un model pedagògic. Si no hi ha eixa formació és molt complicat fer entendre que el llibre està contra tu quan tu creus que és el teu aliat. I per què dic que està contra tu? Alguns autors amb més autoritat, com per exemple Michael Apple, parlaven de la proletarització docent. Argumentaven que el llibre de text era un dels elements de proletarització del treball docent, és a dir, de pèrdua d'autonomia i de control sobre el mateix treball. Açò, en qualsevol treball, és molt important, però en el cas de l'ensenyament és una qüestió que no sempre ha estat vista de forma clara.

Jaume Martínez amb Jaume Carbonell.

Està molt estesa la concepció de comptar amb una sèrie de materials que assumeixen que hi ha un alumnat en abstracte i que, enfront d'això, cal tenir una mena de «receptari» que propose el mateix siga quin siga el context de treball. Per què?

Güin: El llibre de text colonitza la vida quotidiana de l'aula. Si tu no controles realment les condicions del teu treball, les controla un dispositiu que actua com un mecanisme de poder i de reproducció, com deia Clara. Crec que tot açò està molt clar, però pense que els mestres i els profes en general tenim tanta inseguretat que soltar el llibre de text és una cosa molt difícil perquè et dona molta seguretat. No sols al mestre, sinó també a les famílies. Crec que atrevir-se a fer eixe pas és una qüestió molt difícil. Com es canvia això? Crec que és una qüestió claríssima de formació del professorat però també de treballs en els centres. La política educativa és molt important i també comptar amb una inspecció educativa com toca, amb un bon equip d'assessories. Això faria que eixes coses pogueren anar canviant dins de les escoles, fent cursos i creant il·lusió.

Clara: També està el tema de la burocratització. A la falta de formació inicial se li suma que un mestre arriba a l'escola i ha de fer una quantitat de burocràcia infinita. En aquest context el llibre de text, avui, és com un salvavides, perquè et facilita part de la teua tasca docent. No sols te la facilita sinó que et dona la seguretat que quan el teu alumnat s'haja d'examinar de PISA o d'exàmens semblants, tindrà el nivell. Per altre costat, sí que s'ha vist en aquests últims anys, les noves assessories molt potents que hi ha hagut en els CEFIRES d'Infantil, i hi ha escoles que ara en l'etapa d'infantil estan fent plantejaments innovadors molt xulos (sic). Crec que sí que hi ha hagut un canvi, de gent que no usa el llibre de text i que s'ha format sota aquest paradigma, ha entrat als espais de formació de les escoles a acompanyar a altres mestres que sí que volen el canvi. El problema és que amb el canvi de govern, eixa gent ja no està.

Jaume: Quan em vaig començar a formar com a mestre, els debats i les discussions sobre els llibres de text eren purament tècniques. Es feien preguntes des de com es fa un llibre que tinga un índex que facilite la comprensió lectora, quines lletres són més apropiades per al disseny d'una pàgina o quines il·lustracions faciliten la comprensió. Però des de fa temps, afortunadament, hi ha un moviment d'investigació que comença a plantejar-se unes altres preguntes. A banda de millorar tècnicament els llibres es pregunten sobre quina és la proposta cultural que fa un llibre de text. Per exemple, estic convençut que hi ha famílies al País Valencià que estan interessades que els seus fills i les seues filles estimen la llengua i estimen el país des de la cançó popular, i estic convençut que han anat a tots els concerts possibles d'Al Tall o Obrint Pas. Quantes vegades s'haurà vist a Al Tall en un llibre de text d'educació musical ací al territori valencià? Qui investiga això? Preguntem-nos de quina manera el currículum, que es concreta en un llibre de text, respon o no a eixes demandes culturals. En l'obra que presentàrem apareixen investigacions que ja plantegen esta idea d'entendre, per damunt de totes les coses, que el llibre és un artefacte cultural. Aleshores clar preguntar-nos al voltant de quina és la cultura que es transmet, com es concreta, com se selecciona i com es codifica? Ha estat crucial el bot qualitatiu de passar de les discussions purament tècniques sobre com millorem el disseny d'un material curricular a la discussió política i cultural sobre què es transmet a través del llibre de text.

Clara, actualment estàs a punt de presentar la teua tesi doctoral sobre aquestes qüestions. Et llance la pregunta: de qui o de què s'obliden les investigacions del que hi ha al darrere dels llibres de text?

Clara: No apareixen, per exemple, les dones negres. Això hi ha un moment de la tesi que ho investigue a fons: on està la família d'un pare trans, de les dones cis però "bolleres", les gitanes, les pobres, on estan les cases on viuen set en una casa perquè han de compartir-la? On estan les persones grosses? Majoritàriament apareixen cossos normatius i majoritàriament blancs. És cert que cada vegada hi ha més representació de la diversitat, però per exemple, en el meu cas, que faig investigació en els llibres de text de música, on estan els directors o directores d'orquestra negres? Les minories són les que continuen sense aparèixer. Filant amb el que dèiem abans, el llibre de text és un dispositiu de reproducció que fa que les minories continuen sent minories.

Clara Martínez Delgado.

Parlem ara sobre una altra qüestió que ha ajudat a legitimar, encara més, la presència dels llibres de text: l'aposta per la seua gratuïtat. Això va generar, amb el govern del Botànic, un xicotet debat amb motiu de la «XarxaLlibres». Recorde un text de Ramón Torres (mestre jubilat dels Moviments de Renovació Pedagògica a la comarca de la Ribera) que plantejava aquest debat: qui es beneficia d'aquesta hegemonia en l'ús dels llibres de text i per què els governs progressistes veuen en la seua gratuïtat l'opció més adient per fomentar una educació igualitària?

Güin: És com el peixet que es mossega la cua. Pense en les famílies amb menys recursos i sent que és una política molt bona, perquè descarregues a aquestes famílies d'un problema molt gran. Però no està bé, no es pot subvencionar un mecanisme que, com ja hem anat explicant, el que fa és homogeneïtzar les consciències i la visió del món. Què és el que s'hauria d'haver fet? Ho veig molt difícil, però que el problema és que si els centres tingueren capacitat, autonomia real, tranquil·litat i eines per a veure de quina manera desitgen treballar, això podria canviar. Potser no volem els llibres de text, però a canvi necessitem una sèrie de diners per a comprar materials diversos per a poder treballar cada curs. Crec que la solució va per ací, les famílies es quedarien tranquil·les perquè no pagarien diners i les criatures estarien ateses perquè el centre té recursos per poder atendre-les i poder treballar bé. Com es fa això? Amb temps, però com el temps de la política sempre és a curt termini, és complicat de dur-ho endavant si no hi ha un consens molt gran. És una qüestió estructural, ha d'haver-hi un canvi profund on el professorat tinga més autonomia i tinga més temps alliberat respecte de la burocràcia per poder dedicar-lo a formar-se. És que si no, clar, quina escola, avui, en la situació econòmica en la qual estem s'atreveix a dir 'no' a la «Xarxallibres»? És una llàstima.

Amb el pas del temps sembla que van apareixent cada vegada més materials curriculars que proposen una nova mirada, com és el cas dels llibres de text per a l'assignatura de Filosofia de l'editorial Akal, amb il·lustracions de Miguel Brieva, o els llibres editats per la FUHEM, on fan propostes curriculars de llibres de text on plantegen una situació d'aprenentatge molt ampla on s'entremesclen coneixements i sabers de diferents àrees de coneixement. La presència d'aquests nous materials és suficient o cal capgirar-ho tot?

Clara: Ací està el tema. Aquests materials els conec, encara que no els tinc molt estudiats. Clar, els canvis... el que a mi m'ha permès la recerca de la meua tesi doctoral és adonar-me'n de la importància de fer una anàlisi profunda del discurs, perquè moltes vegades els llibres de text actuals ens semblen molt bons i podem veure com la diversitat està cada vegada més representada. Però després et poses a analitzar el discurs en profunditat i veus que eixos aparents canvis realment no ho són, i que els continguts proposats continuen tenint un rerefons determinat, amb un missatge X i que s'escolten unes veus concretes. Per a mi no són suficients. Les noves propostes són molt interessants, això sí. El fet interessant és que les propostes siguen obertes perquè cada mestre i mestra o l'alumnat puga adaptar-la i contextualitzar-la al seu entorn. Crec que ací recau la dificultat. Seria interessant un llibre de text amb un banc de recursos que estiguen penjats a la xarxa. Avui dia tenim la possibilitat i que dependent d'on estigues i el que vulgues fer, tenir un banc de recursos actualitzats i contextualitzats a cada territori.

Jaume: El que veig és que aquests materials que cites i altres semblants són un símptoma que hi ha moviment. Hi ha gent que està fent coses alternatives i està buscant i construint materials per a ensenyar a l'aula perquè el dia a dia siga d'altra manera. Això és molt bonic. Què és el que falta? Més connexió i més xarxa entre uns materials i altres, entre uns moviments socials i altres. No tothom ha de fer el mateix, però sí que és important que tothom conega que s'estan fent eixos i uns altres materials i que els tenen a l'abast per si en algun moment ho necessitaren. Són un símptoma molt positiu.

Parlem ara de les noves tecnologies. Com està afectant la seua arribada als materials curriculars?

Jaume: En l'obra que ens ha convocat avui a conversar hi ha diversos articles que enfoquen esta realitat. Per exemple, hi ha un capítol de Jordi Adell, un gran expert en aquest tema, que es diu «El limbo de los libros de texto digitales», i que diu: «es evidente que la tecnología digital, a pesar de sus promesas, no ha desbancado al libro de texto en papel y no ha supuesto ninguna revolución pedagógica. En otro sector de la industria, de creación y distribución de contenidos, la transformación digital ha implicado cambios radicales y auténticas revoluciones, pero en la industria editorial de los libros de texto no ha ocurrido absolutamente nada». Sent de veres que les noves tecnologies han transformat radicalment el concepte del coneixement de les coses, però això no ha passat igual dins de l'aula, moltes vegades es manté una pedagogia tradicional malgrat usar les noves tecnologies. És canviar-ho tot per a no canviar res.

Clara: Clar, és que és una trampa. Es podrien fer coses tan bones... Ara està tota la polèmica dels mòbils als instituts. Es podrien fer coses tan meravelloses si utilitzarem estes ferramentes ben utilitzades. Però això ens porta a una altra qüestió: com pot ser que no puguem estar a l'aula una hora i mitja sense mirar el telèfon? Hem de repensar el tema de les noves tecnologies i hem de pensar-ho bé amb el tema de la Intel·ligència Artificial (IA). Les noves generacions estan creixent ja amb ella i cal anar amb compte perquè se'ns pot anar de les mans. Hem de començar a saber apropiar-nos d'aquestes ferramentes i fer-les nostres. No es pot evitar la seua existència, això ho tenim clar, però sí que podem fer-les nostres. Però actualment no hi ha una formació ni un interès perquè hi haja un procés de digitalització real.

Güin, Clara i Jaume.

Estem acabant, però per concloure m'agradaria dirigir-me a Jaume. Has estat homenatjat a través d'aquesta obra col·lectiva que tracta d'actualitzar l'estat de la qüestió de les investigacions existents, avui en dia, sobre les polítiques educatives vinculades al llibre de text. Què ha significat per a tu aquest homenatge en forma de reflexions?

Jaume: D'entrada la sorpresa. No sabia res, ho varen portar tot en secret. Després, l'alegria de saber que, encara que la intenció d'homenatjar-me era molt bonica, el que hi ha al llibre és un reconeixement a un tema, a un problema i a una manera d'entendre l'escola i la pedagogia. Per a mi això ha estat un regal. Personalment, he estat una persona més que ha contribuït a un moviment d'investigadors, de teòrics i de pràctics, que hem intentat canviar una miqueta les coses a l'escola per tal de caminar cap a una pedagogia més crítica i més transformadora. El llibre és un reconeixement a eixa pedagogia i, això, al cap i a la fi, és el que a mi m'ha agradat i m'ha reconfortat.

Més informació:

- Llibre «Discusiones actuales alrededor del libro de texto escolar»: https://octaedro.com/libro/discusiones-actuales-alrededor-del-libro-de-texto-escolar/

- Article «Análisis de la transmisión cultural de los libros de texto de música en Educación Primaria»: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7190946

- Vídeo-resum de l'obra escrita entre Jaume Martínez Bonafé i Jaume Carbonell, anomenat «Otra educación es posible con cine, literatura y canciones»: https://www.youtube.com/watch?v=o71j-8M09hA