‘Noa, el robot llaurador’: un cant a la vida

Aquesta setmana descobrim la història i el procés de treball posat en marxa durant el curs 2019/2020 a la cooperativa d'ensenyament Escola La Masia (Museros, Horta Nord) al voltant del curtmetratge 'Noa, el robot llaurador', on proposen una reflexió sobre l'ús de la tecnologia i de la seua relació amb els éssers humans i el planeta en el context de la lluita en defensa de l'horta de València. Aquesta escola, pionera en l'ensenyament en valencià i hereva del projecte Tramuntana, compta amb una llarga trajectòria de més de cinc dècades construint una educació basada en els valors de l'humanisme i vinculada als postulats pedagògics de Célestin Freinet i Élise Lagier i als Moviments de Renovació Pedagògica.

Aquest projecte es va desenvolupar, en una part important, durant els primers mesos de la pandèmia, circumstància que no ha impedit aconseguir uns resultats d'aprenentatge molt positius ja que aquesta és una iniciativa que treballa des d'una doble vessant: per una banda, per a l'alumnat ha suposat una excel·lent eina d'aprenentatge a l'hora de programar robòticament i produir una peça cinematogràfica i, per l'altra banda, els ha ajudat a adquirir una major consciència de l'entorn en el qual viuen, ja que un dels reptes que devien d'abordar amb la creació d'aquest curtmetratge era el generar una obra que comptara amb un compromís social i mediambiental i que, en aquest cas, varen vincular a la lluita que s'estava portant a terme front a l'ampliació de l'autovia V-21 i la destrucció de part del patrimoni natural i material que això suposava. 

Avui ens endinsem en conèixer el procés de treball que s'ha seguit a l'hora de realitzar aquest curtmetratge de la mà de Dani Ferrer, professor de Primària i un dels encarregats, en el moment de la realització del film, del projecte d'innovació educativa Programa la teua obra, i amb Ekain Gil i Mireia Ibars en representació de l'alumnat. Recentment, 'Noa, el robot llaurador' ha estat reconegut pels prestigiosos guardons que atorga la Mostra Internacional de Cinema Educatiu (MICE).

Fragment del curtmetratge 'Noa, el robot llaurador'

Inicis del projecte: la programació robòtica com a eix de treball

«Tenim molt bona relació amb l'Ajuntament de la localitat en la que es troba l'escola, Museros, i el regidor d'educació ens va proposar el finançar l'assistència al curs, i vàrem anar dos mestres que estàvem interessats a la Universitat de València, que era on tenia lloc la formació», recorda Dani. Allí, i gràcies a l'ajuda de l'Start Up El Caleidoscopio de la Universitat Miguel Hernández d'Elx, varen estar formant-se i aprenent qüestions relacionades amb la programació robòtica i les arts escèniques centrades en el cinema. «Des del principi el projecte tenia com a finalitat anar aprenent a programar per tal d'aprendre a fer un producte audiovisual i cinematogràfic amb el robot com a protagonista. El curs combinava les dos vessants» continua comentant Dani.

Aquesta formació venia a potenciar el treball que, des de feia ja uns cursos, es venia treballant a l'escola. Dani, que ha estat un dels mestres més implicats en aquesta vessant educativa des del principi a l'Escola La Masia, ens conta que «a l'etapa d'Educació Infantil i primer cicle de Primària utilitzàvem una mica els robots, amb Tercer i Quart de primària sí que hem fet activitats de programació computacional, i també tenim mares i pares que treballen a la Universitat en aquesta temàtica i ens envien enllaços i propostes de participació en programes relacionats amb la robòtica, la programació i la infància per tal de veure si ens engresquem a participar. Però un projecte amb un robot com Noa, de les seues característiques, era la primera vegada que ho teníem. Era un robot prou costós i gràcies a l'ajuda de l'Ajuntament de Museros vàrem poder fer la formació i comptar amb el material necessari per dur endavant aquesta activitat».

Des d'un inici, el procés de construcció del projecte va caracteritzar-se pel seu esperit transversal i cooperatiu. En aquest sentit, afirma Mireia, «el nom de Noa el vàrem elegir gastant una aplicació on cadascú posava la temàtica que es volia tractar. En la meua classe la temàtica elegida va ser la de contar una història en la que Noa sofria assetjament escolar, mentre que a la classe d'Ekain va eixir que Noa havia de ser un llaurador que fora crític amb el món que l'envoltava».

La temàtica central, elegida per votació popular, fou la de contar una història on el robot Noa era un llaurador que pretenia protegir i defensar l'horta, un dels grans tresors amb què compta la comarca en la qual es troba ubicada l'Escola La Masia: l'Horta Nord. No obstant això, i tal com assenyala Dani, «el tema de l'assetjament es va integrar també, encara que no és la temàtica protagonista. A l'hora de decidir-nos, teníem molts elements interessants en l'aire, ja que per una part, estava la discriminació i l'assetjament, un tema que està a l'ordre del dia en les nostres vides i que ens preocupa molt tant a l'alumnat com a nosaltres. En aquest sentit, vàrem pensar treballar aquestes idees a partir del fet de sentir-se diferent per la condició de ser, en aquest cas, un robot i trobar-se en minoria. Per exemple, en el curtmetratge es pot veure com el robot Noa tracta d'anar a una manifestació, no li deixen per la seua condició de robot i a més li fan el buit. Per l'altra part, teníem molta sensibilitat amb la qüestió de la defensa de l'horta perquè s'havien iniciat les obres de la V-21 i en la comarca i en particular la nostra escola estàvem parlant de com afectaria això als cultius del nostre voltant».

Treballant en equip per desenvolupar el curtmetratge 'Noa, el robot llaurador'.

Abordar el currículum de forma transversal: l'aprenentatge basat en projectes

"El treball escolar s'ha d'entendre com una activitat organitzada, cooperativa i responsable; com a activitat útil a l'individu i al grup; com a instrument d'aprenentatge individual i social, teòric i pràctic" - Célestin Freinet

Tal com destaquen al seu espai web, dos dels eixos fonamentals a través dels quals treballen a l'Escola La Masia són l'aprenentatge cooperatiu i el treball per projectes. A través d'aquesta filosofia de treball, es posen en marxa i s'interrelacionen habilitats, competències i coneixements de forma globalitzada i transversal, oferint el protagonisme a l'alumnat i fent-lo responsable a l'hora de prendre decisions al voltant de l'objectiu final que s'ha proposat fomentant, així, «un aprenentatge significatiu» tal com afirma Dani. En aquest cas, l'objectiu final va ser el curtmetratge anomenat 'Noa, el robot llaurador'. Aquest esperit a través del qual treballen a l'escola ja compta amb una trajectòria important. Segons assenyala Dani: «en el meu cas tinc experiència de treballar per projectes en els tres cicles de Primària, i la veritat és que podria dir que aquest projecte ha estat el més complet». En aquest sentit, un dels objectius principals a través de la posada en marxa d'aquest projecte era el de superar la tradicional divisió curricular per assignatures i interrelacionar sabers i coneixements a partir de treballar-ho a través d'un únic projecte: en aquest cas, va ser el curtmetratge anomenat 'Noa, el robot llaurador'.

Així, a través del procés de disseny, realització i maquetació final del film, l'alumnat ha treballat l'escriptura del guió, la comunicació verbal, la deliberació col·lectiva, l'argumentació crítica dels punts de vista, la tècnica d'enregistrament i muntatge d'imatges i la consciència mediambiental i social. Ekain explica: «nosaltres vàrem treballar en tot el procés de creació: vàrem fer de directors, de guionistes i d'actors. A l'hora de planejar el curtmetratge ens vàrem dividir per grups i cadascun d'aquests es va encarregar de fer una escena, així tothom s'encarregava de tot i no ens dividíem per comissions de treball».

A l'hora d'enregistrar les imatges, varen comptar «amb l'ajuda d'una mare de l'escola d'un company de la classe d'Ekain, que compta amb molts coneixements i va venir a ajudar-nos i aconsellar-nos a l'hora de gravar les imatges», afirma Mireia. Gràcies a l'ajuda desinteressada d'aquesta mare, Stella Luna, «la darrera escena que vàrem gravar està enregistrada amb dron i això ens va engrescar moltíssim, la veritat és que la participació de les famílies tant en aquest projecte com en altres que fa l'escola sempre és molt elevada. Li varen tirar moltes hores, repetíem molt les escenes i jo sempre patia per si s'havien d'anar a treballar, però allí estaven, repetint les escenes que feren falta», explica Dani.

La complicitat generada conjuntament amb les famílies, l'alumnat i la resta de l'equip pedagògic de l'escola ha ajudat a que el projecte d'aquest curtmetratge siga un procés d'aprenentatge significatiu que posa en valor el treball col·lectiu i cooperatiu. Una experiència que, tal i com ens relata Dani,  «per a mi ha estat l'experiència més gratificant com a mestre. No pel fet d'haver guanyat alguns premis sinó perquè dos anys després, per exemple, ara estem fent una entrevista al voltant del projecte i estic ací en companyia de l'alumnat i estan posant en pràctica habilitats comunicatives i periodístiques com ara saber parlar en públic, ordenar les idees i oferir respostes argumentades. Que després de dos anys aquest producte final encara tinga eco és molt expansiu, això és el que més m'ompli. Moltes vegades aquests projectes tenen un producte final i tenen un recorregut molt curt i molt limitat malgrat que el treball realitzat siga molt profitós. Però un treball que tinga un impacte pedagògic com aquest, en la meua experiència docent, no l'havia tingut encara».

Treballant en equip per desenvolupar el curtmetratge 'Noa, el robot llaurador'.

Afrontar els entrebancs: l'arribada de la pandèmia reconfigura el treball

Durant la realització de la primera fase del projecte va arribar la pandèmia, tot just quan havien acabat d'enregistrar les últimes seqüències per al film. Aquesta circumstància va suposar, en un primer moment, un entrebanc important però, no obstant això, i després d'un parell de setmanes adaptant-se al nou escenari i reestructurant tota la feina i la realitat educativa per tal de fer-la accessible en línia per a tothom, varen reprendre el projecte amb la següent fase del muntatge i edició. «Jo tenia els vídeos que m'havia passat la mare i anava fent muntatges i mostrant-se'ls a l'alumnat per tal de descartar escenes o retallar-les. Quan ho tenia, projectava el muntatge que havia fet i s'obria el debat de si ho veien adient o no, i quins suggeriments de canvi veien necessaris. Després, al cap de dos o tres dies els tornava a fer una nova proposta incorporant les seues idees. Teníem molt de material i fins i tot vàrem d'haver de reestructurar una mica el guió simplificant-lo i llevant algun argument perquè poguera aclarir-se tot. Ens havíem de centrar a fer una producció de quinze minuts de film perquè l'objectiu era poder-lo presentar al concurs convocat per la Mostra Internacional de Cinema Educatiu (MICE), i allí les bases eren estrictes respecte a la duració dels materials presentats en la categoria de curtmetratge».

Aquest entrebanc, més que paralitzar el treball que s'havia estat realitzant fins aleshores, va fomentar la recerca d'una sèrie de solucions creatives per tal d'avançar en el projecte. Al no poder reunir-se i treballar conjuntament a l'aula, el treball per videoconferència els va oferir la oportunitat de comprometre a l'alumnat amb altres tasques. En aquest sentit, Ekain afirma: «del muntatge es va encarregar Dani, però la banda sonora i altres detalls sí que vàrem telefonar al que en aquell moment era el mestre de Judo, que també té una pàgina web d'audiosèries, i ens va donar l'opció que poguérem triar les cançons que ens agradaven més per tal d'acompanyar les escenes que estàvem fent. Nosaltres li ensenyàvem una seqüència i ell preparava una sèrie de cançons i, en la següent videoconferència, ens projectava aquestes seqüències amb les diferents propostes que havia pensat, anàvem veient com quedava i ja triàvem per votació la que més ens agradava». Al respecte, afegeix Dani: «varen fer quatre o cinc videoconferències amb ell. Al principi ens va fer un poc d'introducció teòrica, de quin tipus de música és més adient per a segons quin tipus d'escenes i ens va explicar els crescendos, els diminuendos, els acords menors i els majors. Hi havia una bona retroalimentació i adaptava la música en funció del que li déiem. D'aquesta manera l'alumnat va anar agafant experiència a l'hora d'editar vídeos a xicoteta escala».

Treballant en equip per desenvolupar el curtmetratge 'Noa, el robot llaurador'.

Apropar la vida a l'escola: la defensa de l'horta i la lluita contra l'assetjament 

Aquesta ha estat una iniciativa que, tal com recorden des del centre, té com a objectiu portar a terme un projecte educatiu de qualitat, viu i dinàmic capaç de formar bones persones, felices, lliures i crítiques i que treballe amb la voluntat d'enfortir el moviment civil i associatiu del seu entorn i aconseguir una societat valenciana, justa, solidària, pacifista, democràtica i sostenible. Es tracta, en definitiva, de portar la vida a l'escola i d'apropar l'escola a la vida.

Així, a través d'aquest projecte, s'ha treballat des d'una mirada social i compromesa amb l'entorn i amb la realitat que envolta l'alumnat, posant en relleu algunes de les problemàtiques que més preocupen a l'alumnat hui en dia, com és el cas del seu present i el seu futur més immediat, amb la progressiva destrucció de l'horta i el patrimoni, així com l'assetjament i la discriminació a les persones a través del bullying. En aquest sentit, afirma Ekain: «per a nosaltres és molt important tractar aquestes temàtiques perquè molts vivim a València o més cap al sud de Museros i cada dia passem per la V-21 per tal anar a l'escola o per a tornar i veiem la destrossa que s'està fent en l'horta, i respecte del bullying veiem també que és important treballar-ho perquè vulguem o no, a les escoles, encara que siga en xicotetes quantitats, sempre hi ha casos. És important tenir-ho en compte».

Uns aprenentatges que no s'han donat en abstracte des de dins de l'aula de classe, sinó que s'ha aprofitat l'avinentesa per tal d'eixir de l'escola i anar a conèixer de primera mà la problemàtica de l'horta enregistrant, de pas, unes escenes per al curtmetratge. Unes activitats que impliquen aplicar a la vida real allò que s'està veient a l'aula i que necessitaran al llarg de la seua vida. «Són tasques com, per exemple, organitzar l'eixida de l'escola i consultar els horaris del metro, avisar a MetroValencia per tal de demanar permís per gravar o informar-se de la situació de les obres de la carretera V-21, per exemple. Són aprenentatges de la vida molt reals, i d'això és el que es tracta al cap i a la fi», reflexiona Dani.

Cartell de presentació del curtmetratge 'Noa, el robot llaurador'.

El reconeixement per part de la Mostra Internacional de Cinema Educatiu (MICE)

Aquest treball de reflexió de les problemàtiques existents en la nostra societat i el foment del treball cooperatiu entre l'alumnat de l'escola va ser reconegut en diversos certàmens cinematogràfics. En aquest sentit, i més d'un any després d'haver presentat oficialment el curtmetratge 'Noa, el robot llaurador', el passat 23 d'octubre va tenir lloc, a la ciutat d'Alzira, la gala d'entrega dels reconeixements referents a la 9ª edició dels Premis de la Mostra Internacional de Cinema Educatiu (MICE), una iniciativa de cinema educatiu d'àmbit internacional per a xiquetes, xiquets, joves, professorat i públic en general, amb pel·lícules realitzades per alumnes en entorns d'aprenentatge, i que gaudeix d'un reconeixement excepcional a escala mundial, comptant amb la participació d'un centenar de centres educatius del País Valencià, d'Andalusia, Galiza, Bèlgica, Iran, Alemanya, Itàlia o Taiwan, entre altres països. Allí, i després de més d'un any d'haver finalitzat el projecte, una representació de l'alumnat de l'escola va rebre els dos guardons més importants que estaven en joc: el premi MICE estatal i el premi MICE internacional. A més, també cal destacar el reconeixement rebut per part del Rural Affinity Film Festival d'Andalusia (RAFFA).

Aquests reconeixements varen suposar la cirereta del pastís per a aquest projecte ja que, en paraules d'Ekain «al principi no ens ho creiem, perquè quan tu has estat al principi fent-ho i dedicant tant de temps, veus errades pràcticament en totes les escenes, aleshores teníem un poquet d'incredulitat». En aquest sentit, afegeix Dani: «sí, aquest sentiment jo també l'he tingut. I això no ho havíem parlat, eh! (riu). Però sí, cada vegada que ho veia trobava alguna errada, com per exemple alguna veu que s'escolta de fons. Al principi teníem molt idealitzat el curtmetratge. Però bé, precisament jo crec que aquesta és la riquesa d'aquests projectes, que donen l'oportunitat de viure de manera molt intensa tot el procés de creació d'aquests curtmetratges tenint clar que açò, abans que res, és un procés d'aprenentatge i que és una cosa que els passarà a tots els autors amb les seues obres».

Mireia afig: «jo també em vaig quedar un poc sorpresa perquè ens varen donar el premi al millor curtmetratge d'Espanya. Em va fer un poc de vergonya perquè em va poder veure gent de tots els llocs i la primera persona que apareix soc jo. Em vaig quedar molt sorpresa per l'èxit i la bona acollida». Una sorpresa que, a l'equip pedagògic de l'Escola La Masia, no els ha estranyat. Dani, en representació de l'equip educatiu de l'escola, afirma: «des de l'equip de professorat hem rebut l'èxit d'aquest projecte amb molta alegria, tant el reconeixement de persones del nostre entorn com els reconeixements dels certàmens als quals ens hem presentat. Varen ser moltes hores de feina i de molta implicació per part de l'escola i, personalment, va ser una gran satisfacció. Vaig sentir també que, malgrat que aquest fora un projecte del tercer cicle d'Educació Primària, la resta de companys i companyes de l'escola ho havien posat tot molt fàcil. Si teníem alguna necessitat de gravar al pati, canviar els horaris o utilitzar alguna zona en concret de l'escola, sempre ens ho facilitaven. La veritat és que varen ser uns mesos que varen alterar prou el ritme habitual de l'escola, i tal vegada en aquell moment no es tenia consciència de la magnitud d'aquest projecte i del recorregut que anava a tenir».

Representació de l'alumnat rebent els guardons del MICE.

Repensar el projecte per continuar transformant l'escola.

A l'hora de fer balanç, la retroalimentació rebuda, els aprenentatges aconseguits i les experiències viscudes han estat molt positives. D'aquesta sensació tan engrescadora ens deixa constància Dani: «la veritat és que no ens esperàvem que aquest projecte aconseguira tanta repercussió. A més, considere que ha estat molt enriquidor també pel moment en què va passar i com vàrem haver de finalitzar-lo. Això encara li dona més importància i ens fa sentir molt contents d'haver pogut aconseguir-ho malgrat el confinament. Tenir un projecte i un objectiu comú ens va ajudar a sentir-nos més units en aquells moments tan durs, es va generar una unió que es quedarà per sempre gràcies a aquests moments tan bonics i significatius de superació i de seguir endavant» reflexiona Dani.

Aquest esperit que Dani posa en relleu no té pretensió de quedar-se ací sinó que serà un dels motors que els permeta seguir endavant per tal de planificar nous projectes i oferir un context i un espai d'aprenentatge significatiu per a l'alumnat. En aquest sentit, continua afirmant, «a Noa, de moment, i per motiu de la pandèmia i d'haver-nos d'organitzar a l'escola mitjançant els grups bambolla del curs passat, el tenim 'descansant' (riu). Però esperem que prompte tornem a la normalitat i veurem quin paper li podem donar de nou i en quin cicle educatiu podem enfocar el treball» i afegeix un desig: «ens agradaria seguir pensant i fent des d'aquesta experiència i que, sobretot, no siga una qüestió més voluntariosa de cada mestre sinó que el projecte s'integre de manera estructural en el currículum de l'etapa perquè s'ha demostrat que aquest ha estat un model d'èxit i que l'alumnat ha tingut una valoració molt positiva del treball fet».

Reconeixements rebuts al MICE. 

Espai web Escola La Masia: https://lamasia.coop/

Perfil d'Instagam Escola La Masia: https://www.instagram.com/escolalamasia/

Perfil Twitter Escola La Masia: https://twitter.com/escolalamasia

Espai web Mostra Internacional de Cinema Educatiu (MICE): https://micevalencia.com/