«En l'actual estat d'emergència climàtica, no té sentit continuar fent patis escolars plens de ciment, completament buits de vegetació, ombra i estímuls de vida»

Eva Raga i Isabel González formen part de la cooperativa Fent Estudi, entitat que hibrida arquitectura i urbanisme amb metodologies artístiques i participatives. Al llarg de la seua trajectòria, han incorporat la mirada coeducativa així com la necessària transició ecosocial per a fer dels nostres barris, pobles i ciutats, llocs que permeten una vida digna.

El seu saber fer naix des de la proximitat i del treball a xicoteta escala amb el veïnat, el teixit associatiu i les institucions educatives. Des d'aquesta entitat, entenen que l'espai educa: per això mateix, els patis escolars i les zones d'esbarjo són un camp de proves privilegiat on es posen en joc desigualtats, però on també s'activen canvis de fons profundament transformadors des d'un plantejament feminista i ecològicament compromès.

Els projectes Un pati per a totes, al col·legi Santiago Apòstol del Cabanyal, i Natural[ment], al CEIP Ballester Fandos de la Malva-rosa, fan palesa aquesta implicació. Aquestes iniciatives, desenvolupades de la mà de tota la comunitat educativa, mostren que és possible transformar els patis escolars en refugis climàtics, renaturalitzant els espais i diversificant els usos del joc.

Conversem, de la mà d'Isabel i Eva, al voltant de la València que no sempre ix a les notícies: la de les xarxes veïnals, les escoles que obrin les portes als barris i la del treball pacientment elaborat entre les institucions i el teixit associatiu. Al llarg de l'entrevista, les sòcies d'aquesta cooperativa recorden la importància de confiar en processos lents i allò que necessitem per sostindre'ls, i ens conviden a mirar els nostres pobles i ciutats a través de les ulleres de la infantesa, el feminisme i l'ecologisme per imaginar tot el que encara està per fer.

Pati al CEIP Ballester Fandos.

Com naix la cooperativa? Com naix el somni de Fent Estudi - Coop V.?

Isa: Eixim a la llum en forma d'associació: Fent Ciutat. Naix durant els anys 2012 i 2013, amb la intenció d'aglutinar diferents moviments de barri, com és el cas de les associacions de veïnat de Campanar, Tres Forques o Torrefiel. Volíem fer un urbanisme diferent. Veníem de l'Escola d'Arquitectura, on havíem treballat l'urbanisme a la ciutat, i véiem que a València faltava abordar la qüestió de la participació: una participació real que tinguera l'objectiu de construir un altre model de futur des de les necessitats de la ciutadania. Des de l'associació vam posar en pràctica diferents metodologies participatives per tal de fer realitat aquesta mirada. Amb el pas del temps, aquest camí i aquesta mirada a l'hora de treballar pensàvem que s'havia de professionalitzar, i vam formar una cooperativa de treball associat.

Eva: La decisió tenia a veure també amb una dinàmica més generalitzada que entén que en el món de l'arquitectura moltes vegades es posa la figura de l'arquitecte o l'arquitecta com aquella que és capaç de resoldre-ho tot des d'un despatx. Nosaltres volíem abordar-ho des d'un altre model que es construïra col·lectivament incorporant experiències diverses i el major ventall possible de veus, i la fórmula de cooperativa de treball associat, que creiem que és el que més s'adapta a la nostra manera de fer. No volíem beneficis, sinó que el nostre propi treball fora la nostra manera de viure i que fora a través d'uns valors compartits.

Pati al CEIP Ballester Fandos.

Les escoles són uns espais fonamentals dins de la nostra societat. De quina manera haveu ajudat a repensar-les conjuntament amb les seues comunitats educatives?

Eva: Ha sigut un camí molt natural. Arribem un poc des dels marges, des dels llocs on treballem habitualment, i sent conscients, aprenent i tenint molt en compte el que sempre diem: que la configuració espacial té molt a veure en les dinàmiques i en els rols de poder i de gènere que es donen en aquestes institucions.

Vam començar a investigar com aquests espais podíem dissenyar-los de manera que contribuïren a generar altres tipus de relacions. El pati de l'escola és un dels primers espais on aprens a socialitzar-te, i són uns exemples clars de com es reprodueixen i perpetuen rols de poder socialment establerts. Canviar aquests espais on la xicalla puga començar a moure's i relacionar-se d'una altra manera té un potencial enorme.

Si a més d'això, sumem l'estat d'emergència climàtica en el qual estem, pensar en la majoria de patis d'escola, on predomina una làmina d'asfalt completament buida d'arbres, ombra, vegetació i estímuls de vida, no té sentit continuar així. Necessiten una repensada.

Isa: A la nostra feina implementem metodologies participatives i partim des de l'assumpció que cal, des de ben menudes, començar a socialitzar i a educar-nos de manera participada. El que és important de tot aquest tipus de projectes o processos, on es repensa un espai, és com ho fas i com col·labores amb la resta d'agents per a fer-ho possible: com aprens a participar, a negociar, a cuidar-te i a veure l'altre. L'escola té un potencial educatiu molt gran, i el pati no l'entenem només com una zona d'esbarjo, sinó com un espai educatiu més.

Eva: Repensar els patis també té molta importància en l'àmbit comunitari, ja que si aquests espais es renaturalitzaren, València seria capaç de guanyar gairebé 6.000 metres quadrats de zones verdes per als seus barris. A més, i com que les escoles estan distribuïdes per tota la ciutat, la possibilitat d'accedir a aquests llocs d'esbarjo es faria de manera més equitativa. Si hi haguera una política pública ferma en aquest sentit, entenent-la no solament com una inversió educativa, revertiria de manera global en la ciutat i en tota la ciutadania.

Eva Raga i Isabel González.

A través de quina escola vau començar a actuar i a treballar en aquesta direcció?

Isa: Un dels projectes més importants que hem fet ha estat el procés que vam iniciar al Santiago Apòstol, al barri del Cabanyal. Allí vam començar un projecte que es deia «Un pati per a totes», diagnosticant amb la comunitat educativa com jugaven en el seu espai pati, que en aquell moment no estava a l'escola sinó que era un parc, el Parc de la Remonta.

En meitat del procés ens va pillar la Covid-19 i, a causa de les restriccions espacials, vam aconseguir que l'Ajuntament ens cedira un solar on vam poder aprofitar tot el coneixement recollit amb la diagnosi prèvia que havíem fet de manera participada. Així, el vam transformar de manera col·laborativa per convertir-lo en un pati on poder atendre totes les necessitats que havíem detectat. I aquest treball no el férem només amb l'alumnat i el professorat, sinó que també convidàrem a les associacions del barri. L'associació Nautae, que treballa amb persones amb malalties mentals, va estar al peu del canó col·laborant al llarg de tot el procés de transformació de l'espai.

Isabel González.

Després d'aquest projecte va arribar «Natural(ment)», a l'escola Ballester Fandos, al barri de la Malva-rosa.

Eva: És el projecte més simbòlic que hem coordinat en una escola. La idea al Ballester Fandos era la de convertir el pati en un refugi climàtic. En un primer moment, van fer ús de sensors al pati i véiem a quina bogeria de temperatures està jugant la xicalla, arribant a recollir temperatures de més de 45ºC. Véiem també com l'alumnat adopta rols que anomenem sedentaris, circumstància condicionada per com les inquietuds i els gustos d'un determinat grup ocupa l'espai d'esbarjo, generalment a través del futbol. De primeres ja véiem com, amb unes primeres mesures passives, la temperatura pot baixar fins a 15ºC. És una barbaritat.

Isa: És un d'aquests projectes del qual estem molt contentes i orgulloses perquè l'objectiu final des que intervenim és que això continue viu quan nosaltres se n'anem, que no ens fem necessàries, que simplement l'escola el faça propi i, amb el temps, continuen pegant-li voltes, millorant i continuant. Això és meravellós. Aquesta és l'essència del treball cooperatiu: al final, no depèn d'una sola persona que tira del carro, sinó que el resultat és la suma del treball de moltes persones diverses. Hi ha certes peces que poden eixir-se del procés però aquest sempre continua.

Eva: També és interessant veure com aquest procés és capaç d'atendre tots els desbordaments positius que van sorgint i que són, en certa manera, inesperats. El rerefons és intervenir per convertir el pati en un refugi climàtic però al mateix temps l'alumnat estarà millor perquè es mou més i perquè no senten tanta calor. A més, en l'àmbit comunitari, l'escola es converteix en un espai de relació entre la població i les associacions del barri, ja que comencen a sol·licitar l'espai per a poder fer activitats que no tenen a veure amb la seua activitat habitual.

Pati al CEIP Ballester Fandos.

El projecte ha comptat amb una forta vessant col·lectiva i col·laborativa. Quines accions s'han concretat al llarg d'aquest?

Isa: El projecte ha comptat amb diferents fases, però tot comença amb la certesa que serà possible dur-lo endavant. Quins recursos utilitzem? Tenim finançament? Tenim professorat especialitzat? Està la comunitat educativa motivada al respecte? Els projectes han nascut, en part, gràcies a premis i subvencions concedits per part de l'Ajuntament de València. Aquests recursos són molt importants. Però després també estan els Programes d'Innovació Educativa (PIE) del centre on intervindrem. En el cas d'aquest projecte, els nostres interessos i el de l'escola són comuns, i això ho ha facilitat tot.

Una volta generada aquesta confluència i confiança, la clau és veure com es va materialitzant això. El primer pas, en aquest sentit, passava per la formació: havíem d'entendre què té a veure això d'un refugi climàtic en un pati escola. Quines conseqüències té la natura en la infància?; Què està passant amb l'emergència climàtica en les escoles?; Quina influència té en l'alumnat la configuració de l'espai?

Per a aquesta tasca vam comptar amb la psicòloga Sandra Molines, qui va participar en el projecte realitzant tres sessions formatives amb el professorat perquè fora el mateix equip educatiu qui diagnosticara la realitat de la seua pròpia escola. Després de realitzar la diagnosi, el següent pas era començar a dissenyar l'espai: com volíem que aquest pati es transformara?

Des de l'equip del projecte aportàrem una proposta, però de la mà del professorat, que la va repensar, aquesta canviava constantment. Per exemple, per a l'escola era molt important un circuit que recorreguera tota l'escola. Per què? Perquè havien vist que l'alumnat tenia necessitat de moure's més i que, a més, no s'estava complint el que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana sobre exercici. Aquesta instal·lació serviria per a poder fer diferents estacions en el mateix circuit.

* Nota: l'equip del projecte ha estat format per Fent Estudi Coop. V.; Sandra Molines (Florida Universitària); Vladimir Martínez (UV); Gema Piñero, Pau Arce (ITEAM, UPV); J.M. Felisi (Mesura); J.Lancero, V.Ordaz (Tres Patis); i K-Veloce I+D+i.

Pati al CEIP Ballester Fandos.

Parlàveu de la implicació de la comunitat, en un sentit ampli. Com ha estat la participació de les famílies i el teixit associatiu del barri?

Eva: La participació de les famílies en la transformació del pati era un objectiu fonamental, ja que en el Ballester Fandos, en el moment que nosaltres comencem a treballar, no hi havia un grup de famílies associades a l'escola. Des de l'equip directiu hi havia el desig i la voluntat de sumar-les al projecte. A través del lideratge del centre, que és qui coneix a les famílies i el seu entorn comunitari, vam generar unes comissions de treball vinculades a fusteria, neteja, pintura i cuina.

Vam convocar una setmana de transformació col·lectiva, on es pararen les classes, convidant a les famílies per tal que s'uniren a les comissions. Aquestes trobades van estar molt ben treballades per part de l'escola, generant un clima de treball ple de caliu a través d'esmorzars, berenars, dinars populars i diferents dinàmiques. Aquesta aposta va tenir els seus fruits: moltes famílies que habitualment no xafaven l'escola començaren a arribar i conèixer-se entre elles. Això va generar un dels desbordaments que més contentes ens posaven. I és que les trobades van generar que es crearen grups de famílies que quedaven una volta a la setmana a fer activitats en conjunt.

Isa: El centre va saber detectar els sabers que hi havia entre famílies. A les reunions de treball internes nomenaven a certes persones que sabien que podien ajudar a fer un mural o en temes de fusteria, per exemple. Aquesta acció ha tingut continuïtat, generant-se un grup de voluntariat que amb una certa periodicitat s'ha ajuntat a l'escola per continuar millorant l'espai.

Eva Raga.

El concepte de desbordament, d'allò que ocorre de forma inesperada i que supera allò que s'havia dissenyat en un inici, és molt interessant. Sobretot a l'hora de mirar i avaluar els resultats que un projecte com aquest puga donar. Quins aspectes fonamentals s'han pogut treballar amb aquesta iniciativa?

Eva: El primer que et diríem és el de l'àmbit coeducatiu, que és el germen real des d'on naix aquest projecte. No podem seguir perpetuant el fet que hi haja espais representatius, com és el cas d'una pista de futbol, que suposen el centre de les zones d'esbarjo d'una escola. Hi ha escoles en què espacialment això es veu clarament. La resta d'alumnat se situa als marges (de vegades, amb unes distancies molt estretes) amb por d'estar parlant amb una amistat i que arribe una pilotada.

Aquests rols de poder cal trencar-los creant espais molt més igualitaris que s'aconsegueixen amb diversitat de joc, on la gent puga estar llegint, fent esport de manera activa o semiactiva o xerrant. Cadascú ha de poder tindre un espai que puga ser gaudit.

Isa: Un dels resultats que hem notat naturalitzant l'espai i posant-li més vegetació és el de generar espais sense estereotips de gènere. No porten motxilla de gènere, tal com ho diu Sandra Molines. Transformant aquestes zones, observes que el tipus de joc que s'hi practica és diferent. Hi ha menys segregació d'alumnat i hi ha més joc, actiu o tranquil.

Eva: Sobretot ho notem en les xiques. Hi ha el prejudici, després de fer les diagnosis, que diu que les xiques es mouen molt menys de forma natural. Si canviem els espais i la seua distribució, arribem a la conclusió que potser és que elles no són tan passives per una qüestió de gènere sinó que, simplement, la distribució de l'espai i dels rols de gènere no ho suggereix.

Un altre aspecte a destacar és el benefici de salut física i mental. Quan l'espai canvia, les relacions d'una part important de l'alumnat, que se sent al marge en un pati prototípic, canvien. De fet, ho hem vist a les nostres observacions: hi ha determinats perfils que quan sona el timbre, ixen corrent cap a classe. Estan desitjant que s'acabe. Els patis, per a una part de l'alumnat, es converteixen de vegades en un espai d'assetjament, de solitud, d'aïllament. Això està vinculat a temes de salut mental i física tant pels comportaments sedentaris derivats de la falta de moviment com pel fet d'estar, en diferents èpoques de l'any, a temperatures molt elevades.

Isa: També s'ha detectat que els conflictes disminueixen. Certes configuracions dels patis i certa priorització d'algunes activitats lúdiques respecte d'altres generen conflictes molt agressius. Al diversificar i generar espais més naturals, l'agressivitat baixa, i el tipus de conflicte que apareix és diferent, es pot treballar d'una altra manera.

Eva: Per a l'escola, un dels seus objectius principals era perdre l'estigma associat i començar a guanyar nou alumnat Això també ho han aconseguit: més famílies s'apropen a preguntar, van a la jornada de portes obertes i algunes d'elles acaben matriculant als seus fills. Han guanyat reputació, i això és un procés d'autoestima molt important.

I per últim un aspecte comunitari fonamental ha estat reforçar que l'escola es convertisca en un focus comunitari de barri. L'estructura comunitària al voltant del centre s'ha reforçat i s'ha enfortit. Això dona moltíssims beneficis que transcendeixen més enllà de la mateixa escola i que van en la línia del model de ciutat que nosaltres volem fer.

Pati al CEIP Ballester Fandos.

Un altre dels projectes en el qual heu estat implicades és «Juga Patraix», on haveu treballat conjuntament amb una cooperativa històrica del barri de Patraix: l'Escola Infantil El Trenet.

Isa: «Juga Patraix» és un projecte molt bonic, construït entre nosaltres i El Trenet a través dels nostres valors compartits. Entre ells, el de reivindicar la ciutat com un espai de joc on la infantesa cresca, aprenga i se li acompanye.

A través d'ajuntar els nostres sabers i construírem un projecte on teníem una primera part molt bonica d'observació, d'anàlisi i de diagnosi, on fèiem derives lliures amb les criatures de 0 a 3 anys i les acompanyàvem per la ciutat. En El Trenet ho fan de manera natural des d'un inici: primer la xicalla va a la porta de l'escoleta i a poc a poc van recorrent el barri. Però en aquest cas, nosaltres simplement observavem sense intervenir, prenent notes de com la xicalla anava interactuant amb els diferents elements urbans amb els quals s'anaven trobant. Tot això ho anàvem arreplegant per entendre un poc com comencem a jugar i a aprendre.

Amb tot aquest saber férem una segona part, en col·laboració amb l'Escola d'Arquitectura de la UPV, on vam dissenyar com podríem millorar el barri per a adaptar-lo a les necessitats d'aquestes criatures. Una de les principals conclusions va ser tractar de respectar els temps i els ritmes propis de la infantesa, i no colonitzar-los des dels temps tan accelerats que portem les persones adultes. També vam pensar en com es podria intervenir en l'espai dissenyant elements per a poder hackejar la disposició urbana i que la xicalla puga jugar lliurement per tot arreu.

Eva: Al capdavall, es tracta de posar-se les ulleres de la infantesa i deixar de banda la mirada adultocèntrica que tenim sobre la ciutat, la qual normalitzem i creiem que és l'única possible. La ciutat està habitada per persones molt diferents, tant per edat com per condició, i al final el que per a nosaltres pot suposar un parc, per a una xiqueta de dos anys serà una altra cosa. Com a arquitectes i dissenyadores hem de tenir-ho molt en compte.

De vegades passem per alt milions de coses que converteixen els espais i les ciutats en zones més amables. Al final, els ritmes capitalistes de producció ens posen una bena en els ulls que no sempre ens deixen veure o aprofitar totes les possibilitats que tenim al davant. En aquest sentit, amb tots aquests sabers, la col·laboració amb l'Escola d'Arquitectura va resultar molt important perquè tots aquests aprenentatges i aquestes maneres de fer s'han de mostrar a l'alumnat que avui està formant-se, però que el dia de demà serà qui s'encarregue de dissenyar les ciutats del futur. Cal educar en la necessitat de posar-se les múltiples ulleres que existeixen (infantesa, gènere, diversitat física i sensorial).

Pati al col·legi Santiago Apòstol.

A Fent Estudi esteu en un moment de repensar el camí de la cooperativa. Amb quins projectes vos agradaria comprometre-vos i, sobretot, quines escoles, barris i ciutats vos agrada imaginar?

Eva: Fent Estudi té sentit si apostem per processos que siguen transformadors, que somien o treballen per una ciutat diferent i per una manera de relacionar-nos diferent. Avui és difícil apostar per iniciatives com aquestes i trobar vies de finançament. Com a cooperativa, no volem caure a fer qualsevol projecte per poder menjar. I entrem en una contradicció interna de què fem i com ens situem. És molt important que des d'allò públic s'incentive per a treballar d'aquesta manera. Hi ha molt poques convocatòries en aquest sentit.

Durant els últims dos anys hem aconseguit finançament a través dels projectes d'innovació social urbana de l'Ajuntament de València, i aquesta ha estat una de les poques oportunitats que hem tingut en tant que estructura menuda. Aquesta convocatòria ens ha oferit una cosa molt senzilla: comptar amb el finançament des de l'inici del projecte. Si no hi ha capacitat econòmica per poder sostindre un projecte durant un any, i no vols entrar en la lògica dels préstecs bancaris, es fa molt difícil. Volem treballar les nostres iniciatives i creure en un altre món possible fent les coses sota altres temps.

Isa: Respecte a quines escoles, barris i ciutats desitgem, pense que el primer que cal aconseguir és augmentar la consciència climàtica de la societat. Estem en un punt de no retorn. Veig en positiu que el professorat cada vegada està més conscienciat, i imagine que en una dècada encara serem més conscients de la interdependència que tenim respecte de la natura. Espere que els espais d'esbarjo que es generen a les escoles siguen molt més verds, amb molta més biodiversitat i que la mirada feminista estiga ben present. S'ha de fer més educació a l'aire lliure per tal d'estar en relació amb els elements naturals i no naturals que ens envolten.

Eva: L'escola ha de tenir més relació amb el poble i amb la ciutat. Una ciutat de barris, basada en una escala de proximitat en tots els sentits: de consum, de gaudi i de vincles. Volem caminar cap a una ciutat de quinze minuts, on a poca distància de la nostra llar es puga accedir a tots els serveis públics. Això trenca i canvia el paradigma de ciutat per complet i la teua vivència quotidiana. A més, sota aquest paradigma les escoles agafarien un paper més important encara del que ja tenen. Són un equipament públic molt potent. Tant de bo ho aconseguim.

Més informació:

- Espai web Fent Estudi - Coop.: https://fentestudi.com/

- Espai web projecte Juga Patraix: https://jugapatraix.com/

- Reportatge Escola Infantil El Trenet: https://territorieducatiu.ucev.coop/teatre-als-espais-educatius