Territori Educatiu

08/03/2023

«La capacitat que té la gent per encarar col·lectivament els problemes cooperant és clau a l’hora de crèixer»

Aquesta setmana entrevistem a Roser Batlle, impulsora de la metodologia de l'Aprenentatge-Servei al llarg de tot l'estat espanyol. Aprofitant l'avinentesa de la seua visita a la localitat de Quart de Poblet amb motiu de les jornades «ApS: Millorem els nostres projectes i guanyem cohesió social», parlem amb aquesta especialista al voltant del seu potencial com a eina de treball i dels seus reptes de present i futur en un món cada vegada més polaritzat, on l'educació ha de jugar un paper essencial per enfortir i impulsar la participació, les xarxes comunitàries i la ciutadania crítica.

«La capacitat que té la gent per encarar col·lectivament els problemes cooperant és clau a l’hora de crèixer»

L'Aprenentatge-Servei (ApS) és una metodologia educativa que combina l'aprenentatge acadèmic amb el servei a la comunitat, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones i promoure la participació ciutadana i el compromís social. Des de fa un parell de dècades, un grup de persones relacionades amb el món de l'educació i el Tercer Sector han tractat de potenciar i donar a conèixer aquesta metodologia arreu del món, com és el cas de Roser Batlle.

Aquesta «pedagoga, muntanyera i corredora», tal com es defineix a si mateixa, ha estat involucrada, al llarg de la seua vida, en una gran diversitat de sectors professionals, com és el cas del sector del lleure educatiu, el Tercer Sector, el moviment associatiu, mestra d'Educació Especial, Tècnica al Departament de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de l'Hospitalet així com realitzant col·laboracions amb la Universitat durant un temps breu. A partir de tot aquest bagatge s'ha convertit en una ferma defensora d'aquesta metodologia educativa, una pedagogia vivencial i compromesa que tracta d'enderrocar els murs que, moltes vegades, encara es construeixen entre l'escola i el carrer, entre l'educació i la vida.

Aquesta setmana entrevistem a aquesta especialista aprofitant l'avinentesa de la seua visita a la localitat de Quart de Poblet amb motiu de les jornades «ApS: Millorem els nostres projectes i guanyem cohesió social». Al llarg de la conversa, Roser reflexiona al voltant del potencial de l'Aprenentatge-Servei com a eina de treball i dels seus reptes de present i futur en un món cada vegada més polaritzat, on l'educació ha de jugar un paper essencial per enfortir i impulsar la participació, les xarxes comunitàries i la ciutadania crítica.


VII Trobada d'ApS a Quart de Poblet.

VII Trobada d'ApS a Quart de Poblet.


Eres una de les principals impulsores de la metodologia de l'Aprenentatge-Servei a l'estat espanyol. En línies generals, com definiries aquesta metodologia?

Acostume a dir que és una manera d'aprendre fent un servei a la comunitat: una acció solidària que beneficia a altres persones i no sols a l'alumnat que desenvolupa l'acció solidària que sol estar vinculada a alguna assignatura. L'Aprenentatge-Servei és molt transversal i és molt compatible amb metodologies diferents. La diferència amb altres activitats semblants és que l'ApS posa el focus a fer alguna cosa útil per a la resta. Així, l'alumnat s'adona que són capaços d'ajudar, i que ajudant poden aprendre moltíssimes coses.

Ho posaré amb un exemple. Aquest cap de setmana passat vaig estar a València a unes jornades que varen tenir lloc a Quart de Poblet. Una de les experiències que es varen presentar va ser la de nens i nenes d'Educació Infantil que han covat ous de la gallina de la raça del Maestrat, que està en perill d'extinció. Una vegada varen sortir els pollets, els varen dur a l'alumnat de la titulació d'Agroecologia d'una localitat propera que varen acabar de criar-los. Entre els uns i els altres asseguren que no s'extingisca la gallina del Maestrat. Fan un servei a la comunitat? Efectivament, perquè estan lluitant contra un tema com és el de la pèrdua de la biodiversitat i ajudant que no desaparega aquesta espècie de gallina, però alhora els nens aprenen un munt de coses sobre el cicle de vida de les gallines, el que és una espècie amenaçada, assumeixen una responsabilitat a l'hora de cuidar els ous i els pollets i aprenen conceptes sobre el medi ambient i la natura. Es dona un aprenentatge molt motivador, perquè els nens aprenen a partir de la utilitat que té allò que fan.


Has tingut una llarga experiència en el Tercer Sector i el moviment associatiu. Creus que l'Aprenentatge-Servei és una oportunitat per enderrocar i superar els murs de l'escola i apropar-la realment a la vida?

Això és així però no perquè ho diga jo. La immensa majoria de les escoles, per tirar endavant projectes d'ApS necessiten aliances amb l'entorn i la comunitat: amb l'associació de veïnat, la residència de persones majors, el banc de sang, una associació ecologista o de persones migrades... El que no pot fer l'escola, amb el seu alumnat, és emprendre projectes fora del centre sense aliar-se i establir lligams de treball en equip i de treball en xarxa amb les entitats de l'entorn. L'ApS és una magnífica eina per treballar en aquest sentit.

Però també hem de tenir en compte que aquesta no és una metodologia pròpia i exclusiva de l'escola, ja que hi ha associacions juvenils o entitats especialitzades en el lleure que també practiquen l'ApS. Per exemple, en el cas de joves que fan camps de treball a l'estiu, on el jovent ajuda a recuperar murs de pedra tradicionals o als pagesos quan un incendi ha cremat els seus camps mesos enrere. Hi ha una sèrie d'activitats que es poden fer en el marc del lleure educatiu que també són Aprenentatge-Servei.


Red Española de Aprendizaje-Servicio.

Red Española de Aprendizaje-Servicio.


Em resulta interessant una de les reflexions que t'he llegit i escoltat últimament, on afirmes que l'alumnat involucrat en un projecte d'Aprenentatge-Servei no és vist com una ciutadania de futur sinó que ja ho és del present. Em recorda una miqueta a allò que deia el Francesco Tonucci al voltant del seu projecte de la «Ciutat de la Infància». De quina manera l'ApS fa patent això?

A l'Aprenentatge-Servei s'assumeixen responsabilitat cap als altres. Quan un nen o una nena a l'escola està estudiant per traure una bona nota en un examen s'està responsabilitzant però, això sí, solament d'ell mateix. Amb l'ApS aquesta responsabilitat s'estén a l'entorn. No es limita al cercle de més proximitat, sinó que fa que l'alumnat es responsabilitze d'allò que ocorre fora i pense que ells també tenen la capacitat de canviar les coses i que queixar-se no és suficient. Hem de ser conscients, a l'hora de construir ciutadania crítica, de fer un esforç per lluitar i garantir els drets de tothom i no de gaudir únicament dels beneficis propis.

Cal tenir en compte, també, que aquesta posada en valor de la participació per canviar les coses no és una participació còmoda on solament es critica i s'opina. No. La gent sobretot s'ha d'arremangar i lluitar i esforçar-se per canviar les coses. I això mai és còmode. És una participació, la de la ciutadania activa, que pot ser molt satisfactòria però en cap cas és fàcil ni còmoda.


Un dels possibles perills de l'Aprentatge-Servei és que acabe convertint-se en una activitat amb un caràcter més caritatiu o paternalista que solidari i transformador. Com es pot evitar això?

Crec que només es pot evitar des de la més tranquil·la humilitat. D'una banda, cal assumir que tots en algun moment de les nostres vides necessitem o hem necessitat ajuda. En aquest sentit, ens reconeixem com a éssers vulnerables que necessitem els altres per viure. Assumint que tothom és vulnerable, l'exclusió ens pot arribar en qualsevol moment. Cap de nosaltres està lliure de caure en picat.

Per altra banda, hem de considerar i tenir molt en compte que la gent que pateix i que necessita ajuda en un moment determinat són persones com nosaltres. Per tant, s'ha de garantir que tothom tinga accés als drets humans. Els DDHH són una gran conquesta per a la humanitat. L'Aprenentatge-Servei, per tant, s'ha d'enfocar no des de la caritat sinó des de la mirada dels DDHH. Tothom hem de poder viure bé, si no aquest és un món que cada vegada més s'està convertint en un espai més perillós.

Un altre element és tenir en compte que val molt la pena i ens enriqueix molt a tots veure el que hi ha de valuós en les persones que ajudem. Et puc posar un exemple: les persones que conec que treballen amb la gent que dorm al carrer m'expliquen una quantitat d'anècdotes i històries increïbles de la gent sense llar. Tenen moltes coses a explicar, molts coneixements que aportar i moltes habilitats claus per a la vida.


Projecte d'ApS de recuperació de la gallina del Maestrat.

Projecte d'ApS de recuperació de la gallina del Maestrat.


Aquesta és una de les confusions que més se solen donar a l'hora d'implementar l'ApS als centres. Quines serien les altres confusions o els altres dubtes que apareixen de forma més freqüent a l'hora de posar en marxa projectes d'ApS?

Un dels més freqüents és considerar qualsevol projecte que es faça a l'escola i que tinga un mínim de contingut social com a ApS. Per exemple, un cas que és bastant comú: a una classe d'Història d'un institut qualsevol es planteja fer un treball sobre la postguerra espanyola i una de les activitats proposades és la d'entrevistar a persones que encara avui continuen vives per tal de veure com varen viure aquella època. Doncs bé, utilitzar a aquestes persones grans com a font viva està molt bé. Però això no és ApS. Si fora Aprenentatge-Servei caldria que hi haguera un servei a la comunitat, siga a aquestes persones o a tota la comunitat educativa de l'escola. Recorde l'activitat que es va realitzar a un institut de Granollers, on el servei a la comunitat que varen fer va consistir a elaborar una sèrie de materials didàctics perquè altres centres educatius de la localitat els feren servir. Fa falta ajuntar projectes amb una finalitat educativa però han de tenir com a rerefons un servei a la comunitat.


Aquesta darrera setmana has estat a Quart de Poblet, dins d'unes jornades organitzades per la Xarxa Territorial de la Comunitat Valenciana d'ApS i el CEFIRE, sota el títol «ApS: Millorem els nostres projectes i guanyem cohesió social». Com bé has dit, l'ApS ajuda a enfortir llaços i teixir comunitat entre projectes educatius i les seues comunitats de referència. Com d'important és això en l'actual moment polític, econòmic i social?

Cada vegada hi ha més moviments polítics que remarquen allò que ens diferencia i no allò que ens uneix. Precisament en un món tan polaritzat on discrepar és quasi argument per a acusar-te que tens fòbia a qualsevol cosa, afrontar col·lectivament els problemes és una de les maneres de vacunar-se enfront del fonamentalisme i contra tot el que té a veure amb la cultura de l'odi.

Una dada molt interessant. Quan des de la Red Española de Aprendizaje Servicio, vàrem organitzar la nostra trobada anual, en aquest cas a la ciutat de Sevilla, el consistori d'aquesta ciutat va tenir la idea de fer coincidir la nostra trobada amb la trobada de la Red Estatal de Ciudades Educadoras (RECE). La raó per la qual van fer coincidir totes dues trobades és perquè amb bon criteri varen interpretar que l'ApS podia ser una eina molt important davant d'aquesta cultura de l'odi i per la consolidació de la democràcia.

La democràcia és pluralitat i pluralisme, no és uniformitat. Cal ser respectuós amb les persones que senten, viuen, mengen i se socialitzen de forma diferent a la nostra. L'ApS el que fa és ajudar a desenvolupar empatia davant del diferent i ajudar a crear llaços per enfrontar-se col·lectivament als problemes sota, això sí, uns mínims, que serien els Drets Humans o, més actualment, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Aquests són els nostres fulls de ruta.


XV Encuentro Estatal de Aprendizaje-Servicio. Sevilla.

XV Encuentro Estatal de Aprendizaje-Servicio. Sevilla.


Al llarg de la teua trajectòria has estat prop de l'educació valenciana i també de les cooperatives d'ensenyament, com és el cas de Mestres de la Creu (Mislata). En l'àmbit metodològic, com és d'important el mot «cooperar» dins de l'Aprenentatge-Servei?

Cooperar és el que es fa a l'Aprenentatge-Servei. És una manera d'ensenyar als nens i les nenes a cooperar amb el seu entorn i fer-los veure que hi ha molta gent fent moltes coses fora de l'escola. Hi ha una cosa que em sembla molt interessant: quan nosaltres parlem de cooperar, parlem de cooperar en un sentit molt ample del terme i molt poc elitista. No és propi d'una colla d'il·luminats. Actualment hi ha molta gent fent moltes coses. En el nostre cas, per exemple, en l'àmbit estatal l'any passat es varen presentar tres-cents cinquanta-nou projectes als premis d'Aprenentatge-Servei. I allí mateixa es pot veure que hi ha un fum d'entitats socials al darrere dels projectes impulsats i presentats per les escoles. Una xarxa molt espessa que fa veure que hem de cooperar per tal de resoldre un problema. Aquesta idea de cooperar és el que augmenta el capital social de les comunitats dels pobles, dels barris... La capacitat que té la gent per encarar col·lectivament els problemes cooperant és clau a l'hora de créixer.


Per acabar, m'agradaria preguntar-te al voltant del futur. Hem estat del passat i del present de l'ApS, però quin futur consideres que li espera a l'ApS?

Aspire que es normalitze el màxim possible i que deixe de ser una cosa extraordinària. L'Aprenentatge-Servei ha de ser vist i exercit dins d'una certa normalitat, i aquesta es pot aconseguir de moltes maneres. Hi ha comunitats autònomes, com el cas de Catalunya, que ha posat com a pràctica obligatòria realitzar un projecte d'ApS a 3r i 4t de l'ESO. Potser aquesta podria ser una bona fórmula. La manera correcta d'anar implementant-ho no la sé, però crec que tampoc caldria que apareguera com una activitat obligatòria al currículum. Tenim l'exemple del cas dels Països Baixos on, quan es va fer obligatori l'ApS l'any 2011, es calculava que quasi un 90% de les escoles d'aquell país ja ho feien.

Més enllà de les consideracions al voltant de la seua obligatorietat, el que seria important, almenys una vegada a la vida en el seu procés formatiu, és que el nen o la nena tinga l'oportunitat d'aprendre fent un servei a la comunitat. Això s'ha de poder garantir. Hi ha moltes estratègies per difondre i generalitzar-ho, i seria ideal que arribara a ser una cosa absolutament normalitzada. Aquesta és la nostra esperança.


Roser Batlle.

Roser Batlle.


Més informació:

- Espai web de Roser Batlle: https://roserbatlle.net/

- Espai web "Red Española de Aprendizaje-Servicio": https://www.aprendizajeservicio.net/

- Perfil Twitter de Roser Batlle: https://twitter.com/roserbatlle


Comparteix aquest article
Publicat el 08/03/2023
Secció: Reportatges

Dídac Delcan Albors

Sóc Dídac Delcan Albors, Educador Social, i al llarg de la meua vida he estat vinculat a les Cooperatives d'Ensenyament Valencianes com a alumne però, també, com a investigador.

Mitjançant aquest blog m'agradaria posar en valor aquelles experiències que defineixen als vostres centres així com escoltar veus referents dins del món del cooperativisme educatiu i, també, d'altres àmbits.

Contar allò que fem i allò que ens passa és essencial. En aquest sentit, les cooperatives feu una aportació vital dins de les vostres comunitats de referència ja que esteu, constantment, dinamitzant diferents espais i persones. Obriu, en definitiva, espais on poder fer-se preguntes sobre com volem viure conjuntament.

Continuar oferint la possibilitat d'obrir aquestes preguntes i posar en valor el vostre patrimoni educatiu i organitzatiu és el ferm compromís amb el que compta aquest espai.

Twitter: @fridamnrules
Instagram: @fridamnr

COMENTARIS

Encara no hi ha cap comentari, escriu tu el primer

Escriu el teu comentari:

PROTECCIÓ DE DADES: En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades personals (LOPD) i Comerç Electrònic (LSSI) l'informem que les dades facilitades voluntàriament per vostè., S'incorporaran a un fitxer denominat "territori educatiu" propietat de UCEV amb finalitats estadístiques i de comunicació de les activitats en compliment de les seves finalitats pròpies. Vostè podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició relatiu a aquest tractament de què és responsable UCEV, dirigint-se per escrit a la seu al carrer Arquebisbe Mayoral, 11-b, 46002 de València.