Territori Educatiu

25/01/2023

«Cal canviar l'escola per a canviar la societat: aquesta és la principal aportació del freinetisme»

Aquesta setmana entrevistem el mestre i escriptor Alfred Ramos qui, després de publicar el llibre «Mestres de la impremta (1931-1939)», s'endinsa en una segona publicació on analitza quina va ser la incidència del freinetisme arreu del País Valencià entre els anys 1939 i 1977: «L'Escola Moderna: El moviment Freinet valencià (1962-1977)». De la seua mà recuperem la memòria d'un grup de mestres que varen lluitar per construir una escola valenciana, activa, cooperativa i arrelada al medi.

«Cal canviar l'escola per a canviar la societat: aquesta és la principal aportació del freinetisme»


En record de Ferran Zurriaga i Carme Miquel

Aquesta setmana entrevistem el mestre i escriptor Alfred Ramos qui, després de publicar el llibre «Mestres la impremta (1931-1939)», Alfred Ramos s'endinsa en una segona publicació on analitza quina va ser la incidència del freinetisme arreu del País Valencià entre els anys 1939 i 1977: «L'Escola Moderna: El moviment Freinet valencià (1962-1977)». De la seua mà recuperem la memòria d'un grup de mestres que varen lluitar per construir una escola valenciana, activa, cooperativa i arrelada al medi.

Aquesta obra és el resultat d'una exhaustiva i rigorosa investigació vers el naixement i evolució d'un grup de mestres que, conscients de la necessitat d'un canvi de paradigma de la institució escolar, es varen organitzar al voltant de la pedagogia Freinet. A través d'un esperit de treball cooperatiu, aquest grup es va organitzar i formar per tal de posar en pràctica les tècniques promogudes per Célestin Freinet i Élise Lagier adaptant-la a la realitat valenciana.

En aquest sentit, el llibre es troba estructurat en quatre parts ben diferenciades: en primer lloc, trobem la síntesi històrica dels que serien els antecedents del moviment Freinet ací al País Valencià; en segon lloc, s'analitza la trajectòria de la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat (1964-1969); en tercer lloc es proposa un recorregut pel denominat Grup Freinet Valencià (1970-1973); finalment, es recorda l'etapa on el grup de mestres estava organitzat sota l'Associació per a la Correspondència i la Impremta Escola 'ACIES' (1974-1977).

Cadascuna d'aquestes parts abasta totes les accions, personals i de grup relacionades amb els aspectes socials, culturals i sindicals més significatius de cada moment, tot destacant al llarg de la investigació la constant reafirmació del valencià com a llengua vehicular a l'escola, la ratificació de treballar per una escola popular, la creació de grups de treball, estatges i congressos d'àmbit valencià, espanyol i europeu, i la creació d'escoles caracteritzades per les tècniques Freinet, com és el cas de l'escola cooperativa, pionera de l'ensenyament en valencià, 'La Masia'.


Llibre 'L'Escola Moderna. El Moviment Freinet valencià (1962-1977)'.

Llibre 'L'Escola Moderna. El Moviment Freinet valencià (1962-1977)'.


L'any 2015 es va publicar el llibre «Mestres la impremta (1931-1939)», que va estar guardonat pels premis Baldiri i Reixac. Quin objectiu pretenies a l'hora d'enllestir aquesta obra?

Tot va partir quan em vaig jubilar. Es feia la típica festa que fan els companys del moviment Freinet. Era l'any 2011 a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània. Quan vàrem acabar el dinar i férem les cançons i els discursos, em varen proposar que, ja que tenia més temps lliure, podia seure a escriure la història del moviment Freinet valencià. Em va parèixer bé. Vaig pensar que calia fer un capítol dedicat al moviment anterior a la Guerra Civil, és a dir, al moviment que aleshores coneixíem per quatre o cinc noms solament: Porcar, Boix, Enric Soler i Godes,... Em vaig posar a fer un capítol al respecte. A poc a poc va anar creixent, varen augmentar els meus viatges i els meus contactes d'investigació. Al llarg de dos o tres anys al final es va convertir en un voluminós llibre, que és el llibre «Mestres la impremta (1931-1939)». El que anava a ser inicialment un capítol, es va convertir en un llibre.


Recentment has publicat altra obra, que suposa una continuació d'aquest primer llibre: «L'Escola Moderna: El moviment Freinet valencià (1962-1977)». No obstant això, la primera part del llibre, anomenada «el llarg camí cap a l'endreçament», que va des dels anys 1939 fins al 1964 on, de manera documentada, es dona resposta a la següent qüestió: com es va sostenir l'esperit crític i es va treballar a la contra de l'escola del «no», de l'escola franquista?

En el franquisme, després del colp d'estat i l'ocupació de tot el territori valencià l'any 1939, va començar a desfer-se l'obra de la II República i tota la innovació educativa que s'havia produït durant l'època republicana i els grans avanços educatius d'aquell moment. En el magma d'aquells canvis produïts durant la II República estava l'Escola Nova, i sobretot, l'escola activa i el moviment Freinet. El franquisme es va dedicar a perseguir, emmordassar, reprimir, el que havia estat una brillant etapa educativa ací a l'estat espanyol. Va suposar un tall i un buit molt gran. L'escola del nacionalcatolicisme era l'escola del «no». Això va esborrar pràcticament qualsevol rastre de pràctica educativa alliberadora i, en el cas que ens ocupa, la memòria del moviment Freinet.

Després del 1939, pràcticament queden només un parell de revistes, com és el cas de Consell a Mallorca. Però fora d'això, pràcticament ja no es tornen a fer revistes Freinetistes. Això suposa que es produeix un gran silenci, una espessa capa de pols sobre la memòria d'aquest moviment educatiu que va tenir els seus millors dies en l'època de la II República.

Però mai l'autoritarisme i la dictadura poden acabar amb el que ha suposat els moviments actius que auguraren una esperança per al canvi de l'educació a l'estat espanyol. És a partir de 1962 quan Ferran Zurriaga, a qui recordem molt, se'n va a França i contacta amb una mestra freinetista francesa: Christiane Jagueneau. Ella li parla de Freinet i desperta de nou l'entusiasme que podríem anomenar el rebrot del moviment Freinet. Dos anys més tard, Ferran va crear la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat i va convéncer a molts altres mestres de la necessitat de formar part d'un grup cooperatiu i de treballar tothom conjuntament.


Membres del moviment Freinet valencià. 2017.

Membres del moviment Freinet valencià. 2017.


Aquesta és justament l'època que al llibre anomenes com el «big bang» del vostre moviment. Què ocorre allí, per què Ferran va cap a França i què troba en les tècniques Freinet?

L'expressió del «big bang» suposa la primera explosió, la primera germinadora del que serà el moviment Freinet. Pensem que a Granada, a un dels nostres congressos l'any 1975 hi havia vora set-cents mestres reunits. Tot aquest treball, no obstant, s'inicia un poc més de deu anys abans. Ferran, que aleshores està en Lo Rat Penat, i amb la joventut emergent del País Valencià, tractava de canviar les coses. Tota la brillant generació que en la universitat valenciana es produeix a partir de l'any 1959 i 1960, tot això és el que Ferran havia contactat. Ell també era mestre, i aleshores se'n va a França a un camp de treball on coneix a aquesta mestra francesa. Ella li parla de Freinet i durant dos anys mantenen correspondència on intercanvien materials, llibres i revistes. Això va anar despertant l'entusiasme per eixa pedagogia viva, activa i cooperativa, com és la pedagogia Freinet. A partir d'aquell moment, Ferran va anar convencent una sèrie de mestres que participaven de Lo Rat Penat per tal d'agrupar-se en la Secció de Pedagogia d'eixa mateixa entitat.


La Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat va ser el paraigua on es vareu començar a reunir. Va ser un espai de caliu, de treball i de formació i on fèieu 'pinya', com deia Carme Miquel. Com es va articular el moviment Freinet en els seus inicis?

Al principi tot comença per una sèrie de converses de Ferran amb la gent que va coneixent: Pilar Calatayud, Carme Miquel, Tere Pitxer, ... on va convidant-les a unir-se en el que seria la Secció de Pedagogia. En el mes de juny de l'any 1964, en els locals de Lo Rat Penat, que fa de paraigua protector i d'escletxa dins del franquisme, ell exposa el convenciment de crear un grup cooperatiu i van integrant-se a poc a poc les persones. En el meu cas particular, l'any 1968 em trobava estudiant Magisteri. Allí a la carrera hi havia molt poca gent que parlara valencià, llevat de la gent que venia de comarques pronunciadament valencianoparlants. A la ciutat de València, on jo vivia, molt poca gent parlava la nostra llengua. Pep Bou, un company meu d'aleshores, un bon dia em va dir que a València hi havia una tertúlia on es parlava valencià. Això per a nosaltres era una cosa estranyíssima. Les tertúlies se celebraven a la Societat Coral El Micalet. Em vaig animar a anar en companyia d'ell un dissabte i allí vaig conèixer al seu coordinador, Enric Tàrrega.

Poder participar en aquella tertúlia, on hi havia gent que jo admirava, em va encantar. Un dia, a la segona o tercera tertúlia, Enric em va animar a conèixer els que venien a la tertúlia, com és el cas de Pilar Calatayud, qui va ser qui em va convidar a acudir a la Secció de Pedagogia.


Membres del moviment Freinet valencià a una manifestació en favor de l'escola pública.

Membres del moviment Freinet valencià a una manifestació en favor de l'escola pública.


M'interessa la noció de «moviment», ja que implica una sensació de fluïdesa, de canvi, d'aposta per allò col·lectiu. També conjuga molt bé amb una pedagogia, la de les tècniques Freinet, que més que tancar-se en una proposta metodològica, convida a assumir un compromís amb el món social i educatiu sense dogmatismes. Quina importància li doneu a aquest mot: «moviment»?

A Freinet mai li va agradar la paraula mètodes precisament pel que acabes de comentar. No li agradava el concepte de mètode, ja que implicava viure-ho com un corrent o com una pedagogia tancada. Li agradava més treballar a partir del concepte de tècniques, sobretot de les tres més fonamentals: el text lliure, la impremta i la correspondència. Després arribaria l'estudi del medi i l'assemblea. La paraula «moviment» agrada molt més. De fet, el nostre grup de treball s'anomena «Moviment Cooperatiu d'Escola Popular del País Valencià (MCEP)». I això sí que implica fluïdesa, interconnexió, cooperativisme, posar-se en marxa... en compte de quedar-se en una escleròtica fórmula de mètode, tancada.

El moviment Freinet no és quelcom que passe d'unes formulacions o receptes que es puguen aplicar a l'escola. En aquest sentit hi ha una paraula que indica clarament aquest concepte: escola oberta a la vida. Obert és el contrari de tancat i això significa que l'escola no pot tancar-se en si mateixa, com deien pedagogs com per exemple Mario Lodi. Cal obrir-se a la societat, a la localitat, al medi, a les famílies, a la resta de moviments que hi ha a la societat i que tracten de canviar-la. Cal canviar l'escola per a canviar la societat: aquesta és la principal aportació del freinetisme. 


Quan us escolte i quan us llig sempre hi apareixen mots com «passió», «goig», «compartir», «compromís» i «cooperació». El vostre ha estat un camí que ha sabut construir, com deia Carme Miquel, un moviment social al voltant de l'escola. En l'àmbit individual, gran part dels i les membres del moviment haveu participat en organitzacions polítiques i sindicals, així com en entitats cíviques, com és el cas dels Instituts d'Estudis Comarcals (IDECO). El vostre compromís no ha estat solament a l'escola, com deies adés. La principal comesa d'un mestre no està a l'escola, sinó a la societat?

Evidentment no podem dissociar escola de societat. L'escola és una part de la societat, igual com la societat és la primera interessada que existisca una formació de ciutadania crítica. Això forma part ja del plantejament de John Dewey al seu llibre «Democràcia i educació», que per cert és molt més anterior a Freinet. Ell pensava que l'escola havia de funcionar com una societat democràtica que formara a la ciutadania que després pogueren participar plenament amb un sentit crític, participatiu i cooperatiu al seu món. Això Freinet ho incorpora més tard en els seus plantejaments.


Moviment de l'Escola Moderna.1969. Font: La represa del moviment Freinet 1964-1974- Ramos, A.; Zurriaga, F. et al.

Moviment de l'Escola Moderna.1969. Font: La represa del moviment Freinet 1964-1974- Ramos, A.; Zurriaga, F. et al.


La paraula sempre ha estat molt present a les tècniques Freinet a través del text lliure, la correspondència interescolar, així com a través de l'assemblea. Així, un dels vostres elements fonamentals com a moviment és la lluita per dignificar el valencià. Per què consideràveu aquesta qüestió tan important i quina va ser la vostra contribució?

L'ús de la paraula per a nosaltres és important. Una de les primeres renovacions que es produeixen en una escola freinetista és donar la paraula als infants. Hi havia un terrible inspector franquista després de la Guerra Civil que li deien Iniesta, perseguidor podríem dir d'infidels (riu) on, entre ells estaven els i les freinetistes, qui feia una crítica de l'escola suïssa de pedagogia, on hi ha Ferriere, Claparede, etc... i sobretot llança un atac terrible sobre Rousseau i tot el que suposa l'escola activa. Ell diu que els pitjors de tots eren els freinetistes perquè donen la paraula a l'alumne. No hi havia res més pitjor que donar la paraula als infants.

Tornar la paraula a l'alumnat és oferir llibertat d'expressió, que és un pilar bàsic a l'escola democràtica. En aquest sentit, això implica parlar, expressar-se, debatre, escoltar i participar amb altres. L'escola franquista era tot el contrari. Malauradament, he estat alumne de l'escola del nacionalcatolicisme i allí no podies parlar quan volies. Solament parlava el mestre.

Respecte a la llengua, el nostre estimat valencià, si evidentment la paraula i l'expressió és quelcom fonamental en la nostra pedagogia, hem de cuidar, respectar i mantenir la llengua que l'alumnat porta de sa casa, que és el valencià. Mentre ells prohibien, nosaltres ampliàvem horitzons. Les llengües sempre enriqueixen, mai tanquen. El valencià, per tant, entrava per la finestra oberta a la vida que suposava l'escola Freinet. Sota aquesta mirada, nosaltres des de la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat vàrem posar en marxa un gran model revolucionari: unir escola amb llengua. És un binomi en el qual un enriquia l'altre. No és possible un canvi en l'escola si no hi ha una entrada de l'ús de la llengua que empren els alumnes en el seu dia a dia.


Una de les fites del grup Freinet valencià va ser la posada en marxa de l'escola Tramuntana, una escola experimental Freinet. Després va ser Mistral fins a arribar al seu nom actual, La Masia, que es troba a Museros. En què va consistir aquest projecte?

En el si de la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat es va reflexionar sobre la necessitat de crear una escola en valencià. No existia cap, podríem dir que hi havia un tall històric de quasi tres-cents anys entre el 1707 amb la Batalla d'Almansa i la promulgació del Decret de Nova Planta i el present. És aleshores quan es planteja que s'ha de crear una escola aprofitant que hi ha gent del grup Freinet i que s'apunten al projecte que encara no es troba treballant, com és el cas d'Adela Costa, Enric Alcorisa i Mari Carmen Mira. El projecte és portat a terme per Ferran Zurriaga, qui porta les bases programàtiques del que ha de ser l'escola Tramuntana. Així, l'any 1968 naix al Vedat de Torrent la primera escola en valencià de la nostra història recent i moderna. Va ser una fita extraordinària que de vegades s'oblida. L'escola va treballar amb moltes dificultats en el món franquista, però va suposar un exemple i un model perquè altres escoles es pogueren animar sota el paradigma d'escola cooperativa, democràtica, valenciana i arrelada al medi.


Alfred Ramos, autor del llibre.

Alfred Ramos, autor del llibre.


Després de Tramuntana, des del grup Freinet varen començar a sorgir altres iniciatives tant a nivell individual, on algun mestre o alguna mestra treballaven baix els supòsits Freinet a les seues aules, com col·lectiu, com en el cas de l'experiència de Benetússer amb Mercé Viana. A més, també varen sorgir altres escoles cooperatives, com és el cas de Carolines (encara que no va nàixer com a cooperativa en un primer moment) i La Nostra Escola Comarcal. Per què es va apostar per crear escoles baix la fórmula cooperativa?

La cooperativa era un instrument fonamental en el moviment Freinet. Allí no hi havia una persona que adoctrinara a la resta sinó que existia un moviment i una escola on uns enriquien als altres i on les propostes sorgien a través diàleg. L'assemblea és una de les principals tècniques Freinet i, per tant, nosaltres progressem a través de la paraula d'altres persones, del que aprenem i escoltem. La cooperativa suposa un esforç i un plantejament col·lectiu, i no quelcom individual on tothom segueix sense plantejar-se críticament que és allò que s'està creant. El model cooperatiu era el món que més s'adheria al que era una escola de caire freinetista.


Uns anys més tard, el grup de mestres que formàveu la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat decidiu abandonar l'entitat ja que cada vegada més aquesta estava agafant uns posicionaments ideològics més conservadors. Aquesta ruptura coincideix amb una gran vitalitat del moviment Freinet. Arreu del territori valencià i de l'estat espanyol comencen a organitzar-se una sèrie de congressos i estatges. Com vàreu viure aquella època? 

Uns anys més tard, el grup de mestres que formàveu la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat decidiu abandonar l'entitat ja que cada vegada més aquesta estava agafant uns posicionaments ideològics més conservadors. Aquesta ruptura coincideix amb una vitalitat del moviment Freinet molt gran. Arreu del territori valencià i de l'estat espanyol comencen a organitzar-se una sèrie de congressos i estatges. Com vàreu viure aquella època?

Aquesta ruptura es va produir sobre finals de l'any 1969 i principis del 1970. Lo Rat Penat ja no era l'espai progressista on havia estat Carles Salvador fent cursos, per posar un exemple, i ja no era el mateix espai que havia emparat gent jove dins de les seues tertúlies. S'havia convertit en una entitat molt conservadora i molt dogmàtica. És quan aleshores el grup ix de la Secció de Pedagogia i fins a 1974, que va nàixer l'Associació per a la Correspondència i la Impremta Escolar (ACIES), existirà el que coneixem com el grup Freinet valencià.

El primer encontre Freinet a nivell estatal va tenir lloc l'any 1969 a Santander. D'allí sorgeix la voluntat d'anar reunint-se periòdicament els diferents grups Freinet d'arreu de l'estat que estaven assajant el freinetisme a les aules. Recorde especialment el grup del País Basc perquè allí estaven provant la introducció de l'èuscar al sí de les seues escoles ikastoles. En aquest sentit, a partir d'ací es crea una mínima infraestructura que intenta que cada any es facen dos reunions: una que siga un congrés i altra que siguen unes jornades. Poc a poc això va prenent forma i va ampliant-se cada amb més gent interessada que lluitava per construir una escola popular i arrelada al seu medi.

Les dificultats, però, eren nombroses. Cada vegada que es plantejava alguna d'aquestes activitats calia posar a treballar la imaginació per tal de trobar la fórmula per poder reunir-nos. Cal recordar que arreu de l'estat, en aquell moment, no es podia fer una reunió així com així sense donar uns motius. De fet, ací a València, vàrem ser detinguts una vegada mentre una vintena de mestres estàvem reunits a l'escola Tramuntana.

A partir d'aquest moment es quan vàrem pensar en crear una associació baix el que serien les bases de la llei d'associacions d'aquell moment. Era un moment en el que el franquisme estava en crisi i es va anar obrint una mica. Així es crea ACIES com a paraigües protector, que va suposar una escletxa dins d'un sistema rígid i autoritari. Crec que mai les autoritats franquistes es varen assabentar del que hi havia al darrere,


Ruta de Mestres Freinet a Olocau. 1966. Font: La represa del moviment Freinet 1964-1974 - Ramos, A.; Zurriaga, F. et al.

Ruta de Mestres Freinet a Olocau. 1966. Font: La represa del moviment Freinet 1964-1974 - Ramos, A.; Zurriaga, F. et al.


Aquest llibre suposa, en les teues paraules, la segona part d'una trilogia sobre el moviment Freinet valencià. Què queda encara per contar? 

La tercera part començaria des de l'any 1977. Per què? Doncs perquè aquest any es quan acabem l'activitat com a ACIES i a Granada es decideix fer una altra organització: el Moviment Cooperatiu d'Escola Popular (MCEP). Vaig acabar ací aquesta segona part no solament per l'extensió de l'obra (riu) sinó perquè considerava que aquesta era una fita important que calia contar amb el temps i l'espai necessari. El nou llibre recollirà des d'aquell any fins a les primeres dècades del segle XXI.


Vosaltres sou, encara avui, un moviment molt actiu. Actualment vos reuniu cada setmana als Dimarts d'Amical Conversa a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània. Fuster vos anomenava, amb un marcat to irònic, que més que freinetistes éreu "frenètics". Què suposa formar part d'un grup com el vostre durant tants anys?

Goig i passió, com dèiem adés. I ací posaré un exemple personal. Quan comence Magisteri m'avorrisc sobiranament. Tot el que s'ensenyava a l'Escola de Magisteri l'any 1968 era pràcticament escolastisme. Era, per tant, un ensenyament avorrit, memorístic i dogmàtic. A penes ens aportava res, tot eren vells professors que no ens ensenyaven res nou. Podríem dir que l'ofici de mestre estava desaparegut. Es parlava de matemàtiques, ciències naturals, d'anglès, etc... però no s'aportava res sobre el nostre ofici. Va ser quan vaig conèixer un dia el moviment Freinet i les seues trobades que vaig descobrir quelcom completament estrany per a mi. Era un espai ple de llibertat d'expressió on, a través de les tècniques Freinet, se'm va obrir un nou món i la possibilitat de construir una escola diferent, activa, il·lusionant i amb passió. Aquesta va ser una gran sort que vaig tenir.

Aquest exemple meu es podria amplificar a qualsevol company meu i les passes serien molt semblants. Crec que hem estat un grup que ho ha posat tot molt fàcil i això, a la llarga, ha despertat la il·lusió i l'energia de continuar trobant-se una vegada jubilats. És un goig i una alegria. La vida no s'acaba quan deixem l'escola i allò que vàrem viure durant quaranta o cinquanta anys encara perviu a dia d'avui.


Estem acabant ja la conversa però m'abellix preguntar-te, en un món que sembla que cada vegada està més despolititzat, què podem aprendre les noves generacions del moviment Freinet en la teua experiència i opinió, que puga emmirallar-nos perquè la nostra pràctica diària, política, social i educativa siga fecunda?

En tots aquests anys que porte jubilat escolte els mestres joves parlar de «comunitat d'aprenentatge», d'assemblees o de text lliure. Això em recorda, evidentment, a les tècniques Freinet. Això suposa, per a mi, que l'esperit i el sentit de l'atmosfera del que suposa el freinetisme està impregnat en totes aquestes pràctiques. Enguany ho vaig descobrir amb la meua neta, que a l'escola estava treballant el text lliure. Potser els mestres actuals no saben què és una tècnica Freinet, però evidentment aquest llegat impregna en molts sentits.

En el fons sempre existirà allò que Freinet defensava de construir «l'esperit lliure», l'esperit de poder donar la paraula i de transmetre vivències. L'evolució humana fonamental és la que es produeix a través de compartir coneixements, experiències i de fer escola. És a dir: la que es fa a través de la cooperació. Crec que això està present en molts mestres sense saber que això forma part del que era la base del moviment freinetista. Això és una bona notícia.


Comparteix aquest article
Publicat el 25/01/2023
Secció: Reportatges

Dídac Delcan Albors

Sóc Dídac Delcan Albors, Educador Social, i al llarg de la meua vida he estat vinculat a les Cooperatives d'Ensenyament Valencianes com a alumne però, també, com a investigador.

Mitjançant aquest blog m'agradaria posar en valor aquelles experiències que defineixen als vostres centres així com escoltar veus referents dins del món del cooperativisme educatiu i, també, d'altres àmbits.

Contar allò que fem i allò que ens passa és essencial. En aquest sentit, les cooperatives feu una aportació vital dins de les vostres comunitats de referència ja que esteu, constantment, dinamitzant diferents espais i persones. Obriu, en definitiva, espais on poder fer-se preguntes sobre com volem viure conjuntament.

Continuar oferint la possibilitat d'obrir aquestes preguntes i posar en valor el vostre patrimoni educatiu i organitzatiu és el ferm compromís amb el que compta aquest espai.

Twitter: @fridamnrules
Instagram: @fridamnr

COMENTARIS

Encara no hi ha cap comentari, escriu tu el primer

Escriu el teu comentari:

PROTECCIÓ DE DADES: En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades personals (LOPD) i Comerç Electrònic (LSSI) l'informem que les dades facilitades voluntàriament per vostè., S'incorporaran a un fitxer denominat "territori educatiu" propietat de UCEV amb finalitats estadístiques i de comunicació de les activitats en compliment de les seves finalitats pròpies. Vostè podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició relatiu a aquest tractament de què és responsable UCEV, dirigint-se per escrit a la seu al carrer Arquebisbe Mayoral, 11-b, 46002 de València.